PITES, PITES, PITES, PITES...!!

La prova més evident de la debilitat d’un govern és no poder aprovar els pressupostos. El darrer govern de Felipe González va caure precisament per això, al no comptar amb el suport del grup Català del Congrés, aliat tradicional dels socialistes (i després del PP)

Però abans d’arribar a aquest punt, el govern de torn mira d’atraure altres grups per a poder tenir la majoria suficient a l’hora d’aprovar-los, la qual cosa no és sempre fàcil.

I per aconseguir-ho els ha d’acontentar... I com sé fa? Molt fàcil: atenen algunes de les seves peticions. Com una mena de granger que va repartint el menjar a les seves gallines: pites, pites, pites, pites...! I es gallines van picant tot allò que va caient de la ma del granger...

Primer que a ningú, el partit al govern (en aquest cas el PP), mira de convèncer als altres partits de la dreta espanyolista. Actualment el partit que a nivell de l’Estat està més proper a les tesis del PP és, com sabeu el d’Albert Rivera. Després és Ciudadanos qui mira de convèncer al PSOE que actualment ningú sap si és carn o peix. Està clar que la suma dels tres partits seria més que suficient per aprovar-los. També s’ha parlat de que el PSOE podés cedir els vots d’alguns diputats fins aconseguir majoria suficient. De moment sembla que aquesta possibilitat no acaba d’agradar el PSOE.

Els darrers pressupostos aprovats pel PP van comptar amb el vot favorable del PNB que així, va veure com la pluja de milions queia sobre Euskadi. Però aquesta vegada ja ha dit que no els votarà, al menys que el PP retiri l’aplicació de l’article 155 a Catalunya.

La invitació a votar uns pressupostos a canvi d’alguna contrapartida és una arma de doble tall. Si els hi dones suport i aconsegueixes aprovar les esmenes i aconseguir part dels teus propòsits, bé. Però si hi votes en contra i els pressupostos acaben aprovant-se, després té poden acabar culpant  per no haver-los votat i no haver aconseguit les teves peticions en detriment de determinats col·lectius. Bé, tot plegat una mica enrevessat.

Tal i com s’ha anat dient els darrers dies, Montoro ha mirat de premiar dos dels col·lectius més importants i que, des de la crisi, havien estat els més perjudicats: pensionistes i treballadors públics. Heu de tenir en compte que quan se parla de treballadors públics no només són els funcionaris de l’Estat, sinó també els de les administracions autonòmiques i locals.

Com sabeu en el cas dels pensionistes només hi sortiran beneficiats els que cobren les pensions més baixes. A la resta que ens bombin! En canvi, els treballadors públics ho seran tots però cal dir que els A1, els de superior categoria no han estat mai perjudicats, ja que l’Administració sempre troba la manera de compensar-los. Us sonen les bufandes?    

Si Rajoy no aprova els pressupostos per al 2018 pot prorrogar els de l’any passat i no passaria pràcticament res. Excepte aquelles partides que contemplen millores importants com les que he citat als paràgrafs anteriors. Però no crec que dissolgui les Càmeres i convoqui eleccions legislatives. Però l’oposició bé podria presentar una moció de censura que, des del meu punt de vista ja triguen massa.

LA GRAN ESTAFA DE LES PENSIONS

De Manel Fontdevila a eldiario.es. 

El PP estafa als jubilats i la resta de pensionistes amb les pensions. El PP vol que l’escletxa retributiva entre rics i pobres sigui cada vegada més gran, sense importar-li que això creï cada vegada més pobresa a Espanya.

El PP acusa als altres partits de fer electoralisme en el tema de les pensions, però va ser el PP quan estava a l’oposició qui deia defensar les pensions en contra de les polítiques dels governs de Zapatero.

No sortiré a defensa a Zapatero, però va ser el seu ministre Jesús Caldera qui va eliminar la publicitat sobre les pensions de la televisió i altres mitjans de comunicació. Aquells diners que no se gastaven podien destinar-se a incrementar les pròpies pensions.  

El PP ens té acostumats a dir una cosa quan està a l’oposició i una altra de molt diferent quan està al govern. I una part important dels votants d’aquests país, a sobre els voten.

Hi ha una frase que diu: No hi ha res més tonto que un obrer de dretes. I és així mateix. Perdoneu si he pogut molestar a alguns dels meus lectors, però no penso rectificar. Quan una afirmació és certa (i a sobre no l’he inventat jo) s’ha de mantenir encara que pugui ofendre.

El PP s’excusa en que a Espanya no hi ha diners per a incrementar les pensions segons l’IPC. Fins que Rajoy va arribar al govern i va governar amb majoria absoluta, a Espanya les pensions sempre s’havien apujat segons aquest índex.

El PP en canvi se tira floretes parlant sobre la recuperació econòmica... Què passa, que hi ha diners per a quasi tot, menys per apujar les pensions? Perquè per a rescatar la banca, indemnitzar el Castor o destinar grans quantitats en defensa, per això bé que els hi ha.

Aquests darrer dies Rajoy ha parlat molt però no ha concretat res. Ha dit que apujarà les pensions de jubilació i viudetat més baixes sempre que s’aprovin els pressupostos per aquest any. D’això se’n diu XANTATGE!!  Condicionar la pujada d’algunes pensions a l’aprovació dels pressupostos d’altres grups també és populisme. I a part d’això, qui ens assegura de que ho acabarà complit. A hores d’ara, encara se pot confiar amb la paraula de Rajoy?

El seu Ministre d’Hisenda Cristobal Montoro va dir que en lloc d’apujar-les se podrien crear unes deduccions de l’IRPF. Ara mateix hi ha deduccions similars (vull pensar) com les de mare treballadora, famílies nombroses i famílies amb ascendents o descendents a càrrec amb discapacitat. Per a poder-les cobrar (aquells que ne tinguin dret) s’ha de sol·licitar el pagament anticipat (no sempre és possible, ja que s’han de reunir certs requisits) o bé fer la declaració de la renda. I si algú no ho fa... Ja l’ha perdut la deducció.

Però els del PP quan parlen d’aquest tema s’obliden de mencionar una cosa: que en els darrers anys han dilapidat l’anomenada guardiola de les pensions, que no és una altra cosa que un fons de reserva (una mena d’estalvi) per a poder fer font a imprevistos. I per a què ha amprat el PP la guardiola de pensions? No s’ha dit, simplement han anat traient diners per a emprar-los en altres despeses que res tenen que veure amb les pensions.

