Quan sortíem d’Amposta cap a les 8 de la nit,
el termòmetre del cotxe marcava 12º i li vaig preguntar a la meva dona:
-Creus
que quan arribarem a Flix estarem a 9º?
-Sí,
calculo que uns 3 o 4 graus menys que aquí –em va
respondre-.
Però ja per la carretera, quan varem deixar
enrere el Baix Ebre i entravem a la Ribera d’Ebre, el termòmetre ja va marcar
entre 7 i 8 graus i en arribar a Flix n’hi havia 7º.
I que hi anàvem a fer a Flix un 27 de
desembre? Anàrem a escoltar com lo
Gitano Blanc cantaven villancics
(com diuen ells) i rumbes. O potser caldria dir villancics a ritme de rumba.
Com sol passar en aquest país, molt puntuals
no varen ser. Oficialment estava previst que comencés es les 10:40 h, encara
que a d’altres llocs posava a les 10:30 h, però ja havien tocat ¾ d’11 quan
finalment va entrar lo Gitano Blanc a l’escenari de la Unió Social (la Social per als flixancos) encapçalats
per l’escriptor Andreu Carranza, l’ànima
mater del grup. L’auditori ja feia uns minuts que estava ple i no hi
quedava ni una sola butaca buida.
El públic ja feia rato que se’n havia adonat
que a una cadira (segons Carranza és la
que sé seu el Rei quan va per aquelles terres) hi havia un cartell que hi
posava: Quico el Celio. Però Quico el Celio no acabava d’arribar
davant el neguit del grup rumber. Finalment hi va aparèixer un
doble, però que, a part de ser cec, també era mut i la seva participació es va
limitar a fer sonar una botella d’anís del Mono amb la seva gaiata. Va ser un
més dels gags de la nit.
Finalment va aparèixer de forma estel·lar Quico el Celio i a partir d’aquell
moment es va unir al grup com un integrant més. I mentre, què feia l’Andreu? Al
principi va tocar la guitarra acompanyant al grup, un grup que, per edat, bé
podrien ser els seus fills, després va recitar algunes poesies que tenien per
temàtica el Nadal, però aviat va deixar-la de banda la guitarra i les poesies i
es va dedicar a fer el pallasso per damunt de l’escenari. De totes formes, un
grup tan jove i tan bo com el que forma lo
Gitano Blanc, segurament no seria el mateix sense un animador com l’Andreu.
Tot junts formen un gran grup i que fan les delícies del públic assistent. En
contra del que sé sol dir, lo Gitano
Blanc va ser profeta a la seva terra.
Quan van acabar d’interpretar els villancics, es va acomiadar entre els
aplaudiments del públic que van fer que tornessin a sortir a l’escenari per a
interpretar alguna de les rumbes del seu repertori com per exemple la rumba Ebrenca.
Sortíem de la
Social a 2/4 d’1 de la nit i el termòmetre del cotxe marcava 5º. Encara
teníem més una hora per arribar a Amposta, però la vetllada havia valgut la
pena.
Ara només cal esperar que tinguin molts
d’èxits.
