Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris terrorisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris terrorisme. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 d’agost del 2017

DIARI DE L’AGOST. DIUMENGE 27

CONCENTRACIÓ PER LA PAU
Ahir a les 7 de la tarda va tenir lloc a la plaça del Mercat d’Amposta una concentració de rebuig als atemptats de Barcelona i Cambrils del passat 17 d’agost convocada pel col·lectiu musulmà d’Amposta.
La concentració va comptar amb la presència de l’Alcalde d’Amposta Adam Tomàs, de diversos regidors, tant del seu equip de govern con dels partits de l’oposició, els líders de les comunitats musulmanes d’Amposta, Camarles, Santa Bàrbara, els secretaris generals dels sindicats UGT i CC.OO. Valentí Marín i Josep Casadó, respectivament, etc., així com també una nodrida una representació dels Mossos d'Esquadra i dels Bombers de la Generalitat i altres ciutadans. Tot i que era difícil de comptabilitzar, m’inclino per que hi havia més musulmans que no ciutadans d'altres grups o ètnies.
No obstant vaig trobar a faltar a molta gent. Alguns, evidentment no hi van poder assistir per diversos motius, en canvi d’altres, tot i que la manifestació era per la pau, van preferir quedar-se a casa o fer d’altres activitats abans, pot ser, de relacionar-se amb un col·lectiu que sembla que estiguin infectats pel sarna o d’altres malalties contagioses.
Sempre he dit que per a mi la paraula més gran és llibertat i, tal vegada pau aniria en segon o tercer lloc. El dia després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, les ampostines i ampostins van omplir la plaça de l’Ajuntament d’Amposta com a proba de repulsa contra el terrorisme.
Tal com va recordar ahir l’Alcalde Adam Tomàs, els terroristes quan volen matar no pregunten a les futures víctimes quina religió professen o de quina raça són. No obstant, com deia més amunt, hi vaig trobar a faltar molta gent. On estaven la resta de col·lectius estrangers que tenim a Amposta? O les minories ètniques? O aquelles persones que van de progressistes i s’omplen la boca de paraules com democràcia i llibertat? A d’altres, en canvi, ni els esperava... La seva presència m’hauria sobtat molt, la veritat.
Els valors de l’esquerra són, entre d’altres, la solidaritat i la comprensió,  la igualtat... Des del meu punt de vista no n’hi ha prou en dir que un és d’esquerres, ho ha de demostrar amb el dia a dia i, desgraciadament, n’hi ha molts que diuen que ho són, però que després no ho practiquen amb els seu exemple.

VERGONYA
Després de la manifestació de Barcelona, Xavier Garcia Albiol, àlies el Godallenc, va dir que, per primera vegada, havia tingut vergonya de molts catalans. M’agradaria saber quants d’aquests catalans pels qui Garcia Albiol va tenir vergonya han tingut alguna vegada vergonya d’ell. Suposo que tot i no una, sinó moltes vegades. Un personatge com ell que, per dir-ho d’alguna manera està a les antípodes del meu pensament causa sensació de vergonya i rebuig per allí on passa, tot i que a la seva ciutat, Badalona, segueixi sent la llista més votada. Això vol dir que garciesalbiols, n’hi ha molts més dels que ens pensem.
El Rei Borbó també va causar vergonya i rebuig. Si és veritat que la monarquia espanyola ha fet d’intermediària en la venda d’armes als països del golf Pèrsic, la seva presència ahir a Barcelona sobrava. És una hipocresia, tal com ja vaig dir fa un parell de dies que mostri rebuig al terrorisme quan els països als quals van destinades, financen el terrorisme internacional.
No vull acabar aquest paràgraf sense recordar-me’n, un dia més, d’Aznar, Bush i Blair. Si és que hi ha infern, què els aculli d’una vegada!