Us poso un exemple per a que m’entengueu. Una família decideix comprar-se un cotxe i poc a poc van estalviant i posant els diners en una guardiola. Però aquesta família (com totes) de tant en tant té unes despeses extraordinàries i en lloc de buscar altres recursos, recorre al fàcil, agafar els diners de la guardiola.

Els pensionistes hauríem de demanar explicacions al govern del PP sobre totes aquestes eventualitats i sinó estem satisfets (segur que molts no quedarem conformes de les explicacions que ens donaran), no votar-los i fer-ho per altres partits que ens donin més garanties de que governaran pensant més amb els ciutadans de les classes populars que amb els de les classes benestants i sobre tot, el gran capital.

El problema que se presenta sovint és:  I a qui voto?  

QUI A COP DE CONSTITUCIÓ MATA... A COP DE CONSTITUCIÓ MOR!

De Vergara a eldiario.es.

La majoria de la premsa d’avui coincideix que la sentència del Tribunal Constitucional de dijous sobre, diguem-li, l’amnistia fiscal de 2012, va significar una garrotada al govern de Rajoy i, més concretament per al seu ministre d’Hisenda Cristobal Montoro.

El Govern de l’Estat i el PP, el partit que el sustenta, són assidus en portar normes al TC que, sovint les qualifica d’anticonstitucionals amb la consegüent satisfacció que els produeix. Majoritàriament les normes que solen portar al TC han estat aprovades pel Parlament o el Govern catalans. Fixeu-vos en un detall: A l’Estatut de 2005 sé li van retallar una sèrie de punts, cosa que no va passar a d’altres estatuts redactats en la mateixa època i que contenien punts idèntics als del català, només perquè aquests no van ser recorreguts i, per tant, a hores d’ara estan completament vigents. Incongruències d’un Estat que quan sé tracta de perjudicar a Catalunya, el cafè per a tothom no existeix. Però en aquest cas, el tribunal se’ls hi ha girat en contra... No sempre sé pot guanyar.    

La sentència qualifica d’anticonstitucional el decret del Govern Central, però a la vegada, per a no crear inseguretat jurídica, no demana cap revisió per als defraudadors. La sentència va ser aprovada per unanimitat de tots els membres del tribunal.  

Cal recordar que es van acollir a la regularització uns 30.000 contribuents, entre els que hi havia alguns dels que després han estat encausats per la Gürtel, la Púnica o del clan Pujol... O sigui, el milloret de cada casa. També cal recordar que havien de tributar al 10% (si ho haguessin declarat a la renda quan tocava hauria rondat el 50%), però que en molts casos, a l’haver prescrit el fet, no es va recaptar res.

Què diu la sentència del TC? El més important del que recull és que l’Estat va abandonar una de les seves obligacions com és la de perseguir el frau fiscal, donant així un tracte de favor als defraudadors sobre la resta de contribuents. També posa les bases per a que en un futur no hi pugui haver cap altra amnistia fiscal.  

Tot i el paperot que li ha tocat fer aquests anys a Montoro, el ministre ha estat un dels pocs membres del govern que ha sortit prou ben parat en tos aquests anys si el comparem amb altres companys seus com per exemple Gallardón, Catalá, Soria, Mato, Wert, etc. Semblava tenir un discurs coherent, tot i que, sovint, discrepava de les seves mesures i de l’efectivitat que podien arribar a tenir, semblava coherent dintre de la doctrina econòmica que defensa el seu partit.

Però la sentència de dijous del TC ho canvia tot. El TC diu al govern que el tracte no ha estat igual per a tothom i, sense dir-ho explícitament, és evident que es va fer per a beneficiar els seus (la classe treballadora no podem tenir diners als paradisos fiscals) És per això que des del PSOE i Podemos ja han demanat la dimissió de Montoro.

Una dimissió des del meu punt de vista justificada tot i que, en casos com aquest, trobo que hauria de ser el propi ministre el que hauria d’haver presentat la dimissió sense esperar que algú li suggerís fer-ho. L’excusa que han fet servir d’altres membres del Govern quan diuen que compten amb el suport de Rajoy, no és vàlida.

Si Montoro, com la resta de ministres que han estat qüestionats per diverses raons, tingués un mínim de decència, hauria dimitit només conèixer la sentència, però una vegada més s’ha demostrat que el PP és un partit d’indecents... Sí, i corruptes també!      

DECEBUTS AMB ELS PRESSUPOSTOS DE L’ESTAT

Estic per pensar que Rajoy i Montoro no se parlen... La passada setmana Rajoy, a Barcelona, va prometre una inversió de 4.200 milions d’euros en infraestructures per a Catalunya fins el 2020. Dimarts en canvi, quan es fan fer públics els Pressupostos Generals de l’Estat per aquest any, la inversió a Catalunya pel mateix concepte va caure un 2,7% respecte l’any passat... Més del 50% respecte a la de l’any 2011... Però no només va caure a Catalunya, sinó a la resta d’Espanya... Excepte les Illes Canàries...

Fa anys me van explicar un acudit de Jaimito. Per una vegada, Jaimito era un bon alumne i el preferit de la professora. Un dia, un company de classe per a putejar-lo va escriure a la pissarra: Jaimito és qui té la polla més gran de classe. Cuan Jaimito va entrar a l’aula ho va voler esborrar, però un grup de company li ho va impedir. Així, quan va entrar la mestra i ho va veure, va preguntar qui havia posat allò i tota la classe va cridar a l’uníson: Jaimito, Jaimito... La professora, molt seriosa li va dir a Jaimito que li volia parlar a la sortida de l’escola. Va sonar el timbre i mentre la resta de companys marxaven, Jaimito es va quedar. Després d’una llarga estona, Jaimito va sortir de l’escola més xulo que un vuit... Els companys de classe que s’havien esperat pels voltants de l’escola li van preguntar a Jaimito que li havia dit la professora i aquest els hi va respondre: Xiquets, no hi ha res com la propaganda.  

Una bona campanya de propaganda tot i que el producte sigui defectuós, pot tenir un resultats magnífics. Però si això era el que pretenia Rajoy, evidentment s’equivoca de mig a mig. El poble català, que mai ha sigut tonto del tot, fa anys que no es creu res del que ve de Madrid, encara que, en aquest cas ho digués a Catalunya. Potser va ser així per a evitar ser escridassat i emportar-se, (ves a saber!) alguna tomatada...  

