Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Noruega. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Noruega. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 de març del 2018

GUERRA OBERTA SENSE ARMES


De Vergara a eldiario.es. 
Si no n’hi havia prou amb l’empresonament la setmana passada per part del Jutge Llarena de Forcadell, Turull, Rull, Bassa i Romeva que se sumen als que ja hi estaven (Junqueras, Forn, Sánchez i Cuixart), amb la retenció a Alemanya de Puigdemont ahir, al món independentista no li falten motius per estar indignats i sortir al carrer a manifestar-ho.
En bona part depèn de la justícia alemanya, però si com se preveu, passa el que ha de passar, que és que finalment s’extradeixi a Espanya Puigdemont, és més que previsible que les revoltes, manifestacions, talls de carretera, etc. se produeixin cada dia.
Potser el govern i la justícia espanyola, en el seu afany de voler veure els catalans sotmesos i submisos, no van mesurar prou bé la dimensió que podria prendre el conflicte entre catalans i espanyols, entre aquells que estan a favor del procés i els que pensen tot el contrari, però tot indica que caminem cap a uns mesos molt convulsos i de desenllaç imprevisible.
Com sempre he dit, un tenen la força de la raó i els altres tenen la força i prou. Segurament sense el PP al govern d’Espanya, la situació no hauria arribat on està ara mateix. Amb el poc que costava fer un referèndum pactat i vinculant per veure quina era la voluntat majoritària dels catalans i, en canvi, ens hem de trobar amb un carreró sense sortida (al menys immediata)   
Els independentistes sempre han dit que buscaven la internacionalització del conflicte català. D’aquí que Puigdemont juntament amb Comín, Serret, Ponsatí i Puig marxessin cap a Bèlgica i posteriorment Gabriel primer i Rovira més tard, cap a Suïssa. Els llocs no van ser triats a l’atzar. A Bèlgica està la seu de les institucions europees com el Consell o la Comissió i a Suïssa la delegació d’ONU. A part d’això, allí les lleis sobre l’extradició són molt més toves i per tant és molt més difícil que se facin efectives. La prova de tot això és que Puigdemont a Bèlgica vivia prou tranquil, així com la resta de càrrecs que encara hi viuen.
Durant les darreres hores han entrat a escena altres països com Alemanya i Noruega. Els països on va ser detingut i d’on provenia antes de ser-ho. Sembla que finalment serà alemanya el país que prengui la decisió final. De moment a Alemanya, a manca del terme rebel·lió (que és la principal causa per la que la justícia espanyola perseguia a Puigdemont, tenen la d’altra traïció i, per tant, caldrà veure si la justícia d’aquell país considera o no que és un concepte semblant.
Potser alguns se preguntaran perquè les institucions europees no diuen ni piu. La resposta és molt senzilla: perquè Espanya és un país de ple dret a totes elles i, en canvi, a Catalunya, la majoria de càrrecs la veuen (o la volen veure) com una part d’Espanya que se vol independitzar unilateralment.
L’única solució que apunten el experts és demostrar que a Espanya no hi ha garanties suficients de que els encausats puguin tenir un judici just, tot i l’estat de dret del que tant presumeixen els polítics del PP.
Potser sí que és veritat que alguna cosa s’està movent, ja que diversos diaris europeus ja a l’editorial, ja en articles d’opinió, no deixen gens ben parat el Govern de Rajoy. Entre quests diaris està l’anglès The Times i l’alemany Die Tageszeitung, tal com ha informat TV3.

divendres, 5 de febrer del 2016

MARINERS ESPANYOLS I PENSIONS NORUEGUES

Per poc que sigueu internautes, suposo que coneixeu alguna de les plataformes per mig de les quals, es presenten casos que en principi suposen una injustícia, es recullen firmes i es presenten davant l’administració competent per a que solucioni el problema. Potser les plataformes més conegudes són Change i Avaaz.
Per mig de Change em va arribar fa uns dies una petició per a reclamar a Noruega unes pensions que no volen pagar, en aquest cas a mariners espanyols que van treballar enrolats en pesquers d’aquell país nòrdic.
Us reprodueixo el text de la petició:
Entre 1955 y 1994, más de 12.000 marineros españoles trabajamos en la marina mercante en Noruega. 12.000 trabajadores que tuvimos que abandonar España para buscar un futuro mejor y decidimos hacerlo en este país nórdico, considerado un referente mundial en la protección de los derechos sociales.
Durante años, trabajamos en duras condiciones y con contratos legales, pagamos impuestos y aportamos miles de millones de coronas a las arcas noruegas. A pesar de todo, ahora el país nórdico no nos quiere pagar las pensiones que nos corresponden, alegando que, al ser marineros, “no residíamos en territorio noruego”. Una excusa ridícula a todas luces.
El trabajo en los buques de este país es, a todos los efectos, territorio de Noruega, de acuerdo con el Derecho Marítimo Internacional. Pero el gobierno noruego declara no reconocer ningún beneficio social y bloquea cualquier intento de resolver el problema y asumir responsabilidades.
Nuestro colectivo ha recibido numerosos apoyos, entre ellos el del Comité de Peticiones del Parlamento Europeo, el Congreso de los Diputados y los defensores del pueblo español, gallego y noruego, además de partidos, sindicatos y administraciones locales. Ahora, pedimos también tu ayuda.
Explicat això, què us sembla si us dic que potser no tinguin raó? Us explicaré una anècdota que em va passar fa anys, potser més de 20.
Una vegada, un amic de Paüls que treballava a la Caixa Postal que hi havia a l’Administració d’Hisenda de Tortosa, va portar-me uns papers d’un senyor del seu poble que s’havia enrolat com a mariner en barques de pesca noruegues i que havia demanat cobrar la pensió i semblava que li havien denegat. L’amic sabia que jo havia tramitat alguna pensió de temporers que havien anat a França a plantar arròs i veremar i va pensar que potser li podria donar un cop de ma.
Els papers estaven en noruec  i per tant eren de molt difícil comprensió per a la majoria dels mortals. Què podia fer jo amb aquells papers? No sé que hauríeu fet vosaltres, però jo me’ls vaig guardar esperant una millor ocasió...
Penseu que us estic parlant d’uns anys on Internet encara no arribava a les llars. Si hagués segut ara ho hauria tingut molt més fàcil, ja que posant el text al traductor de Google m’hauria fet una traducció prou fiable i del tot entenedora.
Van passar els mesos i els anys i un dia, a un suplement setmanal del Periódico, hi havia un reportatge sobre Noruega i al peu del mateix l’adreça del consolat de Barcelona.
Llavors vaig anar a buscar els papers, vaig fer fotocòpies i les vaig enviar al consolat juntament amb una carta on els hi demanava que m’expliquessin el seu significat.
Me van contestar al cap de poc. Ara bé, el començament de la resposta em va sorprendre molt:
-El escrito deja bien claro...
Claro? Seria per a ells, no? I llavors explicava que quan s’enrolaven els donaven a triar entre tributar per a cobrar la pensió una vegada jubilats o bé renunciar a la prestació i en aquest cas se’ls hi pagava més. La majoria van optar per la segona opció potser per allò de: más vale pájaro en mano que ciento volando...  
Potser no sigui el mateix cas, ja que els que reclamen al·leguen que se’ls hi denega per no residir a Noruega, però no vaig poder evitar recordar l’anècdota.