LA VIA AUGUSTA : Mas de Barberans

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mas de Barberans. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de juliol del 2024

A MASDENVERGE VA CAURE UN GLOBO

Al llarg de la geografia hi ha infinitat de pobles que es coneixen per algun fet o tal vegada llegenda que ha passat temps enrere. Com se sol dir als contes, 'fa molts i molts d'anys...'. Recordo per exemple quan vaig començar a estudiar francès el que s'explicava de 'Tartarin de Tarascon' que va matar un ase tot pensant-se que es tractava d'un lleó. I parlant d'ases, el de Mas de Barberans, però també de Solsona, que el pujaven al campanar lligat pel coll amb una corda perquè es mengés un llicsó que havia crescut a la paret. A Xert, d'on es diu que 's'ha de passar despert' perquè una vegada a un venedor ambulat de Vinaròs que pujava a Morella a vendre les seves mercaderies, en arribar dormint amb el seu carro i matxo a la població, li van prendre tot i li van girar el carro cap a casa. A Sant Pol de Mar, comarca del Maresme on els forasters pregunten: ‘Sant Pol quina hora és?’ I tot arranca de quan van instal·lar un rellotge de sol que per a protegir-lo de les inclemències del temps van decidir posar-li una teuladeta. En alguns casos, com a Calatayud, província de Saragossa, els hi sabia greu que diguessin: 'Si vas a Calatayud pregunta por la Dolores'... Si continues cantant la tradicional cançó t'adones del perquè: 'Que una copla la mató de vergüenza y sinsabores' (pel que sembla la van 'deshonrar'). Afortunadament, fa uns anys van convertir a la Dolores en l’heroïna local i la van fer filla adoptiva. En canvi, hi ha d'altres pobles com Masdenverge on sempre s’ha reivindicat un fet que va passar a la població i els va 'marcar' per sempre: la caiguda d'un globus aerostàtic. Un exemple és el de la primera penya taurina que hi va haver al poble i que portava per nom 'el Globo'. No contents amb això, des de fa poc, l'Ajuntament ha instal·lat un cartell a l'entrada de la població segons s'arriba d'Amposta on es pot llegir la següent cobla: EL GLOBO / A Masdenverge va caure un globo,/ i el va arreplegar el fill del Pono./ Una xiqueta que escoquerava,/ de vore el globo se desmaiava./ Ai la mare, mare, vingue,/ vingue, mare, que ho vorà,/ tota pleneta de polvos,/ per la cara i per la ma./ Les dones dien: son capellans,/ los hòmens dien: no és veritat,/ que això és un globo que hauran enviat/. Lo senyor metge que s’ho pensava/ volia aixecar el globo en fum de palla,/ lo senyor Grua molt atrevit,/ bufa que bufa i es va cremar el dit./ Lo senyor Mingo tot sufocat,/ volia aixecar el globo en fum d’espart./ Ja s’ha acabat la festa,/ sense vore aixecar el globo;/ Entre quatre l’aguantaven,/ també Ximo de Bartolo.

dissabte, 12 de juny del 2021

LA FOTO DEL DIA 12-06-2021

Mural de Mas de Barberans en homenatge a la pagesia obra de Miquel Wert al costat de la carretera de Roquetes a la Sénia.

dilluns, 25 de desembre del 2017

EL PSC JA NO GUANYA AL MAS DE BARBERANS

Un acudit de Ferreres de l'any 2014.

Fins fa una mica més de dos anys, a Mas de Barberans havien guanyat sempre els socialistes. Era igual que les eleccions fossin municipals, generals, autonòmiques, europees o de la cooperativa del poble. A les municipals per exemple, la candidatura del PSC sempre ha guanyat per majoria absoluta i això ha fet que des del restabliment de la democràcia tots els alcaldes fossin socialistes: primer l’amic Norberto Acisclo, posteriorment el també amic Paco Subirats i, finalment un altre amic i a més company de treball durant un bon grapat d’anys Josep Lleixà.

Però res dura sempre i aquesta ratxa socialista es va trencar el 27-S de 2015. Llavors vaig pensar que en presentar-se en coalició CDC i ERC (Junts pel Sí), a part d’independents i si a sobre tenim en compte les especials condicions d’aquelles eleccions, vaig trobar fins i tot lògic que el PSC perdé aquelles eleccions.

Però és que el passat 21-D va tornar a perdre i aquesta vegada els hereus de Convergència i Esquerra sé van presentar per separat. A Mas de Barberans el passat dijous va guanyar ERC amb un 27.64%, seguit de molt prop pel PSC (26,78)

De totes formes al PSC de Mas de Barberans li queda l’honor d’haver obtingut el percentatge de vot més alt de tota Catalunya.

