HO VAIG PRONOSTICAR...

Florentino, Lopetegui, Rubiales... Els jugadors! En major o menor mesura tots són culpables del daltabaix de la selecció espanyola a la Copa del Món de Rússia. Entre todos la mataron y ella sola se murió...  

Més de dues setmanes després dels fets encara me pregunto que va veure Florentino en Lopetegui... Me costa d’entendre que dos dies abans del debut d’Espanya el Madrid anunciés que fitxava el que llavors era el seleccionador espanyol.

De totes maneres segueixo pensant que Rubiales va actuar bé. Havia de tallar de soca-rel el problema sobrevingut sense donar marge a la feblesa.

Després d’aquest preàmbul anem a analitzar la previsió que vaig fer dissabte, tot i que l’havia escrit el dia abans, perquè dissabte vaig passar el dia a 203 quilòmetres de casa en línia recta.

Deia al meu comentari que Espanya se’n aniria cap a casa, ja que perdria contra Rússia, l’amfitriona del torneig. I de tots els arguments que donava me’n vaig deixar un. Per ignorància es clar: la selecció espanyola mai havia vençut a l’amfitriona. Tot i que a la SER deien que les estadístiques estan per a trencar-se (és veritat), aquesta vegada tampoc va ser així. Caldrà esperar una propera per a veure si passa o continua la maledicció.

Tret del partit contra Portugal, la resta de partits la selecció va jugar fatal. Era previsible que davant del futbol de tiquitaca que practica Espanya, els rivals se tanquessin esperant  l’oportunitat que sempre se dona en cada partit. I Espanya mai va saber reaccionar davant d’aquesta situació. L’únic partit que va guanyar (contra l’Iran), el gol de Diego Costa va ser de rebot. Com el d’ahir, que també va ser de rebot i a sobre en pròpia porta d’un jugador rus.

A Espanya li passa com al Barça: no té jugadors que tirin a trencar des de 25 o 30metres i que sol ser la millor arma per a trencar els murs defensius que plantegen els seus rivals. Però a Espanya no xutava ningú i tal com se va poder comprovar, passar-se la pilota de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta com si es tractés d’un partit d’handbol, no era la solució, ja que la llauna continuava ben tancada.   

Al començament del partit d’ahir, Espanya va tenir sort. La dosi de sort a la que me referia dissabte que de vegades fa falta per a guanyar un partit. Tal com he dit més amunt, el gol va ser de rebot i en pròpia porta. I després la desgràcia (o la sort per als russos)

Tot i que a Tele5 van afirmar tots que les mans de Piqué van ser penal, jo no ho tinc tan clar. És cert que té la ma enlaire i talla la trajectòria de la pilota, però està d’esquena i per tant mai pot veure i és molt difícil d’endevinar que anirà precisament per allí. Per tant per a mi són involuntàries. Però tot i que pugui ser així, és cert que se presta a interpretacions i aquí hi juga l’àrbitre i el factor camp. Per tat, per al trencilla (que era una manera força comuna d'anomenar l’àrbitre quan jo era menut) li costa molt poc (de fet res) xiular penal a favor dels de casa.
Per cert, els comentaristes de Tele5 (que veuen molts més partits de futbol que jo) també van dir que era una dels pitjors partits que havia jugar Espanya ens els darrers 2 anys... Aquí queda això!  

Quan el partit ja s’acabava i Espanya més pressionava, hi va haver una doble agafada dintre de l’àrea a Ramos i Piqué. Agafades com tantes d’altres i que de vegades se xiula penal i de vegades no. Aquí també decidia l’àrbitre i, tal com va passar amb la jugada del penal, se va decantar cap a Rússia.

Finalment arribaria la tanda dels penals. Una loteria com se diu a l’argot futbolístic.I aquí se va demostrar que De Gea no va anar al mundial amb la seva millor forma. Tot i tocar el primer xut (que va estar a punt de parar), a la resta se’l van rifar com van voler. En canvi Koke i Aspas els van tirar tan malament que hauria segut un despropòsit del porter no haver-los aturat.

