QUE ALGÚ ATURI AQUESTA BOGERIA

De Manel Fontdevila a eldiario.es.

Marta Rovira se’n va cap a l’exili... Una més. I els altres cap a la presó... I ja en van...

Queda claríssim que l’Estat Espanyol no afluixarà fins que hagi acabat amb la idea independentista o més enllà.

De vegades, amb la meva solitud recordo els inicis del procés, tant il·lusionant per a molts que ja veien la independència a tocar... I més tard la República catalana. Mentre, jo, que com més vell me faig més ronyós me torno, era escèptic  i molt més realista que la majoria.

És evident que tothom pot somiar. I posats a fer-ho és millor en coses que ens puguin donar la felicitats. Però de vegades cal tocar de peus a terra i deixar d’escoltar cants de sirena que no porten en lloc.

Quan va començar el procés, el dolent de la pel·lícula era el PSC. El socialisme català oficialista, tot i que s’ha mantingut coherent durant tots aquests anys, camina cap a la seva pròpia destrucció ja que no ha sabut donar resposta a una gran part dels seus votants que eren partidaris de fer un referèndum pactat amb l’Estat, que és l’única via possible per a desencallar la situació i tornar a la normalitat.

Perquè dels que està passant políticament ara mateix a Catalunya res és normal. No és normal que les eleccions catalanes siguin convocades des de Madrid. No és normal que un President de la Generalitat, així com a diversos dels seus consellers i altres polítics s’hagin exiliat per por de ser tancats a la presó, tal com els hi ha passat a d’altres que van optar per quedar-se.

No és normal que ahir Jordi Turull (que avui se jugava la pell davant el jutge Llarena) fes un discurs de marcat signe autonomista dels anys 80 (així ho va qualificar algú) i en el torn de paraules, Eduard Pujol, el portaveu de JxCat ho fes amb to independentista quan tothom era conscient que, precisament ahir, el ple d’ahir no anava d’això. Però es clar, ell no s’hi jugava res...

Sé podrà estar a favor o no. Alguns pensaran que cal seguir endavant amb el procés i d’altres pensaran que fins aquí hem arribat, però ahir al Parlament hi van haver dues intervencions que van voler posar una mica de seny. Un va ser Miquel Iceta (ja sabeu que no és sant de la meva devoció) i l’altre Xavi Domènech. Tots tos van estendre la ma tan a ERC com a JxCat per trobar una solució que desencalli aquesta anomalia. I crec que va ser Xavier Domènech qui encara va anar més lluny en demanar la unitat de totes les forces polítiques espanyoles per a presentar una moció de censura contra Mariano Rajoy i el seu govern.  

Si com diuen a Espanya no hi ha separació de poders i la Justícia se mou al ritme que marca el Govern, podem arribar a la conclusió de que amb un altre Govern la situació no seria tan complicada.

Potser avui el jutge Llarena no hauria enviat a la presó sense fiança a Turull, Forcadell, Rull, Romeva i Bassa. Fa un moment escoltava a la SER la tertúlia del Balcó i tots tres contertulians (entre els que estava Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal de la UB) posaven el crit al cel a l’hora d’analitzar la situació.

No sé com, ni qui, ni de quina manera, però és necessari desencallar la situació.

Prou presos polítics! I evidentment llibertat per a tots ells!!!      

¿I SI NÓ ÉS PUIGDEMONT?

Aquesta pregunta gens innocent apareix el Periódico de dijous  en un article signat per Fidel Masreal des de Barcelona i Sílvia Martínez des de Brussel·les.

Segons els periodistes l’excarceració de Turull i Rull obre noves vies alternatives sobre el presidenciable.  

Al menys ERC juga net: Si Junqueras segueix a la presó, la presidenciable serà Marta Rovira. Però si Puidemont segueix a Brussel·les (o allà on s’hi pugui estar) i no té clara la situació que es pot trobar si retorna a Catalunya, què farà el Parlament: Investir un candidat que no podrà ni presentar el seu programa de govern? A hores d’ara és difícil imaginar que pugi ser així. De fet s’ha comentat que farà campanya des d’algun lloc dels Pirineus prop de la frontera...

Al primer debat electoral fet ahir mateix, va ser Jordi Turull qui va anar en representació de la llista del President. En canvi d’ERC hi va anar Roger Torrent, el número dos per Girona.

