Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lo Pati. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lo Pati. Mostrar tots els missatges

dijous, 14 de març del 2019

A AMPOSTA 'MOSMIREM'

A part de saber fotografia, de conèixer gran part dels seus secrets, sempre he pensat que la fotografia és també intuïció i oportunitat.
Captar un moment no és fàcil. De vegades se necessita tenir molta paciència i passar-se hores i hores esperant capturar allò que desitges. Però de vegades tens sort i, sense pretendre-ho pots trobar-te amb una situació ideal per a ser capturada. Moltes de les grans fotografies que han passat a la història se deuen precisament a saber immortalitzar un moment, ja sigui històric, si sigui quotidià, esportiu, etc.
Avui, amb els mòbils, sempre portem la càmera a la butxaca. Només ens falta trobar el lloc i l’instant oportú per a fer-la servir.  
Aquesta tarda, sense pretendre-ho ni saber-ho he passat pel carrer Saragossa, entre el Centre d’Art Lo Pati i l’Institut Pere Mata. Allí, al bell mig del carrer, s’estava muntant una exposició de fotografia que s’inaugurarà diumenge després de que les fotografies omplin gran part de les seves parets.
A part dels operaris que anaven enganxant les fotografies també estava l’artista, el fotògraf Quim Giró i la directora del centre d’art Aida Boix.
L’exposició portarà per títol Mosmirem inclourà fotografies de pacients del centre psiquiàtric amb gent del carrer. Mesclats entre si, se situaran als dos costats del carrer com si se miressin entre ells.
Amb aquesta exposició se pretén és trencar els tòpics que hi ha sobre els malalts mentals. 





diumenge, 8 de febrer del 2015

ART POSTAL EN HOMENATGE A JOSEP VILLALBÍ VERGE

A la sala petita del Centre d’Art lo Pati d’Amposta, ahir a les 8 del vespre, amb una nodrida presència de públic, va tenir lloc l’acte d’inauguració d’una mostra d’art postal en homenatge a qui era alcalde d’Amposta quan va esclatar la guerra Civil Espanyola Josep Villalbí Verge, tal com ja havia anunciat en aquest mateix blog.
Per a començar he de dir que no tenia ni idea del que era l’art postal. Us ho explicaré molt breument.
Els seus descendents van voler retre-li un homenatge i van col·locar una bústia al carrer que porta el seu nom a Amposta. Bé, dic carrer per dir alguna cosa, ja que deu de ser el carrer més curt del món i el més deshabitat perquè no hi viu ningú i possiblement no hi viurà mai ningú. Llavors, tots els artistes que hi val voler participar (al voltant d’uns 50) van enviar les seves creacions dintre d’un sobre als efectes que els carters els dipositessin a la bústia.
A l’acte d’inauguració van prendre la paraula (per aquest ordre): el director de lo Pati Vicent Fibla, el polifacètic artista i besnét del homenatjats i la regidora d’Hisenda de l’Ajuntament d’Amposta Isabel Ferré.








Isabel: Si la memòria no em falla, crec que esta serà la primera vegada que parlaré de tu al meu blog.  
En primer lloc vull dir-te que les primeres paraules que vas dirigir ahir al públic assistent, sobraven. La qual cosa demostra que tu també formes part del col·lectiu de regidors de perfil baix que tenim a la nostra ciutat. O bé és que ets sents un ser superior a la resta dels teus mortals ciutadans i per això els menysprees; la qual cosa no m'estranyaria vist el carreró polític que portes. 
I, a sobre, vas tergiversar les paraules. En cap moment, Isabel, Jaume Vidal Arasa va dir lo Pati no sé li havia portat bé i jo tampoc ho vaig dir en cap moment. Jaume Vidal estava molest amb el comportament de les autoritats municipals ja que semblava que l’homenatge no els havia agradat.
Per cert: On estava l’Alcalde? Ah!, segur, tenia problemes d’agenda. I la Regidora de Cultura? Segur que també...
Quan era regidor i anava als actes, la no assistència del primer edil municipal sempre es disculpava per part de qui el representava.
Mira Isabel, si tu no estaves còmoda perquè hi havia poca gent dels teus, t’he de dir que a mi determinades presències tampoc em resulten agradables. Però faig bona cara i m’aguanto.
M’entens, veritat? I tu COBRES per a fer això!! 












diumenge, 18 de gener del 2015

'PATUCHAS' D’ASBEL ESTEVE

Anit es va presentar al centre d’art lo Pati d’Amposta, amb grans assistència de públic, el documental Patuchas, el hombre de los mil limones del director ampostí Asbel Esteve.
Patuchas és el sobre nom de l’artista cordovès Juan Antonio Castillo, més conegut pel seu nom artístic Juan Antonio Canta.
Segons es desprèn dels testimonis que surten al documental, Juan Antonio Canta va ser, sense cap mena de dubte un dels creadors més importants de finals del passat segle.
Cantant, compositor, dramaturg, Patuchas va ser un transgressor que va crear el seu propi estil en cada una de les seves facetes.
El documental, que intercala imatges pròpies, amb opinions d’algunes persones molt properes a l’artista cordovès i imatges extretes de l’hemeroteca, resulta força interessant, sobre tot quan descobreixes el fascinant món del seu protagonista.
Malgrat la seva dilatada i excepcional obra, a Juan Antonio Canta se’l recorda, precisament, per un tema que no representa, ni de bon tros, el seu estil musical: la danza de los cuarenta limones, també coneguda com el rap de los quarenta limones.  
Amb aquest tema va assolir una fama que ell no desitjava, ja que estava en contra de tot allò que sonés a comercial.


El documental Patuchas, de moment, ja ha assolit diversos premis, com el primer premi del Segundo Concurso de Imaginera 2014 que lliura el Centro de Estudios Andaluces de Sevilla.