Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conferència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conferència. Mostrar tots els missatges

divendres, 23 de setembre del 2016

HISTÒRIA DEL RELLOTGE DE LA TORRE DE LA GALERA

Dintre dels actes de la XXIVena Cultural de la Galera, organitzats per l’Associació d’Amics de la Mare de Déu de la Galera, dimecres dia 21 a les 10 de la nit (coincidien amb el partit de futbol entre el Barça i l’Atlètic de Madrid), els amics Paco Itarte i Joaquim Virgili, membres fundadors del Centre d’Estudis d’Ulldecona, van fer una xerrada sobre la Història del Rellotge de la torre de la Galera (així constava oficialment al programa) No obstant, tal com va dir Paco només començar, si quan es va decidir donar la xerrada s’hagués disposat de tota la informació que van poder obtenir gràcies a la minuciosa recerca portada a terme durant les darreres setmanes, el títol de la xerrada hauria segut un altre, molt possiblement Aproximació al misteri del rellotge de la torre de la Galera.

ANTECEDENTS

Tot arranca d’una entrevista que va fer Paco Itarte al membre del Comité de les milícies antifeixistes d’Ulldecona ( i posteriorment, l’any 1938 el darrer alcalde republicà) Artur Tallada i Roca l’any 1993. Durant l’entrevista Tallada va explicar que l’Ajuntament d’Ulldecona va voler canviar  el rellotge del campanar de l’església de Sant Lluc i una comissió de  l’Ajuntament de la Galera s’havia desplaçat a Ulldecona amb l’interès d’adquirir el vell, ja que el de la Galera  s’havia cremat el 26 de juliol de 1936 quan uns milicians van calar foc a la torre per a destruir l’església. Com es diria ara, va ser un dany col·lateral. L’ajuntament d’Ulldecona n’hauria comprat un de nou a Blasco y Liza de Roquetes, afamats rellotgers de l’època.
També donava peu a confusió el fet que al llibre d’actes de l’Ajuntament d’Ulldecona apareix que: “El Conseller en Cap, Joan Batet Peris, manifesta que havia rebut la visita d’uns representants del poble veí de la Galera, els quals li havien proposat la venda del rellotge vell que ara quedarà arraconat”.
Això mateix es desprèn en llegir el llibre La Galera fets i gent del que són autors Joan Ramón Ferreró (amb qui Paco havia tingut llargues converses sobre la Via Augusta) i Miquel G. Baylach.
Durant la XXIIIena Setmana Cultural, o sigui, la de l’any passat, vaig fer una xerrada sobre el Llegat romà a la comarca del Montsià. En assabentar-se’n l’amic Paco me va dir que li agradaria explicar la historia del rellotge de la torre.
Aquest any, des de l’associació me van tornar a convidar a donar-ne una altra, però com no tenia res preparat (no sóc un expert en temes històrics) me vaig disculpar a la vegada que els hi vaig proposar que fos Paco Itarte ja que tenia una curiosa història que explicar.
Al principi a Paco li va agafar una mica per sorpresa. Un viatge imminent el condicionava una mica. Però sé li va ocórrer una solució: que Virgili li fes la feina bruta, es a dir, que com expert en documentalista que és, li remenés els arxius dels ajuntaments d’Ulldecona i la Galera a la recerca d’informació detallada i precisa sobre el tema. Virgili va acceptar fer-ho i Paco va acceptar fer la xerrada.

UN MINUCIÓS TREBALL DE RECERCA

Mentre Paco estava de viatge, Virgili va consultar les actes de l’època. Primer a l’arxiu de l’Ajuntament d’Ulldecona i després al de la Galera. També va parlar amb Miquel G. Baylach que li va aclarir que la cita de la compra del rellotge de la torre a Ulldecona va ser una informació aportada per Ferreró. No quadrava res...


CONCLUSIÓ FINAL

Els hi va saber molt greu haver de desmentir a Tallada i Ferreró, tots dos difunts i per tant sense cap possibilitat de rebatre la conclusió a la que van arribar els dos ponents.  
Segons Paco i Virgili el que va passar va ser el següent:

-El rellotge del campanar d’Ulldecona es va destorbar i mentre s’aprovava comprar-ne un altre, van decidir vendre el vell. Mentrestant li van fer alguna mena de reparació (consten les factures) El preu de venda fixat va ser de 1.000 pessetes.  

-Tot i que uns representants de l’Ajuntament de la Galera encapçalats pel conseller en cap de les milícies antifeixistes Remigi Bel van desplaçar-se a Ulldecona per mirar de comprar el rellotge, en veure que estava en molt mal estat, van decidir no fer-ho.

-Tant l’Ajuntament d’Ulldecona com el de la Galera van comprar un nou rellotge a Blasco y Liza de Roquetes.

