VINARÒS NO S’HO MEREIX

Els grups del PP, Vox i PVI (Partit Vinaròs Independent) de l’Ajuntament de Vinaròs acaben de presentar una moció de censura contra l’actual equip de govern format pel PSPV-PSOE i Compromís. El resultat de les passades eleccions municipals van donar la victòria al PSPV-PSOE de l’actual alcalde Guillem Alsina amb un total de 9 regidors, dos més que a l’anterior legislatura. No obstant, amb el regidor de Compromís no van poder assolir la majoria absoluta d’11 regidors que els hi hauria donat una legislatura ‘relativament tranquil·la’. Tot estava en mans del PVI de María Dolores Miralles que, en un primer moment no es va oposar a que Alsina fou el nou alcalde de la capital del Baix Maestrat. Però de seguida és va veure que l’equip de govern no ho tindria fàcil ja que tota l’oposició en bloc amb els seus sistemàtics vots negatius a cada proposta presentada per l’equip de govern ja s’entreveia que la legislatura passaria a ser un ‘veritable turment’. La història d’un poble no pot canviar-se, com a molt tergiversar-se depenent de qui la explica. En canvi el futur no està escrit i, per tant, a priori tot és possible. Dic això perquè Vinaròs és un dels municipis més septentrional del País Valencia i el seu terme municipal limita al N amb Catalunya (Alcanar) i els seus vincles amb els pobles propers de l’altre costat del riu Sénia han estat constants al llarg de la història. Encara recordo quan a Vinaròs no hi havia hospital (només la clínica del Dr. Losa) i els seus pacients així com els de la resta de les comarques del Baix i Alta Maestrat i la dels Ports acudien al metge a Tortosa. L’empresa d’autocars la Hispano de Fuente en Segures (Hife) que es va fundar a Benassal i refundar a Tortosa facilitava (in encara facilita avui) les comunicacions entre els dos territoris germans. Em sobta veure com un grup que s’anomena Partit Vinaròs Independent, deixant al marge la seva pròpia denominació, decideixi finalment donar suport a la dreta rància i impresentable que representa el PP i a l’extrema dreta per a tombar l’actual govern progressista. Com a conseqüència d’aquesta actitud pronostico la desaparició del PVI de cara les properes eleccions de 2027 (no els votaria ni el tato!) i la més que provable incorporació al PP de la seva cap de llista María Dolores Miralles. Quan passen coses com aquestes sempre penso que s’hi s’han avaluat prou les conseqüències i la transcendència que poden arribar a tenir actes com aquest. A mi, ara mateix, me’n venen tres al cap: el canvi del topònim Vinaròs pel de Vinaroz (usat durant el franquisme), la desaparició de la regidoria de promoció del valencià integrada dintre de les competències de la regidora de Compromís Paula Cerdà i el refredament de relacions institucionals amb els pobles veïns de Catalunya. Però no ho dubteu, n’hi haurà moltes més... Vinaròs no es mereix tenir un govern municipal com el que es conformarà a partir del proper dia 21 i espero que dintre de 3 anys i mig la seva ciutadania sàpiga donar-li la volta i castigar com cal els partits responsables d’aquesta situació.

EL MAL PERDRE I EL VOLER GUANYAR

De Gallego & Rey al Mundo. 

El PP no ha sabut encaixar haver perdut la moció de censura contra el seu líder. De fet, durant el debat ja se van poder veure les formes d’alguns dels seus dirigents començant pel propi Rajoy.

Va ser un menyspreu de l’expresident absentar-se tot una tarda de l’hemicicle i unes hores del matí del dia següent fins pràcticament el moment de la votació. Dir que el president no tenia cap obligació d’estar present és una excusa absurda, ja que la moció anava contra ell i ningú més.

Estar present i aguantar tot el que li va caure hauria estat una prova de valentia (Rajoy és i serà un covard) i de dignitat (l’ha perdut pel camí)

Les formes de Rafael Hernando donant a tort i a dret i fer culpables a tots els que van anunciar que hi votarien a favor sense fer una mica d’autocrítica, no va ser precisament una intervenció mesurada. No haver reflexionat sobre el que realment estava passant i acceptar que s’havien fet moltes coses malament és d’una gran miopia política i pròpia de prepotents.

Pedro Sánchez va dir que no faria uns nous pressupostos. Que acceptava els que havia fet el PP i que el Congrés ja havia aprovat. No obstant, només acabar el debat de la moció, el PP va dir que potser els esmenaria al Senat on té una sobrada majoria absoluta.

