CARTA PUBLICADA A DIARI DE TARRAGONA

UNA SORTIDA DIGNA

El debat dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) és sense cap mena de dubte el més transcendent dels que es fan al llarg de l’any i sovint, de la seva aprovació depèn la continuïtat de la legislatura. L’any 1988 vaig tenir el plaer de poder assistir personalment al primer dia del debat. El discurs de presentació dels pressupostos va anar a càrrec de Carlos Solchaga, Ministre d’Economia i Hisenda del Govern de Felipe González. Prova de la seva importància és que l’hemicicle estava ple (no recordo que hi hagés cap escó buit) i fins i tot hi assistia Adolfo Suárez, qui fora el primer president del govern espanyol després de la dictadura, un fet prou inusual ja que no acostumava a assistir als plenaris del Congrés. El suport dels diferents grups parlamentaris als PGE sol ser una mena de mercadeig: Què me dones a canvi del meu vot favorable? Per als de 2021, Ferran Bel, l’exalcalde de Tortosa, al capdavant dels 4 diputats del PDECAT ha aconseguit del govern de l’Estat la promesa de fer un estudi sobre la viabilitat d’una sortida de l’AP-7 a la comarca del Montsià. Durant anys, la construcció d’una sortida de l’autopista per a donar servei als pobles de l’interior de la comarca, va ser llargament reivindicada el grup municipal del PSC que la incloïa sempre al seu programa electoral. Si no sou del Montsià potser no us heu fixat mai, però la comarca més meridional de Catalunya no té cap sortida de l’autopista, mentre que la del Baix Ebre en té 4: una a l’Ametlla de Mar, una altra a l’Ampolla i dues al terme de l’Aldea. La següent sortida en direcció Sud ja és la de Vinaròs. Si alguna vegada s’arribés a fer una sortida dintre de la comarca del Montsià (cosa que dubto que s’acabi fent mai), s’hauria de fer a la part de dalt d’Amposta, on la comunicació amb l’interior de la comarca és més directa. Fa anys, les principals partides d’inversió previstes als PGE per a les comarques ebrenques anaven destinades a la construcció d’un nou carril a la via fèrria. Cal recordar que fins fa pocs anys des de Castelló a Tarragona només hi havia una única via. Però a l’hora d’avaluar-ne les inversions fetes al territori cal tenir en compte que una gran part de les competències les té la Generalitat de Catalunya i és aquesta qui ha de garantir les inversions necessàries per a que el nostre territori no quedi endarrerit ni econòmica ni socialment respecte a la resta de territoris de Catalunya. No obstant, l’Estat té una assignatura pendent, la més important: la regeneració del Delta de l’Ebre. Tot i que en els darrers mesos s’han fet grans aportacions d’arena per tal de pal•liar els danys produïts com a conseqüència de la tempesta Glòria de principis d’any, el cert és que el mal és endèmic i ve de molt més lluny, d’ençà de la construcció dels grans embassaments de Mequinensa, Riba-roja d’Ebre i Flix. La gent del Montsià així com de totes les Terres de l’Ebre fa temps que estem esperant una sortida digna per part de l’Estat... Però no tant de l’AP-7, sinó a la solució definitiva a la regressió del nostre delta.

ELS CORRUPTES ES VAN CITAR A TORTOSA

Façana fluvial de la catedral de Tortosa. 

Corria l’any 2000. El PP governava a Madrid i València, mentre que CiU ho feia a Catalunya.

Tortosa, capital històrica de les comarques del Sud de Catalunya i pràcticament equidistant de Barcelona i València és també seu del bisbat del mateix nom. La Fundació la Caixa juntament amb el bisbat tortosí van organitzar l’exposició Fidei Speculum d’art litúrgic.

El bisbat de Tortosa, recordem-ho, a part de les parròquies comarques catalanes del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, també incorpora pobles del Priorat, Baix Camp, així com la major part de les del Nord de Castelló (el Baix Maestrat, l’Alt Maestrat i els Ports).

A part de Xavier Salinas, el bisbe d’aquella època, van inaugurar l’exposició el president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i el de la valenciana Eduardo Zaplana que, amb aquesta finalitat van desplaçar-se fins a Tortosa.  

Per Internet no he pogut trobar informació sobre aquella inauguració, però afortunadament he localitzat una pàgina del Col·lectiu Ullal de Sollana (un poble de l’Albufera d’on és fill el meu amic Vicent Benito) on s’explica amb pèls i senyals l’excursió que van organitzar per a visitar l’exposició. Va ser el dissabte 15 de juliol.  

El que s’hagués pogut convertir en una simple anècdota, sembla ser que va servir per mercadejar amb l’aigua de l’Ebre i vendre-la al millor postor.

Afirmen alguns testimonis, que una vegada acabat l’acte protocol·lari de la inauguració de l’exposició, els dos presidents van deixar plantats el bisbe i a la resta d’assistents i van marxar plegats, tot i que s’ignora on van anar.

