L’ENHORABONA PACO TÚNEZ!! I GRÀCIES!!

Paco Túnez, am Pili la seva dona i uns amics en una foto recent.

Ahir per la tarda vaig rebre un missatge al mòbil. No era cap foto, ni cap vídeo, ni cap missatge d’aquests que has de compartir...

El remitent era un amic, un bon amic i company de treball: Paco Túnez. Amb el missatge volia compartir l’alegria que tenia. No era per a menys. Us el reproduiré textualment i en castellà, la llengua que ell acostuma a parlar:

-Hola Joan, como sabes hace muchos años (1989) que estoy en Cruz Roja y una de las labores es la asistencia en accidentes de carretera, tanto sanitaria como social. Por esta trayectoria, la Asociación Española de la Carretera me concedí la Medalla de Honor que me la entregaran a Madrid el día 9 de junio. Esta mañana me han llamado y me han felicitado el Presidente provincial, el autonómico y el nacional de Cruz Roja.

Ara fa dos anys el Canal Terres de l’Ebre, per votació popular, va concedir a Paco Túnez el títol d’Ebrenc de d’Any 2013 per la seva tasca humanitària.

Entre d’altres llocs, Paco ha estat voluntari fent tasques humanitàries quan va passar el terratrèmol d’Haití i el cicló de les Filipines.  Fins i tot va sortir al programa Comando Actualidad de Televisió Española quan estava de tècnic de potabilització d’aigua a les Filipines.

A finals de 2013 li vaig fer una entrevista per a la Ventana de la Agencia que vaig publicar a la Via Augusta l’1 de gener de 2014.

Una vegada més, Paco, la meva enhorabona y gràcies per la labor que fas i per ser amic meu. Una abraçada molt forta. 

Pode veure el programa de Comando Actualidad (a partir del minut 45 i 18 segons) 

DIMECRES 18 DE JUNY. SETZÈ (I ÚLTIM) DIA SENSE REI

Tocar el que no sona. Quines ganes que té ICV-EUA d’enredar la troca? Qui demana als diputats ecosocialistes que presentin una moció (o el que sigui) per a que el Parlament de Catalunya rebutgi al Rei?

Si s’accepta a tràmit i es debat al plenari del Parlament de Catalunya, em temo que més d’un sortirà retratat.

Entenent que els socialistes votaran en contra, es a dir, el seu vot serà favorable a la Monarquia, així com els grups del PPC i C’s i que els propis ecosocialistes, juntament amb ERC i les CUP hi votaran a favor, quedarà per veure que serà el que votarà el grup de CiU. En poques paraules: poden quedar en evidència.    

Caldrà estar expectant.

Gestora PSC. Josep Fèlix Ballesteros, president de gestora del PSC que ha de preparar el congrés extraordinari que es farà el proper juliol, ha dit que no creu que després del congrés el partit canviï d’opinió sobre el dret a decidir.

Aquest detall sense importància serà clau a l’hora d’aglutinar els diferents sectors del partit. Si d’entrada ja es posen portes al camp, el més fàcil és que el sector crític, el més catalanista i que precisament té el dret a decidir com un dels objectius a assolir, s’acabarà, sense dubte, desmarcant i, segurament, creant un nou partit que acabarà afeblit el PSC i de retruc, el PSOE.

Sembla mentida que no vulguin veure quin és l’origen del problema.

Reconeixement. Fa uns dies parlava amb els meus companys de treball dels premis Ebreliders que es van concedir el passat 6 de juny durant la gala que es va celebrar a Alcanar.

Els meus companys coincidien amb mi de que alguns reconeixements no són merescuts, degut a que tothom es pot inscriure sense haver de passar per una selecció prèvia. Fins i tot hi va haver qui va opinar que els premis estaven muntants per a satisfer l’ego personal d’alguns dels que es presenten.

Un d’aquests companys em va ensenyar ahir pel matí una notícia que, segurament no tindrà l’abast que es mereix.