I que pretén esmenar el PP? Les inversions que va pactar per al País Basc amb el PNB, a qui considera traïdor per haver votat favorablement els pressupostos uns dies abans i posteriorment a favor de la moció de censura.

Ho va dir el portaveu del PNB, però jo també ho havia pensat: Si s’esmenen els pressupostos i no se fan les inversions, qui hi surt perdent és el poble basc i no tant el PNB. Per tant tornen a estar davant d’una miopia política terrible.

El lideratge de Rajoy s’aguantava per les victòries electorals precedides per campanyes irregulars. No sabria dir fins a quin punt gastar-se més diners en una campanya influeix en el resultat final, però sembla que al PP no li va anar tant malament. També hi van haver d’altres factors. D’això no hi ha cap mena de dubte.  

Sempre que hi ha una desfeta, remuntar és molt difícil. I més sinó tens un recanvia carismàtic que pugui assumir el lideratge del partit sense fracturar-lo. I el PP sembla que ara per ara no el té. N’hi ha qui parla de Nuñez Feijoo, però té alguna taca als seu expedient per tenir amistats perilloses al món del narcotràfic gallec.

Però tranquils, ja hi ha qui s’ha postulat per a encapçalar un projecte de centre-dreta. Sabeu de qui parlo, no? De José Maria Aznar López.

Primer que res dir que Aznar no està situat al centre-dreta. Però sap que si enganya a la gent (una vegada més), allí hi trobarà un gran viver de vots. Molts més que si els busca al lloc on ell s’ubica: a la vora de l’extrema dreta més rància i recalcitrant

No hem d’oblidar per un sol instant que Aznar va ser qui va posar a Espanya a la guerra de l’Iraq només pels seus propis interessos i engrandir el seu ego. Si a la foto de Ialta van aparèixer els tres líders mundials vencedor de la Segona Guerra Mundial (Roosevelt, Stalin i Churchill), Aznar i el seu ego van aparèixer a la foto de las Açores amb Bush i Blair.

Si un dia Aznar torna a la presidència d’Espanya significarà la derrota dels demòcrates. 

LLENYA AL MONO FINS QUE CANTI EN ANGLÈS

De Manel Fontdevila a eldiario.es. 

M’ha agradat la frase quan l’he llegit a un article d’Ignacio Escolar el director del digital eldiario.es. Crec que resumeix molt bé la manera de fer oposició del PP... I de Ciudadanos.

A Pedro Sánchez no li posaran gens fàcil. Ja ho deia ahir i no crec que siguem els únics en pensar-ho.

Però per part de les altres formacions, tampoc cal donar-li més canya de la que se faci mereixedor. El titular d’Antón Losada ho resumeix molt bé: Si us plau, nodisparin al president. encara.

Ahir els extremindes ja van fer córrer per les xarxes alguns mems en contra del PSOE de Sánchez. Me sembla que ja hi haurà temps per a fer-ho, no calia que se fes el mateix dia de la seva designació després de guanyar, per primera vegada, una moció de censura a Espanya.

Per tant, la llenya al mono del títol no només s’ha d’esperar del PP i C’s, sinó també dels grups més sobiranistes del Congrés que, ahir, no van votar a favor de Sánchez, sinó en contra de Rajoy.

Ningú li posarà fàcil. Ni Podemos que, forçosament ha de ser el soci preferencial del PSOE. Són molts els camps de batalla oberts i tancar-los amb èxit no serà fàcil. Ahir mateix el propi Pedro Sánchez ja va dir que no derogaran la reforma de les pensions perquè seran un govern eventual.

De Ferreres a l'ARA. 

A hores d’ara tots els analistes polítics en devem d’estar fent la mateixa pregunta: Quines mesures podrà prendre el PSOE amb només 84 escons? Haurà de buscar amplis consensos per a poder anar aprovant les lleis que el Govern anirà presentant al Congrés i això vol dir estar disposats a negociar amb tots els grups que van donar suport a la moció de censura i, sobre tot, saber cedir.

Però ja sé sap que el que agrada a uns no agrada els altres. És com una mena de vasos comunicants que quan un puja l’altre baixa. S’haurà de buscar l’equilibri.

El PP farà una dura oposició, tal com ens té acostumats. Si després de perdre el govern l’any 2004 van estar anys parlant de la teoria de la conspiració, la ETA i el malament que anava l’economia d’aquest país (i això que van perdre perquè la ciutadania va preferir votar el PSOE), imagineu-vos l’oposició que faran ara que, a sobre, han estat apartats per una moció de censura.

