UN COP D'ULL A CATALUNYA. LA RÀPITA 5

UN COP D'ULL A CATALUNYA. LA RÀPITA 4

UN COP D'ULL A CATALUNYA. LA RÀPITA 3

UN COP D'ULL A CATALUNYA. LA RÀPITA 2

PROHIBIT PROHIBIR

Prohibit prohibir és en si mateix una figura literària coneguda com a oxímoron, és a dir, una contradicció, ja que, sí prohibim prohibir, estem fent tot el contrari del que anunciem. Que bé que es viuria en un món sense prohibicions!

Prohibir és posar límits a la llibertat. Quan una administració, una empresa o qualsevol altre ens prohibeix fer alguna cosa, quasi sempre ho fa en benefici seu i coartant la llibertat de l’individu, normalment com a col·lectiu. Tot i que sovint, és necessari establir normes de conducta perquè, de no ser així, cadascú faria el que li vendria de gust contravenint la bona convivència del grup.

Us preguntarem per què m’he posat tan filosòfic i perquè he escollit avui aquest tema tan poc freqüent amb mi. Molt senzill; ara ho veureu. Em va venir al cap quan vaig veure a la Ràpita uns cartells prohibint l’entrada dels gossos a determinades zones enjardinades, com per exemple les que hi ha als voltants de l’avinguda dels Alfacs.

Entenc que la Ràpita amb tres flors d’honor de les Viles florides vulgui preservar els seus jardins per a poder mantenir la distinció, però penso realment que s’equivoquen. La solució no és prohibir que entrin els gossos. Els gossos no són bruts, els bruts són alguns dels seus amos i, a part de bruts, molt incívics. En lloc de prohibir entrar els gossos el que s’hauria de fer és sancionar els propietaris que no recullen els excrements. Hi ha formes d’identificar-ho, però no ho volen aplicar.   

A Catalunya es calcula que hi ha més d'1.250.000 gossos, al País Valencià una mica més, 1.270.000, I aquests animalets, com la resta dels animals domèstics que conviuen amb els humans, tenen uns drets, per això hi ha una llei de benestar animal (BOE de 28 de març de 2023). 

Als gossos, com a les fures i no tant els gats, a part de cuidar-los se’ls ha de treure a passejar i quan tenen ganes de fer les seves necessitats les faran on creguin convenient.

A Amposta tenim tres zones adaptades perquè els nostres amics peluts puguin fer les seves necessitats i relacionar-se amb els altres de la mateixa espècie, els coneguts vulgarment com a ‘pipicans’. D’aquestes tres zones, dos estan a l’extraradi i l’altra, la més cèntrica, és la que menys serveis disposa (per exemple no té font d’aigua). Les possibilitats que als matins el gos pugui arribar a una d’aquestes zones sense haver fet pel camí les seves necessitats és pràcticament nul·la.

A la Ràpita, fins al que jo conec, hi ha quatre àrees per a gossos, tot i que dos dels quals són molt menudes. La més gran, inaugurada el 2016, té una superfície de més de 6.000 m², però també està a l’extraradi de la ciutat, al costat del carrer de Vinaròs, prop del barranc de l’Aiguassera. La quarta àrea és una zona de platja exclusivament per a gossos situada al límit del terme d’Alcanar. Cal dir que aquesta platja es va posar en funcionament fa uns anys, però les protestes veïnals la van fer clausurar. Aquest 2025 s’ha tornat a obrir.

Vull recordar als propietaris de gossos que les deposicions que fan dintre dels ‘pipicans’ també s’han de recollir.

Per acabar, i enllaçant una mica amb el començament de l’escrit, us explicaré una anècdota que va passar els darrers anys de la dictadura franquista. Me la va explicar un tal Lluís que des de fa molts anys viu precisament a la Ràpita, tot i que és de Godall.

A l’època de Franco, als passaports hi posava la següent Frase: ‘Apto para viatjar por todo el mundo excepto Rusia y paises satélites’ (en alguns, en lloc de ‘mundo’ posava Europa). Els països satèl·lits eren els d'ideologia comunista que, juntament amb Rússia, conformaven l’anomenat ‘teló l’acer’, encara que, en aquells anys, Rússia no existia com a país, ja que, formava part de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).

A Lluís i els seus amics els agradava fer turisme per l’estranger i, de tant en tant, feien una escapadeta a un d’aquests ‘països satèl·lits’ que no els hi posava cap trava per a entrar. A la tornada d’un d’aquests viatges, en passar per la frontera, la policia duanera es va adonar del visat d’entrada a un país comunista, crec recordar que de Txecoslovàquia (que ara tampoc existeix com a país) i van decidir registrar el cotxe de dalt a baix buscant ‘material subversiu’. L’única cosa que els hi van trobar que els va fer aixecar sospites va ser una revista satírica de l’època anomenada el Papus. La contraportada de la revista estava tota ocupada per un cartell que deia: ‘Por orden dels señor alcalde se prohibe fijar carteles’. L’agent de duanes, en veure-ho, va entrar esperitat a l’oficina per a ensenyar-ho al seu cap. Aquest en reconèixer la revista editada a Espanya i adonar-se que tenia el corresponent número de ‘dipòsit legal’ (*), els va deixar continuar el seu camí.

 

(*) El dipòsit legal a Espanya era un sistema de conservació documental que obligava les editorials i autoeditors a lliurar les seves publicacions a institucions designades, com la Biblioteca Nacional d’Espanya. Aquest sistema tenia com a objectiu garantir la preservació del patrimoni cultural i facilitar l’accés a la informació.  

