Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Zagreb. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Zagreb. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 de desembre del 2017

UNS RESULTATS PREVISIBLES

Barcelona.
L’Ajuntament de Barcelona va donar a conèixer el passat dimarts un estudi sobre mobilitat. Tot i que no he pogut analitzar els resultats perquè no els he trobat publicats en lloc (potser és que no els he sabut buscar), pel que vaig escoltar primer a la ràdio i després a la tele, els resultats eren més que previsibles.
L’estudi es va fer dividint els usuaris en 4 grups (normal): vianants, bicicletes, motos i cotxes.
Primer que res sé van poder extreure dues conseqüències:

-Què tots els grups culpen als altres dels problemes diaris que pateix la ciutat.
-Que cap grup (en general) accepta les seves pròpies infraccions.

El grup dels motociclistes és el que més sé queixa , sobre tot del poc respecte que els hi tenen els altres grups. Però paradoxalment és el grup que més infraccions comet.
El grup dels automobilistes és el que més segur sé veu.
Els ciclistes estan molt criticats per la manca de civisme, ja que hi ha llocs on solen conviure amb els vianants i aquests sé veuen molt insegurs davant la presència de les bicicletes.
Una vegada un alcalde d’Amposta me va dir que era un expert en temes de mobilitat. Va ser un elogi gratuït perquè de cas no me’n va fer gens ni mica. No sé si sóc o no un expert, però si sovint opino sobre aquest tema vol dir, al menys que m’interessa. A part d’això trobo que les meves conclusions solen tenir sentit.
Barcelona.
Podria presumir dels 15 punts que encara conservo del carnet de conduir, però és perillós fer-ho, perquè qualsevol dia n’he puc fer alguna i veure com me’n treuen uns quants i deixo de ser verge (be, sempre me quedarà el cognom)   
Ho he dit alguna vegada. El col·lectiu que ha de vigilar més són els vianants, ja que és el col·lectiu més feble. Fa 4 anys vam anar a Zagreb i allí les bicicletes solen compartir les voreres amb els vianants. Davant de la proximitat d’alguna (quan la veies, perquè de vegades te venen pel darrere i no les veus), m’espantava. Però no sé si serà per la experiència que tenen, durant els 3 dies de la nostra estada no vaig veure cap accident.
Zagreb. 

Els grup dels ciclistes és els que va a continuació dels vianants. La bicicleta és un element poc estable i les proteccions que té (tot i que darrerament és obligatòria anar en casc), són similars a les dels vianants o sigui nul·les.
Després venen els motociclistes que tot i que es veritat que van millor equipats que els ciclistes, la velocitat, la imprudència i el pes de la màquina (quan sé tracta de motos de gran cilindrada) fan que també sigui un grup molt feble. He de reconèixer que no he tingut mai carnet de moto i, per tant, mai he conduit una moto. Però sóc prou equànime per a valorar les actituds de una gran part dels motociclistes i sí, estic molt d’acord amb l’estudi: els motociclistes són els que més temeràriament circulen per la carretera. Encara recordo una carrera que vaig trobar fa uns anys mentre baixava pel port de la Teixeta baixant de Montblanc.

El darrer grup, els dels automobilistes són, sense cap mena de dubte els que poden sentir-se més segurs, sobre tot pel que es coneix com a seguretat passiva (airbag, cinturons de seguretat, reposacaps, etc.) Tot i això no vol dir que no cometin infraccions. Si voleu, un dia podeu fer una proba. Seieu una llarga estona prop de la cruïlla entre l’avinguda de Catalunya i el carrer Amèrica d’Amposta. Tant per als que pugen com per als que baixen per l’avinguda, hi ha un stop (en vertical i en horitzontal) La majoria dels cotxes que s’aturen  és perquè veuen els cotxes que s’apropen pel carrer Amèrica. Sinó ne ve cap, se’l salten a la torera.     