La noticia feia referència a José Miguel Millan Igual, un tirador del Club de Tir Montsià d’Amposta que fa poc s’ha proclamat campió de la copa President.

Segurament el seu club passarà la notícia a la Revista Amposta que serà l’únic mitjà de comunicació del territori que se’n farà ressò.

Encara que Millan viu i treballa a Amposta és dels Valentins, popularment els Masets, un barri d’Ulldecona. El conec des de fa molts d’anys. Jo era un marrec i ell tenia uns anys més que jo i solia baixar a la Galera per festes majors. En aquell temps ja treballava de professor d’autoescola.

RESSACA DELS EBRELIDERS

Foto de Pili Bosch.

Durant la gala de l’entrega dels premis Ebreliders 2013 divendres passat a Alcanar no hi van haver anècdotes destacades, però l’entrega d’uns dels premis no em va deixar indiferent.

A la categoria d’esports col·lectius, el primer premi se’l emportà el club ciclista de Jesús. Abans de començar la gala vaig saludar a Pere Panisello, l’alcalde de l’EMD i al responsable d’esports l’amic José Sales. Diversos membres del club ciclista portaven samarretes que els distingien a la perfecció. N’eren una vintena... Quan van pujar a l’escenari, la veritat és que feien patxoca veure la implicació que hi havia per part dels socis i esportistes.

Van quedar per davant del Club de Voleibol Roquetes. El seu representant, un tal Benjamín (ho sé perquè m’ho van dir) s’asseia a la fila del darrere i a la meva dreta. Em vaig girar i li vaig dir:

-Com us passen la ma per la cara aquests jesusencs... (coneixent la rivalitat que hi ha entre tots dos pobles)

Recordeu el que us diré. L’any que ve, la EMD de Jesús també guanyarà en alguna de les categories. Mentre Pere Panisello sigui l’alcalde, segur que cada any promocionaran a algú, ja sigui de forma individual o col·lectiva i una bon part del poble li donarà suport.

És així com es guanya el premi. També buscant complicitats amb altres candidatures i votant-se mútuament.  

RESTAURANT LES MOLES D’ULLDECONA. DEL ZERO A L’INFINIT

Divendres passat el xef Jeroni Castell del restaurant les Moles d’Ulldecona va rebre el primer premi de la categoria de Millor Iniciativa Empresarial a la gala d’entrega de premis Ebreliders 2013 que es va fer al Centre Cívic d’Alcanar. Una bona part d’aquest premi, segurament, ha estat gràcies a l’estrella Michelin que es va concedir al restaurant a finals de l’any passat.

El passat 16 de maig, a la cronologia de Facebook del restaurant les Moles, Jeroni va penjar una foto on es veia a ell mateix i la seva dona amb una altra parella. El comentari era del tot evocador. Deia que es van conèixer 25 anys enrere fent pollastres a l’ast a Peníscola.

Encara recordo l’establiment. Estava situat a la part esquerra del carrer principal que arriba al passeig de Peníscola segons s’entra des de l’AP-7 o la N-340, pràcticament a la intersecció amb el citat passeig. Aquell que durant molts d’anys va portar el nom de José Antonio Primo de Rivera.

Potser hi hauria gent que amagarien aquest fet: que van començar fent pollastres a l’ast. Jeroni no. Tothom tenim un passat que, ens agradarà més o menys, però que segur que ha estat transcendental a l’hora de configurar el nostre present. Aquells que prefereixen oblidar el seu passat renuncien voluntàriament a una part de la seva vida i, molt possiblement, a alguna cosa més.

També vull dir que al món hi ha diverses classes d’individus i que es poden fer classificacions de tota mena. Una d’elles seria la separació de conformistes e incorformistes. Els primer són aquells que es conformen amb el que tenen que, no cal que sigui forçosament dolent. En canvi els inconformistes són els que lluiten sempre per a canviar el seu destí.

