DOBLEMENT INTRIGAT

Un amic m’envia un missatge de Whatsapp amb una foto amb una foto nocturna d’un carrer d’Amposta. A la foto a part de veure’s la vorera, un banc, una tanca i algun arbre, també si veu un herbassar entre el banc i la vorera. Per aquells que coneixem Amposta, la foto en sí no ens aporta res de nou, res que no coneguem ja que els carrers, avingudes, places, passeigs, etc. de la nostra ciutat estan plens de males herbes que creixen per allí on poden, normalment entre les juntes que s’obren entre el morter o quitrà on hi ha una mica de terra. Ara bé, el sorprenent és el comentari: No les lleven perquè ajuden a crear ‘microecosistemes’. Qui en dona més? No fa gaires dies jo mateix vaig penjar unes fotos on també es podia veure unes grans herbes que havien crescut entre la junta que deixa el quitrà del carrer i la vorera. Casualment (o no), passats uns dies algú va arrencar les més altes, les que més es veien, però no les més menudes i no eren poques... El passat dissabte vaig trobar a un amic que venia de comprar pa amb el diari el País baix el braç. Ens vam aturar i vam començar una petita conversa. Durant la mateixa me va dir que la seva esposa també s’havia queixat dels grans herbassars que hi havia per tota Amposta i li havien dit que era per crear ‘microecosistemes’... I ja en van dos que hem diuen el mateix! Casualitat? No crec amb les casualitats... Al menys en coses com aquesta... Per tant he de pensar que és la resposta oficial que es dona des de l’Ajuntament: Quan algú es queixí de l’herba dels carrers els hi dieu que és per crear ‘microecosistemes’... No serà perquè pels voltants d’Amposta no hi ha herba suficient per a que els organismes vius puguin desenvolupar-se amb tota normalitat... I aquí arriba la meva primera intriga. En un ecosistema s’hi poden crear una quantitat indefinida de plantes i animals que hi fan els seu hàbitat. Allí s’hi poden reproduir des de mosquits i mosques negres fins a escarabitxes, rates i caragols. Per tant, m’agradaria tenir més informació per a poder-vos-la explicar... Però no la tinc... A les passades eleccions el partit que governa l’Ajuntament d’Amposta Esquerra d’Amposta-Esquerra Republicana de Catalunya (EA-ERC) va aconseguir 16 dels 21 regidors que té l’Ajuntament. I venia de repetir majoria, ja que 4 anys abans n’havia aconseguit 11. Les expectatives creades pels seus conciutadans eren molt altes. Un partit amb una majoria tan amplia té les mans lliures per a poder aplicar les seves polítiques sense que l’oposició pugui dir pràcticament res. Però en un moment donat, aquest avantatge se’ls hi pot girar en contra, perquè quan es comet un error, l’envergadura del mateix pot arribar a ser monumental i no tens a qui donar les culpes. Si Amposta està plena d’herbes, s’ha de buscar els culpables entre l’equip de govern. Però el problema d’Amposta no només son les herbes, sinó la gran quantitat de deixalles que es diposita fora dels contenidors, la quantitat de brossa que hi ha per tot arreu, les estridències que produeixen les motos, la xerrameca de les terrasses dels bars passades les 12 de la nit, etc., etc. Certament totes les anomalies que he enumerat venen d’èpoques pretèrites, de quan CiU governava Amposta, però és que l’actual equip de govern no ha mogut un dit per a solucionar-les. I es clar, vista la resposta que donen per a justificar els herbassars, si et queixes per la resta també poden arribar-te a contestar qualsevol ocurrència que els hi passi pel cap en aquell moment. Diuen que ERC està governant de la mateixa manera que abans ho havia fet CiU. Segurament per això va obtenir la gran majoria que li van donar els votants d’Amposta (els que tradicionalment els havien votat i una gran part dels que votaven CiU). Però igual no en tenen prou i si juguen la carta del ecologisme amb els seus ‘microprojectes’ de ‘microecosistemes’ potser pensen en esgarrapar uns quants vots més dels sectors més ecologistes... Ves a saber! La meva segona intriga és conèixer els veritables motius del perquè no s’actua amb més contundència contra l’incivisme i l’estat d’abandonament que pateix la nostra estimada Amposta.