I què dir de Ciudadanos? Ciudadanos mostrarà la seva pitjor cara. La que acostuma a ensenyar al Parlament. La ultranacionalcatòlica! No faran cap concessió a Pedro Sánchez, sobre tot en temes referents a Catalunya. És difícil veure un català com Rivera que odií tant tot allò que soni català. Si d’ell depengués, Catalunya seria com la Valencia del PP corregit i augmentat. A la València del PP els seus votants (molts vinguts de la utranacionalcatòlica Unió Valenciana de Vicente Sánchez Lizondo) tenien un odi visceral a Catalunya i el català. Ciudadanos és el mateix però des de dintre de la pròpia Catalunya.    

I DEMÀ POT APARÈIXER UN ALTRE TEJERO...

Tothom té al record la imatge del Tinent Coronel Tejero dirigint-se als diputats del Congrés des d’un dels llocs més alts de la tributa amb la pistola a la ma. Però... Algú se’n recorda quan se va produir aquest fet?

Va ser, precisament, durant la votació de la moció de censura que el PSOE amb Felipe González com a candidat li va fer a un Adolfo Suárez en hores baixes, fins i tot dintre del seu partit. Data: 23 de febrer de 1981.

Com que jo no sóc tan ràpid com els guionistes i actors del Polònia que, amb tots seguretat aquesta nit ens faran riure amb gags relacionats amb el dia d’avui, he preferit donar la meva opinió sobre el que ha passat aquest matí i estar pendent del que passarà a la tarda en espera de que pugui haver alguna novetat (o no...)

El primer que he de dir és que he vist possiblement al millor Rajoy. Sempre he dit d’ell que és un mal orador i que no sap improvisar. Avui ha estat bé i en la línia que s’esperava. Tal com se sol dir, la millor defensa és un bon atac i això és el que ha estat fent Rajoy en totes les seves rèpliques al candidat Sánchez.

A quest fet que per a molts els pot semblar una bona tàctica de Rajoy, només és una manera d’eludir les responsabilitats que té com a President del Govern, però també com a president del PP. I amb això vull dir que Rajoy, com tots els que l’envolten i li riuen les gràcies és un irresponsable.

Sobre Sánchez diré que puc discrepar de moltes coses de les que diu i fa. Una aportació: tot i que sigui de forma indirecta no l’he votat mai en unes eleccions generals. Però estic amb ell amb el fons. O sigui, amb la presentació de la moció de censura.

De Ricardo al Mundo. 

Crec que era una moció necessària per a intentar regenerar una mica la corrompuda política espanyola. Potser dintre de poc me’n penediré, igual com me va passar quan el vaig votar a les primàries... Llavors era Susana Díaz o ell. Ara és Rajoy o ell. Fàcil no és, però si tinc que decantar-me cap a un costat, ho tinc clar: Rajoy ha d’anar fora.

Li ho ha dit Sánchez a Rajoy i ho he dit jo moltes vegades: Rajoy hauria d’haver dimitit fa temps. Avui Sánchez encara li ha donat una darrera oportunitat: Dimiteixi i tot s’haurà acabat.  

Però Rajoy no se’n va. Podria fer-ho en un acte de valentia que l’honraria, però prefereix ser un covard fins el darrer moment.

Una de les moltes coses que Rajoy ha acusat a Sánchez ha estat de que no ha exposat el seu programa polític amb el que pretén governar Espanya. He escoltat el debat i li he sentit dir a Sánchez els trets principals del seu programa si propera la moció de censura: Retirar la llei mordassa, revisar les resolucions del pacte de Toledo sobre les pensions, establir ponts amb Catalunya, etc. Agradarà més o menys. S’hi estirà d’acord o no. Però ho ha dit.  

Un dels retrets de Rajoy a Sánchez és sobre el manteniment dels Pressupostos Generals de l’Estat. És evident que ha estat una picadeta d’ull cap els del PNB per a que votin a favor seu. Però també és evident que estem damunt del mes de juny que comença demà i per tant ja haurem cobert 5 mesos de l’any i potser sigui millor, com ha dit el candidat, treballar de cara els pressupostos de l’any 2019 per a fer-los molt més socials i equitatius per a tothom.

Per acabar només dir que semblava que Rajoy no sabia de que anava el tema.

-Si vostè només presenta la moció de censura per la sentència de la Gürtel, s’equivoca –li ha arribat a dir a Sánchez-.   