UN FUTBOLISTA CATALÀ INTERNACIONAL PER ALBÀNIA

Hi ha coses a la vida que són sorprenents i aquesta ho és. Ivan Balli, fill de Caldes de Malavella i jugador del Metz de la primera divisió francesa, ha estat convocat per a jugar amb la selecció albanesa. El motiu? Tenir un cognom força corrent a Albània, tot i que a la família Balliu no els hi costa cap avantpassat d’aquella nacionalitat.    

 http://www.emporda.info/esports/2017/08/27/balliu-caldes-albania/365096.html

dijous, 24 d’agost del 2017

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS 24

TORTOSA I ULLDECONA
Ahir, l’amic Paco Itarte me va fer arribar la notícia de que Tortosa i Ulldecona també estaven relacionades amb els atemptats de Barcelona i Cambrils, tot i que d’una manera indirecta.
Segons explicava la premsa (el diari Ara ho duia a la portada), els terroristes haurien comprat fins 500 litres de cetona  a drogueries de Tortosa i Ulldecona.
Avui he llegit a eldiario.es que només un cúmul d’errors humans va evitar una massacre més gran. A veure, hi ha coses que no entenc. Tot i la eficàcia dels Mossos d’Esquadra (sembla inqüestionable), me sembla que amb una major prevenció, hauria permès actuar molt abans de la primera deflagració al xalet d’Alcanar Platja.
El nivell d’alerta terrorista era i és de 4 sobre 5. Jo mateix me’n he adonat de que a l’estació de Sants de Barcelona, darrerament hi ha molt més control policial que anys enrere. Fins aquí tot correcte.
I ara ve la pregunta: Si la polia (en general) saben quins són els compostos amb els que es poden fabricar bombes, ¿no podrien haver avisat als propietaris de drogueries i d’altres tendes que poden vendre aquest productes?
Segurament no van comprar 500 litres de cetona a la mateixa botiga, entre d’altres coses perquè, segurament, cap comerciant emmagatzema una quantitat així. Ni tan sols amb diverses compres. Cal suposar que van diversificar botigues i des per a no alertar ningú.
Des del meu punt de vista hi hauria d’haver un manual on s’advertís de que, en el cas de que un individu comprés, ni que fos un sol litre d’aquest material (o d’altres també susceptibles de fer explosius), automàticament s’hauria d’activar un protocol per a que la policia ho investigués.
Ara, potser si algun policia està llegint això, pensarà de mi: Pobre ignorant, si ja es fa!  Si és així, van fallar moltes coses, perquè està clar que es van comprar a dues poblacions diferents, però no està clar a quantes botigues. Per tant, per què ningú va donar l’avís? I si es va fer, potser la policia no sigui tan eficient com ens pensem.

LA CLIMATOLOGIA DEL MES D’AGOST
I després encara hi ha qui diu que això del canvi climàtic és una bajanada... Sí, sí! Recordo perfectament les dècades dels 60, 70 i fins i tot 80. La festa major de la Galera és pels voltants del 10 d’agost (Sant Llorenç) Primer sé feia balla a la pista d’estiu del Sindicat, més tard al Povet de Sant Vicent i finalment a la pista coberta de darrere la Casa Consistorial, al costat del Casal de Jubilats que en altres temps va albergar l’escorxador i la peixateria. Bé, quasi tot els anys hi havia alguna tronada d’estiu, d’aquelles de calamarsa o fins i tot pedra. Cada anys, el mes d’agost parlaven dels quantiosos danys que la pedra havia produït a la fruita dolça de Lleida i la gent, quan anava al ball, s’emportava una rebequeta per precaució, per si refrescava de matinada.
Sobre el 20 d’agost ja quasi es podia dir que l’estiu havia acabat. Tot i que sempre hi havia dies bons els mesos de setembre i octubre, ja no era el mateix. Aquella calor sufocant (quan arribava als 25º ja ens pensàvem que ens torràvem) ja es donava per acabada. Algú sap amb certesa a quan ha pujat la temperatura per la nit durant aquest estiu? 28, 29 graus? Està clar que alguns mes que unes dècades enrere.  

