 |
| Ramón Brull. |
És evident que en
política no pot donar-se mai res per fet. Allò de no diguis blat fins que no estigui al sac i ben lligat, no val.
Perquè encara que sigui així, sempre hi pot haver una moció de censura que
trenqui l’acord.
A Camarles va passar
un fer insòlit, al menys des del meu punt de vista.
Fa 4 anys, contra
pronòstic, hi va haver un pacte de perdedors.
La llista de CiU encapçalada per Sandra Zaragoza arribava a un acord amb el PSC
amb Ramon Brull al cap davant i deixaven a l’oposició a ERC tot i ser-ne la
candidatura més votada.
Ramon Brull va
abandonar el PSC i el passat 26-M va encapçalar la candidatura la Veu del
Poble, integrada dintre de la Federació d’Independents de Catalunya (FIC). Els
resultats van ser pràcticament calcats: 5 regidors per a ERC i 3 per cada una
de les altres formacions Junts per Camarles i Lligallos de Sandra Zaragoza i la
Veu del Poble de Ramon Brull.
Vaig pronosticar
una repetició del pacte de fa 4 anys entre JxCLL i LVP, però una vegada més me
vaig equivocar. Resulta que el pacte va ser entre ERC (Josep Antoni Navarro) i LVP deixant a l’oposició
als de l’antiga Convergència.
Una vegada més se
demostra que la relació a nivell local entre els dos socis de la Generalitat
(PDeCAT) i ERC no sol ser bona. I que tot i el 155, tant ERC com Junts han pactat amb el PSC quan els ha
interessat.
