REPERCUSSIONS PER LA RETIRADA DE LA LLEI DE L’AVORTAMENT

De Ferreres al Periódico. 

La primera repercussió ja la coneixem: La immediata dimissió del ministre responsable, el de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón.

La segona repercussió també: La protesta dels col·lectius provida (així és com els anomenen) davant la seu del PP.

Però n’hi ha més. Sense anar més lluny avui, al Periódico he llegit una carta signada per Ana Costa, advocada de Barcelona que, entre d’altres coses diu:

-La negativa de Mariano Rajoy a tirar endavant la reforma de l’avortament ens ha provocat a  molts pena i estupor, una decepció profunda davant un president del Govern que es retracta de les seves paraules i del seu programa electoral per un grapat de vots. Un president que assumeix amb aquesta decisió la dita de Grouxo Marx: “Aquests són els meus principis, si no li agraden en tinc d’altres”... Així com Gallardón es retira fastiguejat de la primera línia política del PP, seran molts els votants i simpatitzants que abandonaran un partit sense rumb moral ni principis clars...

Primer que res m’agradaria veure si, a l’hora de la veritat seran tants com diuen ara els que decidiran no votar el PP per aquest motiu.

En segon lloc, em crida molt l’atenció que sigui precisament ara, quan es comencen a escoltar crítiques entre els votants populars.

Sembla ser que, de totes les promeses incomplertes i de totes les accions de govern que ha pres Rajoy fins ara, la més important sigui, precisament, la retirada d’una llei retrògrada i criticada fins i tot des de les files del seu propi partir.

Mireu, Rajoy va incomplir, sistemàticament, molts de punts del seu programa electoral: va dir que no apujaria impostos i va pujar l’IVA i l’IRPF. Ha perjudicat sectors com l’ensenyament i la cultura. Però podria entendre que fins aquí, els seus votants encara no diguessin ni piu, ja que tal vegada, els afecti relativament. Però les conseqüències de les retallades encara han anat més enllà: Sanitat i Serveis Socials. I si a part d’això sé li suma un mercat laboral cada cop més en precari, haurem arribat al moll de l’os de tot plegat. Aquí sí que afecta a les famílies més humils, les que disposen de menys recursos econòmics, aquelles que no poden arribar a final de mes o tenen greus problemes per fer-ho. S’ha carregat a la classe mitjana d’aquest país, la que el feia rutllar...

Com diu el lema, les retallades a la Sanitat, maten. Les ajudes per la llei de la dependència aprovades pel govern de Zapatero, s’han reduït tant que és difícil reconèixer que es tracta de la mateixa llei. És què situacions com aquestes no provoquen morts? Quanta gent ha mort de fam, per ser operats després d’estar molts mesos en les llistes d’espera, després d’estar esperant un ajut que no ha arribat mai.

Llavors, Rajoy no incomplia el seu programa electoral? On estaven els que ara es queixen de la retirada de la llei Gallardón? És que només els importa la vida dels nonats? I les altres morts? Si tan cristians són, per què no es manifestaven davant la pèrdua constant de la qualitat de vida que hem estat patint des de que governa el PP?

Vergonya tinc de tot aquest col·lectiu, però més vergonya tindre encara quan a les properes eleccions vegi el resultat del PP. Intueixo que no m’agradaran gens ni mica.   

LA RETIRADA DE LA LLEI DE L’AVORTAMENT O COM CARREGAR-SE A UN MINISTRE

M’ha agradat el titular del Periódico: Rajoy avorta la llei da l’avortament.

No cal dir que me’n alegro i a sobre per partida doble, ja que fa poc que s’ha sabut que Rajoy ha dimitit. Feia dies que s’especulava amb la dimissió del Ministre de Justícia quan es va córrer el rumor que, finalment la proposta de Gallardón no arribaria al Congrés dels Diputats. I dic jo: per què un ministre de Justícia ha de ser el responsable de redactar una llei sobre l’avortament? No seria molt més lògic que la redactés el ministre (o ministra en aquest cas) de Sanitat?

