PACTES ELECTORALS: SANTA BÀRBARA

La població de la Plana va ser una de les que més expectació va crear a l’hora de configurar els hipotètics pactes postelectorals. De fet va ser el primer municipi dels que vaig parlar i he de dir que me vaig equivocar de mig a mig.

Però no. Ni molt menys me sento contrariat. Quan se juga al joc d’analista polític és com si estiguessis fent una aposta sense diners on de vegades guanyes i d’altres perds.

Finalment el pacte va tancar-se entre JxSanta Bàrbara i ERC i, mentre Alfred Blanch com a cap de cartell de la llista guanyadora ne serà l’alcalde en els propers 4 anys (ja ho va ser el mandat passat), Manel Crespo ne serà el primer tinent d’alcalde.

La jugada d’ERC pot ser perillosa i a la llarga sé li pot girar en contra ja que amb els resultats sobre la taula sembla que Santa Bàrbara va votar pel canvi després de 40 anys (tot i que els 4 primers Josep Bertomeu se va presentar amb una llista independent després hi va haver continuisme).

El candidat d’ERC va posar com excusa que no volia pactar amb partits que van donar suport al 155. Està en tot el seu dret de fer-ho i dir-ho, però parlant d’un poble com Santa Bàrbara amb una població que no arriba als 4.000 habitants i on se coneix tothom, ho trobo senzillament una ximpleria.

A una bona part dels ajuntaments, diputacions i consells comarcals ERC i Junts no han pactat. Els ajuntament més significatius els de Sant Cugat del Vallès i Figueres. També a la Diputació de Tarragona i al Consell Comarcal de la Terra Alta. A la majoria d’aquestes institucions hi ha el PSC i, per tant, ERC i PSC (entre d’altres partits) han assolits pactes de governabilitat al marge de Junts.

Fins les properes eleccions encara queden 4 anys. Seria molt atrevit fer ara un pronòstic, però si realment la ciutadania de Santa Bàrbara va votar canvi i el pacte de govern no els complau, el vot de càstig pot ser significatiu.   

EL ‘PACTÒMETRE’ TERRITORIAL : SANTA BÀRBARA

A una bona part de les poblacions de les comarques ebrenques no farà falta cap pacte electoral, ja que o bé hi ha hagut una llista que ha tret majoria absoluta (Amposta, la Ràpita, Alcanar, la Sénia, l’Ametlla de Mar, Móra d’Ebre, Gandesa, etc., etc.) o bé només s’hi va presentar una sola llista (Alfara de Carles, Caseres, Pobla de Massaluca, Prat de Comte, Benissanet, Ginestar, etc.). En canvi a d’altres els hi faran falta pactes.

Una primera divisió per la forma de pactar són: naturals i contra natura. Es a dir, candidatures afins per la seva ideologia o aquelles que, en principi, no peguen ni amb cola.

Un exemple de les primeres seria pactar la candidatura de Junts amb la d’ERC (dos candidatures independentistes) Recordeu que hi va haver municipis on es van trencar pactes arran del 155. Per tant, una llista independentista amb una que no ho és, no haurien de pactar. O una d’esquerres i una de dretes... Però al món municipalista s’hi pot veure de tot. Anem a repassar-ne unes quantes:   

Santa Bàrbara. L’alcalde Alfred Blanch (Junts per Santa Bàrbara) passarà a la història per ser el primer en perdre la majoria absoluta que ha permès governar el municipi sense haver de pactar. El primer alcalde va ser Josep Bertomeu, Don Pepe o el Farmacèutic. Ja era alcalde durant la transició i va ser el primer de la democràcia en una candidatura independent. Després vingueren Joaquim Martí (l’Aldeano), Jordi Boronat i finalment Alfred Blanch, fill d’Alfredo Blanch, regidor amb Don Pepe. Ha passat de tenir 7 regidors a 4. Pel darrere han quedat ERC amb 2, el PP amb 2 i MAP (vinculada a Movem) també amb 2 i Eva Franch (PSC) amb 1.

El pacte natural seria entre Junts i ERC, però sembla que els partits que sempre han estat a l’oposició i els que entra per primer cop a l’ajuntament (MAP) volen un canvi. De totes formes hi ha qui sospita que Blanch podria pactar amb el PP encapçalat per Joaquim Martí... Us sona el nom? Efectivament, el fill de l’alcalde homònim.

Com us deia, en un principi tot indicava que hi havia voluntat de canvi tal com ho havien expressat els votants a l’hora de dipositar el vot a les urnes, però amb el pas dels dies potser tot s’acabi diluint. Imagino els contactes entre tots dos pares, tots dos ex edils convergents del municipi i la influència que puguin exercir cap els seus plançons.

En conclusió: tot i que pugui semblar un pacte contra natura, el més lògic serà que acabin pactant Junts per Santa Bàrbara d’Alfred Blanch i el PP de Ximo Martí per a que tot segueixi més o menys com estava fins ara.