L’ÚLTIM DELIRI A AMPOSTA

Durant els darrers dies els ciutadans d’Amposta ens hem assabentat de dues notícies que, tot i que siguin per separat, formen part d’una mateixa cosa: del deliri convergent que va imposar-se a Amposta durant dècades.

La primera fa referència a la venda del centre comercial Futuro Ciudad Amposta a l’empresa valenciana Family Cash per a construir un supermercat i pisos (sembla ser que a Amposta en tenim dèficit de les dues coses) .

I la segona és la venda de les instal·lacions de Lamicat a Manain Elevació una empresa d’elevadors local que ja porta anys ocupant unes altres instal·lacions al polígon de l’Oriola.

Ara fem una mica de memòria...

El govern de CiU, com no ne va tindre prou amb el fracàs de Tosses, va buscar altes pelotassos per tal d’omplir les butxaques d’alguns. El darrer gran pelotasso va ser el de Futuro Ciudad Amposta, un centre comercial on tothom va ser enganyat.

¿Per què va fracassar el Carrefour i va haver de tancar portes quan encara no se portaven 2 anys de la seva obertura? Perquè mai va ser un Carrefour pròpiament dit: era un minihíper (i així ho posava al tíckets). Si guardeu el record de com era el supermercat d’Amposta, us convido a fer un experiment: passeu un dia pel que hi ha Vinaròs i llavors me direu què...

Als propietaris del Carrefour els hi van dir que s’instal·larien al centre comercial grans marques com Decathlon o Leroy Merlin. I a les altres cadenes se’ls hi va dir que vindria un Carrefour, etc., etc. De haver vingut a Amposta empreses punteres amb els seus respectius sectors, el centre comercial hagués triomfat, però amb només comerç ampostí, algun vingut de fora i poca cosa més, estava destinat al fracàs. Però als promotors de la macroidea els hi donava igual. El pelotasso ja s’havia donat.   

Vull recordar també el tracte de favor que van rebre els promotors per part de l’ajuntament. Els hi van permetre fraccionar l’import de la llicència d’obres, una mesura mai aplicada fins llavors. I, tot i que els hi van marcar uns terminis de pagament, sinó recordo malament, no se complien.

Quan va aterrar Laminats de Catalunya (Lamicat), des de l'equip de govern de l’ajuntament ens ho van voler vendre com si se tractés d’una empresa que ens salvaria econòmica i laboralment parlant. Sens va dir que havent-se pogut instal·lar a qualsevol lloc, havia preferit fer-ho a Amposta. Igual que Crist que de tan humil que era, podent haver nascut a Bilbao, va preferir fer-ho a Betlem. En fi...

Va ser el propi Jordi Pujol (quan ja no tenia cap càrrec institucional) qui va vindre a inaugurar-la i, aquell matí, a corre-cuita se va cancel·lar tota la activitat política de l’ajuntament per a que ningú es pogués perdre l’extraordinari  esdeveniment. No hi vaig anar. L’empresa també va tancar quan només portava uns 5 anys d’activitat.  

Llavors se’ns va voler vendre la moto i ara sospito que ens la volen tornar a vendre... Com se sol dir: Menys llops Caputxeta!

MÉS INFORMACIÓ: 

https://laviaaugusta.blogspot.com/2013/09/lenesim-fracas-de-ciu-amposta.html

MAI PLOU A GUST DE TOTHOM

No es pot negar que el nou equip de govern d’Amposta, després de més d’un any i mig al càrrec, està treballant per a canviar algunes coses. Es podrà discutir que si en més o menys encert, però si ens fixem detingudament en la seva obra de govern, serà fàcil adonar-nos-en de que coses que governs anteriors marcaven com a impossibles, el nou equip encapçalat per Adam Tomàs les han fet possibles.