Abans d’iniciar-se el procés, si bé és cert que Convergència solia arrasar per tot el territori, principalment a les zones rurals, el PSC treia un resultats acceptables a moltes poblacions importants i fins i tot pobles. El PSC era el partit de referència de l’esquerra i aquells que els votàvem, a part de sentir-nos d’esquerres, també ens sentíem catalans.

És molt trist dir-ho però ara mateix el PSC no és el partit referent de l’esquerra, així com tampoc és un partit catalanista, tot i que alguns dels meus companys que l’han votat s’ho puguin sentir.

Des de que Iceta lidera el partit, el PSC s’ha quedat al mig del no res. Ideològicament no sé sap bé on està i si a sobre alguns dirigents i simpatitzants acudeixen a les manifestacions per la unitat d’Espanya, ja me direu a mi...

M’agradaria que a partir d’aquestes eleccions s’obrís un debat real sobre on està i cap on vol anar. És evident que l’espai del centre sol ser l’ambigüitat política i un partit que va néixer d’esquerres no pot abandonar els seus ideals i valors.

Durant la campanya Iceta estava content perquè veia que les enquestes li donaven un resultat més que acceptable. Després d’aturar la caiguda en picat, deia que aquestes eleccions eren les de la recuperació. Però l’única enquesta vàlida és la del dia de les eleccions després de que acabi el recompte de vots. Finalment van ser uns 50.000 vots més que les darreres eleccions. Si tenim en compte que aquesta vegada la participació va ser força superior a la de fa dos anys, a part de que Junts per Avançar que sé presentava en coalició amb el PSC va treure llavors uns 200.000 vots i tot i que aquesta vegada ha tret un diputat més, sé pot afirmar que el PSC segueix submergit al pou de la indiferència política.

Un partit que vulgui tenir futur i aspiri a governar ha de tenir una base social amplia i nodrir-se de saba nova, és a dir, de joves que sé sentit atrets pel compromís social, valors i ideologia que representa i el PSC de se fa molt, fallen precisament per aquesta base: els joves no sé senten atrets pel que avui representa el PSC.

https://eleccions.ara.cat/parlament-21d/resultats/municipi/43/77/99/9/mas-de-barberans

dilluns, 2 d’octubre del 2017

VOTS PER COPS

La Guardia Civil estava repartint llenya a tort i dret a la Ràpita. Les imatges que ens enviava quasi en directe un dels nostres fills eren impactants. La multitud que hi havia congregada prop del pavelló firal sé la veia amb actitud cívica i per a res violenta. Això sí, no desistien de la seva voluntat de votar tot i els impediments de la Guardia Civil que no van dubtar en repartir cops de porra per a fer prevaldre la seva autoritat. El clima de tensió va anar pujant gradualment fins que la gent s’hi fan enfrontar (segons algunes informacions hi va haver llançament de pedres) i els van fer recular. Finalment van optar en marxar a un altre poble per a dur a terme accions similars. El balanç total de ferits que es van atendre al CAP municipal va passar de la quarantena. No consta que cap guàrdia civil resultés ferit.

El Poble Nou del Delta, Roquetes i Móra la Nova van ser escenaris de la violència exercida pels antiavalots de la Guardia Civil. Tot i que es van veure imatges dels vehicles policials apropant-se al Mas de Barberans, segons el testimoni del propi alcalde, finalment no van accedir al poble. També van circular imatges de diversos vehicles policials aparcats prop d’Amposta, concretament al polígon de les Tosses, però sembla ser que hi van anar per a dinar.

Les imatges de Roquetes també van ser demolidores. Durant una estona s’hi van poder veure els robocops de la Guardia Civil trencant els vidres de la porta per accedir al pavelló d’esports. Els que en aquell moment es trobaven al seu interior els van donar totes les facilitats per tal de que no hi hagués cap més incident. Tot i això, segons un testimoni presencial, quan abandonaven el pavelló, van trencar algun retrovisor dels cotxes que hi havia aparcats. Calia tanta violència? Definitivament no!

Ja per la nit, a la Sexta, Cristina Pardo va entrevistar Josep Cuní. El periodista català va afirmar que molts dels que ahir van anar a votar ho van decidit al darrer moment després de veure la extrema violència que havien emprat la policia a diversos punts de la geografia catalana. Jo vaig ser un d’aquests.

