50 ANYS DE CÀMPINGS A TARRAGONA

Entrada al càmpic Alfacs. 

Tarragona Digital ens recordava fa uns dies d’un aniversari: 50 anys dels primers càmpings a la demarcació de Tarragona.

Tot i que durant anys vaig ser campista i vaig acampar a diferents províncies (Tarragona, Castelló, València, Alacant, Barcelona, Girona, Terol, Lleida, Osca, Astúries i fins i tot Andorra), el primer contacte amb el món del càmping no va ser com a usuari, sinó com a visitant. Si fa o no fa, els fets se remunten a 50 anys enrere, o sigui que coincidirien amb la posada en marxa dels primers càmpings de la zona.  

Uns familiars de França venien a estiuejar a la Ràpita i passaven uns dies al càmping Castro, a la partida de la Martinenca. Per tant estem parlant d’Alcanar Platja, encara que per la seva vinculació bé podria parlar-se més de la Ràpita que no d’Alcanar.

Floriano de Castro Castro (així se’n deia el seu propietari), era un gallec que va arribar a la Galera amb l’exèrcit revoltat (o sigui, amb els nacionals), del qual n’era sergent. L’estiu i part de la tardor de 1938 la Galera formava part de la rereguarda franquista del front de l’Ebre. Allí Castro (com l’anomenava tothom, fins i tot la seva dona), va conèixer la Otília amb qui s’hi va casar. Se’n van anar a viure a la Ràpita, d’on va arribar a ser-ne l’alcalde entre 1965 i 1967. Duran aquells anys seria quan hauria posat en funcionament el càmping.

Recordo el càmping poc o gens endreçat (de fer era de 3a categoria), tot i que quan anava a visitar a la família no solia moure´m del bar que a la vegada feia de botiga. També solia banyar-me a la escassa platja que tenia, plena de roques i encara més roques dintre de l’aigua. No hi recordo espanyols. Crec que tots els campistes eren estrangers, la majoria francesos. La gent d’aquí encara no anava als càmpings, de fet, per no anar, no anava ni de vacances. L’economia de la majoria de la gent del país no els permetia viatjar i els que ho feien és perquè tenien un poder adquisitiu elevat.

Mario Gianni fill, el dia que se va commemorar el 40è aniversari de la
tragècia dels Alfacs. 

El càmping Castro, juntament amb l’Alfaques (ara Alfacs) de Mario Gianni, el Noya i el Carlos III van ser els primers (o dels primers) que hi van haver al Montsià. Després vindrien l'Estanyet, el Cases, el Mare Nostrum a tocar del Castro del que només els separava una parcel·la, etc.

ORGANITZACIÓ, GESTIÓ I INFORMACIÓ

De Faro a Diari de Tarragona.

És un fet contrastat que, en tota organització, sempre s’aprecien més errades des de dintre que des de fora. Sovint, des de fora, sé té una falsa sensació d’eficàcia quan en realitat no és així.  

Ho estic dient per la gestió dels recents atemptats. Després dels actes terroristes de Barcelona, Cambrils i Alcanar Platja, hi va haver una sensació generalitzada de que els Mossos d’Esquadra havien actuat amb una eficiència digna d’elogi. Però segons una font que va col·laborar colze amb colze amb la policia autonòmica i els cossos d’emergència, des de dintre es van poder constatar mancances importants. Un exemple? La segona explosió del xalet d’Alcanar Platja va agafar tothom per sorpresa.

Però on hi va haver manca de eficàcia o bé descoordinació va ser abans de que succeïssin els fets esmentats. Segons el Periódico de Catalunya, què ja ho venia dient des del dia següent dels atemptats de Barcelona i Cambrils, el comandament dels Mossos d’Esquadra van rebre el passat mes de maig un avis d’alguna agència d’intel·ligència dels Estats Units sobre un hipotètic atemptat a Barcelona, especialment a les Rambles.  

El punt culminant d’aquesta informació va arribar ahir (31-08-2017) quan el Periódico va publicar la suposada nota que havia rebut la policia catalana juntament amb un ampli reportatge signant per l’Enric Hernández, director del diari, en un gest inusual, ja que poques vegades el director d’una publicació signa contingut més enllà d’un article d’opinió. Des del meu punt de vista és un gest de responsabilitat de voler assumir les crítiques que, amb tota seguretat, pressentia que anaven a rebre.

La gran errada que va cometre el Periódico va ser voler presentar la informació que havien obtingut de l’avís als Mossos sobre l’atemptat de Barcelona en forma de document remès per la CIA. Sobre aquest punt no sé si algú li va colar un gol al director o comptava amb el seu beneplàcit. El que va quedar clar és que va ser el blanc de totes les crítiques, fins i tot de Julián Assange, fundador de Wikileaks.

Comprendreu que era del tot impossible llegir els milers de comentaris que va tenir l’edició digital del reportatge (més de 4.000), però ràpidament intuïes la seva procedència. Des dels sectors més independentistes (que fa temps que li tenen ganes al Periódico) se van acarnissar amb el tema de la reproducció de la nota, mentre que una bona part de la resta d’usuaris criticaven obertament la forma en que les màxims responsables dels Mossos havien gestionat afer de l’alerta terrorista. A saber, tant el President Carles Puigdemont, com el Conseller d’Interior Joaquim Forn, com el Major dels Mossos Josep Lluís Trapero van negar primer l’existència de l’alerta per a després confirmar que, efectivament, havien rebut un avís de baixa intensitat d’una altra agència d’intel·ligència indeterminada (no van aclarir la seva procedència) però que s’havia decidit no donar-li credibilitat. En canvi, per exemple, si se va donar credibilitat quan es va donar l’avís de que Younes Abouyaaqoub, el conductor de la furgoneta que va causar les morts a les Rambles, se’l havia vist prop del poble de Subirats a la comarca de l’Alt Penedès...

Anem a veure, per a què ens entenguem... Quins requisits ha de complir un avís terrorista per a fer-li cas? En una situació d’alerta terrorista de nivell 4 sobre 5, es pot permetre no investigar qualsevol tipus d’amenaça terrorista vingui d’on vingui?

El fets me semblen d’una gravetat extrema i comparables a la gestió d’enrenous que sovint han protagonitzat alguns membres del PP i que tantes crítiques s’han emportat, tant dels partits de l’oposició com d’una part important dels mitjans de comunicació.

Acabaré amb una reflexió. Si com he dit una mica més amunt, l’alerta terrorista abans dels atemptats era de 4, amb la constatació que hi ha un risc real de que es pugui tornar a atemptar (tothom va poder veure el vídeo d’Estat Islàmic amenaçant Espanya), per què no es passa al nivell 5?

Com deia l’eslògan d’una coneguda marca antiparasitària, més val prevenir que haver-se de rascar!  

Oi que m’enteneu?