Si tenim en compte que el debat va ser de les primeres espases (Jordi Turull per JxC, Arrimadas per C’s, Iceta pel PSC, Garcia Albiol pel PP, Xavier Domènech per En Comú Podem i Carles Riera per les CUP), hi trobo a faltar a Marta Rovira que va anar a manifestar-se a Brussel·les. Després del paperot de diumenge al cara a cara amb l’Arrimadas, potser va ser la millor opció per a no assistir-hi.

Tornant al presidenciable de JxC, és evident que si la situació de Puigdemont no sé soluciona ràpidament, el candida per força serà algú de la seva llista. També sobre això tenen experiència els postconvergents ja que si recordeu, a les darreres eleccions Mas anava de número 4 per Barcelona a la llista de Junts pel Sí, mentre que era Raül Romeva qui anava de número 1.

De totes formes JxC no descartaran Puigdemont fins el darrer instant. Saben que és el millor actiu que tenen ara per ara. Només cal veure les darreres enquestes que, després d’aventurar-los uns paupèrrims resultats, ara per ara estarien en un empat tècnic amb ERC.

Però què passarà si finalment Puigdemont no por arribar a ser investit? Presentarà JxC un candidat alternatiu? Votaran per Marta Rovira (si no és que abans surti Junqueras de la presó)? Difícil dilema.

Fa dies que penso que aquestes eleccions poden ser també les eleccions de les sorpreses. Si finalment la participació és del 80% segons se pronostica a les enquestes, els resultats poden ser incerts. Cap a quin sentit? Ja m’ho agradaria saber a mi. Tot i que sé pugui mobilitzar el sector més espanyolista, suposo que també hi haurà que puguin canviar de bàndol els darrers dies. 

OMPLIR-SE LA BOCA DE DEMOCRÀCIA

El Roto. 

Portem anys escoltant els polítics catalans parlar d’independència, referèndum i democràcia. El concepte democràcia l’usen com a últim recurs, quan des de Madrid es nega el diàleg i el Tribunal Constitucional anul·la les lleis i altres resolucions que s’aproven al Parlament.

Segons els membres dels nostres governs (el passats i els presents), la gran festa de la democràcia passa per poder votar, per posar les urnes... Si ens hi fixem es tracta d’un concepte bàsics que, evidentment, no grinyola a quasi ningú. Tot i això, el nostre govern, com bona part de la classe política, no és conseqüent. Una part dels seus actes no estan en consonància amb el seu discurs.

M’estic referint a l’obstrucció per part de Junts pel Sí i les CUP a que compareguin al Parlament l’exsenador Santiago Vidal i els consellers Raül Romeva, Carles Mundó, Meritxell Borràs, Jordi Jané i Neus Munté. Segons el Vicepresident Junqueras, el que va dir Santiago Vidal sobre que el govern té les dades tributàries de tots el contribuents de Catalunya, és fals.

A part del que jo pugui opinar sobre aquest cas, hi ha un principi bàsic en democràcia que és la transparència. Si és fals, tal com diu el govern, per què no volen que compareguin? És que tenen temor que diguin alguna cosa inapropiada? L’oposició ja ha advertit que s’estudiarà crear una comissió d’investigació per mirar d’aportar llum al cas.

La democràcia (quan és verdadera) ha de tenir sempre dos sentits, com si es tractés d’una carretera... Els actes han de ser igual de democràtics quan arribin als ciutadans, com quan surtin d’aquests. Per exemple, pe a que m’entengueu, és igual democràtic l’acció de posar les urnes com anar a votar, promulgar una llei per a que es compleixi, com acatar-la i complir-la... Tot i que no es acabi d’agradar...

El que no es pot fer (i menys encara un polític) és reclamar democràcia quan ens interessa i negar-la quan es pretén amagar alguna cosa.

Abans d’acabar vull fer una aportació. Per molt que se’ns digui que posar les urnes és la festa de la democràcia (Mas està cansat de dir-ho), hi caben molts matisos.

Si es tracta d’un referèndum, la pregunta hauria de ser clara i que no portés a confusions posteriors. Recordo per exemple el de l’OTAN o sense anar més lluny la consulta del 9-N. Tan difícil era preguntar: Voleu que Catalunya sigui un estat independent?

El nostre govern s’ha compromès a que al proper referèndum que s’ha de celebrar aquest any (al menys que el Govern central ho impedeixi per la força, tal com va dir ahir l’Anna Gabriel) la pregunta serà clara i concisa. Esperem que sigui així.

