 |
| De Faro a Diari de Tarragona. |
Dues novetats destacables: la presència de
Marta Rovira, a qui havien mantingut mig amagada fins dilluns i el canvi d’actitud
del director de la cadena televisiva, segurament perquè no és el mateix
confrontar amb un de soll que amb tota una colla. Dilluns Vicenç Sanchis va
estar bé i fins i tot me va agradar a l’hora de moderar el debat.
Per cert, una tercera novetat. El vaig seguir.
Ja sabeu (més que res perquè sempre ho dic) que no acostumo a seguir els debats
ja que m’avorreixen força. Després de cada debat intueixo que pocs canvien d’opinió,
ja que cada polític que intervé, més que buscar vots dels indecisos miren d’acontentar
a la seva pròpia parròquia.
-Iceta
va estar molt bé –me va dir una militant del PSC
convençuda després del debat de la Sexta-.
Com que quasi no vaig veure el debat de la
Sexta i quan el vaig veure Iceta no va intervenir, no puc dir si va estar bé o
no. Dilluns el vaig veure en la seva línia intentant allunyar-se d’uns i dels
altres, però me sembla que va acabar per no convèncer a quasi ningú.
El debat va acabar com havia començat: amb la
incertesa de si es podrà formar govern. De moment quasi tothom amaga les seves
cartes i posats a amagar ni tant sols van parlar del seu programa.
-Te’n
has adonat que l’únic que parla del seu programa és Carles Riera? –me va fer veure la meva dona-.
Efectivament qui menys sé va immutar i no va
entrar en cap moment a la confrontació que si que hi va haver entre la resta de
candidats (o representants dels diferents partits si voleu) va ser el candidat
de les CUP.
Josep Turull, com a representant de la
candidatura del President Puigdemont volia portar l’aigua al seu terreny:
-A veure
senyor Domènech si en parlarà de pantans... Encara no s’han assabentat que
aquestes eleccions van de democràcia, llibertat i de recuperar la dignitat –van
ser algunes de les frases que va dir durant les dues hores de debat que hi va
haver-.
Va quedar clar que tant Turull com a Marta
Rovira sé sentien més còmodes parlant de la situació de Catalunya dels darrers
mesos (a partir de l’1 d’octubre) que no sobre com serà Catalunya a partir de
divendres vinent. Tocant la fibra sensible dels catalans, saben que tenen una
mina i l’explotaran fins el final. Per a què entrar en altres terrenys si saben
que no hi tenen res a guanyar.
L’ase de la majoria dels cops que hi va haver al
llarg del debat va ser l’Arrimadas. Les enquestes electorals publicades fins
ara li donen uns bons resultats i això fa temor. Temor a ells i a mi. ¿Quantes
vegades he preguntat si us imaginàveu a l’Arrimadas de presidenta de Catalunya?
Al menys dues. Si finalment l’Arrimadas arribés a la presidència de la
Generalitat seria el gran fracàs de l’independentisme.
Me va semblar que el godallenc va dir algunes coses sense sentit. Sé li preguntava
una cosa i sortia amb una altra. Però com que la resta dels contrincants ja coneixen
sobradament qui és Garcia Albiol, deixaven que digués sense fer-li gaire cas.
Potser també per que sé li auguren uns pèssims resultats i tampoc calia buscar
el cos a cos amb ell.
A la substituta de Junqueras li manca bagatge.
Ho va intentar, però no va convèncer ni als seus. Va voler jugar la carta de
que tenia el seu company a la presó, però no va tenir un bon debat.
El candidat socialista va voler ser tan
equidistant i marcar terreny sobre la resta que al final, sense voler-ho, va
rebre de tots, majoritàriament de Turull quan li va recriminar que parlés del
dèficit fiscal. Mentre els independentistes afirmen tenir un dèficit fiscal d’un
17.000 milions d’euros, Iceta, aportant un document de Mas-Colell, parlava d’uns
3... Llavors Turull, a part de dir-li que representava la cara bondadosa dels
tres representants de Rajoy, li va dir:
-El
senyor Rajoy estarà content amb vostè pel paper que li està fent...
Finalment, Xavier Domènec va intentar posar
una mica de seny, tot i que dubto que se’n sortís. Va voler convertir-se amb l’interlocutor
de la Catalunya social, aquella que més problemes té, però tan Turull com la
Rovira l’intentaven portar tota l’estona al seu terreny.
Per acabar una anècdota. No sé com funciona
això dels espais electorals, però a la mitja part del debat, allà on quasi ningú
canvia de canal, hi va haver dos anuncis diferents de Junts per Catalunya (un
al començament i un altre al final), un d’ERC i un altre del PSC. Vosaltres
mateixos...