Uns exemples. Comprar el Centre de Rehabilitació del carrer Amèrica i pel qual es pagaven més de 12.000 euros mensuals de lloguer amb dret a compra, que és el que finalment s’ha fet. També s’ha comprat l’antic Sindicat, a l’avinguda de la Ràpita i que tot i que encara no sé sap quin ús sé li acabarà donant, seria un bon lloc per a construir un nou hotel d’entitats, ja que la vida associativa a la nostra ciutat segueix creixent a bon ritme i es precisen nous equipaments per a donar cabuda a les diferents entitats. Durant la campanya electoral de 2011, CiU es va treure del barret un nou CAP que, finalment, ara, després de quasi 6 anys, ha vist com començaven les obres a l’agulla entre els carrers Sebastià Juan i Arbó i passeig dels Xipresos.  

Però a Amposta sé segueixen fent tota mena d’actes: lúdics, culturals, esportius... Alguns d’ells de llarga tradició (festes majors, fira de mostres), d’altres no tant (Carnaval, Festa del Mercat a la Plaça) i d’altres molt més recents (com la Runners Series que es van fer només fa uns dies o el Food truk que es va fer l’any passat i que sembla que aquest any es repetirà)

La Runners Series es tracta d’una cursa a peu per diferents carrers d’Amposta, entre els quals l’avinguda de la Ràpita i el carrer Tarradellas. Tal com es fa en casos com aquests, s’anuncia amb molta antelació la data, l’horari i el traçat. Tot i que com és habitual, no tothom se’n assabenta del fet... Es comprensible.

El que més costa d’entendre és la poca paciència i comprensió d’alguns. El dia següent, un restaurant de la zona es queixava per haver tallat el carrer justament a l’hora dels esmorzars... Com si la clientela no hi pogués accedir caminant...

Però encara més polèmica ha portat l’avançament d’una setmana del Carnaval. He escoltat molts comentaris al respecte:

-A veure per què han hagut d’avançar-lo una setmana...?

El motiu (tot i que ningú m’ho ha dit de forma oficial) és perquè el proper cap de setmana sé celebra la Festa de la carxofa; o sigui, aquest any hi ha coincidència entre aquesta festa i el Carnestoltes.

Diumenge vaig anar a la carnisseria del barri per a comprar alguna cosa per a menar-nos-la d’entrant. La propietària estava parlant del tema amb una clienta. Vaig voler posar-hi cullerada...

-Però què més dóna... Si el Carnaval cada any cau en una data diferent... –li vaig dir-.

-Sí, ja ho sé... Jo me queixo perquè la propera setmana els xiquets faran festa al cole dos dies i els tindré per casa...

Però això no passa tots els anys, que els mestres fan dos dies de festa la setmana següent al Carnaval... I sinó els fan aquesta setmana, els faran una altra, ja que hi tenen dret.

Després d’això, arribo a la conclusió que hi ha molta gent que es queixa per queixar-se. Serà perquè acostumen a votar partits de diferent color al que governa Amposta o serà per un altra cosa que no acabo d’endevinar...

I no, abans de que algú ho pensi, no és el mateix... Jo me queixo pels comportaments incívics de molta gent, però no per coses com les que acabo de comentar.   

L’AMPOSTA QUE NO CANVIA

John Fitzgerald Kennedy, un dels polítics més carismàtics i influents del segle XX va dir adreçant-se al seu poble:

-No preguntis que pot fer Amèrica per tu, sinó el que tu pots fer per Amèrica.

Aquesta frase és pot extrapolar a totes les nacions, a tots els pobles i per extensió a tots els ciutadans.

Sovint veig conformisme per tot arreu, com si les coses no anessin amb ells, com si els problemes dels ciutadans s’arreglessin sols, sense caler fer res. Després ens estranyem de que Rajoy no faci res... Si està reflectint el caràcter d’una gran part dels espanyols... (inclosos els catalans)

Però el més trist de tot és que, damunt, fem culpables a aquells que miren per solucionar els problemes del col·lectiu i no volen entendre que si s’aconsegueix millorar alguna cosa, ells també acabaran beneficiant-se. Les conductes incíviques i intolerants solen estar a l’ordre del dia. Dos exemples:

-Com sabeu, la plataforma Prou! AP-7 gratuïta ja! continua tallant setmanalment l’N-340 per a demanar la gratuïtat de l’autopista, però també lluitar per l’anta sinistralitat de la nacional que creua el nostre territori. El temps màxim dels talls ha estat de 40 minuts. Els veïns que acudeixen al tall ho fan de forma desinteressada i no hi treuen cap benefici personal. Tot i això, de tant en tant es produeixen queixes d’alguns usuaris als que els hi és imprescindible passar per allí en aquell precís moment i no poden esperar-se uns pocs minuts.

