Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mediterrània. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mediterrània. Mostrar tots els missatges

divendres, 22 de juliol del 2022

LA MAR DE L’ARAGÓ

Si alguna vegada heu penetrat a l’Aragó per Casp, al cap d’uns pocs quilòmetres segurament haureu vist un cartell on posa: ‘La mar de Aragón’. Son les platges del pantà de Mequinensa, un dels grans pantans que té el riu Ebre. Però que ningú us enganyi, la mar de l’Aragó és la Mediterrània i més concretament les costes Daurada i dels Tarongers (Azahar). És per això que les administracions estatal i autonòmica estan interessades a facilitar que els ‘manyos’ tinguin la millor sortida possible a la mar. Tot just fa uns dies que s’acaba d’inaugurar la nova variant del port de Querol de la carretera N-232 (la carretera de Morella) i que com tothom sap s’acaba quan arriba a Vinaròs. Pràcticament de forma simultània les Cambres de Comerç de Terol, Reus i Tortosa fixaven data i emplaçament (3 d’octubre a Gandesa) per a tenir una reunió amb representants de les societas civil i política per a parlar del desdoblament de l’N-420 en autovia entre les poblacions d’Alcanyís i Reus. La finalitat és la mateixa: que els aragonesos tinguin cada cop més fàcil accedir a la costa mediterrània. Aquesta vegada és la millora de les carreteres, però anteriorment havia segut el tren. Cal recordar que a partir de 1895 es va anar inaugurant progressivament els trams del ferrocarril de la Vall de Zafan fins la seva clausura el 1973. En aquell moment ferrocarril recorria un total de 129 Km. entre la Puebla de Hijar i Tortosa, tot i que inicialment estava previst que arribés al port del Alfacs (la Ràpita) tal com queda palesa amb el bon grapat d’infraestructures que encara avui es poden veure i que, com deia anteriorment, mai van arribar a fer la seva funció, com per exemple el pont de l’Oriola només sortint d’Amposta en direcció a la Ràpita i que salvava el que hauria d’haver estat el traçat ferroviari. A aquest tren se’l coneixia popularment com el ‘sarmentero’ perquè la major part del seu recorregut el feia entre vinyes. A ningú se li escapa que el turisme omple bars i restaurants a part de comprar i llogar xalets i apartaments. En tres paraules: aporta benefici econòmic. Per acabar de fer realitat la millora de les infraestructures i facilitar l’arribada a la mar des de Gandesa caldria pensar en desencallar antics projectes que ja porten anys redactats com per exemple els desdoblaments de la C-12 o l’Eix de l’Ebre fins Amposta i de l’N-340 des d’Amposta a la Ràpita. A veure si d’una vegada per totes la Generalitat de Catalunya executa a les nostres terres el Pla Territorial aprovat fa molts anys i que permetria el seu desenvolupament definitiu.

dissabte, 21 de juliol del 2018

QUAN NO TENÍEM MÒBIL... I TU, A QUINA DISCOTECA ANAVES?


Mentre a Eivissa triomfava la Pachá, a les Terres de l’Ebre ho feien la Mozart 2002 (tothom la coneixia com la Mozart) i posteriorment la Galaxia (totes dues a Alcanar), però també la Metro a Amposta la Risol a la Sénia i l’Scorpio a Ulldecona, la Iris i més tard la Holiday a Santa Bàrbara, la Red Poppy a Vinaròs, etc. I en arribar l'estiu, era el temps de la Blau de l’Ametlla de Mar i la Mediterrània a l’Ampolla, que tenien la peculiaritat de ser descobertes i per tant, l’ambient de les nits de l’estiu eren molt més confortables (en aquella època en que l’aire condicionat pràcticament no se portava)
Però sense cap mena de dubte, durant molt de temps, les dues grans de la zona van ser la Contacto (a Camarles, a tocar de l’N-340) i la Karibú de Roquetes.  

Els joves de l’època solien tenir una discoteca de referència, a la que acudien amb més o menys assiduïtat. Aquells que, com jo, no sé solien fotre un rosco (perdoneu per la vulgaritat), sovint anàvem de discoteca en discoteca a veure si trobàvem algun lligue, cosa que no passava quasi que mai...   
Me’n recordo una vegada que en que la nostra colla d’amics vam coincidir amb un altre grup durant 3 setmanes seguides a 3 discoteques diferents: la Risol, l’Scorpio i la Galaxia... Devien de tenir la mateixa sort que nosaltres amb les xiques...
Sovint s’explicaven anècdotes que passaven, com per exemple la del mocador de la Metro. Imagino que l’heu sentit explicar, no? Sinó és així no seré jo qui ho faci ara i aquí. Només us diré que la història va acabar posant el mocador a un lloc ben visible per a escarment general de la clientela. Tot i que no sé si va donar el resultat esperat...

La Contacto va ser el complex d’oci més gran que hi va haver durant molt de temps a les nostres comarques. A la primitiva discoteca sé li van anar afegint complements com per exemple bar, restaurant, zona recreativa, piscina, mini zoo. Fins i tot va tenir un gran scalextric per a l'entreteniment dels clients. A part tenia un gran aparcament.
L’any 1993 un gran incendi va devastartotalment el complex i mai més se va tornar a obrir. De fet les restes de la discoteca encara són ben visibles quan passes per aquell lloc, entre l’N-340 i l’entrada a Camarles. Diuen que l’incendi va ser intencionat ja que, com la popularitat de la discoteca havia baixat, els propietaris volien cobrar l’assegurança per a fer-ne una de nova.
La Karibú estava (està, és una de les poques que encara sobreviu d’aquella època) a l’entrada de Roquetes segons s'arriba des de Tortosa. També tenia un bon aparcament i tot i que el complex no era com el de la seva rival, pels voltants se van crear tots tipus d’establiments com per exemple cafeteries, pubs, etc.
Algunes discoteques té donaven un passi VIP per a poder entrar gratis (normalment tots els dies excepte dissabte per la nit o diumenge per la tarda que solia ser quan més gent hi havia)
Ara, per a passi VIP, el que vaig tenir una vegada a la Mediterrània de l’Ampolla. Hi vam arribar acompanyant a l’alcalde del Perelló Francesc Gil (e.p.d.) Va ser abans de l’any 1989, ja que aquest any L'Ampolla va aconseguir la independència del Perelló. A part d’entrar gratis, ens van fer seure a un reservat i ens van oferir escamarlans a la planxa i cava. Mai havia tingut una experiència així i mai més la vaig tornar a tenir i és per això que me’n recordo.
L’Any 1986 al cap de poc temps d’entrar a treballar a Hisenda, hi va entrar un company que, com a mi, també li costava molt lligar. Així, un dia li vaig dir:

-Tu on vas a la Karibú o a la Contacto?

Com que era de Tortosa me va dir:

-A la Karibú.

Però jo el vaig aconsellar anar a la Contacto:

-Has d’anar a la Contacto...A la Contacto se liga en el acto... Y a la Karibú todos ligan menos tú’...  

Per cert, a la Contacto hi vaig conèixer a la meva dona durant una festa de Carnaval.