GUANYEM EL FUTUR ARA

Sabeu que són les Viles Florides? A la seva pàgina web es pot llegir el següent: 'Viles Florides és una iniciativa de la Confederació d'Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) que promou la transformació de racons, pobles i ciutats de Catalunya i Andorra a través d'espais verds urbans i enjardinats. Aquest moviment vol mostrar i valorar la riquesa natural i paisatgística del país mitjançant el reconeixement públic de tots aquells projectes d'enjardinament, mobiliari urbà i espais lúdics que, tant en l'àmbit públic com privat, esdevinguin un exemple a seguir'. Dos municipis veïns d'Amposta pertanyen a l'associació de 'Viles Florides': la Ràpita amb 3 Flors d'Honor i l'Aldea amb 2. Però també hi ha d'altres pobles de les Terres de l'Ebre que hi formen part: Arnes (1), el Perelló (2), Horta de Sant Joan (2), l'Ampolla (1) i Tortosa (2). A França per exemple ja fa anys que existeix un projecte similar. Al país transpirineu s'anomena 'Villes et villages fleuris' i el seu lema és: l'etiqueta nacional de la qualitat de vida. Quedeu-vos amb aquesta frase. Per a formar part dels municipis que formen l'associació de 'les Viles florides' s'han de reunir unes certes condicions i, evidentment, sol·licitar-ho. Quan ja en formes part et concedeixen les 'Flors d'Honor' que van d'una a quatre depenent de les condicions ornamentals i mediambientals i polítiques de sostenibilitat de cada municipi. Tal com passa amb les Estrelles Michelin, si deixes de complir els requisits pels quals han estat concedides les pots perdre. Per tant, això suposa que els municipis s'han d'esforçar al màxim per tenir els parcs, zones enjardinades, carrers i places endreçats per a poder així conservar o augmentar de categoria. Hem de fer nostra la filosofia de les Viles Florides i anar cap a unes ciutats i pobles molt més sostenibles ecològicament parlant, tant perquè les persones com per als animals de companyia perquè puguem gaudir plegats d'una millor qualitat de vida, tal com diu el lema de les 'Villes et villages fleuris'. I per aconseguir aquest objectiu ens hem d'arromangar totes i tots (polítics i ciutadans) i col·laborar amb la transformació dels nostres municipis per a fer-los molt més verds i amables. Per al cas d'Amposta el 'model de ciutat' per al futur hauria de ser així. Perquè això sigui possible s'hauria de recuperar i fer nostra d'una vegada per totes la façana fluvial, l'espai natural més important de la nostra ciutat, així com els parcs i jardins de què disposem (i dels que pràcticament no aprofitem perquè no reuneixen les condicions òptimes per a fer-ho) i, de passada, construir-ne més pels voltants de la nostra ciutat que siguin veritables 'pulmons verds' que ens permetin gaudir de la natura i poder fer-hi activitats en família o amics. Qualsevol altra versió d'Amposta ens portarà al fracàs com a ciutat i ens quedarem ancorats al segle XX tal com continuem ara mateix.

LA RÀPITA PER LA NIT 4

LA RÀPITA PER LA NIT 3

LA RÀPITA PER LA NIT 2

LA RÀPITA PER LA NIT 1

COETERA NÚN 9: PALLART (la Ràpita)

UN COP D'ULL A CATALUNYA. La Ràpita

EL PONT DE LA VAL DE ZAFAN D’AMPOSTA (I DE LA RÀPITA)

Quan s’arriba a Amposta per l’N-340 en sentit Nord, a la dreta, al costat del mas de l’Oriola, al bell mig d’un gran hort, s’hi pot veure un pont. Un pont que no salva cap obstacle, es a dir, per baix no hi passa aigua, ni cap carretera... No obstant, el accessos estan fets, tot i que són de terra. Què és aquest pont? Què fa al mig del no res? Al seu darrere hi ha una curiosa història. Aquest pont, com un altre de similar que hi ha a tocar de la Ràpita, al costa del Museu del Mar i de l’antic canal de Navegació, haurien format part de la línia fèrria de la Val de Safan que, originalment havia d’anar des de la Puebla de Hijar (Terol) a la mateixa Ràpita. El ferrocarril va començar-se a construir l’any 1891, però no va arribar a Tortosa fins el 1942 i aquí es va aturar. Així que el tram entre Tortosa i la Ràpita, tot passant per Amposta no va construir-se mai. Però com veieu encara hi queden vestigis. --- De menuda, l’amiga Lurdes Gregorio vivia amb la seva família al mas de l’Oriola i un dia me va explicar que amb altres xiquetes i xiquets solien jugar en aquell pont que per a ells representava un castell amb els seus merlets. També me va dir que recordava un guarda custodiant la infraestructura. El tren que recorria la Val de Zafan era conegut com el sarmentero, ja que passava entre immensos camps de vinyes, tan a la Terra Alta com el Matarranya. Durant el seu recorregut, avui via verda, encara s’hi poden veure les antigues estacions (algunes d’elles en ruïnes i d’altres adaptades com establiments turístics), viaductes, ponts, túnels i d’altres construccions. MÉS INFORMACIÓ: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ferrocarril_del_Val_de_Zafán http://www.baixebre.cat/arees-dactuacio/dinamitzacio-economica/turisme/la-via-verda-al-baix-ebre FOTOS DEL PONT DE L'ORIOLA D'AMPOSTA

FOTOS DEL PONT DE LA RÀPITA

LES RESCLOSES DEL CANAL DE NAVEGACIÓ

¿Heu sentit a parlar mai del canal de Navegació entre Amposta i la Ràpita? ¿I de les rescloses?... ¿No? Miraré de satisfer la vostra curiositat amb una breu explicació. Els orígens del canal de Navegació els hem de buscar al regnat de Carles III. El rei espanyol va enamorar-se de la petita població marinera de la Ràpita i del seu port natural (els Alfacs) i hi va voler projectar una ciutat a imatge de Sant Petersburg construint-hi un dels ports més importants de la Mediterrània. Tot i que alguna cosa es va començar a fer, com per exemple la anomenada església Nova (que no es va acabar mai) i el canal de Navegació, amb la mort del monarca i la progressiva pèrdua d’influència del seu ministre el comte de Floridablanca es va acabar el somni. En honor al rei (de qui va rebre el títol de ciutat) sé li va canviar el nom pel de Sant Carles de la Ràpita i el comte de Floridablanca dona nom a un carrer. Les obres del canal es van iniciar el segle XVIII, tot i que les restes actuals pertanyen a un segon projecte del segle XIX que millorava el primer que patia diverses deficiències estructurals. Però l’arribada de nous mitjans de transport com el tren van fer que s’abandonés definitivament l’any 1867 per la seva escassa rendibilitat i s’hi acabés construint l’anomenat canalet amb finalitats agràries. Les rescloses pertanyen a aquest segon canal del segle XIX i estan situades tot just al costat de l’actual canalet que, a la vegada, va paral•lel a la carretera de baix (per a diferenciar-la de l’N-340) i que uneix les veïnes poblacions d’Amposta i la Ràpita. A l’altre costat de carretera està el camí d’accés als Ullals de Baltasar. Darrerament s’hi estan fent unes obres de millora i condicionament del lloc que està declarat Bé d’Interès local per l’Ajuntament d’Amposta i que, sense cap mena de dubte dignificaran un espai de gran valor històric tan per a Amposta com per a la Ràpita.