Per tant, tot i les votacions van estar plenes d’incidents (sense suport informàtic i amb la confiscació d’urnes), per les diferents imatges que es van anar veient i per la pròpia experiència que vaig tenir, van ser un èxit. Cal agrair l’extraordinària col·laboració tant del Govern d’Espanya con de la policia que va arribar a Catalunya expressament per a portar a terme les accions que es van poder veure per tots els mitjans possibles.

A Amposta, en un principi es podia votar a la seu de les dues societats musicals: la Lira i la Fila i també al pavelló firal, ja que les seus habituals (instituts, col·legis, museu) van ser precintats pels Mossos. Precisament estava davant del museu amb la meva gosseta quan una persona es va apropar a la porta. Li vaig dir que estava precintat i tal com s’hi podia llegir a un cartell escrit a ma, avisava a la gent que es podia votar al pavelló. Me va dir que era l’encarregat d’obrir el museu i que hi havia d’accedir. Finalment ho va fer per una porta lateral. No tinc con constància de si el museu va obrir ahir als visitants.

Al pavelló firal s’hi van habilitar diverses meses que, en teoria representaven els col·legis electorals clausurats, tot i que com a darrera hora es van habilitat col·legis electorals universals, s’hi podia votar a qualsevol de qualsevol municipi.

La nit anterior el pavelló firal va estar cedir a la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta que va organitzar el sopar per a les colles que hores abans havien actuat conjuntament amb la colla territorial per la seva diada del 4t aniversari. Després del sopar hi va haver festa i en acabar alguns s’hi van quedar a dormir, com per exemple els membres dels Nyerros de la Plana.

Uns crits de votarem, votarem, els van sobresaltar al cap de poc d’haver-se gitat. Els hi van dir que havien de marxar ja que s’hi havia de votar. D’un magatzem interior es van treure les urnes que un company de la colla havia dipositat pocs dies abans i que, tal com li van demanar, va guardar un mutis total sobre el tema.

Què podien fer els castellers? Posar-se al darrere de la barra que havien muntat per a la festa i servir begudes a tots aquells que volien beure. La nit anterior ningú es podia imaginar que es fes tant de calaix...

dissabte, 23 de setembre del 2017

SUCURSALS I CORRESPONSALS

Mas de Barberans.

Només cal donar un tomb pels carrer de qualsevol ciutat o poble per adonar-se’n de la gran quantitat d’oficines bancàries que han tancat en els darrers anys, moltes d’elles obertes durant els anys de la bombolla immobiliària a la recerca de nous clients.

Quan jo era menut, no hi havia més caixes d’estalvis que la Caixa, la Caixa de Tarragona (la Provincial) i la Rural. En canvi, durant la dècada passada a Amposta van obrir les de Sabadell, Terrassa, Manresa i Manlleu, de les que ja no queda ni rastre perquè s’han acabat fusionant amb altres entitats financeres que ja tenien oficina oberta. Als bancs els hi ha passat ben bé el mateix: el Pastor, el Banesto, el Popular (tot i que de moment me sembla que encara conserva el nom i l’emplaçament), etc.

Tot i les molèsties que ha ocasionat el tancament d’oficines als llocs o més n’hi havia (aglomeracions i distància), al pobles menuts, allà on només n’hi havia una, la situació és molt més greu.

Us vaig a explicar el cas de Paüls. Com sabeu, la població més propera a Paüls és Xerta que està a una distància de 10 Km. Però el recorregut no és massa bo, ja que es tracta d’una carretera de muntanya, tot i que molt millorada respecte al traçat original de fa unes dècades.

Fins a la dècada dels anys 90 hi havia Caixa Tarragona, tot i que la persona que estava allí no era de la plantilla de l’entitat, més bé un corresponsal. Un dia, la direcció va decidir tancar la sucursal, segurament perquè pensaven que no generava prou negoci. L’Ajuntament es va mobilitzar i va negociar amb la Caixa l’obertura d’una sucursal al mateix lloc i amb el mateix responsable que tenia l’anterior entitat, però en aquest cas com a empleat. La Caixa la va mantenir oberta uns 20 anys, fins que, amb la crisi, va decidir tancar-la. Ignoro si va deixar un caixer automàtic com va per exemple Caixa Tarragona quan va tancar l’oficina de la Galera.

Als pobles menuts el percentatge d’envelliment sol ser més gran que a les ciutats. I moltes d’aquestes persones grans viuen soles i, tal vegada no tenen fills. El problema a l’hora d’obtenir efectiu per a poder comprar menjar i d’altres productes de primera necessitat és molt gran.