ELS CARRERS D’AMPOSTA
De tant en tant entro a Google i després a l’Institut Geogràfic Nacional per a donar un cop d’ull a algun lloc determinat, normalment és per assegurar-me del nom d’algun carrer d’Amposta. Ahir hi vaig entrar i per a la meva sorpresa ja contempla alguns dels canvis del vialer aprovats recentment per l’Ajuntament.  
Recull el nom del carrer de l’enginyer que va projectar el Pont Penjant José Eugenio Rivera i que abans portava el nom de García Morato. No obstant, el nom correcte del carrer (mireu la placa) és el d’Eugenio Rivera. En canvi no recull el de Ramon Salas ni tampoc el de plaça de l’Ajuntament.

No sé exactament com funcionen aquestes coses, es a dir, com es comunica a l’Institut Geogràfic Nacional els canvis o si aquest organisme té els mitjans per esbrinar-ho. Però sigui com sigui no s’ha fet bé.  



dimarts, 22 d’agost del 2017

DIARI DE L’AGOST. DIMARTS 22





VISCA ELS MOSSOS D’ESQUADRA!
Parafrasejant aquell Viva la Guardia Civil, avui vull felicitar els Mossos d’Esquadra per l’èxit assolit a l’hora de desarticular el comando jihadista que va atemptar a les Rambles de Barcelona i que, pel que sembla, també ho volia fer a Cambrils i que estava preparant bombes a menys de 15 Km de casa meva. L’acció antiterrorista ha estat eficient i ràpida. Segurament de les més exitoses que hi ha hagut en aquest camp. Però també vull felicitar a la dona de Sant Sadurní d’Anoia per la seva eficiència a l’hora d’identificar l’únic terrorista que havia aconseguit fugir del setge policial.


VERGONYÓS!
Una cosa enllaça amb l’altra. Quina vergonya de premsa que tenim, però VERGONYA amb majúscules!! Pregunta: Quina ha estat l’actuació del Ministeri de l’Interior i les forces policials que actuen a l’àmbit nacional? Què jo sàpiga, cap! Els Mossos, sense l’ajuda de ningú (No formen part de l’Europol) han estat els únics que han portat a terme totes les actuacions del cas i per tant l’èxit només és atribuïble a ells. Però com sempre passa, els polítics ne volen treure profit de qualsevol situació favorable.
Però és que el que ha fet determinada premsa de Madrid no té nom. L’ABC treu en portada al Ministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido aguantant una foto del terrorista abatut ahir per la tarda a Subirats, mentre que la Razón, una mica més cohibits, fa un primer pa de la foto amb la ma del ministre.
Jorge Fernández Díaz, predecessor de Zoido condecorava mare de Déus. Zoido pot fer un pas més i posar-se ell mateix la medalla al mèrit policial amb el distintiu roig, que és el màxim.

BRUTÍCIA I NETEJA
Tot i que puntualment veig bosses de brossa i altres objectes fora dels contenidors pertinents, sembla (potser només ho sembla) que la gent va entrant al solc poc a poc. Però Amposta segueix bruta.
Vaig pel carrer i me’n adono que en alguns casos hi ha les mateixes deixalles que fa un setmana o més. Tradicionalment els equips de neteja paren més curo en que el centre de la ciutat estigui ben net i polit que no els carrers més allunyats de la Casa Consistorial i el carrer Major. Avui és dimarts i suposo que s’han centrat als carrers on s’ha fet el mercat setmanal.
Quan ja pensava escriure del tema, de sobte he vist a un operari que granera, pala i carro anava netejant per la part alta de l’avinguda de Catalunya. No sé si tindrà continuïtat i acabarà l’avinguda i els carrers adjacents o només serà flor de maig... O sigui, apareixerà i desapareixerà com fa el riu Guadiana.
Haurem d’estar atents a veure que passa i si només sé li fa un rentat de cara a la nostra ciutat o bé se la manté neta i impol·luta.
Per cert, ja sabeu: No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta!