Sense cap mena de dubte el factor sort va ser decisiu. Però només el factor sort? Després del partit (tret d’una estona que el vaig dormir, ahir el vaig veure quasi tot) a la SER van dir que els jugadors no havien fet el que calia. I no crec que sigui per solidaritat amb Lopetegui... L’únic que semblava que tenia ganes de guanyar el partit era el malagueny Isco. De la resta millor no parlar-ne. 

  

PER SI ALGÚ VOL LLEGIR EL MEU COMENTARI DE DISSABTE:   

http://laviaaugusta.blogspot.com/2018/06/espanya-al-carrer.html

L’ESSER SUPERIOR I LOPETEGUI

Caricatura de Luis Gaspardo.

D. Florentino Pérez Rodríguez, també conegut com Su Florentineza o l’Esser Superior (l’amo del Castor i de l’AP-7) Ja sé, ja sé que bé podria haver posar ser, però és que D. Florentino és tant gran que l’he volgut distingir de qualsevol altre ser que habiti el món.

Nomé una persona tan gran com ell podia fitxar Julen Lopetegui, el seleccionador espanyol i anunciar-ho tres dies abans de del debut de la selecció espanyola al mundial de futbol de Rússia.

El president de la Reial Federació Espanyola de futbol Luis Rubiales va reaccionar d’immediat i va destituir fulminantment Lopetegui del seu càrrec.

Quan passen coses com aquestes personalment m’agafen més ganes de riure que de plorar. A part, aquestes situacions me donen la raó ja que demostren que la majoria de gent que envolta el futbol professional són uns egoistes i uns insolidaris, ja que només pensen en fer caixa sense importar-los un rave la situació de les persones més desvalgudes.

Durant la presentació l’Esser Superior va voler tirar pilotes fora dient que tot ho havien fet bé i que se tractava d’un complot contra el seu Realísimo.

Per cert, us proposo un exercici d’oïda. Quan parli Florentino tapeu-vos els ulls i penseu a qui us recorda. Ja us ho avanço: a mi me recorda a un capellà fent un sermó.

Una cosa que no entenc sobre el fitxatge de Lopetegui pel Madrid, és els motius que han portat a Florentino a fixar-se amb ell i no amb un altre. La resposta tot i que és complicada igual és molt senzilla: cap entrenador de reconegut prestigi vol entrenar el Madrid.

Perquè Lopetegui ara per ara encara no ha demostrat res. Ni com a jugador i no com a entrenador. Com a porter del Barça va ser d’aquells que tenien por escènica i quan sortien a jugar encadenaven pífies rere pífies. I com a entrenador, fins ara, tampoc ha aconseguit cap èxit digne de remarcar. Llavors, com és que ha fitxat pel Madrid?

La jugada a Su Florentineza li pot sortir molt malament. Amb l’anunci del fitxatge dos dies abans de començar el mundial sé li ha tirat gran part de la premsa i de l’opinió pública a sobre. Què passarà si la selecció espanyola fa un mal paper durant el campionat. Recordeu quan la eliminaven sempre a quarts? Si posa seran encara molts més els que donaran la culpa a Florentino.

I posats a imaginar (trobo que estic fent molts exercicis d’imaginació), imagineu que amb el Madrid no comenci bé la temporada que ve. Que perdi la supercopa contra l’Atlètic de Griezmann i que a la lliga perdi i empati partits de bon començament. Què farà Florentino? L’acomiadarà? Seria un ridícul espantós i encara se crearia més animadversió.

Només fa unes setmanes Lopetegui va renovar per la selecció espanyola fins el 2020. Ara diu que el fitxatge pel Madrid s’ha fet amb màxima transparència. ¿De veritat algú se pot creure que Lopetegui ha estat honrat renovant com a seleccionador el passat 23 de maig (tres setmanes enrere) i dies després comprometre’s amb el Madrid?

Espero que Argentina guanyi el mundial. Messi se’n mereix un!      

MANERES D'INTERPRETAR-HO

La foto que acompanya aquest escrit me va arribar via Whatsapp al menys un parell de vegades demanant el boicot a la cadena d’hipermercats Carrefour.