La sentència de la Gürtel ha estat la cirereta. Fins i tot Ciudadanos va dir que la legislatura estava acabada. Durant els seu mandat Rajoy ha acumulat mèrits suficients per a que sé li acabés presentant una moció de censura, però també per haver-se-li fet alguna vaga general. Però amb l’excusa de la crisi (una crisi que va provocar el capitalisme i que ho han pagat els treballadors i pensionistes) tenien a la societat atemorida i amb la llei mordassa pràcticament indefensa.

Han de ser els ciutadans el qui han de fer fora el PP; no Sánchez ni els socialistes. Hi ho han de fer quan se tornin a convocar unes eleccions generals (espero que aviat) Però recordeu: Tan perillosos o més són Rivera i els seu partit com el PP.

PROSPERARÀ LA MOCIÓ DE CENSURA CONTRA M. RAJOY?

De Napi a Diari de Tarragona. 

Perdó pel títol... M. Rajoy és una persona sense identificar... Hauria estat millor posar MARIANO RAJOY. Perdó un altre cop.

Bé, a hores d’ara sembla difícil (per no dir impossible) que Pedro Sánchez pugui aconseguir els 176 vots necessaris per a que prosperi la moció de censura.

Ciudadanos que, recordem-ho, va pactar amb el PSOE per a investir a Sánchez, ara se’n desmarca clarament donant excuses absurdes. Podemos que va ser el primer que va encoratjar Sánchez de presentar-la ara. Després va semblar que se'n desmarcava i avui ha ornat a posicionar-se clarament a favor... 
I més enllà tenim tot un conglomerat de partits on sembla complicat fer quadrar els números per a que la moció tingui èxit.

Entre els grups més menuts de la cambra baixa trobem ERC i Democràcia i Llibertat (l’antiga Convergència) En un primer moment també va sembla que podrien donar suport a la moció (sobre tot ERC), després van fer com Podemos, però l'enfrontament de Rufiant amb la Maridolo d'ahirva tornar a capgirar les coses i aquest matí tenien una cosa molt clara: fer fora a Rajoy i al PP.
Com amb la votació dels pressupostos sembla que finalment tot quedarà a les mans del PNB que han dit que si Sánchez convenç a la resta de forces nacionalistes, ells també li donaran suport.

A priori sembla evident que els partits independentistes catalans o el basc EH Bildu no vulguin donar suport a un PSOE del que saben per endavant que no els reconeixerà cap dels drets que demanen.

Si llegiu assíduament les meves opinions potser vau llegir la de dissabte passat. Sobretot vull remarca el que deia cap el final de la mateixa on deia que més d’unpodria sortir retratat: Tots parlen molt, però a l'hora de la veritat no mouen un dit per a canviar res. I qui ho paga som els ciutadans. TOTS ELS CIUTADANS!! 

Hi ha una dita que diu: més val dolen conegut que bo per a conèixer. I és vàlid per a la majoria de les vegades. Però per aquesta me sembla que no.

Tot i que no llançaré cap tipus de lloança cap a Pedro Sánchez i el PSOE (m’han defraudat massa per a fer-ho), insisteixo que ara mateix del que se tracta és de tirar al PP de M. Rajoy fora del govern.

El PP és un partit que ha portat la corrupció a les institucions i tot i que de vegades diu que ja han demanat disculpes, la veritat és que dista molt el que han fet des de que se va destapar el cas Gürtel al que diuen que han fet. El PP, des del primer moment, ha estat ficant tots els pals a les rodes que ha pogut per tal d’entorpir els processos que tenen oberts en contra seva.

Posem-nos a pensar que podria passar si la moció de censura no té èxit. En primer lloc que el PP seguirà governant el país amb M. Rajoy al capdavant. Tal com recordava un contertulià a la SER l’altre dia, dintre de poques dates tenim un campionat del món de futbol, un esdeveniment que quan passa cada 4 anys ho paralitza quasi bé tot. Imagineu-vos per un moment que la Roja fa un bon paper... Que va guanyant partits... El record de la moció, de la sentència de la Gürtel, etc. s’anirà diluint poc a poc... I com qui no vol arribem a l’agost, un més inhàbil políticament parlant. El mes de setembre ja estarà tot oblidat. Tot i que és veritat que al PP encarali aniran sortint més sentències, però a diferència d’aquesta, el PSOE ja no podrà tornar a presentar una moció de censura. No ne pot presentar dues a la mateixa legislatura.

Si finalment el PP esgota la legislatura, el partit que a hores d’ara té més números de guanyar les properes eleccions és Ciudadanos. Amics, anem de Guatemala a Guatepeor...  

