De Manel Fontdevila a eldiario.es. |
Programa Tot
es mou d’ahir per la tarda. Ja sabeu, el d’Helena Garcia Melero, Francesc
Sòria i Lluís Marquina. Entre els convidats hi havia el periodista Iu Forn i
Alejandro López Fonta, un habitual de les tertúlies de TV3 que, com no acostumo
a veure aquest programa així com la majoria dels debats que se fan a la Nostra, no tenia ni idea de qui era.
Després m’he informat i he vist que se tracta d’un empresari unionista (o sigui
espanyolista o antiindependentista)
Parlàvem de l’apropament dels presos a
Catalunya i d’altres temes relacionats amb la Capital i Cort amb la Verònica Fumeral i de la compareixença conjunta
en una roda de premsa d’Òmniun, l’ANC i l’Associació Catalana de Drets Civils
(familiars i amics dels presos polítics)
També de l’entrevista que li havia fet Carlos
Alsina a Aznar a Onda Cero pel matí. Carlos Alsina té fama de ser un gran
entrevistador (recordeu per exemple l’entrevista que li va fer fa un temps a
Rajoy on se va parlar de les nacionalitats que tindrien i deixarien de tenir
els catalans i que va acabar amb aquella famosos pregunta de Rajoy: ¿Y la Europea?),
L’entrevista anava sobre la situació actual de
RTVE i de sobte va Alsina i l’etziba a Aznar que ell havia col·locat al front
de l’ens públic un diputat del PP. Aznar diu no recordar-se’n i Alsina
insisteix. Aznar segueix sense recordar-se’n i llavors Alsina li fa memòria:
-Vostè
va col·locar un diputat al capdavant de TVE. Era diputat del PP i el va nomenar
director de TVE: Fernando López Amor...
La resposta d’Aznar és d’aquelles que no pot
deixar indiferent ningú:
-Ah,
sí... Bé... Jo no dic que Televisió Espanyola fos neutral... (I acaba balbucejant
unes incomprensibles paraules)
Al seu anàlisi, Iu Forn va parlar de fer el ridícul espantós, referint-se a les
paraules d’Aznar, mentre que un altre contertulià va parlar qualificar la seva
resposta de cínica.
Fins que va intervenir Alejandro López Fonta:
-No hi ha cap televisió pública que sigui neutral... Un zasca en tots els morros de l’Helena Garcia Melero i companyia.
La presentadora va voler-ho arreglar:
-Nosaltres
intentem ser neutrals...
Una cosa és voler i un altra molt diferent és
poder o saber. I un clar exemple el tenim a TVE. Una gran part dels
professionals de la casa estan en total disconformitat amb el que els hi mana
la direcció, però han de creure i per això, sovint, no signen les seves pròpies
cròniques.
Fins i tot aniria una mica més lluny. No hi ha
cap televisió ni pública ni privada, ni cap ràdio, ni cap mitjà de comunicació
que sigui neutral. Ningú! Ni tan sols jo... Hi no és la primera vegada que ho
dic, ni segurament l’última que ho diré.
Els mitjans púbics estan al servei del govern,
ja sigui del país, de la comunitat autònoma o de l’ajuntament... Han estat
casos flagrants de manipulació la Radiotelevisió Valenciana, Tele Madrid o TVE.
TVE només se salva durant l’època de Zapatero, tal i com van reconèixer els
propis contertulians durant el debat.
TV3 i Catalunya Ràdio tampoc són l’excepció.
Tot i la importància que pugui tenir el procés i les conseqüències que s’han
derivat del mateix, s’ha de reconèixer la seva manca de neutralitat o el que és
el mateix, la seva parcialitat a l’hora de parlar d’aquests temes.
I és que ja sé sap, la informació és poder. Tot i que sovint encara sigui més poder la
desinformació.
PER SI VOLEU VEURE LA PART DEL PROGRAMA 'TOT ES MOU':