Jeroni, la seva família i els seus amics podrien haver-se conformant fent tota la vida pollastres a l’ast a Peníscola on, de ben segur, guanyaven molts diners en pocs mesos de feina. En canvi van voler superar-se professionalment i donar un salt de qualitat amb la creació d’un restaurant.

La concessió de l’estrella Michelin ha estat el reconeixement a una feina ben feta, però, des del meu punt de vista, millorable.

Ara cal saber quin serà el futur més immediat del restaurant les Moles: mantenir l’estrella o optar per un premi més gran.

EBRELÍDERS 2013

S’ha engegat la nova edició d’Ebrelíders referent al 2013, la cinquena des de que es van instaurar el premis, possiblement els més populars de les Terres de l’Ebre. Per aquesta edició està organitza per ebredigital.cat, amb la col·laboració especial del Canal Terres de l’Ebre i el setmanari Més Ebre.

Com cada anys les categories són: Ebrenc/a de l’any (la més important), Maior (persones grans que s’han significat al llarg de la seva vida), Esport Individual, Esport Col·lectiu, Mèrit Empresarial, Projecció Cultural, Món Associatiu, In Memoriam, Premi Salabror i Embaixador (sic) Ebrenc.  

La participació en cada una de les categories és força desigual. Mentre a la categoria de Projecció Cultural hi ha 37 inscrits, en alguns casos, els inscrits són 5 o 6. I això és degut perquè es pot optar per inscriure’s personalment o que sigui una tercera persona que ho faci.

Entre els candidats a Ebrenc de l’any destaquen Manel Raga, realitzador faldut del curtmetratge la Gallina, l’escriptor Andreu Carranza, Carme Forcadell, presidenta de l’ANC que com sabeu és de Xerta, Fedrico Mayor Zaragoza, que té arrels al territori i el meu amic Paco Túnez cooperant a les Filipines i fa uns anys també a Haití.

Com he dit abans, en la categoria Maiors només hi ha dos candidats i un és Ernesto Muñoz, de la Galera, de qui em pregunto quins mèrits a fet, perquè jo els ignoro. De moment va primer i destacat i té serioses possibilitats de guanyar.

A l’apartat de millor Esportista individual hi figura gent com Íngrid Pino i Edu Albacar. Mentre que a Esports col·lectius hi destaquen els remers Pau Vela i Àlex Sigurbjörnsson, mentre que la resta, en la seva majoria, són clubs i associacions.

A la categoria de mèrit empresarial, cal destacar el Restaurant les Moles d’Ulldecona, que l’any passat va guanyar la seva primera estrella Michelin, també el grup tonyinaire Balfego, Cervesa Cinteta o la Catedral del Vi del Pinell de Brai.

Entre els 37 candidats de la categoria Projecció Cultural, cal destacar el curtmetratge La Fatarella 1938 (basat en un relat del que en sóc l’autor), la Passió d’Ulldecona, el músic i compositor Tomás Simón, el grup musical Pepet i Marieta, els realitzadors Santi Valldepérez i Guillermo Barberà Films Nòmades), el grup de rumba ebrenca lo Gitano Blanc, los Quicos, el professor jubilat i escriptor tota la vida Manel Ollé o el també escriptor i fotògraf Vicent Pellicer. Evidentment aquí no puc ser neutral. L’any passat, el guanyador d’aquesta categoria va se la cola castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta que, com sabeu, presideixo. Va ser arribar i besar el sant...

L’Assemblea nacional Catalana, (ANC), Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Trens Dignes o el sindicat Unió de Pagesos estan entre els més destacats de la categoria de Món Associatiu.

In Memorial pretén homenatjar a aquelles persones rellevants que van desaparèixer l’any passat com Pere Sans, Josep Otero o Valentí Faura.