Sabeu quina ha estat la darrera idea de Ciudadanos? Avançar els terminis per a que la jubilació als 67 anys sigui abans del que està previst.

Si la ciutadania d’aquest país no compren que el que cal són governs progressistes que ens retornin els drets que ens va robar el PP de M. Rajoy, és que és un país de babaus.

Anem apanyats!

MOCIÓ DE CENSURA CONTRA RAJOY: ÚNICA OPCIÓ POSSIBLE

De Fer al Punt Avui. 

El PP és sinònim de corrupció. Per si algú encara no se’n havia assabentat o tenia dubtes, la sentència judicial de dijous passat del cas Gürtel  va esvair les que encara quedaven. Tot i que sempre hi haurà que ho veurà amb el cristall equivocat.

El PP fa massa temps que està sota sospita. Han estat massa els cassos de corrupció que l’han esquitxat al llarg d’aquests anys. I tot i que els focus d’atenció s’han centrat principalment en dues comunitats (Madrid i València), és difícil trobar-ne una on algun càrrec del partit no hagi tingut problemes amb la Justícia per algun assumpte relacionat amb la corrupció.

Rajoy (quantes vegades ho hauré dit) ha estat el pitjor president del Govern que ha tingut Espanya. Però a molta distància de la resta, fins i tot de l’efímer Leopoldo Calvo Sotelo que no va tenir temps de demostrar res.

Rajoy és un personatge sense personalitat que navega sempre segons bufa el vent. Incapaç de prendre iniciatives i fins i tot d’opinar en calen sobre qualsevol tema d’actualitat.  

És un personatge que mai no hauria d’haver arribat a ocupar un càrrec de responsabilitat i més la presidència d’Espanya.

De Ricardo a el Mundo. 

Se diu que ho va ser una mica de rebot, ja que Aznar, abans de decantar-se per ell, va oferir el càrrec que ell ostentava dintre del PP a Rodrigo Rato i Zaplana. Tots dos ho van rebutjar potser perquè eren conscients de tota la corrupció que portaven al darrere.

Rajoy ni té les mans netes ni pot excusar-se en que la corrupció és cosa del passat. En política s’han d’assumir responsabilitats quan cal i Rajoy mai ho ha fet.

Sempre he dit que se pot pecar de dues maneres: per acció i per omissió. Uns són els que roben i els altres aquells que tolen que es faci. On està exactament Rajoy? No m’atreveixo a respondre. Sembla que a la segona opció, però si acceptava sobres del tresorer del PP i no ho declarava al fisc, podria estar ben bé a la primera. O a totes dues.   

Rajoy és un covard més gran que la copa d’un pi. Si fos valent faria el que fa tant de temps hauria d’haver fet: dimitir.

Si dimitís no caldria moció de censura. A part seria un gest que l’honraria. A deshora, però sé li valoraria el gest. Però potser té temor que el dia que deixi el càrrec la Justícia vagi per ell.

A hores d’ara és difícil vaticinar si la moció de censura que vol presentar el PSOE tindrà èxit o no. Si Ciudadanos no li dona suport, caldrà comptar amb la gran majoria dels grups menuts que conformen l’hemicicle parlamentari (el suport de Podemos sembla inqüestionable)

Però el que sí que pot passar és que més d’un surti retratat. Si fa uns dies va sortir retratat el PNB en donar suport als Pressupostos Generals de l’Estat, quan se voti la moció pot sortir retratat Ciudadanos que demostraria que si, però no: una cosa és el que dic i l’altra el que faig...  

Però també poden sortir retratats els grups independentistes catalans. Tot i que s’excusaran en que el PSOE no es millor que el PP, el gran enemic de l’independentisme  fins ara ha estat el PP. Però també potser que anar de víctimes ja els hi va bé.

Caldrà prestar a tenció per a veure que passa els propers dies.

LA MOCIÓ DE CENSURA DE PODEMOS A RAJOY 2

De Manel Fondevila a eldiario.es. 

Tal com s’havia anunciat, la moció de censura de Podemos va néixer morta al no tenir, d’entrada (i de sortida tampoc, tal i com va quedar demostrat) els suports necessaris per a convertir a Pablo Iglesias en president del govern.

Si durant la primera jornada els protagonistes, a part del propi Pablo Iglesias, van ser Irene Montero i Mariano Rajoy, a la de dimecres van ser Rafael Hernando, el portaveu del PP, José Luis Ábalos (PSOE, un dels homes de confiança de Pedro Sánchez), però sobre tot el rifi rafe que hi va haver entre Pablo Iglesias i Albert Ribera.