Montoro va voler vendre els pressupostos com els de la postcrisi. Potser li va faltar adornar-ho amb una mica de focs artificials, però va posar prou èmfasi com per a convèncer a aquells que encara hi creuen i que cada com són menys.

Sembla ser que el sector més perjudicat serà el de Rodalies. Finalment (quina novetat!) no es farà la inversió promesa... Cal recordar però que les estacions de tren que hi ha dintre del nostre territori no pertanyen a la xarxa de Rodalies de Catalunya... Si de cas, a la xarxa de Rodalies del Tercer Món. Així que haurem de continuar resignats als retards per culpa de la catenària, perquè s’ha avariat el comboi o perquè fa massa vent a la zona d’Hospitalet de l’Infant... .

El mateix dimarts per la nit, al Facebook i il·lustrat amb un mapa de l’Estat espanyol, l’amic benicarlando Jordi Maura ja es queixava per la port que els hi toca als valencians de la inversió pressupostada. Va ser la primera queixa de totes les que he vist o he sentit posteriorment. La població catalana representa el 14% del total d’Espanya i el seu PIB el 19%. Semblaria lògic que la inversió anés, al menys, en consonància amb algun d’aquests paràmetres... Però no, la inversió total per al 2017 representa un 12% del total. Les comunitats més agraciades són: Castellà i Lleó, Galícia, Astúries i Extremadura. Les dues primeres governades quasi sempre pel PP i les altres dues per a dissimular... Què no es digui... Tot i que les dretes no han dissimulat mai...  

Per cert, sabeu per què Canàries és l’única comunitat on augmentarà la inversió? Perquè l’únic diputat de Nova Canàries potser decisiu a l’hora d’aprovar-se!

Cal recordar però, que els pressupostos encara han de passar tot el tràmit parlamentari i per tant, estan subjectes a modificacions puntuals si és que el PP i els seus aliats accepten alguna esmena. Això vol dir què encara és possible que pugui créixer la inversió per a Catalunya? Potser sí que al final pensaré que sou tontets...

NOU GOVERN, RES DE NOU

Entre tots els titulars periodístics que podia triar avui, he preferit el del Punt Avui: Nou govern, res de nou. El titular del Periódico també anava en la mateixa línia: Suma i segueix.

És normal que no ens agradi. Això passa, amb més o menys grau, en qualsevol govern que no sigui dels nostres colors. El que passa és que el PP, en general, crea animadversió entre els catalans. Només els seus afins i bona part de C’s opinaran diferent.

El PP ve de governar amb majoria absoluta, un status que va de meravella per a qui el té, però que és nefast per a la resta de partits. Si en fas abús (què és el que va fer el PP) té tornes intransigent i autoritari i t’arribes a creure allò que no hauries d’haver-te cregut mai: què ets el millor entre els millors.

Però la realitat sol ser molt diferent (al menys per a tots aquells que d’alguna manera som oposició) L’anterior govern de Rajoy va tenir moltes mancances i algunes d’elles molt grosses: manca de diàleg, desconsideració cap a Catalunya, prepotència... I si alguna cosa li faltava la va aportar Jorge Fernández Díaz conspirant contra destacats polítics catalans. Si ho analitzes fredament tot plegat fa pena.

Sobre el nou govern, ara per ara se’m fa molt difícil opinar. No tinc la suficient informació per a poder analitzar-lo. El què si que puc dir d’entrada és que me vaig equivocar de totes, totes. Deia abans d’ahir que me tirava a la piscina i dels 4 noms que vaig pronosticar no en va sortir cap. Encerts 0%. En lloc d’endeví, millor dedicar-me a d’altres coses.

La quota catalana, com he llegit a diversos mitjans (hi ha una coincidència molt generalitzada) és Dolors Montserrat. No la mare, sinó la filla. Quan vaig llegir el seu nom, ràpidament li vaig posar cara i me va venir la de Dolors Montserrat i Culleré. Però no... Es tractava de Dolors Montserrat i Montserrat, filla d’aquella. Cap més... Ni Jorge Moragues, ni Andrea Levy, ni Alicia Sánchez-Camacho, ni Xavier Garcia Albiol, àlies el Godallenc... Cal dir però que el pes específic dels populars a Catalunya, com sé sap, és relativament baix i sense perspectives de millora, per tant, tampoc calia esperar que Rajoy en nomenés més.

Ràpidament a Internet va sortir que la nova ministra tenia un deute amb la hisenda pública espanyola de 2 milions d’euros. He mirat la pàgina de los Genoveses (què és on surten totes les xafarderies referides als peperos) i ja havia dedicat un apartat especial als nous ministres explicant qui era qui de cadascú d’ells, però casualment l’apartat que feia referència a la nova ministra catalana encara està en construcció. De totes maneres us la enllaço per si voleu donar-li un cop d’ull. Aquesta mena de rumors s’han de prendre amb tota la cautela del món, ja que no tot el que es diu per Internet és veritat.

Un exemple que he viscut durant els darrers dies. El passat dia 2, de forma espontània, me’n vaig adonar que tenia un gran nombre de visites a una entrada que vaig fer a la Via Augusta quan aquell mateix dia feia exactament 3 anys des de que ho vaig publicar. El títol de l’entrada és: Montoro y familia se quedan mil pisos de Bankia a precio de ganga i, segons s’explica, la notícia la va donar Diagonalperiodico.net. En un parell de dies he tingut més de 9.000 visites. El mateix dia vaig rebre un missatge d’aquells de passa-ho amb la mateixa informació.

Després de consultar diverses pàgines que també l’havien publicat, vaig veure que al cap d’uns dies de publicar-ho, Diagonal ho havia desmentit...

D’on va sortir la notícia? Realment no era veraç? Què cadascú pensi el que vulgui, però està clar que les notícies s’han de contrastar, ja que corre molt informació falsa. No obstant, tenim menys pecat els que no ens dediquem professionalment a opinar i informar que els que són periodistes de professió i que també, de tant en tant, fiquen la pota fins al coll.  

DE LAPSUS I DE CORRUPCIONS

Ahir, els mitjans de comunicació es van esplaiar amb els dos lapsus que van tenir les dues dirigents més importants del PP.