Catalunya feia temps que demanava a Aznar millorar el seu finançament, mentre que València sospirava (i encara sospira) per a que l’aigua del riu regués la seva comunitat.

El Molt Poc Honorable Jordi Pujol va renunciar a una part de les seves funcions deixant desemparades les comarques del Sud a l’acceptar el transvasament de l’Ebre.

Un any després d’aquella trobada de corruptes a Tortosa, el BOE del 6 de juliol, publicava la Llei 10/2001 de 5 de juliol del Pla Hidrològic Nacional.

EL CANAL XERTA-SÉNIA: PER A QUÈ? PER A QUI?

El canal Xerta-riu Sénia pel terme de Santa Bàrbara.

Quan encara s’estan avaluant els danys causats per la borrasca Glòria que tan va malmetre el delta de l’Ebre... Quan més que mai s’està treballant per a què, finalment, puguin arribar els anhelats sediments... Quan des de la PDE s’està qüestionant l’aigua que va cap el camp de Tarragona... Quan s’està debatent sobre el futur de la nostra pagesia massa collada pels preus que els hi paguen en origen per part dels intermediaris dels sector (principalment les grans cadenes de distribució alimentària)... Quan tot això passa, encara surten veus que reclamen la finalització del canal Xerta-riu Sénia... Inaudit!

I no són veus anònimes, sinó persones influents que tenen els canals necessaris per a fer arribar els seus missatges a un sector important de l’opinió pública en general.  

Arribat a aquest punt, me pregunto:

Per a què acabar el canal Xerta-riu Sénia? Reconec que fa anys estava a favor de que es fera. Però vistes les circumstàncies actuals penso que seria un disbarat terrible que s’acabés. Fa anys que l’Ebre i el seu delta són uns malalts crònics i sinó s’apliquen mesures urgents i continuades, només caldrà esperar una cosa: la seva mort. Indubtablement, més regadius, encara que siguin per a regar el nostre territori, no és cap solució, sinó un agreujament del problema.

Per a qui seria aquesta aigua? Al futur, no ho dubteu, l’aigua serà per a qui la pugui pagar. Tal com ha passat a d’altres llocs, d’avant d’una eventual oferta d’aigua, les explotacions agràries de les planes de Santa Bàrbara i la Galera acabarien sent comprades per grans terratinents aliens al territori amb l’única finalitat de transformar els actuals conreus per a fer una agricultura menys sostenible però molt més rendible per als seus interessos econòmics.     

Avui en dia, demanar la finalització del canal és anar en contra el territori i defensar els interessos de les multinacionals del sector que, a la vegada, van en contra dels petits agricultors i ramaders que, sortadament, encara ens queden.  

LES DIFÍCILS RELACIONS ENTRE PAGESOS I ECOLOGISTES

Olivera monumental del terme d'Ulldecona. 

És evident que entre la pagesia (i per extensió la ramaderia) i l’ecologisme mai hi ha hagut una bona relació.

A molts de ciutadans de les Terres de l’Ebre ens va entrar la consciència ecològica fa més de 20 anys quan ens vam veure amenaçats pel transvasament, encara que d’altres (menys) ja van començar a ser ecologistes uns anys abans pel mateix motiu... Però semblava que llavors la cosa no anava tan en serio... Va ser l’any 2000 quan el govern d’Aznar va redactar el PHN quantificant els metres cúbics que s’havien de transvasar de l’Ebre cap a d’altres conques, tot i l’existència de projectes anteriors o de la posada en marxa de l’anomenat mini transvasament al Camp de Tarragona.

Immediatament, pagesos de pobles de secà van posar el crit al cel reclamant la immediata posada en marxa del canal Xerta-riu Sénia, un projecte encallat i que en un principi sembla que havia de portar l’aigua de l’Ebre per a la industria siderúrgica de Sagunt.

Però el PP no va desistir mai de la idea de portar-la més enllà aprofitant la via oberta del canal. De fet, qui va ser Ministra de Media Ambient amb Aznar Elvira Rodríguez va anar a supervisar les obres que s’estaven fent al terme de Vinaròs i on se va trobar amb el rebuig per part dels membres de la PDE.

La darrera confrontació entre pagesos i ecologistes (o simplement defensors del patrimoni) s’està donant ara mateix.

La rotonda dels 'nusos' a la C-12, entre Tortosa i Roquetes. 

Després de molts anys, sembla que el Parlament de Catalunya estaria a favor de protegir el patrimoni natural que suposen les oliveres mil·lenàries inventariades al Territori del Sénia. Però els pagesos s’hi oposen. Els motius no son d’altres que econòmics. Per una part reclamen el dret de vendre les seves oliveres (per alguna cosa son seves) i per l’altre demanen que el govern, a part de defensar les oliveres mil·lenàries també defensi el conreu de la resta de les oliveres per a que els pagesos puguin seguir vivint de la seva activitat.

