Quan ja fa quinze dies de les eleccions municipals i autonòmiques (parcials), tal com dirien els castellans, todavía queda mucha tela por cortar. Es a dir, tret d’allà on hi hagi majoria absoluta o bé un clar guanyador, alguns governs són encara imprevisibles i tot dependrà dels acords que fins i tot poden tancar-se a corre-cuita i a darrera hora.
Us posaré un exemple de l’any 2003. A la Galera CiU va guanyar les eleccions amb 3 regidors, seguit pel PP amb 2, PSC amb 1 i ERC també amb 1. Com que ningú va voler pactar amb CiU, per a que pogués obtenir l’alcaldia, necessitava que les altres formacions fossin incapaces d’entendre’s. I tot semblava que així seria, ja que el PP i ERC, a priori, políticament, una i l’altra estan a les antípodes. Populars i socialistes van preguntar a la candidata d’ERC per qui votaria i va dir que per ella mateixa. Llavors, les altres dues formacions van decidir votar a ella també i, per tant, va treure 4 vots i va assolir l’alcaldia.
Vull dir amb això que es poden donar resultats totalment imprevisibles i inversemblants, però no per això menys legítims.
L’altre dia llegia al Periódico una entrevista a Albano Dante Fachín que no té res a veure ni amb cap cantant ni amb cap escriptor italians. Fachín, juntament amb Marta Sibina Camps, van ser el fundadors i editors fins fa poc de la revista Cafè amb llet, flagell dels responsables i exresponsables de la Salut catalana. Durant un qüestionari ràpid, sé li preguntava que tries entre el PP i CiU i la seva resposta va ser: Per a triar entre els uns i els altres, haurien de ser diferents. Totalment d’acord.
Sempre he pensat que entre el PP i CiU (o potser més concretament CDC), hi ha molt poca diferència ja que totes dues formacions representen a la dreta més pura i dura. Segurament, l’única diferència visible és que mentre el PP és n partit nacionalista espanyol, els de CiU són nacionalistes catalans i, darrerament esdevinguts independentistes per interès personal d’algun dels seus dirigents.
Quan en altres circumstàncies podrien pactar republicans, socialistes i eco-socialistes, així com altres formacions d’esquerres presentades amb altres sigles, allà on hagin tret representació, a hores d’ara, tot sembla que ERC seguirà majoritàriament els mandats de Barcelona i facilitarà governs de CiU allà on estiguin en disposició de fer-ho.
Un clar exemple és el de Tortosa. Quan tot semblava que es podia conformar un govern entre ERC, MT i PSC i deixar a CiU (la força més votada) a l’oposició, Monclús, el cap de llista dels republicans, ja ha anunciat que no pactarà amb ningú i, per tant, facilitarà la investidura de Ferran Bel.
Quan un polític (qualsevol) es presenta a unes eleccions té com aspiració aconseguir el màxim i, en el cas d’unes municipals, el màxim és ser alcalde. Si Monclús renuncia a ser-ho he de pensar que no és per voluntat pròpia, sinó que ha hagut de rebre ordres del seu partit des de Barcelona.
Un fet semblant passa a Ulldecona. A la població del Montsià, Núria Ventura, al front de Socialistes d’Ulldecona, ha tornat a guanyar, tal i com ja va passar fa 4 anys, però aquest cop ha tret un regidor més (5) Malgrat tot ha quedat lluny de la majoria absoluta que sé situa en 7 regidors. La segona força és CiU amb 4 regidors, seguida del PP amb 2. Aquí, ERC es presentava amb la denominació de + Ulldecona i va obtenir un regidor. Finalment la CUP (que també ha anunciat que no pactarà amb ningú), també va assolir representació amb 1 regidor.
Amb la renuncia de + Ulldecona a donar suport a ningú, ara està per veure si tornaran a pactar CiU i el PP. Si ho fan, quedarà en evidència el que molts tenim clar: que només busquen el propi interès més enllà de les ideologies.
Si finalment es posen d’acord, el resultat que es podria donar el proper dia 13 bé podria ser el següent: Núria Balagué de CiU 6 vots (els 4 de la seva formació i els dos del PP) per 5 de Núria Ventura (els de SU) Les altres formacions o bé votaran en blanc o a ells mateixos.
Fa 4 anys l’alcaldessa va ser Núria Balagué que també va comptar el suport de Celestino Hervás, un camaleònic polític que era regidor des de les primeres municipals l’any 1979. Hervás va passar per la UCD, el CDS i altres formacions independents, sempre com a cap de llista.
