dilluns, 31 de juliol de 2017

GOVERNAR NO ÉS TAN FÀCIL COM POT SEMBLAR

L’oposició té un paper relativament fàcil: Controlar la labor del govern. Cal puntualitzar que el govern tampoc ho sol posar fàcil.
En canvi el govern ha de governar per a tots: Per aquells que l’han votat i els que no l’han votat, per als de la seva mateixa ideologia política i les altres. Sovint, el més difícil és arribar a tot arreu. Primer per la manca de temps, però també de pressupost.  
Però això no ha de ser excusa per fer certes coses para les que només cal tenir una mica de voluntat i que no solen costar un duro.
Tenir més control sobre l’estat de la via pública (de la circulació, de l’incivisme, de la neteja en general) del que tantes vegades he parlat, és factible. Però com deia, ja n’he parlat moltes vegades i avui no ho faré.
Hi ha d’altres coses que també preocupen a molts ciutadans. Aparcar cada vegada costa més pel senzill motiu que cada vegada hi ha més cotxes. Segur que tots els regidors de l’Ajuntament, siguin del govern o de l’oposició valen que Amposta prosperi i per això fan falta equipaments. I que cada vegada hi vingui més turisme...
Aparcar a les zones de l’extraradi d’Amposta encara és relativament fàcil, però fer-ho al centre de la ciutat o prop d’on hi ha algun equipament concorregut, ja no ho és tant.
Sovint ens queixem del aparcaments de l’Hospital de Tortosa perquè ens acaba afectant a tots els ciutadans de les comarques del Baix Ebre i el Montsià, però, tot i que en menor mesura, a Amposta també tenim deficiències greus.
Com se pot solucionar. Com ja he dit més d’una vegada amb una bona planificació: Creant pàrquings a les entrades d’Amposta. No he comprès mai perquè no es poden utilitzar els aparcaments de les superfícies comercials. ¿No es pot signar un conveni entre l’Ajuntament i les cadenes de distribució per a que puguin ser utilitzats durant els caps de setmana que estiguin els súpers tancats?
No fa gaires dies a un grup de Facebook se queixaven dels guals i es posava en dubte que hi hagués un control suficient sobre els que estan al corrent de pagament i els que no.
Vaig explicar que l’any 1999 (o potser era el 2000) vaig tenir una reunió amb Jesús Ruano, cap de la policia municipal d’Amposta durant mots anys. Tot i que el tema a tractar era sobre la circulació de la nostra ciutat, també van sortir els guals. Si ho recordeu, durant molts anys l’Ajuntament feia entrega d’un adhesiu que havies d’enganxar a la placa del gual per a demostrar que s’havia pagat l’anualitat. Li vaig preguntar a Ruano si se podia aparcar davant d’un gual que no tingués l’etiqueta adherida a la placa. Me va dir que no, que el gual és una concessió administrativa que dóna i treu l’Ajuntament que és qui té que exigir-ne el pagament. La pregunta és: Hi ha prou control? A Amposta no ho sé, però a Tortosa no. Prop d’on treballo hi ha una casa amb gual on no hi viu ningú des de que va morir el seu propietari. I d’això ja fa uns quants anys.
També m’ensumo que hi ha poc control de les terrasses dels bars. Fa uns anys hi havia terrasses que eren desmuntades quan arribava el fred i tornades a col·locar en arribar el bon temps. Actualment no veig que se’n retiri cap.
Quantes places d’aparcament se podrien guanyar si es tingués més cura? Segurament unes quantes.  

LA CIUTAT QUE VOLEM 31-07-2017


Illa de contenidors de l'avinguda de Catalunya aquest matí a 2/4 de 8.



XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. LA RÀPITA 8

















LA FOTO DE FLICKR DEL DIA 31-07-2017

Parc de l'Alameda. Santiago de Compostel·la. 