I, mentre, Rajoy dient bajanades com sempre. L’heu escoltat? Sabeu per què ha dit que la retirava? Per què quan vindrien uns altres, la derogarien... Què vol dir això, que ja no es presentarà més? Què no pensa guanyar les properes? Com si durant la història no s'haguessin retirat lleis aprovades per altres governs... Una absoluta xorrada! 

De totes formes una cosa és el que diu Rajoy i l’altra molt diferent els motius reals que l’han portat ha prendre aquesta determinació. Sembla ser que els motius reals pels quals s’ha retirar el projecte de llei da l’avortament han estat la constant pèrdua de vots per la part més moderada del partit. O sigui, s’ha fet una vegada més atenent els interessos polítics d’un partit. En aquest cas ja va bé, però és vergonyós i lamentable que quan es legisla,  en lloc de pensar amb la ciutadania, es fa atenent els interessos del partit del govern. L’avortament hauria de ser lliure i gratuït, així de clar i català. Crec recordar que hi va haver una legislatura governant el PSOE on es va estar a punt d’aprovar una llei així pressionats per IU, però al final, els socialistes no es van acabar de decidir al·legant que els hi va faltar temps per a fer-ho.

Per una vegada (i no servirà de precedent) un ministre ha dimitit. Pocs ministres han dimitit al llarg dels 30 i escaig anys de democràcia: Pimentel, Narcís Serra, Alfonso Guerra i ara mateix no me’n recordo de cap cas més, però segur que me’n hauré deixat algun. Però n’hi h hagut d’altres que no ha estat perquè no hi havia motius per a fer-ho... Com el propi Rajoy que, com aquell que diu, no va complir ni un sol punt del seu programa electoral amb el que va guanyar les eleccions de 2011. O Aznar, que ens va posar de ple en una guerra (la de l’Iraq), totalment il·legal, ja que comptava amb l’aprovació de la ONU.

La veritat és que entre Aznar i Rajoy se’m fa molt difícil triar sobre qui ha estat el pitjor president del govern d’Espanya. Aznar era (i és) un prepotent, però al menys té personalitat. En canvi, Rajoy és que no en sap més, que voleu que us digui... Quan ja tot semblava que, irremediablement el PP arribaria al poder, després del desgast del darrer govern de Zapatero, ja vaig opinar que Rajoy és un polític mediocre. I avui m’atreveixo a afegir una cosa més: Rajoy és un polític mediocre en consonància de la mediocre societat espanyola. No s’entén que després de la política que ha fet el PP la ciutadania (tos, els més desafavorits, però també la resta), na hagin sortit al carrer moltes més vegades de les que s’ha fet, no s’hagin fet moltes més vagues generals (els sindicats no s’atreveixen a convocar-les perquè estan desacreditats...)

Per acabar donaré la meva opinió sobre Ruiz-Gallardón. Com he dit al titular, sé l’han carregat.

Quan Gallardón va ser President de la Comunitat de Madrid primer i alcalde de la capital del regne després, anava de progre. Eren molts els que, segurament donant-se vergonya de ser o votar el PP, deien: jo m’identifico més amb la línia Gallardón... Una línia, en aparença, molt més moderada a la que va imposar Aznar durant la seva segona legislatura, quan va obtenir majoria absoluta.

Però en arribar a ministre amb Rajoy, Gallardón es va transformar i de cop i volta es va treure la seva part més fatxa. La primera polèmica va arribar amb la creació de la taxa judicial que, a la pràctica, limitava molt l’accés a la justícia gratuïta i la possibilitat de recórrer a instàncies jurídiques superiors.

Durant la seva etapa de President de Madrid i d’alcalde de la capital, el nom de Gallardón va sonar per ocupar un dia la presidència del seu partit. Al final, abans de que l’apartessin del tot, va optar en fitxar a la dona d’Aznar (Ana Botella) per a mirar de guanyar-se el favor del que, encara avui, és l’home for del partit.

Però si Gallardón encara tenia opcions de substituir a Rajoy, ara, de cop i volta s’han esfumat: Pum! Han desaparegut en un instant.