El premi Salabror crec recordar que abans es deia Patacada. És el premi al despropòsit, a l’agressió territorial... Encara que, la paraula premi, no m’agrada gens. Hi ha sis candidats: El grup Ercros, la promotora del projecte Castor, el caragol massana, Ana Pastor la Ministra de Foment, Cemex i Catalunya Caixa. Ja us avanço de que no em penso votar cap, perquè tots n’hi ha fet mèrits per a guanyar-lo.

Finalment, com Embaixador ebrenc hi tenim al músic camarlenc Joan Rovira (surt al darrer anuncia d’una marca de cervesa), Manolo Tomàs, Oriol Gracià, periodista de Paüls, etc. En aquesta categoria, durant els primers dies no es podien recollir els vots perquè hi havia un error que, finalment va ser solucionat dilluns. Sembla ser que, finalment, es van poder recollir tots els vots emesos.  

Sense dir-ho d’una manera expressa, imagino que heu notat quins són els meus favorits. Evidentment, en cas de voler-ho fer, podeu votar per aquells que us els sentiu més propers, però si que m’agradaria que en la màxima categoria (la d’Ebrenc de l’Any) votéssiu pel meu amic Paco Túnez. No ha escrit mai un llibre, ni rodat cap pel·lícula, però la seva labor humanitària a les Illes Filipines, no pot quedar-se sense el reconeixement que es mereix. 

 

Un dia potser us explicaré detalls del premi. 

NOTA. El nombre de candidats per categoria ha anat augmentant al llarg dels darrers dies. També cal dir que hi ha dies que no s'hi pot accedir i, per tant, no es pot votar.    

COMUNICAR MÉS DEL COMPTE

Com sabeu, dissabte 22 de març es va fer entrega del premi Ciutat d’Amposta a la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. Com que el premi l’atorguen els mitjans de comunicació de la nostra ciutat (Amposta Ràdio, Revista Amposta, Ebreexprés, etc), des de l’ajuntament van tornar a convidar (l’any passat també ho havien fet) al secretari de Comunicació de la generalitat, el caleroJosep Martí.

Amb Josep Martí ja havia concedit el 7 de juny de l’any passat quan, per votació popular, se’n va donar el premi Ebreliders en la categoria de promoció cultural, ecològica y popular que organitzaven el Canal Terres de l’Ebre i el setmanari Més Ebre, durant la gala que es va fer, precisament, a l’Ametlla de Mar. No obstant, el premi me’l va entregar l’alcalde de la localitat marinera Andreu Martí.  

Després de concentrar-nos a la plaça del mercat, concretament a la terrassa de la gelateria Gràcia, la colla, en comitiva, ens varem dirigir cal a l’Ajuntament al so de la música de les dolçaines i els tabals. En arribar-hi, molts dels que hi havia d’assistir ja estaven esperant-se.

Per cortesia vaig apropar-me cap on estava l’alcalde d’Amposta. Amb ell estaven Josep Martí i, sinó recordo malament, el president de la xarxa d’emissores locals, ja que en acabar el lliurament del premi, s’havien d’inaugurar les noves instal·lacions d’Amposta Ràdio a les caselles exteriors del mercat.

Després de saludar a l’alcalde, aquest em va presentar a Josep Martí (al que li vaig dir que ja el coneixia de l’Ametlla) i a l’altre convidat. Llavors, el secretari de Comunicació em va preguntar de quin color portàvem la camisa.

-Blava –li vaig respondre-

-Com la Falage? –em va dir ell-

-Natros li diem blau delta –vaig concloure-

Al cap d’uns instants pujàvem cap al saló de plens. Poc a poc varem agafar seient, encara que la majoria es van d’haver de quedar plantats (de la nostra colla hi van anar més de 40 castellers)

A partir d’aquí tot molt protocol·lari. Es va llegir l’acta amb el veredicte del jurat que atorgava el premi, lliurament als guanyadors i als que van quedar segons (l’ANC del territori), parlaments dels guardonats, el secretari de Comunicació i, per a tancar, l’Alcalde d’Amposta.