Quan es celebren eleccions (de qualsevol tipus), al votant li arriba la papereta de cada partit (o com a darrer recurs la recull al col·legi electoral) Però abans d’això hi ha hagut tot un procés d’elaboració de candidatures. Suposo que ja ho sabeu o al menys us ho imagineu: aquest procés no és sempre el regular i transparent que hauria de ser. La majoria de vegades, la democràcia interna dels partit dista molt de ser una veritable democràcia. Els principals candidats (el que figuren als primers llocs de la llista electoral), sovint venen imposats per les respectives direccions nacionals. Evidentment, sinó acceptes sense queixar-te totes les directrius del partit, quedes fora d’aquests llocs de privilegi que poden comportar càrrecs públics ben remunerats.

Per tant, quan algú parli de democràcia, millor que ho faci amb totes les conseqüències que significa la paraula. Sinó és així, millor que no prostitueixin el concepte. 

Per favor...  

PRORROGA DESPRÉS DEL PARTIT

Difícilment puc aportar res de nou a tot el que s’ha dit a les darreres 30 hores (si fa o no fa), el temps que ha transcorregut  d’ençà que la direcció de les CUP va dir definitivament no a Mas.

He llegit comentaris de tot tipus: a favor i en contra, insultants o que simplement faltaven a la veritat. Però també d’assenyats i que deien veritats com a punys (encara que a una part no els agradi)

N’hi ha que diuen que s’han perdut tres mesos i d’altres que opinen que el procés se’n ha anat en orris. Ja sabeu que no crec en les veritats absolutes (en aquest cas afirmacions) i davant de tanta radicalització per part d’alguns partidaris de Junts pel Sí, no puc deixar de pensar que al país del seny, de vegades no n’hi ha tant com diuen... I tampoc modals, perquè alguns han perdut fins i tot les formes. La posició d’una majoria és la típica convergent: O estàs amb mi o estàs en contra meva. Fins i tot una majoria de gent d’ERC o propera a aquesta formació han deixat de costat els seus principis (les mans netes, recordeu?) i no veuen a ningú més que a Mas per a ser el president del que sigui (Catalunya independent, Generalitat com la que coneixem... Me dóna igual) Cada vegada que escoltava primer la independència i després entre nosaltres ja ho arreglarem, pensava amb el poderosa que és la secció de premsa i propaganda de Convergència que havia aconseguit captar els més moderats i convertir-los en adeptes acèrrims a la causa. Molts pensareu que la causa és la independència, però no, la causa era la investidura de Mas, al preu que fos!   

Una de les coses que s’han dit és que s’han perdut 3 mesos. Analitzat fredament sembla que sí, però heu de pensar que la CUP està fora de tota lògica. Són assemblearis i el que un altre partit solucionaria amb un sopar dels seus dirigents, els cupaires necessiten hores i hores d’intensos debats i llargues assemblees per acabar decidint (o no) les propostes que hi ha sobre la taula. Per cert, alguns malastrucs deien abans del 20-D que hi havia un pacte per a investir a Mas i que es faria públic després de les eleccions espanyoles. Com veieu, aquí també es van equivocar.

De tot el que s’ha fet i que s’ha dit, el més inversemblant va ser el tancament-dejuni que es va fer per a que les CUP acabessin decidint donar suport a Mas. No va servir per a res. Imagino que els precs devien d’anar adreçats a Pujol omnipotent per a que obres el miracle d’investir al seu fill (polític) predilecte.

A la roda de premsa que van fer alguns membres de les CUP ahir en acabar la reunió ho van dir molt clar: No a Mas, però estem disposats a acceptar un altre candidat proposat per JxS.

Entre les coses que vaig llegir és que la següent excusa seria no acceptar consellers de Convergència...   Però si fa tems fins i tot s’havia proposat el nom de Neus Munté! I per a dissipar dubtes, avui mateix n’han proposat tres: Oriol Junqueras, Raül Romeva i Neus Munté.

Però la part convergent de Junts pel Sí no ho acceptaran. Ells només tenen un candidat i descarten qualsevol altra opció i està clar que els vots dels diputats convergents són necessaris per a investir (hipotèticament) el nou president. Per tant, eleccions el març, no hi ha altra opció.

Recordeu que fa uns dies vaig dir que si fos per Mas, seria el candidat de les properes autonòmiques. Avui ja s’ha postulat per a ser-ho. La megalomania d’aquesta persona no té límits. Tot i que no hi ha cap força política al Parlament (a excepció de la seva formació, es clar) que s’avingui a pactar amb ell, vol continuar fins que des  del seu propi partit li peguin una puntada de peu.