Adéu Gallardón, adéu llei de l’avortament... d’això sen diu caçar dos moixons d’un sol tret. Encara que o ens els hem carregat els ciutadans, sinó que ha estat des del propi PP. Els ciutadans som massa mediocres per assolir una fita com aquesta.    

UNA LLEI DE PROHIBICIÓ DE L'AVORTAMENT

Segons la tradició cristiana, avui 25 de desembre es commemora el naixement de Crist, el fill únic de Déu que va néixer de mare verge (com jo!)

Quants ens ho explicaven, ens deien que va ser per “obra i gràcia de l’Esperit Sant2 i ens quedàvem tots tant tranquils... Però ja de més grandets dèiem: l’Esperit Sant en forma de moniato. Era molt més entenedor...  

És difícil que algú pugui néixer de mare verge, de fet, fins que va arribar la inseminació artificial jo diria que impossible. I el que encara és molt més difícil d’entendre és que Sant Josep consentís que li posessin les banyes per molt bona persona que fos. De fet sembla que era un pobre vellet ple de bondat i al que, segurament, ja no sé li aixecava tampoc. Però ja ho sabeu, per a l’Església Catòlica allà on no arriba la raó o fa la fe i jo, com la majoria dels meus lectors, som uns descreguts.

Dic això perquè, tal vegada, si a la Galilea del segle 0 abans de Crist s’hagués pogut avortar, la família Fuster (diuen que els cognoms d’oficis venen dels jueus convertits), tal vegada ho haurien fet i el cristianisme se’n hauria anat en orris abans de començar.

Des d’aquells suposats fets, han passat més de 2.000 anys. Des d’ençà ha plogut molt i, afortunadament la societat ha evolucionat encara més. Encara que els inventors de la democràcia van ser els grecs no va ser fins al segle XX quan va arribar a la majoria dels països d’Europa i algun que altre escampat per Amèrica. I la democràcia, tot i tenir moltes coses negatives (diuen que és el menys imperfecte dels règims) és el règim que equipara més als ciutadans.

Una vegada mort el dictador que va acabar amb el govern democràtic de la II República (on ja es va aprovar una llei que permetia avortar), el restabliment de la democràcia va significar més llibertat, sobre tot per a les dones que, si bé mai han aconseguit una igualtat total amb els homes, s’hi estan apropant, però sobre tot, va comportar que poguessin decidir sobre el seu cos, es a dir, els va permetre avortar.

Va ser amb l’arribada al poder del primer govern socialista encapçalat per Felipe González, que es va tornar a promulgar una llei que permetia avortar en 3 supòsits i només tres: violació, greu risc física o psíquica per la mare i malformació del fetus. Després aquests supòsits es vana anar ampliant i, de facto, l’avortament era lliure, encara que aquest concepte no estigués escrit en lloc.

Ha hagut de ser amb el govern del PP, un govern que sembla que s’hagi saltat una generació sencera i siguin els continuadors del regim franquista en alguns aspectes, el que estigui a punt d’aprovar la llei més retrograda sobre l’avortament que mai ha hagut a Espanya. De fet els més retrògrad seria no tenir-ne. La diferència sobre la llei de 1985 és que elimina el supòsit de malformació del fetus.

Paradoxalment, ara a Espanya està en vigor una de les llei més carques sobre l’avortament i de les més progressives sobre les relacions de dues persones del mateix gènere. Hi ha qui en dóna més?

Tan antiquada és la nova llei (que encara ha de passar la fase parlamentària) que ha estat motiu de crítiques de la majoria de les societats més avançades i, ràpidament contestada, sobre tot, pels col·lectius de dones del país. Jo m’hi sumo!

La influència de l’Església Catòlica ha estat decisiva en un ministre tan catòlic, apostòlic i romà com és Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez que tot i que la seva família va ostentar càrrecs durant la dictadura, estava considerada més monàrquica que franquista i potser ell, ara, amb la reforma de la llei de l’avortament ho vol esmenar.

I torno a repetir una frase que fa temps que no dic: JO NO VAIG VOTAR AL PP I TU?