Com podeu veure l’origen sembla ser una piulada de Quico Sallés que, segons la seva interpretació, la cadena francesa utilitza l’expressió a por ellos, l’arenga que se va poder sentir per diversos pobles de l’Espanya profunda  mentre s’acomiadava a forces de l’ordre que durant uns mesos van reforçar l’ocupació del territori català.

Quico Sallés no és una persona anònima. Es un conegut periodista que va col·laborar a la Vanguardia fins l’any passat i ara ho fa al Nacional i el Món, així com també a TV3. Segurament hi hauria qui qualificaria a aquest periodista d’hiperventilat, una paraula que s’ha posat molt de moda durant aquest procés.

I si tot fos molt més senzill? És cert que el crit a por ellos s’identifica amb Espanya. Però els seus orígens els hem de buscar molt més allà que les dates que van precedir immediatament la data de l’1-O.

Tot i que no sabria dir exactament quan va començar-se a utilitzar aquesta arenga, si que és veritat que des de fa molts anys és una forma d’animar a la Roja o el que és el mateix, a la selecció espanyola de futbol.

Com sabeu sóc una persona amb opinió (tot i que reconec que de vegades –potser massa vegades- puc estar equivocat) Jo veig mala intenció a la piulada, perquè no crec que sigui ignorància.

El proper 14 de juny (manca una mica més de 2 setmanes) comença el mundial de futbol de Rússia i Espanya és una de les seleccions que el disputarà. No és més fàcil pensar que aquests lots s’han creat de cara aquest esdeveniment i no buscar connexions amb l’1-O?  

Potser sí que no s’ha segut tot el perspicaç que fa falta en moments com el que estem vivint, però no sempre s’han de buscar els 5 peus al gat que potser tot és molt més senzill del que pot parèixer en un primer moment.  

L’impacte que pot ocasionar contra el Carrefour no crec que sigui important. Potser a Catalunya hi haurà que abans d’entrar a un hipermercat d’aquesta marca s’ho pensarà dues vegades, però a la resta d’Espanya la incidència serà nul·la.

Pel que a mi me toca, com fa anys que no compro al Carreforur, la incidència serà zero.  

ELS JUGADORS DE LA ROJA S'HAN QUEDAT SENSE PREMI

Titulars imaginaris.

 

-Els jugadors de la selecció espanyola de futbol hauran de pagar 600.000 euros com a càstig per no passar de la primera ronda.

 

-Quan van demanar una prima de 600.000 euros, els jugadors de la selecció espanyola ja sabien que no la cobrarien. Va ser una petita broma que volguérem gastar –va declarar un jugador que va demanar mantenir-se en l’anonimat-. 

 

-Els jugadors de la Roja imiten a Xavi, Cesc i Costa i es busquen equip fora d’Espanya. Després del fracàs sembla ser que no tornaran a Espanya ni durant les vacances.  

 

-La Roja va guanyar a la Roja per 2-0. La premsa més afí a la Roja espanyola va voler dissimular així la segona derrota consecutiva de la selecció estatal. D’aquesta manera no sé sap qui ha guanyat ni qui ha perdut, va declarar un dels directors. 

 

-Els periodistes unànimes: Després del ridícul, prometem no dir més de la fúria espanyola i en lloc de la Roja, direm la Descolorida.  

 

Declaracions d’alguns jugadors (també imaginàries) 

 

Ramos: Menys mal que no ha calgut arribar als penals. 

 

Costa: Si ho arribo a saber no em nacionalitzo espanyol. 

 

Casillas: Hauria preferit ser suplent com al Madrid. 

 

Del Bosque:  Tot estava previst... No passar de la fase inicial ha estat per a compensar. Abans, Espanya no passava mai de quarts. Amb tantes finals havíem sortit de la nostra mitjana. Calia que ens eliminessin ràpidament.  

QUE GUANYI ITÀLIA!!

Avui serà la gran final de l’Eurocopa del 2012 entre Itàlia i Espanya, dos seleccions que ja es van enfrontat en el primer partit de la lligueta amb el resultat de taules: 1-1. Segurament aquesta nit, a partir de ¾ de 9, tot serà molt diferent, entre altres coses perquè, en cas d’empat, hi haurà pròrroga i penals.