Per això les entitats han recuperat la figura del corresponsal, una persona de confiança per a fer algunes de les funcions que tenia l’empleat. Al Mas de Barberans, un altre poble que com Paüls es troba aïllat respecte als pobles veïns, una entitat financera també ha recuperat aquesta figura.

Fa unes setmanes un senyor va vindre a l’Agència Tributària per a donar-se d’alta d’activitat per a poder fer de corresponsal . Li vaig dir que estàvem tornant a la mateixa situació que hi havia abans de la dècada dels anys 80 i li vaig dir que ara els treballadors de la banca fan més de comercials que no de banquers, es a dir, te venen de tot, des d’una assegurança fins un telèfon mòbil o un televisor i després té suggereixen pagar-lo en terminis.

Me va dir que el meu raonament era encertat i sobre fer de banquer, me va dir que el primer curset que havia fet era sobre assegurances.

I és que els ciutadans d’un poble puguin tenir efectiu per a les transaccions domèstiques no els importa. De fet, fer aquesta tasca no donaria cap tipus de benefici a l’entitat i, per tant, han de fer d’altres coses que si que ne puguin donar, com per exemple vendre assegurances.

diumenge, 3 de setembre del 2017

DE CABASSOS, GARROFES I COVES

Si heu visitat alguna vegada el Racó dels Artesans, la Fira de les Fibres Vegetals que s’organitza anualment al Mas de Barberans des de fa 15 anys, segurament us en heu adonat de les possibilitats que té la llata, que no és un altra cosa que les tires de les fulles del margalló secades al sol i trenades.

Tradicionalment els objectes més comuns fets amb llata són els cabassos i les sàries (alforges), encara que jo també recordo, ventadors, romanes i senalles (que són uns cabassos molt menuts)

No cal ser cap expert per adonar-se’n de que el que avui se considera artesania, en un altre temps va ser una indústria de subsistència adaptada al lloc, es a dir, es duia a terme allà on hi havia menys recursos i també la matèria primera necessària.

Els pobles del Port (així el vaig conèixer i així m’agrada anomenar-lo): Mas de Barberans, Alfara de Carles, els Reguers (que és pedania de Tortosa)), són on tradicionalment més s’ha treballat la llata. Fins i tot hi ha una dita que diu: Als Reguers, cabassos i paners...

A la Galera, el meu poble, com imagino que passava a d’altres pobles com Santa Bàrbara i Godall, hi baixaven els masovers que, en aquest cas és el gentilici dels habitants del Mas de Barberans, a vendre o bescanviar els seus articles. Normalment eren cabassos que els pagesos empraven per a posar-hi les olives que plegaven des de ben entrada la tardor fins el començament de la primavera (hi havia campanya que durava 6 mesos) Tot i que també n’hi havia de mida més gran per a les garrofes i més menuts per als xiquets, ja que tota la família ajudava en les tasques del camp.

Tal com explicava, els cabassos i d’altres productes que podien baixar amb el carro se venien, però també es podien bescanviar per garrofes, un aliment bàsic per als animals de tir tant necessaris en aquella època.

Als pobles de la plana (topogràficament el Pla de la Galera) les sàries tenien poc ús. Era als pobles de muntanya com el propi Mas de Barberans o Godall, que per l’orografia del terreny, s’usaven molt més, ja que sovint s’havia de passar per senderes o camins molt estrets per on els carros no podien passar.

De tots els masovers que baixaven vendre cabassos a la Galera, el més popular era Julio, un jove una mica curt de gambals. Demanava 1 pesseta amb 50 cèntims per cabàs, però com que a molta gents els hi feia compassió, li volien donar 2 pessetes. Però Julio s’hi negava.

-Ma mare m’ha dit que 1,50...

Per no haver de tornar al Mas a dormir, Julio pernoctava a una cova que hi havia al barranc de la Galera, una mica més amunt del Calvari. Els galerencs van acabar per batejar-la com la cova de Julio.

De menut, mentre jugàvem pel barranc, per les immediacions del Caragol, hi havia anat alguna vegada. Era una cova de dimensions reduïdes on havies de caminar semiacotxat. El sostre estava ennegrit per la fum del foc que hi solia fer Julio per a no passar fred les nits més gelades.

Tot i que no ho puc assegurar, crec que la cova de Julio va desaparèixer amb la construcció del pont de la variant de la carretera TP-3311 que és la que va de Santa Bàrbara a la Sénia i que abans passava pel centre de la Galera.

https://lasajolida.com/2014/04/fer-llata-un-ofici-una-tradicio/