Us deia al principi que havia llegit grans reflexions. Us deixo en dos de les més assenyades que vaig llegir. La primera és de Llorenç Sales, atleta del FC Barcelona i galerenc com jo.

 L'última reflexió del dia i prometo callar-me per uns dies: 
A tots els processites convençuts, indignats pel desenllaç final, permeteu-me que vos demani un favor: quan descargueu la ràbia i la frustació contra els vostres nous " traidors de la pàtria catalana (CUP ), si us plau, sigueu elegants i originals, no caigueu en la simplesa i els mals modals que si tenen els partits no-independentistes en vers el procés. 
Gràcies!

I la següent de Toni Manel Muñoz (el Mascarat), periodista d’Ulldecona:

Preguntes retòriques per a alterats:
-Qui va crear la disjuntiva Mas o març?
-Qui amenaça en enviar el procés a la merda si un nom concret no és president?
-La gent d'ERC que avui critica la CUP, potser estaria bé recordar per què fa 9 mesos estaven maleïnt a Artur Mas. Recordeu?
-Com és que quan un polític ho fa tot tan meravellosament bé, se li fot la totalitat dels partits del Parlament en contra i l'únic que li dóna suport és per un tema de males arts?
-Qui va dir que l'important no era el QUI sinó el QUÈ? 
-Creieu que un país se construeix per la via del xantatge?
-Per què abans del candidat a presidència n'anaven 3 i el que havia de defensar el projecte de país no va participar en cap debat amb contrincants? 
-Dels 3 que van davant de JXS no n'hi ha cap que pugue ser president@? 
-Què fiable que deu ser un govern que amenaça en autodestruir el procés si un home no té un càrrec determinat. No trobeu?
-Us en fiarieu gaire de deixar el país en mans d'una massa social que fa 3 mesos se va deixar entabanar? I dic entabanar perquè si anar a març és enviar el procés a la merda vol dir que esta gent ja no serà més independentista per convicció.
-Si quan la caguen no saben fer més reflexió que fotre-li tota la culpa a qui va tenir un missatge clar durant les eleccions i reparteixen les etiquetes més miserables que poden existir, què passarà el dia en què no tindran a ningú a qui foter-li les culpes de la seua "fixació" per a que certa persona sigue president? Mos fotran les culpes als ciutadans en plan: heu viscut per sobre de les vostres ambicions? O esteu tots equivocats menys natros?

Gràcies CUP per respectar el vostre compromís de campanya. Potser ja tocava que algú demostrés a algú que insultant, acusant i posant lo futur d'un país en escac per la gràcia del diviníssim, no se pacta.

Les podeu llegar als seus respectius Facebook’s. 

AL FINAL TINDRAN (TINDREM) RAÓ

Els malastrucs (què sempre els hi ha) van pronosticar fa temps que després de les eleccions del 27-S hi hauria un govern d’ERC (es trencaria així la gran coalició –de fet ja s’ha trencat de cara les generals-), les CUP i Catalunya sí que es pot.

Com sabeu ahir, va ser el primer dia de debat d’investidura de Mas i es va difondre la notícia de que les CUP haurien proposat a Raül Romeva com a candidat a la presidència. El tema és que no tinc clar si es va fer protocol·làriament o bé, tal com em van explicar, en una entrevista a una emissora de ràdio, sé li va preguntar a un diputat de les CUP què els hi semblaria Romeva com a president. Evidentment, el diputat va dir que els hi semblaria bé. De fet ja fa dies que diuen que qualsevol abans de Mas.  

Durant la seva intervenció (per cert, carregada de cites), Antonio Baños li va tornar a dir a Mas que no el votarien en primera sessió i que tornés dijous... Dit així sembla que les CUP van deixar oberta la porta a que podrien facilitar la investidura de Mas en la segona sessió que es produirà demà. Però en aquest punt Mas va voler fer trampes (quines coses, no?) Li va proposar a Baños fer una reunió conjunta (una mena d’assemblea) dels 72 diputats del bloc independentista per a escollir el candidat. Mas era i és conscient de que, de produir-se, seria ell l’elegit, ja que mentre JxS tenen 62 diputats, les CUP només en tenen 10... No obstant, Baños s’ho va agafar amb ironia i li va dir que, de fer-se, el vot hauria de ser secret i potser s’ho arribarien a passar bé i tot, en referència a les veus crítiques que, en privat, qüestionen al president en funcions.