Avui els diaris en van plens. El titular que més m’ha sobtat ha estat el del “9”: “Eurobons”, una manera de dir “els més bons d’Europa” (tots dos finalistes)

Però sobre la selecció espanyola hi ha un tema menor, del que se’n parla molt poc i aquest és la tributació dels jugadors. Si avui guanya el combinat espanyol, cada jugador s’emportarà 300 mil euros, es a dir, uns 50 milions de les antigues pessetes. Per guanyar el mundial que es va jugar a Sudàfrica l’any 2012 se’n van emportar 600.000 (100 milions) Llavors van optar per tributar en aquell país per a sortir-se’n beneficiats. Però les arques d’un estat en crisi com Espanya, van deixar de recaptar uns quants milions d’euros que de ben segur haurien anat molt bé per a realitzar tasques socials i solidàries.

Però els jugadors espanyols demostren que solidaritat en tenen poca. Mentre els italians ja han anunciat que de guanyar l’europeu destinaran la prima a finalitats socials, els espanyols (catalans inclosos), encara és hora de que hagin dit res. Per tant, i a manca d’una altra versió, cap esperar que s’ho quedaran integrament per a ells i, si poden, tributaran al país on hi puguin sortir més beneficiats.

Tems enrere, els magnats italians i francesos, van reclamar als seus respectius estats que, durant aquests anys de crisi, poder tributar més per ajudar l’economia del país. Els d’aquí (Ortega, Botín, Pérez, etc.) encara és hora de que hagin obert la boca per anunciar una mesura similar.

Us seré franc. El cor (el sentiment) em diu que guanyi Espanya (què hi farem!), però el cap (la raó) em diu tot el contrari: Forza Itàlia!!     

I CR7 ES VA QUEDAR SENSE MARCAR…

I molt probablement sense la desitjada Pilota d’Or… Un cop més Cristiano Ronaldo es va quedar sense marcar en un partit transcendental. Qui s’autoconsidera el millor jugador del món va tornar a fer un mal partit quan els seus més el necessitaven i, fins i tot ell, que volia demostrar ser millor que Messi, encara que l’argentí no jugui la competició i, per tant, no es puguin comparar totes dues competicions. HI ha qui diu que CR7 volia tirar el darrer penal per atribuir-se total la glòria. Però Ronaldo anit es va quedar amb un pam de nassos al comprovar que l’eliminatòria es va resoldre abans del seu llançament. Ni de penal va poder marcar! Simplement perquè no el va arribar a llençar. Futbolísticament, els més entesos que jo, diuen que Espanya no va ser Espanya; que no va jugar com sé li demana que ho faci. Portugal va saber controlar en tot moment els millors homes espanyols i no els va deixar tenir el control de pilota que acostumen a mantenir en cada partit. Encara que també és cert que moltes vegades va ser gràcies al joc dur que van practicar alguns jugadors de Portugal. Els quatre jugadors de la defensa van acabar amb targetes groges, però si algú hagués acabat expulsat, tampoc haría estat tan estrany. Arribat a aquest punt voldria fer un comentari sobre Pepe: definitivament se’n va de l’olla. Si no fos així no s’entendria que pegués fins i tot als seus companys del Madrid. Físicament els de Portugal van estar millor. Serà pel dos dies més que van tenir de recuperació, serà per una altra cosa, però la pressió que van exercir els 90 minuts del partit sobre l’equip espanyol, va ser angoixant. I dic 90 minuts perquè ens els darrers 30, els de la pròrroga, l’equip lus va afluixar bastant i això va permetre Espanya tenir les millors oportunitats que, només de convertir-ne una, li hauria permès passar a la final sense arribar a la sempre complicada tanda de penals.   Però tornem a Cristiano Ronaldo. El portuguès no va defraudar ningú. Els qui creiem que s’amaga a les grans ocasions i no és el jugador que normalment acostuma a ser, a l’acabar el partit, el seu joc, ens va donar la raó. Va tenir 2 o 3 faltes d’aquelles que li agraden. A l’hora de xutar-les fa ver la cerimònia que acostuma: quatre passes enrere i una cap a l’esquerra. Totes van anar fora, així com els altres xuts que va fer. Al final del partit el seu ego va haver de quedar-se tocat i enfonsat per molt de temps. O fins que trobi algú durant aquestes vacances  que el consoli. Per acabar no voldria passar per alt que, si Espanya jugar la final de l’Eurocopa 2012 serà gràcies als jugadors del Barça. Mentre Xabi Alonso (l’especialista d’Espanya), va fallar el primer penal, Iniesta, Piqué i Cesc (que va xutar l’últim), van marcar. Però com el cortès no treu el valent (es diu així en català?), menció apart i “d’honor” per a Sergio Ramos. Si algunes vegades ens hem burlat d’ell, ahir va tirar un gran penal; a l’estil Panenka o com Pirlo l’altre dia. Com deia avui un company de treball, va haver de pensar: “O em rehabilito o m’enfonso definitivament”. Potser sí.    