Sobre la intervenció de Rafael Hernando he de dir que és un provocador i el seu discurs és un insult a la intel·ligència de la gent que, com jo, no votem al PP. Suposo que al seus agradarà. Me recorda a d’altres portaveus del PP com per exemple Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón que, tot i ser un dels ponents de la Constitució Española, quan va exercir de portaveu, faltava, fins el punt de que una revista interna del PSOE l’anomenava Miguel Embustero y Rodríguez de Faltón. Amb el pas dels anys i ja allunyat de la política, va anar moderant les seves formes i fins i tot té podia arribar a agradar en aquella Tertulia de Sabios que emetia la  Cadena SER dintre del programa La Ventana, en companyia de Santiago Carrillo i Pere Portabella. I més recentment Vicente Martínez Pujalte, actualment investigat dintre d'un cas que va passar a Castella i Lleó i que crec que no va ser citat per Irene Montero el dia anterior. Però Hernando va treure pit de la situació de superioritat que tenia en saber que la moció de censura no aniria en lloc. De totes maneres, Rajoy no va comptar ni amb les suports que només fa uns dies li havien aprovat els pressupostos.

El que més difícil me resulta d’entendre va ser la intervenció d’Albert Ribera... Tot i que des de C’s diuen que volen regenerar la política espanyola, durant la seva intervenció d’ahir semblava més un diputat del PP per tot el que li va arribar a dir a Pablo Iglesias. D’acord que no es puguin veure, però hi ha una cosa que se’n diuen les formes i Ribera no les va mantenir. Va fer acusacions a Iglesias que, des del meu punt de vista no anaven en lloc. De fet Iglesias li va retreure que fes de crossa del PP quan li és necessari que és quasi sempre.

Tampoc no era l’hora de parlar d’altres temes aliens als de la moció de censura, tal i com ho va fer Xavier Domènec que va oferir a ERC una aliança per apartar al PDeCAT del govern de Catalunya, ja que segons Domènec, si corruptes són els del PP, corruptes són els de l’antiga Convergència.

De la intervenció de José Luis Ábalos, potser se’n ha parlat menys, però per les xarxes socials deien d’ell que s’havia graduat de portaveu i que havia superat en escreix les intervencions de l’anterior portaveu del PSOE Antonio Hernando.

Acabaré amb l’acostament de Iglesias al nou PSOE de Pedro Sánchez, el gran absent del debat ja que, si ho recordeu, va renunciar a la seva acta de diputat abans de que el Congrés elegís a Rajoy com a cap del govern d’Espanya.

Tal com deien els qui entenen d’aquestes coses, el PSOE no podrà governar més en solitari i haurà de comptar amb el suport d’una altra força política que, en tot cas, hauria de ser Podemos. És un absurd que les dues forces més importants de l’esquerra espanyola no s’avinguin a l’hora de formalitzar pactes per a governar, ja sigui Espanya o una autonomia, ciutat o poble... Ja sé que hi ha casos no ha estat així, però en d’altres, en la gran majoria, no.

De vegades la manca d’enteniment és qüestió de lideratges. Si és veritat que els barons dels PSOE van vetar-li a Pedro Sánchez la possibilitat de governar amb Podemos, amb un líder del PSOE reforçat després de les primàries, no hi tindrien que haver impediments... Però es clar, faltava un tercer en discòrdia i entre C’s i Podemos, hi va haver un veto mutu.

Caldrà estar atents a partir del proper cap de setmana on el PSOE renovarà executiva i d’altres càrrecs orgànics del partit. A veure si es compleixen les expectatives que es van crear amb la victòria de Pedro Sánchez.    

LA MOCIÓ DE CENSURA DE PODEMOS A RAJOY 1

Estar esmorzant i veure per televisió a Rajoy replicant a Irene Montero, n’hi ha prou per a que té produeixi una indigestió... Afortunadament sóc un tot-terreny i no vaig patir cap gastroenteritis...

Mentre esmorzava va entrar un company de feina i va mirar cap a la tele... Mentre sé seia al meu costat me va comentar:

-Acabo de llegir una piulada que ha enviat un teleespectador que deia així: ‘Rajoy porta la rèplica escrita, la qual cosa vol dir que li era igual el que li havien dit’...

Després vaig saber que la primera intervenció (a la que, suposadament li donava rèplica Rajoy) havia estat de Irene Montero, la portaveu dePodemos.