LA NOSTRA RIBERA 250






BURGOS 2






El referèndum i el baròmetre del CEO

JOAN TAPIA




El CEO de la Generalitat acaba de publicar la que serà segurament la seva última enquesta abans del referèndum unilateral –anunciat, però encara no convocat– de l’1 d’octubre. És el moment per a una reflexió.
No soc gaire partidari, excepte per als països com Suïssa, on són una cosa habitual, d’aquest tipus de consultes. Poden ser útils per visualitzar un gran consens, però no per resoldre assumptes que divideixen els ciutadans. En general aquestes consultes no acaben amb les divisions. Hi ha excepcions, com el referèndum italià del 1946 que va instaurar una república que s’ha consolidat. Però hi ha exemples recents del contrari. Un 52% dels anglesos va votar el juny del 2016 a favor del brexit. La primera ministra, Therese May, va dir allò de brexit és brexit, però un any després el país està discutint el tipus de brexit: sortida total de la Unió Europea, romandre a la unió duanera, o fins i tot al mercat únic…

OBLIT ESCOCÈS    

Els escocesos van votar l’any 2014 per deu punts contra la independència, però quan el govern escocès va intuir que les coses podien canviar –pels seus resultats electorals i pel brexit– va demanar un altre referèndum. Després dels últims resultats de l’SNP –dolents– s’ha oblidat de moment d’aquest assumpte. Conclusió: el referèndum no va servir per arbitrar el futur d’Escòcia.
    
Si em pogués posar a la pell d’un convençut independentista –no d’un fonamentalista– avui tindria molts dubtes sobre la conveniència del referèndum català. Pensant en Catalunya i en el futur de l’independentisme.
L’oficialisme independentista dirà que no s’ha de fer marxa enrere ja que segons el CEO el 67,5% votarà en el referèndum unilateral i el 62,4% (contra el 37,6%) s’inclina pel sí. Són resultats similars a una molt recent enquesta del diari Ara. Però segurament és una cosa que després en la realitat pot ser diferent, ja que es parteix de dades que poden variar i que són contradictòries amb altres de l’enquesta i amb el seu propi fons.
    
No és lògic que només el 48% –contra el 50,3%– vulgui un referèndum il·legal i que després voti el 67,5%. ¿És creïble que a l’hora de la veritat –i en un clima tens– hi participarien el 60% dels electors de Ciutadans i el 72% dels del PP? ¿Amb Rajoy i Rivera instant a no acudir a les urnes? Aquí hi ha un possible error, ja que, com va dir Artur Mas un dia (però no ha repetit mai), en un referèndum il·legal és probable que no hi anessin els no independentistes. Excepte, és clar, els que s’hi sentissin obligats pel seu clima social.
    
Però suposem que aquesta part de l’enquesta l’encerti, el 67,5% hi vagi i el 62,4% voti sí. Una Catalunya independent tampoc podria funcionar, ja que xocaria amb el que –segons les dades de la mateixa enquesta– volen els catalans.

SENTIMENT D'IDENTITAT    

Preguntats pel seu sentiment d’identitat, el 51,2% d’aquests diuen que se senten tan espanyols com catalans (39%), o espanyols. I només el 22,8% es declara «només català». Continuem, el 30,5% creu que Catalunya ha de ser una comunitat autònoma, i el 21,7%, un Estat dins una Espanya federal, davant del 34,7% que és partidari d’un estat independent. Havien arribat a ser el 48,5% a finals de l’any 2014.
    
I ja preguntats directament si volen que Catalunya sigui un Estat independent, el 49,4% diu que no davant del 41,1% de partidaris del sí. Són vuit punts de diferència, la qual cosa dobla la diferència que hi havia el mes de març. Fa anys que les enquestes diuen que Catalunya està partida en dos, i aconseguir la independència en un país dividit, amb el Govern d’Espanya en contra i amb dificultats per a una entrada –si més no immediata– a Europa, seria llançar-se de manera irresponsable a una aventura perillosa.

MÉS AUTONOMIA

Seria molt més pràctic negociar més autonomia, que el 64%  creu que és necessària. La resposta del separatisme és que Espanya no ho facilitarà. I és cert perquè l’Estatut del 2006 no va acabar bé. Però si el 64% dels catalans no som capaços d’aconseguir el mínim (més autonomia), no és creïble que el 41,1% pugui imposar el màxim (la independència). Per molts errors que hagi fet Rajoy i per molta decepció que causés el PSOE quan hi va haver la sentència del Constitucional del 2010, quatre anys després que els catalans votéssim un Estatut que deia que Catalunya era una nació dins d’Espanya.
Comprenc que al president d’Òmnium aquest raonament li pugui semblar antiquat. O fins i tot botifler. Però el president Puigdemont i Oriol Jonqueras, líder del partit de Macià i Companys, s’ho haurien de pensar dues vegades. Tenen una gran responsabilitat. 

diumenge, 30 de juliol de 2017

ELS GOSSOS I ELS PORCS DELS SEUS AMOS

La nostra gosseta Electra de vacances a Burgos.
Fa unes setmanes, l’Ajuntament de Mataró va aprovar una ordenança per la qual els propietaris dels gossos havien de ruixar les pixades que aquests feien als espais públics de la ciutat.
En llegir la noticia al diari que compro cada dia, una companya de treball me va dir:

-Mira que fica el diari! Ho trobo bé... S’hauria de fer a tots els pobles.


