 |
| De Vergara a eldiario.es. |
Per als que veníem de la dictadura franquista
la figura del Rei ens semblava el primer pas per a deixar enrere l’antic règim.
A diferència de Franco, Joan Carles era jove i se’l veia jovial. Segur que amb
ell, Espanya caminaria cap un futur proper esperançador.
(Tot això pot sonar-vos una mica desfasat,
però penseu que llavors, entre els homes, eren molt pocs el que entenien de
política, tret de la que ens ensenyaven a l’institut que no era res més que la
doctrina franquista , mentre que a les dones ni això, elles aprenien labors de
la llar)
Joan Carles I va ser el primer esglaó del nou
ordre polític ja que estava tot per fer. De fet, Espanya no tenia cap
estructura democràtica (ni parlaments, ni alcaldes escollides directament pel
poble, ni Constitució...)
L’any 1978, quan ja s’havien celebrat unes
primeres eleccions democràtiques, les famílies espanyoles vam rebre un exemplar
de la Constitució que hauríem de votar-la en referèndum.
Segons la Constitució, la figura del Rei era
inviolable... Inviolable? Qui més, qui menys ho va interpretar en el sentit més
radical de la l’accepció... (ja m’enteneu)
En aquella època, la majoria d’espanyols no
hauríem entès que s’insultés al Rei i més si tenim en compte que va aturar un
cop d’estat (o al menys va ser el que ens van voler fer creure en aquelles
dates) Només alguns, el que se sentien per sobre de tot republicans, eren els
que es mostraven més contundents cap a la figura del monarca i tot el que
representava.
Però poc a poc vam anar obrint els ulls, sobre tot gràcies a les filtracions
periodístiques que explicaven els afers amorosos extraconjugals i d’altres
aventures de dubtosa reputació. Queia el mite i apareixia el vividor...
No obstant, a part de la Constitució, les
lleis espanyoles seguien protegint-lo davant de qualsevol acció ja no contra la
seva persona, sinó també contra la seva imatge.
Cremar fotografies del Rei ha estat un acció
prou freqüent entre els manifestants que proclamen una Catalunya independent.
Igual que xiular-lo en actes públics, com ara les finals de la copa que porta
el seu nom o insultar-lo quan acudeix a determinats actes, com per exemple la
manifestació que hi va haver a Barcelona després dels atemptats del 17-A.
Ara, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha
donat la raó a dos joves gironins que van ser empresonats per cremar una foto
del Rei. El tribunal també condemna l’Estat espanyol a indemnitzar-los pel
temps que van estar a la presó. Segons la sentència ha de prevaldre la
llibertat d’expressió (un dret que també recull la Constitució i la Carta
Universal dels Drets Humans)
La conseqüència més immediata de la sentència
ha estat el debat que han iniciat els polítics sobre la conveniència o no de
modificar el Codi Penal en el sentit d’eliminar o suavitzar les condemnes per
injúries al monarca. Tres partits ho han impedir: PP, C’s i PSOE.
Tres partits a qui els tindria que caure la
cara de vergonya cada vegada que el TEDH absolgui els condemnats per la
Justícia espanyola per casos iguals o similars i, per tant acabi condemnant l’Estat
espanyols (i m’ensumo que a partir d’ara passarà moltes vegades)
Un país democràtic (Espanya ho és en
teoria...) no hauria de consentir tenir de Cap d’Estat una persona que ens ha
estat imposada ja que mai l’ha votat ningú. Només per això la República hauria
de ser la forma de govern dels estats socialment avançats, tal i com pretén ser-ho
Catalunya.