CORREUS
Com sabeu, des de fa uns anys, Correus (o millor dit Correos) és una empresa privada. Aquest matí m’he trobat amb un veí (el mateix amb el qual l’altre dia vaig estar parlant de la División Azul i Stalingrad i ens hem posat a parlar del funcionament del servei postal. M’ha dit que sovint deixen cartes de veïns i coneguts a casa seva i que després les ha de lliurar als seus destinataris. En canvi hi ha carters que tot i conèixer a la persona a la que va destinada la carta, si l’adreça no és correcta, la retornen.
Més tard, abans de veure a l’operari de la neteja, m’he trobat amb el carter que té assignada la zona del Grau. M’ha dit que com que hi ha manca de personal, han de doblar zones i que per això avui estava repartint prop de casa meva. Com podeu comprovar el mal endèmic de manca de personal afecta tots els sectors i àmbits.
Li he dit que me jubilava d’aquí uns mesos, ja que sóc de MUFACE i reuneixo totes les condicions per a poder-me jubilar als 60. Ell ma dit que també és de MUFACE i que ara ne té 58 i que quan arribi als 60 ho mirarà.

Més tard he pensat en aquest darrer punt de la conversa. El personal de Correus més antics, com a funcionaris de l’Estat que eren, cotitzaven a MUFACE, però amb la privatització, alguns van optar per canviar de feina i incorporar-se a d’altres organismes de l’Estat o ens autònoms (com és el cas de l’Agència Tributària) Si ara no és funcionari, molt m’estranya que l’hagin permès seguir cotitzant per aquest règim. No he pensat de preguntar-li per aclarir aquest punt...   

diumenge, 20 d’agost del 2017

DIARI DE L’AGOST. DIUMENGE 20

De Manel Fontdevila a Eldiario.es.
INCITACIÓ AL RACISME
Els posts racistes no són cap novetat. Fa anys que circulen per les xarxes socials i la missatgeria mòbil. Tenen una clara intenció: propagar la islamofòbia... L’odi contra les persones musulmanes. No reproduiré cap d’aquest missatges perquè de sobra sabeu de que estic parlat. Mai parla de romanesos, ni d’equatorians (per citar dues de les comunitats que més presència tenen al nostre país) Només dels magrebins: marroquins, algerians, tunisians, etc.
Però després dels atemptats de Barcelona aquest racisme dirigit sempre cap el mateix sentit s’ha incrementat considerablement. La majoria de la gent dóna com a certes les afirmacions que es fan i que afecten al col·lectiu musulmà (sempre al mateix col·lectiu) Sempre citant fons poc fiables o directament sense citar-ne cap. Però desafortunadament el missatge cala entre la població, de vegades perquè alguns d’aquests que difonen aquests tipus de missatges voldrien viure de les ajudes públiques (tal com afirmen  que ho fan la gran majoria de musulmans), sense treballar. No dic en cap moment que musulmans, com d’altres immigrants arribats a Espanya (la majoria atrets per la bonança econòmica dels anys de la bombolla immobiliària) o com alguna majoria ètnica i d’altres ciutadans d’aquest país no cobrin ajudes. Per suposat que les cobren... Però si les cobren és perquè hi tenen dret. Perquè els emparen les lleis i les normes d’aquest país... Però entre tots ells, casualment, sempre se parla dels mateixos: dels musulmans.    
Ahir pel matí vaig publicar dos posts relacionats amb el tema. El primer copiat de la pàgina d’un amic (i escrit per una noia) on es demanava ser eliminats de la llista d’amistats per aquelles persones que incitaven a l’odi racial. No sé si algun d’aquests me va eliminar o no i possiblement no ho sabré mai. L’altre escrit per mi deia això: Molt a pesar meu hauré d’anar eliminant amics per islamòfobs. No mencionava ningú... Abans no havia posat cap tipus de comentari o cap expressió (m’agrada, m’indigna...) a cap post d’aquest tipus... Però hi va haver que sembla que s’ho va entendre i, a sobre no es va poder contenir de replicar-me emprant els arguments de sempre. A alguns els hi vaig contestar, a d’altre no. De vegades un silenci és molt més expressiu que engegar un discurs de 100 paraules o més. Quan algú està radicalitzat o és un fanàtic, no cal perdre el temps en discutir amb ell, no el faràs canviar.
I ho he fet... I ho seguiré fent al futur, com també ho vaig fer abans dels atemptats, fa mesos... I com deia avui mateix, que jo recordi mai he eliminat cap amic per les seves idees polítiques o religioses (tot i ser contraries a les meves) Mai he eliminat a ningú per ser independentista (i mira que de vegades són pesats) Però en canvi si que els he eliminat per racistes, intolerants i xenòfobs. Alguns s’emparen en la llibertat d’expressió per defensar les seves idees. No diré el contrari, però com també he dit, jo també tinc tot el dret del món d’opinar tot el contrari i d’escollir els meus amics. Per què he de seguir sent amic d’una persona que està totalment oposada als meus valors cívics i socials? Per cert, recordar-vos una cosa que ja us he dit moltes vegades però sempre hi ha algú que no ho sap: Des de fa quasi 20 anys (des de que Pinochet va ser retingut a Londres per ordre de Bastasar Garzón, sóc militant d’Amnistia Internacional. Segurament això pot aclarir la meva forma de pensar respecte als humans: Només hi ha una raça, la humana!

