LA CIUTAT INACABADA

Després de la campanya mediàtica que va fer Esquerra d’Amposta-Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (EA-ERC-AM) dies enrere i on es feien públiques les despeses que, en concepte de dietes, va cobrar l’anterior alcalde Manel Ferré (51.407 € en vuit anys) i l’actual, Adam Tomàs (2.626 € en deu anys) m’espera un ple molt més polèmic, però la realitat va ser molt diferent.

Dels temes tractats durant el ple n’hi va haver un que em va interessar per sobre de la resta. Va ser una moció que va presentar el grup de Junts per Amposta-Compromís Municipal (JxA-CM) on es demanava ’la revisió i actualització del nomenclàtor de carrers del municipi d’Amposta’.

El que es pretenia amb aquesta moció era la unificació i l’augment de les plaques amb els noms dels carrers, avingudes, places i passatges que tenim a Amposta.

A la nostra ciutat encara queden plaques amb els noms en castellà que mai han estat retirades, tot i que algunes han estat tapades per d’altres en català o bé, es van col·locar les que duien el nom en català al costat de les velles. La majoria de les que hi ha pertanyen a l’època de la catalanització del nomenclàtor als anys vuitanta i porten l’escut d’Amposta oficial en aquella època i, d’altres, les menys, porten l’escut actual que data de 2006 després d’una moció que va presentada pel PSC l’any 2004. I, finalment, les que s’estan col·locant darrerament després de corregir errors o per a homenatjar a persones significatives i que tampoc guarden una homogeneïtat. Tot plegat un autèntic guirigall.    

La moció també demanava col·locar plaques amb el nom dels carrers a totes les cantonades de la nostra ciutat, ja que, sovint, només es troben al començament i al final de cada carrer, la qual cosa dificulta l’orientació de la gent que transita per Amposta, sobretot els forasters.

Imagino que quan es va prendre la decisió de només col·locar plaques als caps del carrer va fer-se per motius econòmics. Actualment una placa costa uns 60 €. Però, des del meu punt de vista és una cosa que s’ha de fer, de fet ja s’hauria d’haver fet fa anys.

Tanmateix, l’escassetat de plaques amb el nom dels carrers no és ni de bon tros l’única mancança que tenim a Amposta en matèria de senyalització. Sembla mentida que aquells que només es mouen per la nostra ciutat en cotxe no s'hagin adonat que també anem curts de senyalització vertical.

A Amposta, la majoria dels carrers són de sentit únic. Normalment, quan circules per un carrer i està prohibit fer un canvi de direcció a la següent cantonada, abans et trobes amb un senyal que t’ho indica, sigui de prohibició sigui d’obligació. A la nostra ciutat d’aquests senyals pràcticament no n’hi ha. Per tant, si estàs circulant per un carrer d’Amposta o coneixes molt bé aquella zona de la ciutat per a saber d’on et vindran els cotxes a la següent travessia o no ho sabràs fins que hi arribis i vegis el senyal d’accés prohibit. Estaria bé completar aquest tipus de senyalització i potser així es podria evitar algun accident.

També és deficient la senyalització informativa, sobretot la que indica com sortir d’Amposta per anar als municipis veïns. Quan viatges t'adones que per tot arreu hi ha senyals on es pot llegir ‘totes direccions’. A Amposta no en tenim cap amb aquest ‘comodí’.

Quan es va col·locar aquest tipus de senyalització, tot i que es va formar una comissió específica que permetia presentar esmenes al redactat inicial, no es van tindre en consideració. 

Des de la instal·lació d’aquesta informació han passat uns vint anys i no se n’ha col·locat cap de nova, tot i l’expansió del cas urbà, sobretot cap al sud. Un parell d’exemples. A l’avinguda de Josep Tarradellas i Joan, avui en dia una de les principals artèries viàries d’Amposta no n’hi ha cap i a la part superior del carrer de Sebastià Juan i Arbó, un dels carrers més transitats, tampoc.

Si us hi fixeu bé tampoc en veureu massa que indiquin com anar cap a Tortosa, una de les destinacions més freqüents per a la gent d’Amposta, com si el nom de la capital del Baix Ebre fos un tabú a la nostra ciutat.   

   

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS 3

MÉS OBRES...