En contra del que sol ser habitual en mi (ja sabeu que sempre dic que no solc seguir debats ni entrevistes ni res que s’hi assembli), aquests dies si que estic expectant a tot el que passa i ho segueixo amb interès. Dissortadament no puc seguir totes les intervencions, però si les que més m’interessen entre les que puc veure per compatibilitats d’horaris.  

No entenc perquè el godallenc Garcia Albiol s’entesta a qualificar a les CUP de radicals i antisistema. La intervenció de Baños em va sembla molt coherent i realista davant la situació que estem vivint. Una altra cosa és que no agradi a aquells que han fet de la política la seva professió i que estan a favor, per exemple, de les portes giratòries. Des del meu punt de vista veig als de les CUP com els regeneradors de la política. Que falta li fa.  

Demà hi tornarà a haver sessió d’investidura. Tot i les paraules d’ahir de Baños, dubto que els diputats de les CUP acabin facilitant la investidura de Mas, tot hi reconèixer que, efectivament, sense capità, el vaixell no pot salpar del port.

Però abans de que arribi el demà, encara hem d’acabar el avui. I avui, a la premsa, he llegit el que m’han semblat amenaces a les CUP per part de CDC. I sinó, fixeu-vos amb aquest titular que apareix a l’edició digital del Periódico: CDC avisa: ‘A mort contra la CUP si no hi ha investidura’.

Per tant, entenc que si finalment demà Mas no és investit president, la reacció convergent serà contundent. Difícilment es tornarà a a aquell bon rotllo que hi havia abans de els eleccions:

-Es igual si votes a les CUP, el que interessa és sumar per aconseguir la independència...

I quan els hi deies que no volies veure a Mas ni en pintura, ja que era un representant del període mes corrupte de Convergència, et responien:

-Després, una vegada siguem independents, ja ho solucionarem...  

Potser els malastrucs al final l’encertaran i JxS claudicaran i presentaran la candidatura de Romeva (tot i que ell es va descartar –ara, ja que al principi aspirava a tot-), però els crítics amb Mas i a tot el que envolta el món convergent, fa temps que l’estem encertat:

-L’única cosa que pretén Convergència  amb el procés és seguir manant a Catalunya per a poder tapar les seves vergonyes (casos de corrupció) i mirar de passar pàgina sense haver de penedir-se de res.  

MAS HO TÉ MAGRE

Ahir hi havia una gran expectació per veure que dirien les CUP a una multiconferència que s’havia programat al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Pompeu Fabra .

A partir de les 7 de la tarda, puntualment, alguns dels diputats electes van passar per davant del micròfon i van anar desgranant les grans línies mestres del seu full de ruta, coincidents (m’imagino) al 100% amb els seu programa electoral. Per tant, no s’han mogut ni un mil·límetre de la seva posició inicial.

Si algú s’esperava que parlessin de Mas i sobre si hi ha alguna possibilitat de que es faciliti la seva investidura, no va ser així. Tot i que vaig escoltar bona part de la conferència, no podria afirmar si se’l va esmentar alguna vegada o no, encara que he llegit per algun lloc de que, efectivament, no es va fer cap menció explícita sobre el president de la Generalitat en funcions. Dit això, sembla que si Junts pels Sí, finalment s’avingueren a substituir el seu candidat, les CUP podrien facilitar la investidura del nou candidat, ja que quan Raül Romeva va fer acte de presència al recinte, va ser rebuts amb crits de: President, president!  

L’encarregada d’obrir la conferència va ser l’Ana Gabriel que va dir que l’acte començava allà on va acabar el vídeo de campanya (més de 600.000 visites a YouTube) i el va tancar el cap de llista per Barcelona Antonio Baños.

Personalment em va semblar una conferència molt ideològica i coherent, ja que, com ja he dit, els membres de les CUP, van seguir fil per randa l’estratègia marcada durant la campanya electoral. A partir d’aquí es pot debatre si davant de la situació que tenim en aquests moments  s’hauria de ser més o menys inflexible (i dic inflexible i no flexible, perquè és el posicionament del partit)  

Ja per la nit, al programa de TV3 .Cat, Xavi Coral i Tian Riba van entrevistar al també diputat electe Manuel Busqueta que, aquí sí, es va reafirmar en el que sempre han dit sobre la investidura de Mas: no la facilitaran.  