Us he de dir que la meva companya no té gossos ni ne tindrà mai i fins i tot els hi té fòbia; fins el punt que quan la vaig conèixer portava un espantador a la seva bossa de ma.
Primer que res cal separar (en aquest cas) els que tenim gossos dels que no ne tenen. Evidentment els que no tenen gossos, normalment són més pudents del necessari. Per a la gran majoria el gos com animal de companyia no hauria d’existir.
Quan un té un gos l’ha de tenir en condicions. Es a dir, a part de cuidar-se’n tot el necessari, també ha de ser-ne responsable i, per tant, portar-lo lligat sempre que vagi per un lloc públic i recollir els excrements i dipositar-los als llocs adequats. Si un dia l’ajuntament crea una ordenança per la qual s’ha de ruixar la pixada, no quedarà més remei que fer-ho.
Dit això vull fer constar que no pixen igual els gossos que les gosses. Mentre els gossos ho fan a llocs verticals (parets, rodes de cotxe, fanals, etc.), les gosses ho fan al terra, preferentment a l’herba.
Sempre se parla de gossos educats. Normalment són els que no embruten quan estan a llocs tancats. Però s’hauria de parlar molt més de propietaris educats i, desgraciadament d’educació cívica ne fa falta molta. Només cal anar pel carrer per adonar-te’n l’incivisme d’una bona part dels propietaris dels gossos.
Tere donant-li aigua a Electra sobre la muralla de Lugo. 
Ara bé, s’equivoquen tots aquells que fan recaure tot el problema de la brutícia de la seva ciutat o poble als gossos o als seus amos. La inexistència de gossos no té perquè anar lligada amb la pulcritud de les ciutats i pobles. Més enllà de l’existència de gossos, seguiran havent-hi persones brutes.
Amposta és un clar exemple d’això que estic dient. Pels carrers no només hi ha excrements de gos, sinó també papers i tota mena de deixalles (llaunes de refresc, envasos diversos, vidres d’ampolles trencades, burilles de cigarreta, bosses amb excrements de gos...)
Segurament els propietaris de gossos porcs, també ho són a l’hora d’embrutar els espais públics, però atribuir-ho tot a ells seria una fal·làcia.
Per tant no hem de culpar només els propietaris dels gossos de la brutícia que hi ha als espais públics i illes de contenidors, sinó a una part important de ciutadans que no tenen cura pels espais comuns. Ens casos així sempre té pots fer una pregunta: Tenen igual de brutes les seves respectives cases?
Ser nets o ser bruts és, sobre tot, qüestió de cultura i després d’educació. Només he visitat 3 països estrangers: Andorra, Croàcia i França. I us puc dir que a Croàcia els carrer i places estan impol·luts. I fa pocs dies hem tornat de vacances de Galicia i us puc assegurar que les seves ciutats i pobles també està molt més nets que els catalans.    
Què han de fer les nostres autoritats municipals davant d’aquestes actituds? Prendre mesures eficients. Amb una campanya de conscienciació cívica de tant en tant no n’hi ha prou. De vegades se parla d’agents cívics, però no ho acabo de veure... Hi hauria que els engegaria a fer punyetes de males maneres a les primeres de canvi. I si ets voluntari i damunt t’han de dir coses desagradables, la veritat és que no surt a compte...  
El problema que tenen les nostres autoritats és que:

1r. S’han vist desbordats per la situació.

2n. No acaben de tenir clar com mirar de solucionar el problema.


Per tant, molt me temo que de porcs solts ne seguiran havent-hi durant molt de temps, tinguin o no tinguin gos.  
  

MÉS INFORMACIÓ: 

http://www.elperiodico.cat/ca/cornella/20170727/cornella-multara-propietaris-gossos-adn-excrements-6194098

Ho heu entés?




LA CIUTAT QUE VOLEM 30-07-2017

Illa de contenidors del carrer Brasil.

Sobren le paraules.

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. LA RÀPITA 7