Per cert, la incitació al racisme porta violència i la violència genera més violència (Ho havieu pensat) 

SURT AL CASTELL
Ahir per la nit va ser l’única vegada que ens vam apropar al Castell. Per la tarda ja havíem seguit durant una estona el Correbars, també organitzats per Surt al Castell.
Me va fer molta gràcia veure com els no tan joves ballaven al so de la música remember dels primers anys de segle, quan el primer dígit de la seva edat, majoritàriament, era un 2. Ara, en alguns casos, se’ls podia veure acompanyats per les seves filles i fills.   
Els més joves, a aquells que els hi va la música més actual, estaven concentrats a la zona de l’embarcador.

Inexorablement el temps passa...     

dijous, 19 de novembre del 2015

PÀNIC!!

Un gran atemptat sempre és directament proporcional a l’estat de pànic de la població que l’ha patit, tot i que l’ona expansiva pot arribar a milers i milers de quilòmetres de distància gràcies als mitjans de comunicació.  
El pa`nic és un estat anímic del ser humà. Els animals tenen por, però no crec que tinguin pànic. Davant d’un perill imminent, els animals intenten escapar del lloc. Per als humans en canvi, no cal que hagi perill imminent, només cal percebre’l.
Salvant les distàncies us posaré un exemple que vaig viure ja fa molts d’anys. A la Galera, allà on ara hi ha el casal municipal i les pistes, encara hi havia les antigues dependències: l’edifici que albergava l’escorxador i la peixateria i al darrere, allà on ara hi ha l’auditori del casal, una simple pista per a jugar a handbol o futbol sala. A la part de davant, aprofitant l’amplada del carrer, s’hi feien bous. Evidentment eren festes majors. A la pista estàvem jugant a handbol. De sobte algú va cridar que s’havia escapat un bou... Tant els jugadors com el públic assistent, sense veure cap bou, varem córrer en direcció contrària d’on suposadament venia. Però allí hi havia un obstacle insalvable: la tanca de la granja de Germán. Van ser molts els que van saltar sobre l’esglaó que separava la part de baix feta de blocs de formigó de la de dalt, on hi havia una reixa... L’Assumpció, la dona de Germán, que havia escoltat crits i terrabastall, va sortir a veure que passava. Mentre preguntava que estava passant, una part de la tanca se’n va anar al terra.
Imatges molt semblants a aquesta van passar a principis de setmana a París. Mentre alguns ciutadans s’havien concentrar a un dels llocs on es va produir una de les massacres divendres 13, sembla ser que es van escoltar una mena de trets que va fer que la gent marxes esperitada passant, fins i tot, per sobre de l’improvisat altar aixecat com homenatge a les víctimes.
Els mitjans de comunicació i la policia no ajuden gens a tranquil·litzar la societat i que tot torni a la normalitat (al menys aparent) Jo o dic que s’hagi d’informar o que no s’hagin de prendre mesures, però dintre d’uns límits i, en el cas de els mesures policials, s’hauria de fer de la forma més discreta possible. Veure policies amb armilles antibales i metralleta en ma, per una part et pots sentir més protegit, però per l’altra es fa evident que alguna cosa pot passar en qualsevol moment.
A mi m’ho han manifestat alguns companys: tinc temor! –m’han dit amb tota sinceritat-. En canvi jo penso que el que tingui que passar passarà i tampoc cal pegar-li més voltes.
L’altre dia una companya de treball deia que hi havia moltes més possibilitats de patir un accident greu de transit que no que t’afectés un atemptat i que la gent, quan agafava el cotxe no era conscient de que podien patir un contratemps. Sempre ens lamentem de les coses quan han passat. A partir d’aquí es prenen totes les mesures que tenen a l’abast els governants fins que sembla que tot torna a la normalitat. Després ve una època de relaxament col·lectiu fins que torna a passar un altre fet extraordinari.
S’hauria de fer és més prevenció per a evitar que tornin a passar fets com aquests i això passa per no relaxar-se mai. En canvi, les polítiques que ara s’estan aplicant, en opinió de molts experts, són errònies.
La violència no es pot combatre amb més violència, perquè a la vegada en generarà més i s’entrarà (de fet ja s’ha entrat des de fa anys) en una espiral d’imprevisible final.
Em sembla bé que la prevenció de la que us parlava abans comenci a les escoles o els instituts, tal com es vol fer a Catalunya, però també, com han dit els experts, s’ha d’evitar que  partir d’ara, els xiquets musulmans es puguin veure vigilats constantment.
Ja sé sap que tots els excessos són dolents...      