Tot i que després de la conferència, membres de la candidatura de JxS diguessin que hi veuen possibilitats d’entesa, el cer és que si les CUP no cedeixin una mica, l’entesa (i per tant, la proclamació de Mas com a President de la Generalitat) serà impossible.

Tot i que em guardaré molt i prou de aconsellar a la CUP que ha de fer, trobo que una postura tan inflexible es del tot contraproduent. Si per falta d’enteniment s’han de tornar a anticipar les eleccions per a la propera primavera, la frustració i desànim pot recalar amb una bona part de la ciutadania i, crec, que afectaria molt més el bloc independentista que està vivint més intensament tot aquest procés que no al partidari de continuar com ara estem.

També pot ser que ahir les CUP volguessin marcar territori i començar per una posició de màxims per anar suavitzant-la poc a poc durant les properes setmanes mentre durin les negociacions. Evidentment si ells cedeixen en alguns dels seus plantejaments oficials, a l’altra part no els hi quedarà més remei que cedir també i tot fa pensar que, finalment, haurien d’acceptar el cap de Mas. Per tant, crec, que Mas ho té realment difícil per a encapçalar un nou govern, ja sigui autonòmic o, com voldrien les CUP, un que facilités el procés constituent i caminés cap a la república catalana.

Personalment no em valen els raonaments que s’esgrimeixen des de Convergència de que Mas és el garant del procés i ne realcen la seva figura, ja que tan Junqueras com Romeva (tot i que una part de l’electorat el pugui considerar un traïdor) estan capacitats per a dirigir al poble català cap el futur més immediat.      

EL PAPEROT DE ROMEVA

Diumenge per la nit, les televisions (al menys aquells canals que acostumo a mirar) estaven sensiblement polititzats: a la Sexta parlaven de les eleccions gregues i a TV3 hi havia un debat de candidats (7)

Vaig mirar de posar una altra cadena, però cap em va fer el pes. La meva dona em va dir que posés TV3 per veure que deien aquells que aspiren governar-nos. Així va ser com vaig veure part del debat (ja sabeu que quasi mai en miro cap)  

Els debats serveixen als telespectadors per a reafirmar postures o fer decidir indecisos. Per aquells que tenim un vot definit, ens ha de decebre molt el nostre candidat com per a canviar el vot a darrera hora.

Tots els candidats van estar en la seva línia. De sorpreses poques. Potser els que suscitaven més expectació van ser la candidata de C’s (Inés Arrimadas) i el de la CUP (Antonio Baños), més pel desconeguts que són que per una altra cosa.

L’Arrimadas, tot i que als mítings no sol ser la protagonista (està sempre supeditada a la intervenció del seu cap de files Albert Rivera) la vaig veure força desimbolta i traient el geni quan calia. De Baños em limitaré a dir el que avui dia d’ell el Periódico: Còmode. Com si estigués veien el debat recolzat en la barra d’un bar... I és que no hi ha res com ser coherent i no tenirmorts a l’armari.

Precisament d’això no pot presumir el candidat de JxS Raül Romeva. Romeva va ser diumenge l’ase de la majoria dels cops, però ho deu de fer gustós, ja que ell solet s’ho ha buscat.

A diferència de la majoria de debats, no hi va haver blocs, es a dir, tothom va poder parlar del que va voler quan va voler. Així, el debat va ser molt més àgil, encara que els interrupcions eren constants, fins i tot de la moderadora, la Tarribas. Tot i això, en un moment donat, l’Arrimadas va treure el tema de la corrupció i, ràpidament, tothom va voler dir de la seva. Per tant. La Tarribas va haver d’acceptar que es parlés de la corrupció durant una estona.

Va ser llavors quan més és va trobar a faltar a Mas. Alguns candidats es van referir a ell com el número 4 de la seva candidatura... Romeva es va limitar a dir que quan Catalunya serà independent, hi haurà tolerància zero amb la corrupció i que si algun membre de la seva candidatura es veu esquitxat per algun cas de corrupció, serà inflexible i el farà dimitir ràpidament.

No sé si és conscient Romeva de que en aquella candidatura pot arribar a estar més sol que la una. Si tot va bé no passarà res: el Parlament investirà a Mas com a President i... (bé, ja ho veurem a partir de l’endemà de la investidura) Però si hi ha discrepàncies i el Romeva té l’atreviment d’aixecar una mica la veu, es pot trobar amb una bona puntada de peu al cul, al menys que hagi blindat el seu status.    