Mentre la Maridolo de Cospedal, va dir que al PP li ha costat molt saquejar a Espanya de lacorrupció (en què estaria pensant aquesta bona xica?) I pel que sembla no és la primera vegada que li passa... Serà per alguna cosa concreta?

Mentre, la vicepresidenta del govern, la Sáenz de Santamaria, va dir, fins a 3 vegades, que l’any 2012 el PP havia fet una amnistia fiscal (sí, sí, com ho llegiu, UNA AMNISTIA FISCAL)

El concepte, què és de domini públic, havia estat sempre negat, tau per Rajoy com per Montoro i, per a referir-se a la regularització que van fer milers de defraudadors, usaven tota mena d’eufemismes.

Realment no sé sap si ahir va caure en el parany que li va posar el portaveu socialista Antonio Hernando que va ser qui primer es va referir a l’amnistia fiscal, o simplement perquè la va trair el subconscient (com li va passar a la Maridolo), però el cert és que ho va dir i ho va repetir dues vegades més.

Malgrat tot, el grup parlamentari del PP, tornant a usar el corró de la majoria absoluta, va denegar la petició dels PSOE de que es fes pública la llista de defraudadors que es van acollir a l’amnistia fiscal de fa 3 anys. A la petició s’hi van sumar tots els grups de la cambra baixa... Tots? Bé, tots, tots, tampoc, el grup de CiU s’hi va abstenir. Per què serà? Potser per que tem que es puguin conèixer noms de patriotes catalans que també tenien capitals a l’estranger?  

Tot i ser important el que us he explicat fins ara, possiblement la notícia més destacada d’ahir i que avui porten a la portada diaris com el País, va ser el descobriment de dos possibles casos més de corrupció a les files populars que afectarien a un exministre com el controvertit Federico Trillo (recordeu el cas del Iak-42) i el portaveu parlamentari Vicente Martínez Pujalte (conegut popularment com Martínez el fatxa)

Recordo la verborrea de M-Pujalte a l’hora d’atacar els socialistes, sobre tot durant els governs de Zapatero. Bé, a veure ara com es defensarà.

De moment, com passa sempre, el primer que fan quan se’ls enxampa en algun cas de corrupció, és negar-ho tot o dir que el que van fer era legal.

Si retornem a la informació que han donat els mitjans de comunicació, tant Trillo com M-Pujalte haurien cobrat d’una empresa constructora de Guadalajara especialitzada en obra pública. Primer es va dir que era per haver assessorat a l’empresa en qüestió, però com no hi consten documents que així ho acreditin, llavors van dir havia estat un assessorament verbal. Com va dir el mateix Trillo quan va ser president del Congrés: Manda huevos!    

Aquestes situacions, tan les del PP, com la del grup de CiU abstenint-se a l’hora de demanar la llista de defraudadors, qüestionen el que diuen, tan els populars com els convergents quan es parla de corrupció. Mentre prediquen la regeneració política o miren de desvincular-se de casos com els de Pujol o el Palau de la Música, en realitat ho diuen amb la boca petita i actuen molt diferent.

Qualsevol persona estaria feta un embolic, però espero que tu, amic lector, et passi com a mi i tinguis molt clar quina és la situació, per molt que els qui ens governen la vulguin camuflar entre paraules que ens sonin bé a les nostres oïdes.        

AL SERVEI DEL PP

Què diversos organismes de l’Estat, als que sé suposa que haurien de ser imparcials (Tribunal Constitucional, Consell General del Poder Judicial, etc.) estan controlats pel govern, és cosa sabuda, però que l’Agència Tributària s’hagi de posar de genolls davant el partit que dóna suport al govern, em sembla, per dir-ho d’una manera planera, és per a començar a començar a córrer i no parar.

Per a canviar-ho, s’haurien de canviar els lleis que ho regulen i que els màxims òrgans judicials de l’Estat fossin escollits directament pels jutges, magistrats i fiscals i, perquè no, pels col·legis d’advocats i per totes aquelles associacions que, d’una manera ho d’altra estiguin vinculades amb la Justícia.

Però el tema de l’Agència Tributària (què sé suposa imparcial), s’hagi de subordinar al poder legislatiu per a servir al partit que li dóna suport, a part de ser molt fort, és un fet inversemblant que no crec que es doni a cap democràcia consolidada. Potser sí a alguna república ‘bananera’, però se’m fa difícil pensar que passi a un país de l’OCDE (potser si exceptuem Turquia) o de la Unió Europea...

Recordem els fets. El jutge Ruz, el que porta els casos que involucren al PP amb l’entramat de laGürtel, va demanar un informe a l’Agència Tributària per a que dictaminés si les donacions il·legals que va rebre el partit de Rajoy havien de portar IVA o no. L’AEAT, en un fet que es podria qualificar d’insòlit, no va respondre a Ruz. Llavors, el jutge, li va donar 5 dies a l’organisme fiscal per a què li envies.

Finalment, l’Agència Tributària va fer l’informe, però algú es va encarregar de sintetitzar-lo a la seva manera per a evitar així que el PP sortís malparat. El resum manipulat de l’informe no porta cap capçalera (membrete en castellà) ni el firma ningú. Però informàticament s’ha rastrejat l’origen i oh! sorpresa, sembla ser que va sortir del germà de Santiago Menéndez, el director general de l’Agència Tributària i que, a la vegada, és assessor del ministre Montoro.

Per acabar-la de fer grossa, el dossier va ser filtrat a la premsa abans de enviar-ho al jutge, la qual cosa infringiria el secret de sumari que va establir el jutge Ruz.

Tot això ho explicava ahir la Sexta i, alguns del col·laboradors habituals del programa Más vale tarde, opinaven que hi pot haver delicte penal i que podria comportar penes de presó per aquells que han volgut manipular, sinó l’informe, sí al menys a l’opinió pública per a suavitzar el contingut de l’informe.

Per cert, us suposo assabentats del que deia la síntesi filtrada als mitjans, no? Era on es comparava el PP amb les oenegés Cáritas i Creu Roja. Si ho qualifico com a vergonyós, segurament hem quedaré molt curt.  

Si com deia abans, situacions com aquestes no són pròpies d’un país considerat dels avançats del món mundial i que té representació a la majoria d’organismes internacionals on estan els països més avançats, no puc deixar de dir que a qualsevol dels altres països que s’asseuen amb Espanya, d’haver passat una situació semblant per la part baixa, el president del país (o en el seu cas, el president del govern o primer ministre), ja faria mesos que hauria dimitit i aquí, Rajoy & Cia, no només no ho han fet, sinó que, a sobre, ens volen donar lliçons d’ètica i moralitat.    