-El d’Ulldecona va ser col·locat el mes de novembre de 1936 i va costar 10.000 pessetes, mentre que el de la Galera ho va ser un parell de mesos més tard i el preu va ser una mica inferior: 8.000 pessetes.

-Sense poder-ho assegurar, la diferència de preu és possible que es degués a que a Ulldecona sé va instal·lar al campanar una sirena antiaèria i que fos instal·lada per la mateixa empresa que ho hauria facturat tot junt.

Com heu pogut comprovar, la conclusió final de la història és molt diferent als antecedents que és tenien d’ella.    

LA CURIOSITAT

El rellotge de la Galera fa uns anys que ja no està en ús i es va substituir per un elèctric molt més modern, tot i que la seva aparença exterior no ha variat. En canvi, el d'Ulldecona, amb quiasi 80 anys, segueix en funcionament. 




divendres, 4 de desembre del 2015

LA GUERRA CIVIL CATALANA. L’ÀMBIT D’AMPOSTA I LES TERRES DE L’EBRE

Ahir dijous al Museu de les Terres de l'Ebre, el professor d’Història Moderna de la Universitat Rovira i Virgili Josep Fàbregas Roig va donar una conferència sobre la guerra Civil Catalana del segle XV, durant el regnat de Joan II para de Ferran el Catòlic i Carles, el príncep de Viana, per a commemorar el 650 aniversari de la caiguda del castell d’Amposta.  
Tot i que Mar Villalbí va presentar el conferenciant con un expert en el comerç entre Espanya i les colònies d’Amèrica, per tant, més expert en història moderna que medieval, el cert és que estava molt ben documentat i va oferir molts detalls tant a l’hora d’explicar els precedents que van portar a Catalunya a la guerra Civil, com a l’hora d’explicar el desenvolupament de la pròpia guerra.
Cap el final de la conferència es va centrar en la defensa del castell d’Amposta, un enclavament estratègic per a protegir Tortosa d’hipotètics atacs pel riu Ebre.

Al front de la petita guarnició del castell, hi havia el capità Pere de Planella que va resistir heroicament un setge de més de 8 mesos fins que al final, les tropes reials van decidir assaltar-lo. Va explicar el professor que cap castell podia aguantar un setge de tan de temps sinó és que rebien suport exterior, es a dir, que algú els hi facilités menjar, ja que sé suposa que d’aigua no en necessitaven perquè es podien abastir directament del riu.


A propòsit de Pere de Planella

Una estona abans d’assistir a la conferencia, vaig enviar un correu a la regidora de Cultura Inés Martí per a suggerir-li que, ara que es canviaran el nom de dos carrers que encara porten nom feixista, que un podria portar el nom de Pere de Planella.
La primera vegada que vaig proposar que Amposta podria dedicar un carrer a aquest batallador personatge va ser per l’any 2000, molt abans d’entrar com a regidor. Va ser en el marc de reunió que vaig mantenir amb l’alcalde Rojo y Gualdo origen de les meves disputes contra els governs de CiU. Serà pel bon tracte que em va dispensar...
En arribar a la conferència, Inés se’m va dirigir i després d’agrair-me el suggeriment i dir-me que es tindria en compte, també em va dir que intentaran trobar el nom d’una dona.
Certament el sexe femení està poc representat als carrers d’Amposta, tret d’alguna Verge i algun altre com Agustina d’Aragó o Isabel la Catòlica... Però la dificultat resideix en trobar un nom adient, però sobre tot proper.
Quan es va haver de buscar nom per al col·legi que s’estava construint a la zona del Lligallo de Baix, també vàrem tenir dificultats, fins que algú va proposar el nom de la profe, es a dir, el de Consol Ferré.
Sense cap mena de dubte les dones ebrenques han tingut un paper predominant, però quasi sempre a l’ombra d’algun home i, per tant, la immensa majoria han estat persones anònimes.
He buscat per Internet i he trobat els següents:  Sílvia Sabaté (actriu); Belén Fabra (actriu); Zoraida Burgos (escriptora); Francesca Aliern (escriptora); Sònia Franquet (esportista tir olímpic); Cecilia Aimí (soprano); Mari Chordà (escriptora i pintora); Josefina Matamoros (directora del Museu Ceret); Maite Beltran (astrònoma); Elisa Altadill (d’adoratrius); Emma Clua (politicòloga i sociòloga), Mercè Pla Cid (fundadora del Centre Mercè Pla) i Anna Subirana (musicòloga)

El problema és que la majoria de les esmentades encara viuen i suposo que això serà un impediment.
Em vaig a suggerir uns quants més de l'àmbit de Catalunya: Federica Montseny (ministra republicana), Mercè Rodoreda (escritora), Maria Aurèlia Capmany (escriptora), Rosa Sensat (pedagoga), Maria Mercè Marçal (escriptora), Montserrat Roig (escriptora) Caterina Albert (escriptora), Teresa Pàmies (escriptora), etc.