L’EBRE TAMBÉ TÉ SET

La manca d’aigua és un dels grans problemes que pateixen ciutats i pobles els anys de sequera extrema. De fet, alguns pobles del Camp de Tarragona ja han iniciat restriccions en l’ús d’aigua ja que segons sembla la sequera encara durarà uns quants mesos més. I què passa quan hi ha escassetat d’aigua? Que els qui pateixen set fixen els seus ulls a l’Ebre com si el riu fos la solució a tots els seus mals. El problema és que el riu també té set. Precisament quan hi ha més falta d’aigua és quan menys en baixa pel riu. Tot i que després de les demandes de les entitats ecologistes encapçalades per la Plataforma en Defensa de l’Ebre es va establir un cabal ecològic, des del territori sempre s’ha considerat que aquest és insuficient i que caldria que baixés més aigua per a garantir la supervivència de l’ecosistema que l’envolta: lo riu és vida! Vull recordar que des de 1989 gràcies a l’anomenat minitransvasament de l’Ebre van començar arribar a les comarques del Camp de Tarragona i el Baix Penedès 39 Hm3 anuals d’aigua a 21 municipis consorciats i que a partir de 2015 la quantitat es va elevar fins els 70 Hm3 passant a ser 62 els municipis que rebien aigua de l’Ebre i que representaven el 85% de la població de la província. La solució no és demanar més aigua quan en fa falta. La solució passa per la racionalitat de tots i cadascun de nosaltres.

AIGUA I SEDIMENTS!

Un centenar de persones s’han concentrat aquest matí al parc fluvial de Deltebre convocats per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) per a demanar l’arribada de més quantitat de sediments al tram final del riu per a preservar així la integritat del Delta. Darrerament, massa sovint i sempre que hi ha temporal de Llevant, escoltem que s’ha tornat a trencar la barra del Trabucador. És com si fos el termòmetre que mesura la fragilitat de tot el Delta de l’Ebre. A part del canvi climàtic que és sense cap mena de dubte un dels factors que causen aquest desastre, l’altre factor (i no menys important) és la manca de sediments suficients arrossegats pel riu que arriben al Delta. Aquests sediments, que només fa unes dècades baixaven sense cap entrebanc fins el curs final de l’Ebre, a partir de la construcció riu amunt dels grans embassaments com ara els de Mequinensa, Riba-roja d’Ebre, Flix, etc., hi queden retinguts i només en baixa una part insignificant quan s’ha de desembassar aigua durant les èpoques en que l’Ebre porta més cabal. Han intervingut representants de la mateixa PDE, així com d’altres entitats conservacionistes com per exemple el GEPEC i SEO BridLife. Després dels parlaments Matilde Font, presidenta de la Coordinadora Antitransvasaments de les Terres de l’Ebre i portaveu de la PDE ha llegit el manifest. Entre les intervencions i al final de l’acte els assistents han entonat diversos cops el lema: El riu és vida, aigua i sediments! Posteriorment, per a escenificar la manca de sediments al tram final, membres de la PDE n’han abocat diversos poals al l’Ebre. Com a cloenda de l’acte, la cantautora d’Ulldecona Laura Guarch ha interpretat el tema Sediments.

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 1a PART

Com sabeu, la Via Augusta era una de les principals artèries de comunicació de l’imperi Romà. Anava des de Roma, la seva capital fins a Cadis (Gades). En una bona part de trams, va estar en ús fins a ben entrada l’Edat Mitjana.  

Però només me limitaré a explicar el que jo sé des de que arribava al nostre territori.

Com sabeu, passava per dalt del Perelló (s’hi ha trobat vestigis), pel costat del poblat de Fullola (no fa massa hi vaig penjar fotos). Pujava fins al coll de l’Alba (Tortosa) i una vegada allí baixava pel que avui és la carretera Simpàtica.