dimecres, 12 de març del 2014

ADÉU SENSE ENYORANÇA

Se’n va Rouco Varela i com li deia a la SER José María Izquierdo: Vaya, Monseñor, vaya... Però váyase  lejos...
Fins el darrer dia, fins la darrera homilia va servir els interessos del PP. Es nota que molts d’ells són de l’Opus Dei...
L’acte que es va fer en memòria de les víctimes de l’11-M va ser molt criticat. Per què en aquest país tot s’acaba amb una missa o un bon àpat? Però si l’àpat no era adient, la missa, tampoc. Entre les víctimes n’hi havia d’altres confessions i, imagino, fins i tot ateus i agnòstics. Però molts d’ells van aguantar les formes. Com Pilar Manjón, la presidenta de l’associació de víctimes de l’11-M.
Però a part d’aguantar les formes va haver d’aguantar l’homilia de Rouco que va tornar amb la teoria de la conspiració, tot i que sembla que deixa d’estar de moda entre els qui la van defensar... Però també va advertir que Espanya s'està trencant per Catalunya. No Rouco, no! Per Vinaròs!! Segur que l'home no mira Por de Plom! 
Rouco, recordem-ho, van assistir a manifestacions contra lleis promogudes pel govern Zapatero, com per exemple la dels matrimonis homosexuals i va fer política sempre que li va apetir fer-ho (només cal veure el que va dir ahir...)   
De totes formes m’és indiferent que el seu successor sigui el que fins ara era l’arquebisbe de Valladolid Ricardo Blázquez o qualsevol altre. La postura oficial de l’Església Catòlica canviarà molt poc i seguirà allunyada de la realitat que representa la societat civil. 
Va de retro!  