-Un exemple prou semblant el vaig viure el dia 31 de desembre, mentre s’estava fent la cursa solidària de Sant Silvestre. Un cotxe que baixava per l’avinguda de Catalunya es va haver d’esperar per a deixar passar els participants que venien pel carrer Amèrica. Com portava pressa, no es va poder esperar i en sortir esperitat, va estar a punt d’emportar-se’n a un per davant.  

Per tant, considero, que quan algú m’ataca a les xarxes socials dient-me coses com cansino o sinó tinc d’altra feina que publicar fotos sobre consultes incíviques, que si sóc un polític frustat, etc. quan publico fotos normalment relacionades amb la circulació i la brossa, entenc que només sóc un més dels pocs tontos que volem canviar el món per a millor.

Com que tinc una manera de pensar i, per moltes crítiques que pugui rebre no crec que aconsegueixi ningú que la canviï, hi ha actituds de determinades persones que me grinyolen (què voleu que us digui?) i no puc entendre com a algú pot arribar a cansar-se de veure fotos meves publicades per les xarxes socials que només pretenen consciencia als meus conciutadans de la situació d’Amposta i no els cansi veure les illes de contenidors amb bosses de brossa pel terra i tota mena de deixalles. O com sé poden justificar actituds intolerants de molts de conductors que deixen el seu cotxe allà on els hi dóna la gana (literalment) sense que els hi passi pel cap ni per un moment que amb la seva actitud poden estar perjudicant als altres, sobre tot a aquells més febles socialment parlant (persones amb problemes de mobilitat, xiquets i resta de vianants)

També me’n he adonat de que alguns, amb la seva actitud, pretenen que no es visualitzin els problemes que té Amposta. Si no surten a les xarxes socials, no existeixen... Si aconsegueixen desactivar-me semblarà que tot millora de sobte. Fins i tot m’han arribar a suggerir que fotografiés aquelles coses que es fan bé... Fer bé les coses no hauria de ser l’excepció, sinó la norma i l’objectiu de tothom.  

Ja sabeu que l’apartat de denúncia que publico diàriament a la Via Augusta, es diu, després d’haver canviat un parell de vegades de nom, Lo poble que volem. I el títol, desgraciadament, me dóna la raó tots els dies. Mentre hi hagi gent que trobi cansino el que faig, justifiqui allò que, al menys des del meu punt de vista és injustificable o que posin el nivell de tolerància precisament en els seus propis actes, Amposta no canviarà, com no ha canviat des de fa dècades... Tot i el canvi d’estil de l’equip de govern amb l’alcalde al capdavant (o al menys això és el que vull creure...)

Per tant, si realment vols que Amposta canviï, posa’t les piles i fes alguna cosa que no sigui voler matar el missatger. De palmeros ja n’hem tingut prou durant els diferents governs de CiU.  

ELS REGIDORS D’AMPOSTA NO DONEN BON EXEMPLE

Fa una estona, mentre passejava a la meva gosseta Electra, he vist a un regidor de l’equip de govern d’Amposta amb el seu BMW fent una infracció de trànsit. Ha creuat l’avinguda de Catalunya pel pas obert que hi ha a l’alçada del carrer Velázquez, un lloc on poden girar a la esquerra els que baixen, però que, en teoria, no es pot fer en sentit contrari. Dic en teoria perquè a la pràctica cadascú fa el que vol i no fa gaire ho he pogut comprovar.

Com que si a un regidor de l’equip de govern li posen una multa, després lo sinyó ancalde els hi traurà, no tenen cap problema de fer els que els hi rota...

Com diu els regidor Paz, seran tot els honrats que vulguin, però no donen bon exemple.