 |
| Una moto LUBE possiblement de 1955. |
Acabo de llegir
al diari que els estats rics crearan nous impostos per a les empreses
tecnològiques.
Quan llegeixo
aquestes coses només me fa temor que ho acabin repercutint al ciutadà. Per tota
la resta, cap novetat.
I és que el món
tal i com el coneixem, dintre d’unes poques dècades canviarà substancialment. I
ja no parla del canvi climàtic, ni res relacionat amb la natura. Parlo, o
millor dit vull parlar de l’economia i la tecnologia.
Ara que fa 50
anys de l’arribada de l’home a la Lluna, a ningú sé li escapa que estem vivint
a l’era de la tecnologia.
Mon pare,
traspassat l’any passat sempre deia:
-Només sento que
ta iaia (morta l’any 1955) no hagués pogut conèixer la televisió, el telèfon...
Per aquella època a les cases de la gent pobra no existia cap tipus de comoditat. L’única cosa que hi havia era
la llum que ja la van posar abans de la guerra i una moto comprada de segona ma
per a que mon pare pogués anar a treballar sense haver d’anar-hi en
bicicleta... Ni tan sols una ràdio. Haurien d’arribar els anys 60 i després de
que mon pare anés a plantar arròs a França quan vam poder comprar la ràdio, la
nevera elèctrica (de les primeres que hi va haver al poble), la televisió...
En canvi a les
llars d’ara convivim amb tota una sèrie d’aparells tecnològics sovint sense
donar-nos-en compte.
Tot i que la
manera de viure de les cases ha canviat molt, on realment hi ha hagut un avanç
tecnològic molt significatiu és al carrer i a les empreses. Tant, que algunes
màquines (sovint robots) fan la feina que abans fèiem el humans.
A Espanya hi ha
una taxa d’atur que ara mateix deu de rondar el 15% de la població activa. Sense
ser un expert en la matèria crec que aquesta taxa d’atur és més fàcil que
augmenti que no que disminueixi. Per què? Perquè cada vegada se necessita menys
ma d’obra, sobre tot la no qualificada.
Heu veremat mai?
Jo sí. I quan veremava allà pels anys 70 no podia pensar mai que ho acabessin
fent màquines. I d’exemples se’n podrien posar molts més.
La progressiva substitució
de maquines per ma d’obra humana és un fet que anirà en augment en el decurs
dels anys. No se podrà aturar! Per tant, cada vegada hi haurà més atur, al
menys que la societat canviï tant, però tant que les noves feines absorbeixin la
ma d’obra excedent.
Què passarà?
Aquesta és la gran pregunta. L’altre dia llegia que les màquines haurien de cotitzar
a la Seguretat Social. Potser la paraula cotitzar no sigui la més adequada en
aquest cas, però és evident que hauran de pagar per a poder donar un subsidi a
tots els aturats.
He sentit parlar
de la renda garantida? Només és el
començament del que ha de vindre. Hi ha països de l’Orient mitjà que paguen els
seus ciutadans per no treballar. Aquí també passarà.
Entre tots els costums
que tenim els humans estan el de menjar i beure. També, en un altre nivell,
anar a veure espectacles, comprar-nos una casa, un cotxe i tota la tecnologia
que fabriquen les empreses.
Ara mateix, qui
no treballa o cobra una quantitat mínima, difícilment pot consumir tot el que
sé li ofereix. Si al futur la majoria de la societat està desocupada, qui
consumirà? Per tant caldrà buscar una solució per a que la màquina consumista
no s’aturi. És com els peix que se menja la cua: No tinc diners, no compro, no
venc, no fabrico.
El món ha de
continuar evolucionant i ho farà amb un ritme i unes condicions imaginables ara
mateix.