Penso que no és incompatible defensar la pagesia i el patrimoni. El que no me queda tan clar és que se pugui tolerar l’espoli d’oliveres que representen un patrimoni natural d’un valor incalculable.  

Com a amant de la nostra terra sempre estaré agraït l’encomiable feina duta a terme per la Mancomunitat de la Taula del Sénia i la plataforma Salvem lo Montsià en general i per Jaume Antich i Tere Adell i tot la resta de gent que rema a favor de mantenir el que ja tenim en particular.   

Veure els museus naturals de l’Arion d’Ulldecona o el Pou del Mas de la Jana me representa una satisfacció difícil d’explicar. I si a part de protegir el patrimoni ho complementem amb la utilització de l’oli per part dels millors restaurants de la zona, estarem donant un plus de qualitat a aquell turisme que busca alguna cosa més que sol i platja.

Les Terres de l’Ebre tenen un gran potencial històric, monumental, paisatgístic, agrícola i gastronòmic. L’única cosa que cal és saber-ho aprofitar i extreure’n el màxim rendiment possible. 

MES INFORMACIÓ:

https://lluitescompartides.cat/lluites/lluites-2000-2009/mobilitzacions-contra-transvasament-lebre/

LA NOSTRA RIBERA 576

LA NOSTRA RIBERA 575

LA NOSTRA RIBERA 574

LA NOSTRA RIBERA 573

LA NOSTRA RIBERA 572

LA NOSTRA RIBERA 571

LA NOSTRA RIBERA 570

 

AIGUA CAP AMUNT, AIGUA CAP AVALL

Les comunitats de regants d’Espanya acaben de celebrar un congrés a la població de Torrevella, província d’Alacant.

De la poca informació que ha transcendit destaca la petició d’un nou Pla Hidrològic Nacional. Un més... I tot per a prevenir el canvi climàtic.

Quan començo a escriure aquest post, està plovent... I sembla que ho fa amb ganes. Està plovent després d’una tardor, un hivern i un inici de primavera que han estat molts més secs del que és habitual a les nostres terres. Bona prova d’això és l’estat en el que se troba el pantà d’Ulldecona, pràcticament buit.

Sóc del Delta (bé, adoptiu perquè vaig néixer a la Galera) i com a tal me’l estimo. L’he sortit a defensar quan ha fet falta i no dubtaré ni un sol instant tornar-ho a fer quan sigui precís.

Com sabeu al nostre territori, de les diverses comunitats de regants que hi ha ne destaquen dues: la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre o Sindicat Agrícola de l’Ebre i la Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l’Ebre.

El de l’Esquerra, el que té la seu a la Casa de les Aigües de Tortosa (palau Montagut), després de estar governant durant molts anys per cacics, els anys més durs de la lluita contra el PHN d’Aznar se va aconseguir desbancar-los i posar al seu lloc regants propers a la Plataforma en Defensa de l’Ebre. .

Però amb el de la dreta no passa el mateix. Amb estructures pràcticament medievals, l’actual president ha sabut aturar qualsevol intent de renovació.

Des de sempre, la majoria de les comunitats de regants, ambicionen un PHN que els hi faciliti la venda de l’aigua cap a d’altres conques. Tant cap al Nord com cap al Sud. D’aquí que l’establiment d’un cabal mínim a l’Ebre sigui tan imprescindible; tot i que encara seria millor que baixés pel riu l’aigua que ha de baixar sense cap mena d’intromissions externes. I per a què això pugui ser així s’ha d’acabar amb l’especulació i mercantilisme de l’aigua i millorar els sistemes de reg per a fer-los més eficients.

Però el que més crida l’atenció de les conclusions del congrés de Torrevella a l’hora de reclamar un nou PHN és que se posi com excusa el canvi climàtic. Estructures del segle XIX, teories del XXI...  

No sé que van votar les dues comunitats de regants més representatives del territori. Ni tan sols sé si hi van assistir, ja que les seves webs no estan actualitzades i, per tant, no ofereixen cap tipus d’informació sobre aquest particular.

Com sabeu, un dels punts més febles del planeta davant del canvi climàtic és precisament el nostre Delta. Per tant, cap transvasament ajudarà a pal·liar el dèficit d’aigua i sediments que té actualment.

Per tant, si els regants estimen el Delta haurien d’haver votat en contra i haver emès un vot particular de defensa aferrissada d’un ecosistema tant fràgil com el que tenim.

De no ser així i una vegada més, s’ha tornat a fallar al territori en pro dels interessos d’uns pocs però que tenen a les seves mans una gran capacitat de control sobre la majoria dels petits propietaris del Delta.  

L'AVINGUDA DE L'EBRE PER AMPOSTA