El que va dir Romeva diumenge els ho he sentit a dir a molts votants de JxC: primer anem per la independència i després ja ens aclarirem entre nosaltres... Reafirmant que a partir d’aquell moment es serà inflexible amb la corrupció.

Aquell que no combreguem amb la candidatura de Mas ens ho mirem de forma diferent. L’objectiu de Mas és ser independents per a posar el comptador de la corrupció a zero i d’aquesta manera esborrar com si mai haguessin existit els casos de corrupció que afecten al seu partit.

Una bona estratègia que, pel que es veu, li pot arribar a donar el resultat esperat.

‘DE COLORES…. ‘

De Ferreres al Periódico d'avui. 

De colores se visten los campos en la primavera… (així ho diu una cançó)

Després dels escorcolls de les seus de la fundació Catalanista i Democràtica (CATDEM) vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya i de la pròpia seu del partit, Arturo Mas va dir que tot això és per entorpir el procés i que fins els 27-S (la data de les eleccions autonòmiques) les veurem de tots colors...

Ara mateix estem a l’estiu (no a la primavera, com diu la cançó) i les eleccions es faran quan ja serà tardor que també té uns colors preciosos. Fotogràficament parlant, fins i tot més bonics que els de la primavera.

Però no tots els colors són bonics (o sí, segons es miri) El negre, el blanc, el marró i tota la gamma de grisos són colors molt menys vistosos que el roig, el verd o el groc, encara que per a vestir poden ser més elegants.

Per tant, quan Mas parla de colors hauríem d’entendre que també parla del color negre, que és el color que ha predominat en el finançament del partit. I això és així de clar i contundent, per molt que li pesi a molta gent.

Mas es queixa (i potser amb raó, no ho sé), que ara no era el moment de treure aquest tema. Però anem a pams: quan de temps fa que sé sap que Convergència es finançava il·lícitament. Segur que tots recordareu que aquest fet ja el va denunciar Pasqual Maragall crec recordar que l’any 2006, pocs mesos abans d’haver de deixar la presidència de la Generalitat i també abans d’aquella reunió de Mas amb Zapatero en la que es va parlar de que fos Mas el proper president de la Generalitat encara que els resultats no li fossin del tot favorables a canvi d’acceptar una rebaixa de l’Estatut que s’estava tramitant. Però (i pregunto) quan és per a un polític el moment oportú de treure-li els draps bruts?

Jo crec que mirat des del punt de vista d’un polític (posem per cas de Mas), cap. O sigui, Mas (i evidentment els seus), voldrien que no es parlés del tema, ni ara ni mai... Voldrien tirar terra per sobre i enterrar-ho ben enterrat. I aquí pau i allà glòria!  

Precisament per això som molts els que pensem que Mas ol ser el president d’un estat sobirà per a poder passar pàgina. Igual cm sembla que la justícia espanyola tracta al PP de forma molt benèvola, una futura justícia catalana hauria de donar el mateix tracte al President i a tots els imputats del seu partit (o investigats, com sembla que es vol dir ara)

Mas (com Rajoy) sap perfectament que al seu partit s’han fet moltes magarrufes. I fins i tot posaria la ma al foc que les coneixia perfectament, encara que ara se’n faci el desentès.

I d’això en són conscients els actuals socis de govern (ERC), així com els antics (Unió) Però també Raül Romeva que en unes declaracions que va fer ahir ja va dir que si es demostra, s’haurien de depurar responsabilitats, afectin a qui afectin... Romeva o va donar noms, però vam ser molts els qui interpretàrem que s’estava referint a Mas.

Sincerament crec que Mas és més un llast per al procés independentista, encara que molts el vegin con el líder carismàtics que ens ha de portar al poble català a la independència.

Jo mateix mai votaré una candidatura que faci tuf a Convergència i com jo, d’altres. No sé si molts o pocs, però hi ha qui així m’ha ha manifestat.

He començat parlant de Colores... Sabeu que era Colores allà pels anys 60? Eren una mena de cursos espirituals que es feien l’ermita de Mig Camí de Tortosa. Segons s’explicava, els que allí anaven, sortien amb una rentada de coco impressionant. Serieu capaços de fer un símil amb èpoques molt més properes?  

Quan tot un partit tanca files al costat del seu líder, es indiscutible que, a part d’ideologia (que dubto que la hi hagi), existeixi un lligam molt més fort que els manté units.