En arribar a l’Ebre se creava per un pot de barques a l’alçada de Vinallop i d’allí continuava recta com un fil travessant el Pla de la Galera fins el riu Sénia.

A la Galera anomenem camí de Tortosa el que va cap Nord i camí de Traiguera el que va cap al Sud.

Un detall: els romans eren agrimensors, es a dir, estudiaven minuciosament el terreny i anaven col·locant vil·les a cada certa distància. D’aquí que n’hi hagin unes quantes dintre del nostre territori (jo ne sé de 3), però segurament n’hi havia moltes més)

I un altre detall: A part de les vies principals hi havia d’altres que comunicaven els nuclis habitats. Per exemple des de Sant Joan dels Pas ne sortia una que circulava quasi paral·lela a la Via Augusta i que passant per l’Arion, Godall i la foia de Masdenverge arribava al que avui és Amposta.

Al costat del barranc Fondo de Vinallop són visibles rodades de carro en la roca. Un carro romà tenia antre 1,15 i 1,25 cm. entre roda i roda (aproximadament). De totes maneres recordeu que per aquí hi van passar carros fins molts de segles després.

  

(Continuarà)

L’EXTREMA FRAGILITAT DEL DELTA DE L’EBRE

Aquest matí he sortit a fer fotos pel Delta. Feia temps que no anava per la zona de l’estació de kitesurf, així que he posat rumb cap allà. Podria haver anat pel Poble Nou, però he preferit baixar per la carretera dels Eucaliptus fins arribar al camí de Baladres, una mica més avall dels Muntells. He passat pel costat de l’estació de bombeig, el mirador d’aus i quan arribava a la carretera de les Salines (la que baixa del Poble Nou del Delta) he vist molts cotxes... Molts més del que és habitual. La primera cosa que he pensat és que igual estaven observant flamencs... Però no, estaven allí parats perquè no podien agafar la pista de terra que va pel Trabucador perquè estava inundada.

La bellesa del paisatge contrastava amb la desolació de veure l’extrema fragilitat del Delta de l’Ebre. Sovint hem escoltat l’expressió: Al Trabucador s’han ajuntat les dues mars... Crec que abans d’avui només ho havia vist una vegada.  

A la mar brava, la del costat de Llevant, les onades eren molt més grans que de costum. Hi havia qui passava tocant l’empalissada que separa el Trabucador de la zona protegida del Parc Natural. Per allí el terra era una mica més elevat i podies passar a peu. Tot i això a l’estació de kitesurf, a uns 250 metres, s’hi podien veure 3 o 4 estels volant. Com que no hi he arribat no puc dir si havien entrat en cotxe o a peu.

Abans d’anar-me’n he volgut anar a l’estació de bombeig de Baladres. Aquells que coneixeu el Delta sabeu que des d’allí fins al mar hi ha un canal fàcil de travessar, ja que normalment no hi baixa molt més d’un pam d’aigua. Avui n’hi havia molta més. La pista que el creua també estava inundada i de no ser per l’empalissada que hi ha al llarg del trajecte, no hauria estat possible identificar el seu recorregut.

He fet moltes fotos per al record, però també per a publicar-les i posar en evidència el constant risc de regressió que pateix el Delta. Normalment aquells que no el coneixen o no l’estimen se queden amb l’aigua que baixa per l'Ebre i que, segons ells se perd al mar... Dels camps d’arròs inundats... Però no coneixen o no volen saber res de la vulnerabilitat del Delta.

No he estat per la zona de la Marquesa, a l’hemidelta esquerre, però imagino que com al Trabucador, la situació d’allí, avui també havia de ser dramàtica.

LA FOTO FLICKR DEL DIA 16-09-2017

Sant jaume d'Enveja. L'Ebre. 

https://www.flickr.com/photos/joanfeve/

L'EBRE PER FONT DE QUINTO

 

ELS PARES DE LES TERRES DE L'EBRE

 L'Ebre i el Port.