Ahir va aterrar
per Amposta Quim Masferrer, el Foraster de TV3. Com sempre passa
quan ve un personatge popular, l’aforament de la Lira estava ple de gom a gom,
tot i els 18 euros del preu de les entrades... La majoria eren d’Amposta, però
també hi va vindre gent de la Ràpita, Tortosa, Deltebre, el Perelló, Ulldecona
i fins i tot de Móra d’Ebre. Se podria parlar d’un públic incondicional que
segur que no se perdien cap dels programes que va emetre la televisió pública
catalana.
Li vaig comentar
a la meva dona que estava expectant per veure com seria l’espectacle. Me’l
imaginava com el Foraster, però sense enregistraments previs. Tot i que no
acabava d’endevinar quin seria l’abast del mateix.
Prompte vam
sortir de dubtes. El programa, lluny de ser un monòleg, me va recordar en molts
moments el programa de televisió que el va fer famós després d'abandonar Teatre de Guerrilla, però en lloc de que per a emetre el programa Masferrer se
passava dos dies a un poble determinat convivint amb els seus veïns i
enregistrant imatges que acabaria fent servir durant l’emissió, ahir va haver d’improvisar
i buscar gent entre el públic a la recerca de l’espurna que li donés el joc
precís per a distreure a un públic entregat des de l’instant que va sortir a l’escenari.
No va enganyar
ningú: Avui els protagonistes seran
vostès... Però seré jo qui cobri.
Tot i això no ha de ser fàcil fer un programa així en directe. S’ha de tenir la
capacitat suficient per a que l’espectacle mantingui constantment la dosi
necessària d’interès per a que, així, el públic no perdi l’atenció.
La posada en
escena no podia ser més senzilla: una pantalla on s’hi podia veure la major
part del públic i on, de tant en tant, el zoom enfocava a aquelles persones que
eren entrevistades o a les que ja ho havia fet abans.
Primer va començar
explicant algunes de les anècdotes viscudes en aquests darrers anys per a, acte
seguit, baixar de l’escenari a la platea i entrevistar a diferents persones
entre el públic, suposadament a l’atzar. Però també és possible que les tries
per la seva ubicació a la sala per tal de veure’s millor a la pantalla.
Estava anunciat
que l’espectacle duraria 70 minuts, però a l’hora de la veritat va durar sobre
90. Per la cara i els comentaris de la gent, se’ls veia contents, tot i els
euros pagats... Per a mi, vist el que se va veure, un preu excessiu. Però és el
preu que s’ha de pagar per portar a Amposta un actor famós.