A les pròximes eleccions torna a votar al PP o a quedar-te a casa, que si fa o no fa és el mateix... 

LES ALTRES RETALLADES

Des que el govern de Zapatero va reduir el sou als funcionaris, s’han patit 3 congelacions salarials. Això, si no és de domini públic, si que és una cosa que ho saben la majoria dels ciutadans del país. Ja sé que altres col·lectius han patit o estan patint situacions semblants, però el tema del que us vull parlar només afecta a un determinat col·lectiu de funcionaris (no tots ni molt menys)

Franco, a part de crear la Seguretat Social, també va crear diverses mútues de funcionaris com per exemple la Mutualitat de Funcionaris de l’Administració de l’Estat (MUFACE) on encara hi ha molts de mestres, perquè estan considerats cossos nacionals, l’Institut Social de les Forces Armades (ISFAS), la Mutualidad General Judicial (MUGEJU) o la ja desapareguda MUNPAL on s’afiliaven els funcionaris de l’administració local.  

Aquestes mútues, que en principi poden significar una prebenda dels funcionaris, a la pràctica també té els seus inconvenients, com per exemple continuar pagant el 30% del cost dels medicaments quan estàs jubilat que és l’etapa on més en necessites.

Fet aquest preàmbul he de dir que des de fa anys es parla de liquidar aquestes mútues i englobar a tothom al Règim General de la Seguretat Social.

De facto, el govern de l’Estat està liquidant la mutualitat sense fer gaire soroll. I cóm ho fa? Fàcil: congelant el cost dels servei que prestes les mútues sanitàries.

Recordo que allà pels anys 80, quan preparava les oposicions per a entrar a treballar a l’Administració de l’Estat, només hi havia 3 mútues que donaven aquest servei: Asisa, Sanitas i Adeslas. Al cap dels anys se’n van anar incorporant més com Mapfre o DKV. Fins i tot algunes han anat entrant i sortint de la carta de serveis de MUFACE.

L’any passat, Adeslas, la mútua assistencial de la Caixa, per a donar el mateix servei al col·lectiu de funcionaris als que atenia, va decidir fer-los pagar un complement. Això va produir una espantada massiva cap a d’altres mútues, entre elles la meva. La majoria varem marxar a DKV.

Després d’un any tranquil, només alterat quan des del sindicats se’ns avisava de que poc a poc estan fent desaparèixer MUFACE, en plantem a principis de 2015 i, llavors, el gran sobresalt: les mútues sanitàries han dit prou i han anunciat que, a partir del mes de febrer (durant el gener es pot fer el canvi de mútua) deixaran de prestar alguns dels serveis que estan donant fins ara.

O sigui, si la mútua que ara tinc concertada (a cost zero) no vol donar-me més el tractament contra la meva malaltia, ho farà o bé, tal com va fer l’any passat Adeslas, ens farà pagar un complement que, evidentment, haurem de sufragar de les nostres butxaques i què, a la pràctica, vol dir que disposarem de menys diners que, si fa o no fa, vol dir que ens retallen.

Son les retallades que no es veuen, de les que quasi ningú parla, però que a la pràctica poden suposar una disminució substancial del nostre poder adquisitiu.

Montoro fa mesos que anuncia a bombo i platerets l’abaixada de l’IRPF i com afectarà això de positivament la butxaca dels treballadors (també dels funcionaris) Però per l’altre costat, De Guindos (MUFACE pertany al Ministeri d’Economia) ha congelat l’assignació a les mútues de salut en detriment (molt possiblement) als sous dels funcionaris.

Jo no hi veig la gràcia per cap costat.  

DONO LES GRÀCIES AL GOVERN DEL PP

Gràcies Rajoy, gràcies Montoro, gràcies de Guindos, gràcies a tota la resta de membres del govern inclosos subsecretaris, directors generals, etc. Fins i tot faig extensibles les meves gràcies al grup parlamentari del PP que, amb el seus vots farà possible que el mes de gener recuperi el 25% de la paga extraordinària de Nadal que van deixar de pagar-me l’any 2012...

NO, SI A SOBRE ELS HI HAUREM DE DONAR LES GRÀCIES... GRÀCIES DE QUÈ? PER HABER-NOS ROBAT DESCARADAMENT?

Evidentment que el primer paràgraf l’he escrit amb tot el sarcasme del món. Com els hi he d’agrair tot el que ens han fet.

Encara que algú pugui pensar que sóc un egoista per dir el que diré, em dóna el mateix. El que em seguiu ja sabeu que em reboto per qualsevol injustícia i crec que estic en tot el dret de, per una vegada (o dos o tres, o les que calgui) defensar els meus interessos.

Mireu. Com a funcionari de l’Estat, el govern de Zapatero ens va retallar el sou. En el meu cas sobre el 7,5%. Posteriorment se’ns va suprimir la paga extraordinària de Nadal de 2012 (ja sé que els treballadors de la Generalitat ja en porten 2 i tampoc cobraran la d’aquest any), se’ns ha congelat el sou (reduït –us ho recordo-) per als anys 2013 i 2014; i se’ns el tornarà a congelar per al 2015.

I això no és tot. Durant el govern socialista es va signar un acord de carrera professional. A manca de concurso per a poder pujar de categoria dintre de la pròpia administració, finalment, els sindicats i l’administració van signar un conveni on se’ns requalificava automàticament en el decurs dels anys. Així s’acabava amb la discriminació que patíem els que portàvem molts d’anys a l’administració respecte als que en portaven molts menys. El govern del PP no va reconèixer aquest acord que, com la resta de retribucions, va quedar congelat.

Però el que més ens va sorprendre va ser la reducció dels dies de vacances i els d’assumptes propis o moscosos (sempre condicionats a les necessitats del servei), ja que no s’entén que et treguin uns beneficis aconseguits mitjançant negociació col·lectiva, sovint a canvi de no augmentar la retribució salarial. A diferència d’altres administracions, la AEAT, no contracta personal per a suplir les baixes. Per tant, si al cap de l’any faltes 30 o 40 dies, la resta dels companys de la secció han de fer la teva feina o bé, segons els casos, s’acumula per a quan arribes. L’estalvi econòmic és zero.