Ahir a la tarda, en passar pel costat del Centre d’Art Lo Pati, vaig veure un grup compressor d’aquells que donen llum quan no hi ha subministrament elèctric. Per un moment vaig pensar: Què els hi ha tallat la llum? Però ràpidament vaig veure que no, només vaig haver de fer unes passes més per veure que s’hi feien obres al Museu de les Terres de l’Ebre. Com vaig veure els aparells de climatització pel terra, vaig pensar que les obres anaven sobre això, sobre el sistema de climatització del museu.

EL PLE DE DILLUNS

Casualment vaig poder veure els minuts finals del ple de dilluns passat de l’Ajuntament d’Amposta pel Canal 21 Terres de l’Ebre. Mons pares el van seguir tot i me van dir que va durar hores... M’hauria agradat veure el debat de la moció que va presentar el regidor German Ciscar on demanava la renuncia del regidor de Personal Tomàs Bertomeu, però com vaig llegir el comentari que va fer l’Alcalde Adam Tomàs pel Facebook on deia que el que exposava el regidor de l’oposició era tot mentida, me puc fer una idea de com va anar el debat.

Quan ho vaig començar a veure hi havia una intensa discussió entre el portaveu del PSC Francesc Miró i l’Alcalde per l’ús polític que s’havia fet de la dimissió del director del Pati. No ho vaig acabar d’entendre però me va semblar que algú havia fet un comentari sobre que els membres del grup socialista eren uns ineptes i que l’Alcalde l’havia donat la seva aprovació a l’escrit. El tema va acabar quan Adam Tomàs va dir que si se sentia ofès per aquelles paraules que ell no havia pronunciat, per la seva part les retirava.

Isabel Ferré del grup de CiU va parlar sobre els guals, un tema que ha sortit darrerament per algun grup de Facebook i sobre el que jo mateix hi  vaig posar cullerada. Li va preguntar a l’Alcalde quants feia que no havien fet cap revisió i Tomàs li va replicar que li digués ella, ja que l’actual equip de govern, amb els dos anys que portaven al capdavant de l’Ajuntament no n’havien fet cap. No va obtenir resposta... De totes formes, la portaveu de CiU va apuntar de posar uns xips a les plaques per a controlar el pagament des de l’oficina de Gestió Tributària del propi Ajuntament.

El que queda clar és que els polítics llegeixen els comentaris que es fan a les xarxes socials, tot i que des de el silenci. Si al final aquests comentaris, sovint llargament debatuts, serveixen per alguna cosa, hem de donar com a bona la funció que tenen aquests fòrums.

LES OBRES A LA CARRETERA DE LA CARROVA

Tal cm us deia fa un parell de dies, s’hi fan obres a la carretera de la Carrova o l’Eix de l’Ebre o la C-12, com vulgueu dir-li, tot i que encara no tinc massa clar que s’hi està fent. Penso que es tracta de substituir la tanca que separa la carretera del canal. Aquest matí s’hi estava donant pas alternatiu mentre un operari des d’un camió repartia cons al llarg de la carretera. I jo pregunto: Com que les obres comencen a partir del pont per on s’entra a l’escorxador de PADESA, no seria molt més pràctic i fins i tot lògic, que es desviés el trànsit per l’antiga carretera? Quines ganes de complicar-se la vida i complicar-nos-la als usuaris!

Finalment en tornar de Tortosa he pogut veure que s'està fent. No s'està traient la tanca del costat del canal, sinó que se'n està posant de nova a l'altre costat, al dels horts. Com podeu suposar la tanca que s'està posant és aquella tan temuda i odiada pels motoristes... No es va aprovar que s'havia de treure tota? Però és que algú s'ho va creure? 

CONTROL DELS MOSSOS

En arribar a la rotonda dels nusos, just on comença el carril per accedir al pont del Mil·lenari, dos cotxes patrulla dels Mossos i tres agents mirant fixament cap al Sud, es a dir, segons s’arriba d’Amposta o de Santa Bàrbara. Semblava que tenien clar que era el que estaven buscant...

AMB 222 MILIONS D’EUROS...

Segurament la xifra us sonarà d’alguna cosa... Premi! El preu de la clàusula de rescissió del contracte de Neymar Jr. Avui el Periódico posa uns exemples sobre l’equivalència dels 222 milions d’euros: 2 camps de futbol com el de l’Espanyol, 24 centres d’atenció primària com el que es va fer al barri de la Mina de Barcelona, 2 vegades el que destina el Govern d’Espanya per a lluitar contra la pobresa infantil o 55 milions d’hamburgueses!

No us podeu perdre l’article que publicaré diumenge que ve sobre el traspàs del jugador brasiler al PSG.