Cal dir però, que el discurs de Josep Martí no va ser el més apropiat. Va començar dient que de camí cap a Amposta, havia estat mirant uns tuits per veure si s’inspirava i no repetia el discurs de l’any anterior. El primer improperi que va dir va ser que, mirant Twitter, va llegir que un socialista havia comparat Mas amb Hitler. Tal com va dir una de la colla, no tocava.  

Després va dir que ens portava un recadet de part de la colla castellera els Xics Caleros i va remarcar que la colla del seu poble va ser la primera colla castellera de les Terres de l’Ebre.

Vull deixar molt clar que des de la nostra colla mai s’ha dit el contrari, ja que es tracta d’una obvietat. Quan la nostra colla, tot just estava fent els primers assajos, els Xics Caleros ja es van batejar al marc de les festes de la Candelera del seu poble. I també han estat els primers de ser acceptats com a colla de ple dret per la CCCC.

A l’entendre de la majoria, el comportament del secretari de Comunicació va ser del tot inadequat.

Una reflexió: Si el secretari de Comunicació de la Generalitat, té aquesta peculiar manera de comunicar, cal pensar que, segurament, si ocupa aquest lloc no ha estat per mèrits propis i, sí, molt probablement, per establir les quotes de representativitat que s’estableixen entre els diferents territoris de Catalunya.

I per acabar una pregunta: La coincidència del cognom Martí que tenen el secretari de Comunicació i l’Alcalde de l’Ametlla de Mar és només coincidència o alguna cosa més?  

LES FOTOS DE L'ENTREGA DEL PREMI AMPOSTA A LA COLLA CASTELLERA XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA

LES FOTOS DEL DIA 8-03-2014

Diari Ebre (l'edició de Diari de Tarragona per a les comarques del Sud) recull la notícia de l'atorgament del Premi Amposta a la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta.

EL PREMI AMPOSTA 2013 RECAU SOBRE LA COLLA CASTELLERA XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA

Feliciteu-nos! Els mitjans de comunicació d’Amposta (Amposta Ràdio, Revista Amposta i d’altres publicacions gratuïtes que s’editen a la capital del Montsià) ens han atorgat al Premi Amposta 2013 com a reconeixement d’haver estat l’associació que més repercussió ha tingut als mitjans locals. El premi està patrocinat per l’Ajuntament.

Aquest matí m’ha trucat l’alcalde Manel Ferré per a donar-me la primícia abans de fer-ho oficial i que es publiqués als diferents mitjans de comunicació comarcals.

Tres han estat els finalistes: Filmsnòmades, Assemblea Nacional Catalana (per l’organització de la Via Catalana i els actes que van tenir lloc pels voltants del pont penjant i la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta.

Finalment, com us he anunciat la colla castellera s’ha acabat emportant el premi i la menció especial per a l’ANC.  

Recordo que aquest premi és el segon que rebem després de l’Ebrelíders 2012 que ens va atorgar el grup de comunicació propietari del Canal Terres de l’Ebre i el setmanari gratuït Més Ebre. 

El premi es lliurarà dissabte 22 de març a les 19:00 h al saló de plens de l'Ajuntament d'Amposta. 
 

Per acabar dues coses:

Agrair als que han fet possible que se’ns concedeixi el premi i, evidentment felicitar a tots els membres de la colla castellera, veritables protagonistes dels èxits assolits durant aquest any i escaig de vida que té Xiqüelos i Xiqüeles del Delta.  

SOBRE LA RIFA DE DEMÀ

Segons diuen els venedors de Loteria Nacional, aquest anys a Catalunya s’hi juga menys diners que els anys precedents. De fet l’any passat ja se’n va jugar menys. Un dels factors sembla ser l’econòmic. La crisi fa que la gent destini a les necessitats vitals els pocs recursos que disposen. L?any passat, recordem-ho, tots els treballadors públics van patir la supressió de la paga extraordinària de Nadal i, aquest fet, va ser clau per a que s’hi jugués menys que mai. En el meu cas ho puc dir amb tota seguretat.