dilluns, 6 de gener del 2014

LA FOTO



Dissabte passat els militants de la banda terrorista ETA que van ser alliberats gràcies a la sentència del Tribunal d’Estrasburg al derogar la doctrina Parot, van comparèixer per a llegir un manifest on, entre d’altres coses, demanaven el dret a decidir dels pobles, van reconèixer el mal que van fer, però no se’n van penedir. Al final de la compareixença hi va haver un periodista que els hi va recriminar sense que ningú volgués acceptar el repte de discutir sobre el tema. 
La darrera vegada que vaig veure junts un gruo d’etarres, encara que no tan nombrós com el de dissabte, va ser quan apareixien als cartells que penjava el Ministeri de l’Interior reclamant la col·laboració de la ciutadania per a detenir-los. Però no n’hi havia tants...
Fins i tot, durant una de les èpoques més dures, allà per la dècada dels anys 90, recordo que se’n van penjar al meu centre de treball. Recordo també haver sortit al carrer a les 12 en punt per a guardar un minut de silenci per una nova víctima durant moltes vegades.
Dissabte fins i tot semblaven ciutadans normals. Alguns embellits pels anys que han estat a la presó, però si ens els haguéssim trobat pel carrer, res ens hauria fet pensar que es tractava d’expresos de la ETA... Com tampoc quan estaven en actiu imagino...
El gest de dissabte suposo que és el que toca. Si ha fet dos anys que van renunciar a la lluita armada (en part degut a l’assetjament al que els tenien sotmesos els cossos i forces de seguretat de l’Estat), ara calia fer un pas més i visualitzar que el procés segueix endavant i no té retorn.
Sense posar-me al costat del PP i de la majoria d’associacions de víctimes, opino que tot això està molt bé, però que no és suficient ni molt menys. Segurament, encara que demanessin perdó a les víctimes (moltes d’elles innocents), ho farien amb la boca petita, ja que és molt difícil que un assassí pugui arribar a penedir-se totalment del que va fer.
Arribat a aquest punt, vull recordar que Catalunya també va patir la violència de la banda terrorista. Al supermercat Hipercor de Barcelona van portar a terme la massacre més gran mai comesa per la banda. Per què? Quina culpa tenia Catalunya del que estava passant al país basc? També recordo l’atemptat a la caserna de la Guardia Civil de la Ràpita o les bombes a la platja de Peníscola quan intentaven donar un ensurt al turisme.
I les morts del comandant d’Aviació el tortosí Arturo Aguera o el sergent de Sant Rafel del Riu Juan Antonio Querol Queral amb qui vaig coincidir a l’institut d’Ulldecona. Per què a ells?
És evident (reitero) que el procés ha de continuar i el de dissabte va ser un pas (insuficient) per a poder aconseguir la reconciliació sobre tot al País Basc, però també a molts d’altres punts de la geografia espanyola on la banda terrorista ETA va voler portar els que ells anomenaven la lluita armada, però que era terrorisme pur i dur.
Fins i tot pensa que hi va haver un moment que la independència del País Basc, l’ideal pel que ells deien lluitar, va quedar superat i l’única cosa que perseguien era viure el millor possible gràcies al xantatge, l’extorsió i el terror.     

dijous, 23 d’agost del 2012

DIARI DE L’AGOST. DIA 23 (dijous)


CATALUNYA NOU ESTAT D’EUROPA
Sembla que aquest serà el lema de la manifestació de l’11 de setembre que es pretén sigui unitària . Amb l’exclusió de la paraula independència es podria integrar perfectament (per què no?) el PSC, el partit més contrari (exceptuant el PP i Ciutadans, evidentment) a l’hora de parlar d’un eventual estat independent.  
 
AMPOSTA DENUNCIA
Des de fa unes poques setmanes, s’ha creat un compte de Facebook sota el nom de “Amposta denuncia”. De moment hi ha molt poques entrades, ja que el mes d’agost és poc propici a notícies polítiques. Però els temes que hi ha penjats (lloguer del local del centre de rehabilitació, festes majors, centre comercial...) són força interessants com ho està demostrant la participació de la gent. Hi ha comentaris de tots els colors i tots els gustos. Rèpliques i contrarèpliques on, en alguns casos, s’hi reviuen velles controvèrsies del passat. Rafel Serret i jo ja no estem sols a l’hora de criticar el govern municipal. Segurament a partir d’ara deixarem de ser el parell de xalats que ens atrevíem a treure’ls-hi els draps bruts de la seva gestió.
Ara s’hi ha afegit molt més gent i animo que en un futur molt proper en siguin més encara les veus discordants en contra del ranci caciquisme local que patim des de fa anys i panys... 
 
