La FAO (organització de les Nacions Unides
per a la fam) va recomanar a la població el consum d’insectes. A part
de proteïnes, vitamines i altres ines, hauria de servir, evidentment,
per a pal·liar la fam i desnutrició que pateixen milions de persones a
tot el món.
Consumir insectes hauria de ser similar
a menjar caragols, llagostins, gambes o escamarlans, però evidentment tot
depèn de les cultures.
Però vull anar més enllà i posar al descobert
la gran farsa de la FAO. Com quasi tots els organismes oficials, estan
supeditats als interessos econòmics de els grans multinacionals.
Davant de la crisi econòmica mundial
que les mateixes multinacionals han ajudat a crear, aquestes (les multinacionals),
busquen noves vies per a seguir remenant les cireres.
Normalment no se’n parla, però sempre
es pot trobar alguna informació per Internet que toqui el tema. Resulta
ser que un dels refugis financer pel que han optat algunes multinacionals,
sobre tot les del sector agroalimentari, és la compra a baix preu de grans
extensions agràries on planten productes de gran consum (sovint transgènics)
per a poder incidir en el preu mundial dels mateixos. Si es controla una
part substancial del mercat, pots, en un moment donat, retenir els teus
productes per a que hi hagi escassetat i, després, els pots treure al mercat
a preus molt superiors al de cost i treure’n un gran benefici.
Diuen els experta que aliments n’hi
ha, però el que passa és que estan molt mal repartits. De vegades he vist
reportatges sobre el que consumeixen diferents famílies de totes les parts
del planeta. Ara, aquests reportatges es podrien extrapolar a un nivell
molt més proper. Hi ha moltes famílies que passen gana, però no és perquè
els supermercats estiguin buits, sinó, perquè no hi ha diners per a comprar,
ni tan sols, els productes més bàsics.
Per tant, rebutjo enèrgicament que haguéssim
de recórrer als insectes per a lluitar en contra la fam que pateixen cada
vegada més famílies.
...
Observeu aquest titular que porta avui
el Periódico: Grècia prohibeix que els mestres facin vaga, sota pena
de presó.
Pel que sembla, el país hel·lè va un
pas per davant dels altres països intervinguts (de fet o de facto) de la
UE. Prohibir el dret de vaga als mestres és una pèrdua més de les llibertats
individuals i col·lectives del ser humà. Una manera de collar encara més
els ciutadans d’aquell país i d’atemorir als altres col·lectius sobre
el que els pot arribar a passar en el futur.
...
Ahir em van fer arribar un vídeo del Canal de les Terres de l’Ebre que té relació amb Amposta. Concretament
sobre l’Associació de Veïns de l’Acollidora i l’Ajuntament.
Ángel Porres, president de l’Acollidora,
es queixava de dos coses:
-Que l’ajuntament no els ha pagat tota
la subvenció que els va prometre per a l’any 2012.
-Es queixaven del local que els cedeix
l’ajuntament al carrer Logroño, allà on hi ha l’Agència Catalana de la
Salut, no reuneix els requisits que l’associació precisa.
Després surt la rèplica del sinyó
ancalde. Un rèplica impròpia i fora de lloc del màxim edil municipal.
No puc entendre com una persona a qui els seus pares van voler donar una
educació exquisida, entra al joc de respondre a un president d’una associació
veïnal i més encara amb retrets sobre l’ús que es fa d’aquelles instal·lacions.
Em semblen patètiques i indignes les
paraules de Manolito i només s’entenen des del punt de vista de les males
relacions personals que hi puguin haver. De totes formes crec (és la meva
opinió) que, en cap cas, hauria s’hauria d’haver ficat als llots d’una
confrontació que em sembla del tot estèril, al menys que hi vegi intencions ocultes. Deixem-ho aquí.