En el cas dels més que som més veterans, el nombre de dies (vacances i lliure disposició) que ens han tret és més que als més novells. Són els que s’anomenaven vulgarment canosos, guanyats a costa d’anys treballant a l’administració. Per tant, entenc, és un greuge comparatiu que, d’alguna manera, també significa reducció de sou.

I ara és quan ve la gran pregunta: A tots els grups de funcionaris ens han tractat de la mateixa manera? Evidentment que no. Al grup A1, el d’Inspector de la Hisenda Pública, se’ls hi ha recompensat amb productivitat, una forma poc clara de incentivar al personal.

Durant les darreres setmanes hi ha hagut un tema que ha indignat a una gran part del personal. El col·lectiu dels A1 de Galícia van estar fent un curset al balneari de Sanxenxo. Com a justificació, la direcció de l’empresa va dir que el cost estava no va sobrepassar l’import de les dietes que poden percebre els membres del grup i que el curset els havia estat de gran utilitat.

La resta dels grups els cursets (que no serveixen per a res) els fem on-line, o sigui des del nostre lloc de treball o, en alguns casos per videoconferència.

Si la situació no canvia, en menys de 3 anys em jubilaré. Si cada any se’ns retorna el 25% de la paga extra del 2012 (2015, 2016, 2017 i 2018), el darrer termini el cobraré (si es que me’l paguen) quan ja estaré jubilat.

Puc estar agraït al govern del PP? Evidentment que no. A mi no em compren retornant-me un part dels que ens han robat durant aquests anys (també ens han retornar un parell de dies d’assumptes propis)

Difícilment el dany moral que m’han causat a mi i a la majoria del meus companys es pot compensar amb petits gestos.            

LA NOVA REFORMA FISCAL

Aquests darrers dies s’està parlant molt de la nova reforma fiscal del PP. Jo mateix n’he parlat en diverses ocasions (fins i tot quan encara no es coneixia el seu contingut)

Dilluns a la nit vaig escoltar per la SER el comentari d’un expert que em va agrada: Per què han trigat 6 mesos en elaborar una reforma que, pràcticament, no canvia res i, l’anterior, quan es van apujar els tipus, la van tenir enllestida en una setmana?

Si fa dos anys en una setmana van enllestir una reforma a l’alça es deu a la urgència que tenien pera que determinats preceptes entressin en vigor el més aviat possible.

En quan a la reforma actual, segurament, el grup d’experts que hi ha intervingut, havien de perllongar el període de temps per així fer veure que era una reforma molt treballada i, tal vegada, per a justificar les retribucions que cobraven.

De la lletra petita que s’ha anat coneixent cal incidir en dos qüestions importants:

La primera, la que segurament ha tingut més repercussió, és la que, a partir de l’entrada en vigor de la reforma (l’1 de gener de 2015), estaran subjectes a l’impost (es a dir, tributaran) les indemnitzacions per acomiadament.

Fins ara, les indemnitzacions per acomiadament només tributaven quan l’empresa pagava al treballador acomiadat una quantitat (sovint acordada) per sobre del legal que s’establia a l’Estatut dels Treballadors. A partir d’ara, cornudos y apaledados.  Es a dir, sense feina i sense una part de la indemnització que anirà a parar al Tresor Públic.

I a qui s’acomiada? Només als treballadors. Cap empresari ha estat mai acomiadat, ni cap ministre, ni, normalment, cap alt càrrec. Ho aneu entenent?  

L’altra qüestió, no menys important, és que s’abaixaran els tipus de les rendes baixes, de les rendes altes... Però què passarà amb les rendes mitjanes, que són les que cobrem la majoria?

Què s’apujaran. Poc, però s’apugen! Ho continueu entenent?  

Per acabar us vull deixar amb un sèrie de comentaris que he llegit a la Ventana de la Agencia, la publicació interna que tenim a l’AEAT. Segurament us traurà de dubtes. 

 

Nuestra economía perderá credibilidad. No se pueden sacar de la renta a 1,6 millones de contribuyentes y encima, rebajar IRPF y sociedades. Nos hundimos lentamente.
 

Con esta reforma llegan tarde. El país, enfermo, está empeorando.

 

Seguro que me estoy equivocando en algún lado, porque yo cojo 17700 euros y miro, y me sale que en 2014 tiene un 24,75% y en 2015 tiene 25% (vamos, que no baja sino todo lo contrario), Si lo hago con 33.000, igual, de 30% pasa a un 31%... Tengo que estar equivocado, seguro.

 

Si no hay ingresos, se llegará a la intervención mínima del Estado en servicios públicos... que me temo que es el objetivo.

 

Reforma pensada para poder hacer publicidad electoral aireando aquello de "hemos bajado los impuestos". Montoro ya nos tiene acostumbrados a su magia de mal ilusionista donde nada es lo que parece. Tendrá que explicar como van a conseguir el objetivo de déficit que Europa exige para 2016. Hasta ahora decían que eran necesarios unos 25.000 millones y según nos cuentan con esta rebaja se van a ingresar unos 5.000 millones menos. ¿Cuál es el truco? ¿Quién lo terminará pagando? 

 

O sea a partir de 24.000 euros al año (del trabajo personal claro, las actividades empresariales/profesionales no llegan a declarar ese rendimiento de media ni de lejos) ya es uno de renta "alta", vaya...

 

He leído bien eso de traer talentos del extranjero........ no sería mejor conformarse con que no se nos vayan los nuestros. No se por decir algo, aunque en algo debe fallar mi razonamiento porque con el ministro lumbreras que tenemos estoy pensando que algo se me escapa........ no se, no se.

 

Supongo que Montoro estará triste ahora porque cuando subía los impuestos se reía en cada comparecencia.
 

Si la economía permite realizar una bajada de impuestos, supongo que también permitirá que nos devuelvan las pérdidas salariales que llevamos perdiendo año tras año. Devolución de la paga extra YA y de una sola vez y subida salarial para el próximo año sin excusas. O los empleados públicos sólo servimos como escarmiento para los demás.

 

El verdadero problema fiscal que tiene este pais es la baja recaudación en comparación a los países europeos de nuestro entorno. Mientras no se encare este problema con decisión da igual que bajemos o subamos impuestos.
 