Per al 2014 la paga extraordinària només s’ha suprimit als treballadors de la Generalitat de Catalunya i, encara que amb menys incidència, segur que també ha estat determinant.

No obstant hi ha hagut un altre factor: la Grossa de Cap d’Anys que ha tret Loteries de la Generalitat. Està clar que no és el mateix que el dècim costi 20 euros que 5 i, a sobre, han estat molts els que, segur, s’ho han mirant en clau nacional.

Però la rifa de demà també serà la primera rifa de Nadal que patirà la retenció del 20% per a tots els premis superiors a 2.500 euros. Això ha fet que a moltes de les participacions que solen fer les entitats per a recavar fons per al seu finançament, s’hagi advertit que, en el cas de que toqui un premi superior a la quantitat mencionada, la retenció s’aplicarà proporcionalment al premi que hagi tocat per cada butlleta.

En el cas de les butlletes que hem venut la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, no ho hem posat, però si la llei diu que ha de ser així, evidentment no ens queda cap d’altra solució que disminuir la quantia del premi proporcionalment.

Però segons informa avui el Periódico deCatalunya això no queda clar del tot. Hi ha experts que opinen que per a que s’hagi d’aplicar la retenció el premi ha de ser individual i no col·lectiu. Es a dir, suposem que toquin 3.000 euros per dècim i els 20 euros del cost s’ha repartit entre 15 persones, sembla ser que llavors no s’hauria d’aplicar sempre que es demostri que aquell dècim ha estat compartit, al menys que algú hagi comprat diverses participacions i que el premi total pugi més de 2.500 euros. I, en aquest darrer cas, cóm es demostra?  

Segons els experts sembla ser que valdria qualsevol prova admissible en dret per acreditar que un número és compartit. En el cas de les participacions sembla clar que es podria demostrar, però en el cas de que un grup d’amics decideixen comprar i compartir el mateix número o els treballadors d’una empresa... En aquest cas sembla que ser que seria valida una declaració o un contracte o algun tipus de document privat que així ho digui. Una mica complicat, no trobeu?

Quan he opinat sobre aquest tema sempre he dit una cosa. Si l’Estat destina a premis el 70% de la recaptació, no hauria estat molt més lògic dir que durant uns anys en lloc de ser el 70 seria el 60 o el 55?