AMB EL PAS CANVIAT

Vicente del Bosque és el seleccionador de moda després de guanyar amb la “Roja” el mundial de futbol de Sud-àfrica. La propera setmana, la selecció espanyola juga el seu primer partit com a campiona del món, una cosa que, fins ara, mai havia fet. Del Bosque tenia l’oportunitat de fer debutar amb Espanya jugadors joves que, dintre de pocs anys, han de ser la base de la selecció espanyola, a part de deixar a la majoria dels que van jugar el mundial (sobre tot els que més partits van jugar) que fessin una òptima pretemporada per evitar lesions para quan els diferents campionats ja estiguin disputant-se.
Però a del Bosque, aquest partit l’ha agafat amb el peu canviat. Sé l’ha pres com si es tractés d’un partit seriós de la selecció i ha convocat a la majoria dels jugadors amb qui va guanyar la copa del món, entre ells, 7 jugadors del Barça. Només ha deixat a casa a Iniesta “pels problemes físics que va patir durant el campionat”.
El seleccionador espanyol no ha tingut en compte que el Barça, el dia 14 d’agost, només 3 dies després del partit de la selecció, ha de jugar el seu primer partit oficial: la Supercopa d’Espanya contra el Sevilla que, en canvi, nomé aportarà un jugador a la selecció (Navas)
És evident que, per moltes excuses que vulgui donar del Bosque (diu que no convocar els jugadors del Barça seria un greuge comparatiu amb els altres clubs -?-) el perjudici que crea al Barça és molt gran.
Tan gran que el Barça haurà de jugar amb la majoria dels suplents i, encara més majoria, dels jugadors del filial, que tot i ser uns jugadors que prometen molt, encara tenen molt poca experiència en partits decisius contra equips de la primera divisió del futbol espanyol.
Llegia ahir al diari que la majoria de les seleccions que també tenen partit el dia 11 (és una jornada d’aquelles previstes que han de jugar totes les seleccions del món mundial) han optat per deixar a casa els futbolistes que van jugar a Sud-àfrica, ja que, sé suposa, van tenir que fer un esforç extra després d’haver acabat totes les competicions de clubs.
Només el temps, quan vagin transcorrent les competicions oficials (lliga, copa, Champions, d’altres partits de la selecció) dirà, o millor dit, donarà tota la magnitud al greu error del seleccionador espanyol. Si els jugadors del Barça van caient lesionats i es perden molts d’aquest partits, potser serà el moment de demanar responsabilitats a del Bosque.
Tot plegat, pot acabar afectant no només al primer equip del Barça, sinó al Barça Atlètic que ha de jugar a la segona divisió espanyola. Mentre uns pujaran al primer equip, juvenils hauran de competir a la divisió de plata. Massa enrenou para que el Barça tingui una temporada brillant.
Em voldria equivocar, però insisteixo, la irresponsabilitat de del Bosque por influir greument en el transcurs de les competicions oficials que s’han de jugar i, com no, donarien avantatja a l’equip de la capital, la samarreta del qual, del Bosque va portar en la seva època de jugador de futbol.