Zagreb.

dissabte, 31 de maig del 2014

DIARI DE CROÀCIA 2: ZAGREB: DESPLAÇAR-SE SENSE PAGAR

Una de els primeres coses que ens va dir el nostre fill va ser que al tramvia no es paga. Això sí, cal comprar un bitllet al quiosc i ensenyar-lo a requeriment de l’inspector de tramvies.
Per a que m’entengueu. Al pujar al tramvia, el bitllet s’ha de picar, però no ho fa ningú. Fins i tot els professors de la universitat reconeixen que no ho fan. Durant els dos dies de visita només veiérem fitxar a dues persones i no va passar cap inspector. I això que els tramvies van ben plens. També ens va dir que havíem d’anar amb compte amb ells, ja que poden venir pels dos costats i l’afluència és pràcticament constant. Però para mi, significaven més perill les bicicletes que els propis tramvies, ja que, com que els impossible circular per uns carrers plens de tramvies i cotxes, ho fan per les voreres compartint espai amb els vianants i com que són silencioses, de sobte te’n adones que en tens una al darrere xafant-te, literalment, els talons. Por fortuna no varem de lamentar desgracies ni tant sols en veiérem, la qual cosa demostraria la destresa dels ciclistes.
Zagreb és una ciutat petita i que es pot visitar en pocs dies. Com sol ser habitual, la part més interessant és la part antiga que, normalment, coincideix amb el centre de la ciutat.
L’hotel on varem passar els dues primeres nits tenia una façana antiga però per dintre estava reformat i les sòbries habitacions prou confortables. La seva situació és cèntrica, a molt poca distància del considerat centre històric, comercial i de negocis de la ciutat.  
A poca distància de l’hotel s’hi troba la catedral en una de les parts més elevades i envoltada parcialment per la muralla medieval que encara conserva alguna de les torres de defensa. Al costat de la plaça de la catedral n’hi ha una més petita que, juntament amb el carrer que hi surt, ubiquen un mercat on s’hi pot comprar roba, fruita i verdura i algun cosa més. Al costat i en recinte tancar el mercat de carn i peix. 
 
Des d’aquesta plaça hi surt un empinat carrer ple de restaurants. El primer àpat a Zagreb el férem en un d’aquests restaurants, descobert casualment per mon fill i els amics. Allí s’hi poden menjar pizzes grans fetes amb forn de llenya per uns 3 € al canvi.
Croàcia no té pràcticament cuina pròpia. Quan t’asseus a un restaurant i mires la carta, el més comú solen ser les amanides, les pizzes, la pasta i el rissoto. Com podeu comprovar una cuina bàsicament italiana. Més cap al Sud també s’hi poden trobar plats d’influència grega.
Quan s’arriba baix d’aquest carreró s’hi troba el que segurament és, el carrer més típic de Zagreb ple de restaurants, bars i d’altres establiments. En un d’aquest restaurants vaig menjar la millor pizza de les 3 o 4 que em vaig cruspir durant el viatge.
Sense cap mena de dubte l’espai més emblemàtic de la capital croata és la plaça de Ban Jelaèiæ, un heroi nacional que va expulsar els otomans d’aquell territori. A un costat de la plaça està l’estàtua eqüestre d’aquest personatge que és el principal lloc de trobada per veïns i forasters que visiten la ciutat. A uns metres d’aquesta estàtua hi ha una font, aparentment sense cap interès, no obstant, sempre hi ha fent que s’asseu a la petita graderia que l’envolta. La llegenda explica que sota aquesta font hi havia fa temps una font natural que subministrava l’aigua al poble. Quan Ban Jelaèiæ hi va arribar assedegat sobre el seu cavall, una nena hi va agafar aigua i sé la va oferir. Hi ha una hipòtesi que diu que Zagreb derivaria del gest de la nena d’agafar l’aigua.  
Un altre espai molt interessant és la plaça on s’ubica el Teatre Nacional. A part del majestuós edifici pintat de grop hi ha la font de la vida on cadascú fa la seva pròpia interpretació dels personatges que s’hi representen.  Al davant s’hi troba la seu del rectorat de la Universitat, amb un petit bust que representa una figura molt popular: la història del poble croata.
El nostre fill també ens va recomanar visitar el parc Maksimir, el gran pulmó verd de Zagreb. El parc és tan gran que té 5 llacs de diverses Ha cadascun d’ells. Va ser on vaig fer les fotos al grup folklòric i que ja us vaig ensenyar.  
 
Per a tenir una visió global de la capital Croata és indispensable pujar a un edifici de 16 plantes situat a un costat de la plaça Ban Jelaèiæ. En arribar dalt cal pagar entrada i, si es vol, prendre alguna consumició. Com que tanca a les 23:00 i durant el mateix dia s’hi pot pujar totes les vegades que es vulgui, s’hi pot veure Zagreb tan de dia com de nit. Val la pena.