El tema de la deuda y el déficit son cosas muy serias como para estar jugando con ellas con vistas electorales. En ese sentido, el único informe serio (si el objetivo es el cumplimiento contable) viene de la UE y ya lo tienen: "que por ahí no, que hay que subir el IVA"...y no sé a que tanto miedo, Zapatero perdió las elecciones por hacer lo que tenía que hacer: ese mínimo de gallardía no vendría mal, no creen? 
 

Los que cobran entre 20 y 30000 euros (la mayoría de los ciudadanos) les sube el IRPF, no se como pueden decir que a la mayoría les baja. Es propaganda electoralista e irreal, nada más.

Quitar la exención del 1.500€ en el caso de cobro de dividendos. Quitar la reducción del 100% cuando el inquilino es menor de 30 años y que la de 60% pase a 50%. Limitar la exención por despido. Y otras cosas más... ¿eso es rebaja fiscal?

 

¿Como pueden decir que es una rebaja en el IRPF para todos cuando han modificado hasta límites extremos las indemnizaciones por despido exentas? Y además totalmente callados. En la presentación de la reforma fiscal que el ministro junto con la vicepresidenta hicieron no se hacía ni mención de ese tema. Más palos para los que pierden su puesto de trabajo.

 

Vamos a ver las modificaciones, de las que no se habla, en el procedimiento inspector, a ver si son de verdad "mejoras". 

 

Si hay menos tramos es menos equitativo. Con los modernos medios informáticos para el tratamiento de datos debería haber más tramos, no menos.

 

En realidad no tendrían ni que existir los tramos o, mejor dicho, tendrían que ser infinitos: cuando quieran les hago una función polinómica que será de su entera satisfacción, si es que de verdad quieren implantar un sistema tributario justo, claro.

 

Ara espero que sí, que us hagi quedat a tots més clar.

LA REFORMETA FISCAL

Els experts esperaven una reforma fiscal amb molts més profunditat. El que ha fet l’equip de Montoro ha estat un reformeta del 3 al 4 que, òbviament, no passarà a la història de la fiscalitat espanyola, perquè no hi ha grans novetats que així ens convidin a pensar-ho.

Les crítiques més dures, segurament han estat les de Izquiera Unida. El van qualificar de triler i d’ensenyar les cartes que l’interessaven amb una ma i amagar a l’altra les que no volia ensenyar.

Mireu. Un partit de dretes governa per als seus, per aquells que els voten que són els rics, els que es creuen que són rics i els babaus que es deixen ensarronar. Imagino que això ho teniu més o menys clar. Un govern de dretes veu a les classes treballadores com alguna cosa residual, de poca importància, però com són molts milions, alguna cosa han de fer per mirar de tenir-los, al menys, enganyats.

Una de les poques coses que va ensenyar Montoro va ser el tram més baix (sembla que inventat) de la tarifa de l’IRPF per a demostrar que a les rendes més baixes se’ls hi abaixaran els impostos.

Una rebaixa paupèrrima si es compara amb la rebaixa que s’aplicarà a les rendes més altes. Una altra frase que vaig escoltar aquestes dies va ser aquesta: El govern vol recuperar els vots que ha perdut durant el temps que ha governat. Són conscients que amb menys d’un any hi ha eleccions municipals i uns mesos més tard, generals. Sí, a finals de l’any 2015 (si s’acaben complint els terminis), hi haurà eleccions generals on, de no canviar la cosa, els dos grans partits sofriran un daltabaix important i, evidentment, aquells que tenen els mecanismes per mirar de canviar-ho, és normal que, al menys, ho intentin. El que no és normal és que el poble es deixi enganyar un cop més per una gent que saben mentir més que governar.

Amb tot, la rebaixa d’impostos no serà tant com la pujada que hi va haver quan l’economia del país va estar a punt de ser rescatada. Si llavors es va xifrar en 8.000 milions d’euros la quantitat que va suposar apujar els tipus d’IRPF, ara s’ha quedat en 7.000. L’economia espanyola encara no està per a tirar coets, usant un terme molt apropat per al dia d’avui revetlla de Sant Joan.

Els que si sembla que notaran la rebaixa d’impostos són les societats, sobre les denominades grans empreses, aquelles que solen tenir als consells d’administració exgovernants, sobre tot del PP i del PSOE.

Davant la queixa justificada dels petits empresaris, Montoro els hi ha fet una darrera promesa: que els hi abaixarà els tipus de retenció. I que vol dir això? El que ja us explicava l’altre dia: avançaran menys diners al fisc del que ho fan ara. Així, si un autònom ingressa a compte un 20% trimestral del seu rendiment net, cal pensar que els hi abaixaran uns punts. També als professionals que tenien igualat el tipus amb l’IVA. Del 21% de retenció que s’aplicava fins ara, es pot quedar en un 19%.

Des del meu punt de vista, tot misèria i companyia a casa dels pobres... A les cases riques ja són figues d’un altre paner.    

LES INSINUACIONS DE MONTORO

Ho ha tornat a fer!

Si fa uns mesos Montoro va insinuar que els actors i cantants d’aquest país defrauden a l’erari públic, l’altre dia va insinuar que els principals diaris acumulen un gran deute amb Hisenda.

I els clubs de futbol... I moltes societats mercantils... I tants i tants d’altres Sr. Montoro. I els que no tenen deutes és que tenen els seu domicili en paradisos fiscals per a evitar contribuir al nostre país. Però no està bé que ho digui vostè i menys que els criminalitzi de la forma que ho fa només perquè no li complau el que publiquen. Els que s’hauria d’esperar de Montoro és que habilites les mesures necessàries per a evitar-ho. Si us heu fixat, he posat el condicional (s’hauria d’esperar), perquè personalment no ho espero ni d’ell ni de qualsevol ministre d’hisenda que pugui haver en aquest país.

Mireu, quan la crisi ens va agafar amb el peu canviat, el govern de Zapatero va decidir congelar l’oferta d’ocupació pública... Sí, el sou dels funcionaris també es va retallar.

Puc arribar entendre que les noves tecnologies estan suplantant els treballadors públics. Cada vegada es fa més ús d’Internet per a fer els tràmits, sobre tot les assessories i, de cara al 2014 encara se’n implantaran més. Si sabeu que és el PIN24, estigueu atents que qualsevol dia algú en parlarà.