L’ETARRA COVARD I TRAMPÓS
Van ser molts els presos de la banda ETA que van solidaritzar-se amb Uribetxeberia i van començar una vaga de fam indefinida que, poc a poc, van abandonant. Un d’ells va ser l’exdirigent etarra Mugika Garmendia que, tant sols i ha estar quatre dies (la va abandonar ahir) i, segons vaig escoltar per la ràdio, a la seva celta hi van trobar pots de menjar. Covard i trampós. 
 
LOS NIÑOS CON LOS NIÑOS I LAS NIÑAS CON LAS NIÑAS...
Qui de la nostra generació no se’n recorda de la cançó dels Bravos? Però la lletra d’aquella cançó promovia les relacions entre els diferents sexes, tan limitades durant la dictadura.
Però a la segona dècada del segle XXI, encara que sembli impossible, segueixen existint col·legis concertats que mantenen la separació de sexes a les aules. El Tribunal Suprem (què no és qualsevol cosa, ha fallat que no són mereixedors de les subvencions que reben per part de les comunitats autònomes o el propi estat. La demanda l’havien interposat dos col·legis de l’Opus (una de les branques més ràncies del catolicisme)
A Catalunya hi ha 17 centres que mantenen la separació de sexes i que reben subvencions prorrogades durant els segon mandat del Tripartit. Ara que mana CiU, imagino que encara amb més motius se’ls hi tornarà a renovar l’any 2014 quan els hi caduqui.
No cal dir que sento vergonya de que coses així puguin arribar a passar. 
 
XAVIER PALLARÈS
L’edició impresa del Periódico d’ahir valorava negativament les formes del Delegat del Govern de la Generalitat. També es cert que la manca de notícies fa que es parli de temes  dels que, segurament no se’n parlaria o se’ls hi donaria un espai més reduït.
Em refereixo al tema dels toreig sense sang que es fa a la plaça d’una finca particular d’un ramader d’Alfara de Carles, a la falda del Port. El Delegat del govern s’ha manifestat favorablement a aquests tipus d’espectacles, encara que, segons la normativa vigent, estarien prohibides a Catalunya.
Però ja sé sap que una cosa és el que diu la legislació i l’altra molt diferent els interessos que s’hi amaguen al darrere: turisme, vots... El Sr. Pallarès ho coneix força be.
Per cert, us explico una cosa de qui també és alcalde d’Arnes. A Xavi, com el coneixen els seus amics, el va animar a presentar-se el seu cosí Arcadi, amb qui comparteix els mateixos cognoms i que també va ser alcalde (en aquest cas per ERC) d’Arnes. Segons sembla la dona d’Arcadi li va advertir que el cosí no era tan bona persona com ell es pensava. El temps li va acabar donant-li la raó. 
 
ESTAFATS PER ABERTIS
Així és com sé senten els hostalers gironins i així és com se senten també molts de ciutadans usuaris de les autopistes catalanes.
Aquest matí, a Catalunya Ràdio, he pogut escoltar al president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de les Comarques de Girona que es mostrava indignant per l’actitud de la concessionària d’autopistes. Deia que molts de dies des de Figueres a la Jonquera es produeixen retencions de fins a 30 quilòmetres, sense que els responsables de l’autopista adoptin cap mesura, com sembla que estarien obligats a fer. Aquest senyor, usuari habitual, declarava sentir-se estafat.
El cert és que jo m’hi he trobat moltes vegades, encara que he de confessar que les dues darreres (al juliol de l’any passat i a l’aril d’aquest), em vaig trobar amb una circulació bastant fluida. Però quasi sempre que he anat cap a França o Girona, certament, m’he trobat amb retencions quilomètriques i a diferents punts, no tan sols a la província de Girona.