LA MILLOR ACTUACIÓ DE LA HISTÒRIA DE XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA

En acabar la diada castellera de Begues el passat 27 d’abril, on entre altres castells es va descarregar per primera vegada el pilar de 5 (pd5), li vaig preguntar a Imma Fumadó, la cap de colla de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta si era la millor diada que s’havia fet mai com a responsable de la colla. La seva resposta va ser: ‘Sí, però en vindran d’altres de millors’.

I, efectivament, diumenge 20 de juliol, a la Ràpita, el seu poble, la nostra colla castellera ha fet una actuació per emmarcar. No només s’ha tornat a descarregar el pd5, que sembla que ja tenim coll avall, també s’ha descarregat un 2d6, conegut com a torre de 6, un castell que feia més de deu anys que no el fèiem, un 3d6, un 4d6 que també feia molts anys que no el podíem enlairar i per acabar l’actuació un pd4.

Cal dir que algunes construccions de la gamma de 6 com per exemple el pd5 i el 2d6 que vam fer a la Ràpita es poden considerar de la gamma superior, és a dir, de 7.

A la Diada Ebrenca, la més vella de les diades que organitza Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, també van participar la Muixeranga de Vinaròs i la Colla Castellera de la Bisbal del Penedès, coneguda com els Bous.

Mentre que la Muixeranga de Vinaròs, amb qui la nostra colla comparteix diversos membres, va fer algunes figures, els Bous van descarregar un 2d6, un 3d6, un 3d6a (tres de sis amb l’agulla) i un pd4.

‘ZERO’ EMPATIA

El passat 6 de desembre sobre el migdia, una colleta de xiquetes i xiquetes (el més gran té 9 anys) estaven jugant al carrer aprofitant el dia de festa. De sobte va aparèixer una patrulla de la policia local i els va convidar a abandonar el lloc. Quan una mare des de la finestra de casa va preguntar a la policia que passava li van respondre que un veí que treballava a la nit s’havia queixat. Aquests fets van passar al carrer dels Dolors de la Ràpita, un carrer pel qual quasi no passen cotxes i que va paral·lel al carrer de Sant Francesc, al barri del Xicago. Mestres, psicòlegs, pedagogs i resta de professionals relacionats amb la infància aconsellen que els infants juguin, sempre que es pugui, en places i carrers per a fomentar les relacions socials. Desgraciadament, no es tracta d’un fet aïllat, ja que, tal com porta la premsa, fins i tot en alguns patis de col·legi han hagut de reduir l’activitat per queixes dels veïns. Soc dels qui penso que des de la pandèmia de la COVID hem perdut alguns dels valors que caracteritzaven al ser humà com per exemple l’empatia.

GUANYEM EL FUTUR ARA

Sabeu que són les Viles Florides? A la seva pàgina web es pot llegir el següent: 'Viles Florides és una iniciativa de la Confederació d'Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) que promou la transformació de racons, pobles i ciutats de Catalunya i Andorra a través d'espais verds urbans i enjardinats. Aquest moviment vol mostrar i valorar la riquesa natural i paisatgística del país mitjançant el reconeixement públic de tots aquells projectes d'enjardinament, mobiliari urbà i espais lúdics que, tant en l'àmbit públic com privat, esdevinguin un exemple a seguir'. Dos municipis veïns d'Amposta pertanyen a l'associació de 'Viles Florides': la Ràpita amb 3 Flors d'Honor i l'Aldea amb 2. Però també hi ha d'altres pobles de les Terres de l'Ebre que hi formen part: Arnes (1), el Perelló (2), Horta de Sant Joan (2), l'Ampolla (1) i Tortosa (2). A França per exemple ja fa anys que existeix un projecte similar. Al país transpirineu s'anomena 'Villes et villages fleuris' i el seu lema és: l'etiqueta nacional de la qualitat de vida. Quedeu-vos amb aquesta frase. Per a formar part dels municipis que formen l'associació de 'les Viles florides' s'han de reunir unes certes condicions i, evidentment, sol·licitar-ho. Quan ja en formes part et concedeixen les 'Flors d'Honor' que van d'una a quatre depenent de les condicions ornamentals i mediambientals i polítiques de sostenibilitat de cada municipi. Tal com passa amb les Estrelles Michelin, si deixes de complir els requisits pels quals han estat concedides les pots perdre. Per tant, això suposa que els municipis s'han d'esforçar al màxim per tenir els parcs, zones enjardinades, carrers i places endreçats per a poder així conservar o augmentar de categoria. Hem de fer nostra la filosofia de les Viles Florides i anar cap a unes ciutats i pobles molt més sostenibles ecològicament parlant, tant perquè les persones com per als animals de companyia perquè puguem gaudir plegats d'una millor qualitat de vida, tal com diu el lema de les 'Villes et villages fleuris'. I per aconseguir aquest objectiu ens hem d'arromangar totes i tots (polítics i ciutadans) i col·laborar amb la transformació dels nostres municipis per a fer-los molt més verds i amables. Per al cas d'Amposta el 'model de ciutat' per al futur hauria de ser així. Perquè això sigui possible s'hauria de recuperar i fer nostra d'una vegada per totes la façana fluvial, l'espai natural més important de la nostra ciutat, així com els parcs i jardins de què disposem (i dels que pràcticament no aprofitem perquè no reuneixen les condicions òptimes per a fer-ho) i, de passada, construir-ne més pels voltants de la nostra ciutat que siguin veritables 'pulmons verds' que ens permetin gaudir de la natura i poder fer-hi activitats en família o amics. Qualsevol altra versió d'Amposta ens portarà al fracàs com a ciutat i ens quedarem ancorats al segle XX tal com continuem ara mateix.

LA RÀPITA PER LA NIT 4

LA RÀPITA PER LA NIT 3

LA RÀPITA PER LA NIT 2

LA RÀPITA PER LA NIT 1