De vegades ni ells mateixos saben amb certesa en quin conflicte s’acaben posan

EL RESTAURANT LES MOLES ‘BRILLA’ GRÀCIES A UNA ESTRELLA

Me’n vaig assabentar dimecres per la nit mentre sopava gràcies al Telenotícies de TV3 que va donar la notícia: El Restaurant les Moles d’Ulldecona que regenta el xef Jeroni Castell va guanyar la seva primera estrella Michelin.
Al meu parer, l’estrella Michelin aconseguida per les Moles hauria de comportar l’arribada de turisme culinari. Però Ulldecona té els suficients atractius per a complementar una oferta gastronòmica ja de per si interessant abans d’obtenir el guardó. Cal recordar que a part de Jeroni Castell, Vicent Guimerà, del Restaurant l’Antic Molí, també elabora cuina d’autor i fa mèrits per a poder aconseguir una estrella en una propera edició.
Entre els atractius turístics que té Ulldecona cal destacar les pintures rupestres d’art llevantí de l’Ermita, a les que la UNESCO va concedir-los el privilegi de ser Patrimoni de la Humanitat, la pròpia ermita de la Pietat (que també alberga el centre d’interpretació de les pintures rupestres), les oliveres mil·lenàries, sobre tot les de la finca de l’Arion, que és el lloc on hi ha una concentració més gran d’oliveres monumentals. Altres indrets d’interès són l’església arxiprestal de Sant Lluc, de transició entre el romànic i el gòtic, l’església d’origen romàtic de Sant Joan Baptista al barri de les Ventalles, el castell medieval i d’altres edificis notables dintre dels cas urbà com la casa de la Comanda, d’estil gòtic i la casa de la Feligresa obra de l’arquitecte modernista César Martinell, igual que l’antic celler, recentment restaurat.
Però no es pot parlar d’Ulldecona sense parlar de les festes quiquennals. Tots els anys acabats en 4 i en 9, es celebren les festés més populars, amb la participació de tot el poble. Els carrers es guarneixen per a l’ocasió i el poble es transforma. 
El Restaurant les Moles elabora una cuina d’autor, allunyada dels plants convencionals i típics; encara que a l’hora de realitzar-los pugui utilitzar els ingredients que té més a l’abast, com per exemple l’oli de les oliveres mil·lenàries.
Quan es parla d’aquest restaurant, normalment es fa referència al menú que es menja a l’inrevés, és a dir, comencen per presentar-te el compte, per a començar servint-te el cafè, la copa i el puro… Però quasi res és el que sembla.
Com anècdota explicaré que és un lloc de peregrinatge de la directiva de l’Espanyol. Jeroni Castell és un periquito confés i quan l’equip dels seus colors ha de jugar a Vila-real o València, al passar per Ulldecona, surten de l’autopista i posen rumb al Restaurant les Moles. És una manera de posar bé el cos abans d’enfrontar el partit… Encara que sigui des de la grada.
Cal recordar que al territori hi ha un altre restaurant amb una estrella Michelin, el Torreó de l’Indià de l’hotel Villa Retiro de Xerta (comarca del Baix Ebre, a uns 15 Km de Tortosa) que va obtenir l’any 2009 i l’ha aconseguit mantenir durant tots aquest temps. Fa poc hi va celebrar el convit de boda el tennista rapitenc Albert Montañés.

ANTONI ESPANYA REP EL PREMI 'MICRO OBERT'

Aquest matí, a la seu (petita seu) de la delegació de les Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Antoni Espanya, exdirector dels Serveis Territorials d’Agricultura i candidat socialista a ocupar la alcaldia d’Amposta, ha rebut de mans de la presidenta Amparo Moreno el premi “Micro obert” que sé li va atorgar per votació dels professionals de la premsa per estar “sempre a disposició dels periodistes”.

El premi “micro tancat” l’ha rebut l’alcalde d’Ascó Rafel Vidal, evidentment, per tot el contrari. A l’alcalde d’Ascó si la agraït especialment que es desplacés a Tortosa a recollir el premi ja que és la primera vegada que el guanyador del “Micro tancat” l’ha anat a recollir.

El trofeu, per primer cop, és una ceràmica en forma de carxofa (ja sabeu que col·loquialment els professionals de la informació al micròfon li solen dir ‘carxofa’) que ha dissenyat i confeccionat per a l’ocasió l’artista Joan Panisello (de qui us en parlava abans d’ahir mateix)

Com no podia ser d’una altra manera, Antoni Espanya, en rebre el reconeixement, ha agraït la distinció i h dit que no se’l esperava, ja que, a part del càrrec institucionals que ocupava com a govern de la Generalitat, ser regidor a l’oposició de l’Ajuntament d’Amposta podia ser un condicionant negatiu i ha elogiat la imparcialitat dels periodistes.

Els periodistes també han volgut retre un petit homenatge al company de professió, ja jubilat, Joan Estellé Sancho, durant molts d’anys corresponsal de Catalunya Ràdio a Alemanya.

Ha tancat l’acte la directora de les emissores de la Cadena SER de Tarragona, Reus i Móra d’Ebre, Mònica Cid i que fet una conferència titulada: “La ràdio privada/les Terres de l’Ebre/una experiència personal”.