De no ser així, no s’entén que tot un partit, de sobte, deixi un hipotètic nacionalisme moderat i abraci l’independentisme...    

Espero que aquest comentari us hagi estat profitós.

DE BABAUS…

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la definició de babau és aquesta:  Que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri.

Ho dic perquè ahir, davant de les interpel·lacions del portaveus de l’oposició, el President va dir que si es pensaven que la seva llista estava plena de babaus...

Per cert, del poc que vaig veure, trobo que Mas estava molt més neguitós que de costum. Ell que sembla que sempre controla la situació, ahir pareixia que no... Però no em feu cas, igual és una apreciació meva.

Primer que res és que, ara per ara, només sé sap amb certesa 6 dels 85 membres (sense comptar possibles suplents) que aniran per la circumscripció de Barcelona, a saber: Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Artur Mas, Oriol Junqueras (ens els 5 primers llocs) i Pep Guardiola que, simbòlicament, la tancarà. I prou, de moment no ha transcendit de manera certa cap altre nom, encara que n’hagi sonat algun com el de Germà Bel que podria encapçalar la candidatura del president per al 27-S.

Tret de Romeva que va causar certa estranyesa en un primer moments (sembla que Mas era reticent a que hi anés un ex ICV), el altres noms, són del tot lògics. Babau? Cap ni un, tot gent molt implicada en el procés i que ocupen càrrecs capdavanters en la vida política i social de la Catalunya actual. En falten 79...

Evidentment la candidatura no tindrà ni el més mínim problema per a trobar gent que la conformi. Si un gran partit no té problemes, imagineu-vos dos grans partits, més dues associacions cíviques que compten amb milers de persones, algunes d’elles desitjant que els hi preguntin si hi volen formar part (o si els volen acompanyar com li van proposar una vegada a un conegut de Santa Bàrbara...)

No cal ser babaus ni molt menys, només cal estar obsessionats (sí obsessionats -  Apoderament de l’esperit per una idea, una preocupació, persistent-) amb la idea de que Catalunya esdevingui independent com més aviat millor.

Vull aprofitar el moment per a sortir al pas d’alguns comentaris que em van deixar fa un parell de dies al meu Facebook. Igual no em vaig explicar bé, però jo també estic indignat amb el comportament dels governs de Madrid cap a Catalunya. Aquest mateix matí ho recordava Romeva a la SER. Deia que Zapatero va dir que donaria suport a l’Estatut que sortiria del Parlament i que després se’n va desdir. Molt cert, però també hauria d’haver dit que Mas va anar a parlar amb Zapatero i va acceptar una rebaixa a canvi de que els socialistes catalans permetessin que fos president el cap de la llista més votada, o sigui ell. Si dius una cosa has de dir-ho tot. No val ometre allò que no t’interessa. Per cert, Zapatero (a qui li van sobrar 6 mesos de mandat), ja no està, Mas sí i donant guerra. Sobre el que ha dit Romeva aquest matí, subscriuria (mireu que us dic), quasi el 100%. No estic en contra de que Catalunya sigui independent i si es compleixen les condicions, millor a curt que a llarg termini. El que estic en contra (i ho posaré en majúscules com si cridés) es de que SIGUI MAS I DARRERA SEU TOTS ELS CONVERGENTS, EL QUE S’HAGIN APROPIAT DE LA IDEA I, DE TOTES, TOTES, VULGUI SER-NE EL PRESIDENT. Ha quedat clar? Espero que a partir d’ara ja ningú em deixi opinions sobre coses que dono per fet i sabut.

Per cert. Quan he començat a escoltar a Romeva, l’entrevista ja anava. He trigat uns minuts en saber a qui estaven entrevistant. Sembla ser que l’exdiputat ecosocialista ha qüestionat que hagi de ser Mas (que recordem-ho, anirà de 4 a la llista) el president electe i que ell també ho podria ser.

A veure Raül. Resulta que et conviden a jugar a fer política amb majúscules. T’expliquen les regles del joc, tu acceptes i, després les vols canviar? No home, no! O és que no coneixes a Mas?

Per molt amagat que vagi a la candidatura, Mas aspira a ser President. I això ho saben la Muriel, la Carme i l’Oriol. No em direu ara que l’únic que desconeixia aquest detall era el Raül...

Si és així, potser sí, potser a la llista hi va algun babau... (torneu a llegir la definició del començament)