Però hi ha feines que les màquines mai podran fer i departaments ministerials que precisen molts més efectius que els que tenen en l’actualitat. Un d’aquests departament és la inspecció tributària i financera. Espanya hi dedica molts menys efectius que la majoria dels països de l’OCDE. Una inspecció de finances més eficient i millor dotada permetria recaptar molt més i, sobre tot, dels sectors tradicionalment més defraudadors (que, evidentment, els hi ha) I si s’aconsegueix això, es poden fer dues coses: o destinar més diners als serveis públics com la sanitat, educació, infraestructures, etc. o abaixar impostos sobre tot als treballadors que, tradicionalment, han estat els que més han contribuït.

Les insinuacions de Montoto són un insult a la intel·ligència col·lectiva dels ciutadans d’aquest país. Perquè posats a insinuar... Nosaltres també ho poder fer sobre el, no?

Què té Montoro, demència senil? Segurament... I no seria un insult, simplement reflectiria una realitat que tothom veu.  

ELS SALARIS A ESPANYA

Al Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques Cristóbal Montoro li agrada ser protagonista i donar titular a diari. Si dimarts posava com exemple per a sortir de la crisi les cooperatives olivareres de Sevilla (vaig escriure un article sobre el tema que segurament publicaré a Vinaròs News), ahir afirmava en seu parlamentària que els jornals a Espanya s’estan apujant de forma moderada. Davant la protesta generalitzada de l’oposició, més tard, ja als passadissos del Congrés va haver d’admetre que, en els darrers anys, els salaris s’han abaixat.

Segons l’Institut Nacional d’Estadística, en els darrers anys, s’han abaixat el 7,1%. Per a justificar-ho, Montoro va dir que parlava dels sous emmarcats dintre dels convenis col·lectius... Aquest matí per la ràdio n’he escoltat una molt bona sobre ell. No puc dir qui va ser l’autor de la frase, ja sabeu que, de vegades, costa prestar atenció a dues coses a la vegada. La frase en qüestió va ser: Montoro, ho és ignorant o va de mala fe... Com què ignorant no ho és, va de mala fe. L’actitud de Montoro és la pròpia de qualsevol governant que no vol dir en públic el que sap en privat i el que la societat percep. Recordeu-vos-en de Zapatero que va negar per activa i per passiva que a Espanya hi hagués crisi i també afirmava que la banca espanyola estava entre la més sanejada i fiable d’Europa... I així en va anar.

Tian Riba, al programa Divendres de TV3 tornava a fer ús de la metàfora dels pollastres (ja sabeu: mentre la mitjana setmanal és d’un pollastre per persona, mentre un se’n menja dos, l’altre no se’n menja cap) Després va explicar que qui s’ha apujat el sou en els darrers anys han estat els directius de les grans empreses, de la banca... I encara afegiria més: i els futbolistes i la majoria d’esportistes d’elit, etc., etc. Direu que els hi tinc fòbia, segur que és així, però és la realitat, què voleu que us digui?  

El Periódico de Catalunya titula: Els nostres sous si que baixen, ministre. I a les pàgines 2, 3 i 4 publica un gran estudi sobre el tema. Em crida l’atenció la rapidesa de reflexes que tenen els diaris a l’hora d’elaborar un a crònica. Abans de l’era de la informàtica, els rotatius feia dies que tenien preparada la notícia (quan aquesta era previsible: defunció, casament...) Ara, amb els mitjans tècnics, en poques hores tenen el treball acabat.

També m’ha sobtant un titular d’una mesura molt més reduïda, però força eloqüent: Dues Europes que s’allunyen l’una de l’altra.

No sé si recordeu a qui va ser vicepresident d’Adolfo Suárez, Fernando Abril-Martorell que en un discurs al congrés parlava del Nord i el Sud, aparentment sense to ni so. Però la realitat és la que és i mentre hi ha una Europa del Nord rica, hi ha una Europa del Sud empobrida. L’exemple el podríem aplicar també a Espanya (a Itàlia, a França...) i fins i tot a Catalunya.

Mentre l’Europa del centre (Alemanya, Àustria, Suïssa...) i del N (Noruega, Finlàndia, Dinamarca, Suècia...) cada vegada seran més rics gràcies a que les seves indústries produiran noves tecnologies, la del S, cada cop serà més pobra i produirà la resta de productes gràcies als baixos costos deguts, sobre tot, a la ma d’obra barata. Ja no caldrà fabricar-los a Àsia.

I amb els ciutadans d’aquí està passant el mateix. Mentre els salaris (i tot tipus de complements) s’apugen per als poderosos, s’abaixen per als més humils i així, cada vegada, la diferència de sous serà més gran i, mentre els rics seran més rics, els pobres seran més pobres.

No vull acabar sense comentar un altre titular del Periódico dintre del mateix estudi del que parlava abans: Hisenda obtindrà 615 milions més al no adequar l’IRPF  a l’IPC . La qual cosa vol dir que no cal apujar els tipus de l’IRPF per a que augmenti la pressió fiscal.

I ara fixeu-vos en el cas contrari. Tema pensions. Aquest matí explicaven a la SER que la pròpia cadena a fet un estudi i, a Catalunya, l’any 2014, els pensionistes cobraran 250 milions menys com a conseqüència d’aplicar la nova normativa i no regularitzar les pensions amb l’IPC com s’estava fent fins ara. 
 

Encara votaràs al PP?    

LA PENÚLTIMA MENTIDA DEL GOVERN (19-07-2012)

Ahir dimecres,  Sméagol Montoro, es va atrevir a dir que sinó s’apugen els impostos, els funcionaris no podran cobrar les nòmines.
Hi ha qui ràpidament ha tret una conclusió: “És una forma de dividir-nos, ara que els ciutadans havien comprés la situació i ens estaven recolzant”.
Evidentment es tracta de la penúltima mentida del govern de Rajoy. Ja sabeu que mai s’ha de posar l’última, perquè segur que mentre es diu, se’n està dient una altra...

Des de l’ajuntament més petit fins l’estat, quan o es disposen dels recursos suficients per a fer front a les nòmines, busquen el finançament d’on sigui. Avui mateix l’estat ha posat a la venda bons i obligacions per a buscar aquest finançament.

Però cuita!! O només cobren les nòmines els funcionaris i els altres treballadors de les administracions. També els polítics i els alts càrrecs: directors generals, sotsdirectors generals, assessors, càrrecs de confiança, etc.  
Es quedaran ells sense cobrar?  
És d’hipòcrites i mentiders voler carregar el “mort” només als funcionaris quan els màxims culpables són ells mateixos i una bona part dels polítics que van fer de banquers.