Ja per la tarda, a través de la Sexta, vaig poder seguir una mica millor, però sobre tot eren d’agrair els comentaris dels tertulians habituals de Más vale tarde que analitzaven al detall totes les intervencions.

A la primera jornada, la intervenció més brillant va ser la d’Irene Montero que va ser l’encarregada d’obrir el debat. Montero va acusar de corruptes els diputats del PP i els hi va llegir la llista de tots els casos de corrupció que afecten el PP (la reprodueixo)

Tot i que en un principi sé va dir que Rajoy igual no hi intervindria, al final ho va fer... Segons sembla per que a la moció presentada també perPodemos a l’Assemblea de Madrid contra la Cifuentes, aquesta va declinar intervenir i va ser contraproduent per al seu partit.

Tal com he dit més amunt, Rajoy no va respondre directament a la Montero. Pel que sembla esperaven que intervingués Pablo Iglesias com a candidat que era a president del govern. La seva intervenció va estar plena de retrets cap a la formació morada. Va ser quan va soltar una d’aquelles que de tant en tant solta Rajoy i que ha segut motiu de comentaris arreu (mitjans de comunicació, xarxes socials, etc.) Apunteu-vos-la bé perquè segur que quedarà per a la història: Quan pitjor, millor per a tots. I quan pitjor per a tots, millor. Millor per  a mi el seu. Benefici polític. Rajoy també va preguntar als de Podemos si pensaven abans d’actuar o actuaven després d’haver pensat... Però si és el mateix!!!!

Davant d’aquesta loquacitat, un (jo) no compren com una de les contertulianes de la Sexta s’atrevís a dir que Rajoy és un gran orador... En tot cas Rajoy serà un gran lector, o un gran intèrpret, ja que normalment es limita a llegir el que porta escrit. Els grans oradors són aquells que poden estar parlant hores i tenen un discurs coherent, ben estructurat, sense contradiccions, són ocurrents i divertits i mantenen expectant el públic per l’interès que té. Com heu pogut veure no acabo de retratar precisament a Rajoy.

No obstant, els analistes coincideixen en que la segona intervenció de Rajoy, la de la rèplica de veritat a Pablo Iglesias va estar molt millor, fins i tot brillant... Li va dir al candidat que no era de fiar, que la gent, com més el coneixen, menys se’n fien d’ell.

La resposta de Pablo Iglesias també va ser brillant... De fet li va posar en safata: No sé si vostè és molt de fiar, pels amics que té a la presó...  

MANIOBRA ESTRATÈGICA

De Vergara a eldiario.es.

El grup parlamentari d’Unidos-Podemos va anunciar dijous una moció de censura contra el President Mariano Rajoy. Tot i que raons no els hi falta, un cop anunciada van trobar més detractors que adeptes. Però sembla ser que és que buscaven.  

Està clar que Rajoy no està legitimat per a governar, la qual cosa no és cap novetat. Jo ja fa anys que ho dic, però no només jo, sinó molts polítics, analistes i ciutadans del carrer. Hauria d’haver dimitit tan prompte es van conèixer les irregularitats comeses pel PP o, si voleu, una vegada va entrar a la presó el primer dels seus militants... Però quan el jutge va acusar el PP de corrupció, Rajoy ja no hauria d’haver continuat ni un minut més al càrrec. Serà l’eròtica del poder que ningú vol abandonar el seu càrrec. És inaudit que el pitjor president que ha tingut la història recent d’Espanya encara continuï governant. Ara bé, els partits considerats d’esquerra s’ho haurien de fer mirar tots, ja que si el PP encara està al poder és per culpa d’ells i només d’ells.

Segons molts analistes polítics, l’anunci de la moció de censura a Rajoy per part de Pablo Iglesias només es deu a una maniobra estratègica de cara erosionar el PSOE que, com tots sabem no està passant pel millor moment de la seva història, de fet, per no tenir, no té ni líder, ja que té nul·les possibilitats de prosperar.

De ser cert (té molts de números de ser-ho), una vegada més el que pretén Unidos Podemos és convertir-se en el partit hegemònic de l’esquerra i arraconar el PSOE fins convertir-lo en un partit menut, tal com ha passat a d’altres països, com per exemple França.

Davant la possibilitat que el PSOE quedi com un partit pràcticament residual, no vull dir si és bo o dolent. El que si que diré és que com a militant del PSC tinc pena de veure en que ens hem convertit. No oblidéssim de que Podemos neix del moviment 15-M (de 2011) que protestava per les retallades que estava patint la nostra societat, unes retallades que van començar amb Zapatero y que van continuar i accentuar amb Rajoy.

És evident que l’anunciada moció de censura d’Unidos-Podemos ha agafat al PSOE amb el peu canviat. Un PSOE que, no ho hem d’oblidar, va facilitar l’elecció de Rajoy com a president del Govern després de la renuncia (forçada) de Pedro Sánchez i que ara ja ha dit que no pensa fer res per a treure’l del seu tron daurat.

Si ens aquests moments el PSOE fos un partit fort i tingués un líder amb vocació de tornar als valors tradicionals del partit, el que hauria d’haver fet, és anticipar-se a Unidos Podemos i presentar la moció de censura. Tot i que penso que no hi ha cap socialista que pensi que Rajoy ha de continuar al govern, també he de dir que els veig impotents i porucs per a prendre una decisió tan important com és una moció de censura.

Que Unidos-Podemos només busca fer-se autobombo? I us sembla poc? Tot i que saben que ningú els hi donarà suport, durant unes dies o potser només unes hores seran el protagonistes de la política espanyola i es mostraran com l’únic partit que planta cara al PP i el vol apartar de les institucions on governa.

Per acabar, vull recordar que la primera moció de censura la va presentar el PSOE contra Adolfo Suárez, quan ja s’intuïa que estava en hores baixes. També tenia clar que no prosperaria... Però a les següents eleccions Felipe González va guanyar per majoria absolutíssima, la més gran que ha obtingut mai un partit a Espanya.    

MOCIÓ DE CENSURA CONTRA RAJOY O DRET A DECIDIR DEL POBLE CATALÀ?

Difícil dilema. És com quan a una manifestació entre Móra d’Ebre i Móra la Nova em van preguntar Sofia Morales (en aquell temps periodista del diari el Punt i ara cantant del grup Terrer Roig):  Transvasament de l’Ebre, molinets o ENRON?  Evidentment cap- vaig respondre- però si he d’escollir una opció, em decanto pel no al transvasament. A la vida és qüestió de prioritats. De no ser així ens passaria com al burro que tenia gana i set i a qui el seu amo li va posar un cabàs ple de garrofes i avena a un costat i a l’altre un poal ple d’aigua i, el burro, com que no va saber prioritzar, va acabar morint-se.

Com a preàmbul de la meva opinió, he de dir que sóc escèptic de totes dues coses: ni progressarà una moció de censura en contra Rajoy (el PP té un còmoda majoria absoluta i per tant, la fa inviable), ni Espanya ens deixarà fer una consulta pel dret a decidir (ni que el PP segueixi al govern ni en un hipotètic govern socialista)

Però jo no faré com el burro i, per tant, em mullaré. Ara per ara prefereixo que se’n vagi Rajoy i tots els seus; després ja es veurà.

En canvi, Xavier Trias, com a vicepresident de Convergència, supedita un hipotètic suport a una hipotètica moció de censura (de moment tots són hipòtesis) a que es contempli el dret a decidir de Catalunya.

Si fos una mica malpensat (que no ho sóc) diria que CiU torna a fer el seu joc preferit: el de jugar a la puta i la ramoneta. Condicionar d’inici el seu suport a la moció de censura al compromís de que es faci el referèndum és no voler mullar-se. Mai sé sap si en el futur poden tornar a necessitar el PP!

Des del meu punt de vista (la resta són del tot respectables) ara per ara és urgent, pel bé del país, fer fora el govern presidit per Mariano Rajoy. Dia que passa, la situació es fa més insostenible i el deteriorament tant del govern (que cada cop està més deslegitimat) com la pèssima imatge que donem a l’exterior, van en augment.  

És del tot intolerable que un govern corrupte pugui seguir portant el timó de la nau. S’ha de donar passa de forma urgent a una regeneració democràtica i això no passa per la continuïtat dels populars al front del govern d’Espanya.

Si en un futur immediat es convoquen unes eleccions legislatives (després haver fet fora el govern popular (de fet m’importa molt poc si es produeix per una moció de censura –que hauria de comptar, al menys, amb l’abstenció d’una part del seu grup- o la dimissió del govern), el govern que en surti (que s’haurà de pactar entre els diferents partits que avui estan a l’oposició) hauria de ser diferent a qualsevol govern que hagi hagut fins ara. Un govern més ampli de mires obert a qualsevol tipus de reivindicació territorial.

Llavors hauria de ser el moment de fer pinya tots els partits catalans que estiguin a favor del dreta a decidir (fins i tot el PSC)

Però molt em temo que quasi tot el que he explicat es tracta de política ficció, tret del que ja ha passat.