EL CANAL XERTA-SÉNIA: PER A QUÈ? PER A QUI?

El canal Xerta-riu Sénia pel terme de Santa Bàrbara.

Quan encara s’estan avaluant els danys causats per la borrasca Glòria que tan va malmetre el delta de l’Ebre... Quan més que mai s’està treballant per a què, finalment, puguin arribar els anhelats sediments... Quan des de la PDE s’està qüestionant l’aigua que va cap el camp de Tarragona... Quan s’està debatent sobre el futur de la nostra pagesia massa collada pels preus que els hi paguen en origen per part dels intermediaris dels sector (principalment les grans cadenes de distribució alimentària)... Quan tot això passa, encara surten veus que reclamen la finalització del canal Xerta-riu Sénia... Inaudit!

I no són veus anònimes, sinó persones influents que tenen els canals necessaris per a fer arribar els seus missatges a un sector important de l’opinió pública en general.  

Arribat a aquest punt, me pregunto:

Per a què acabar el canal Xerta-riu Sénia? Reconec que fa anys estava a favor de que es fera. Però vistes les circumstàncies actuals penso que seria un disbarat terrible que s’acabés. Fa anys que l’Ebre i el seu delta són uns malalts crònics i sinó s’apliquen mesures urgents i continuades, només caldrà esperar una cosa: la seva mort. Indubtablement, més regadius, encara que siguin per a regar el nostre territori, no és cap solució, sinó un agreujament del problema.

Per a qui seria aquesta aigua? Al futur, no ho dubteu, l’aigua serà per a qui la pugui pagar. Tal com ha passat a d’altres llocs, d’avant d’una eventual oferta d’aigua, les explotacions agràries de les planes de Santa Bàrbara i la Galera acabarien sent comprades per grans terratinents aliens al territori amb l’única finalitat de transformar els actuals conreus per a fer una agricultura menys sostenible però molt més rendible per als seus interessos econòmics.     

Avui en dia, demanar la finalització del canal és anar en contra el territori i defensar els interessos de les multinacionals del sector que, a la vegada, van en contra dels petits agricultors i ramaders que, sortadament, encara ens queden.  

LA MARE DELS OUS

Paquets d'arròs Montsià el dia de la inauguració del Carrefour d'Amposta. 

De menut (i d’això ja fa molts anys) me van explicar que un pagès va posar una nota amagada entre les fulles d’una col. A la nota posava una cosa així: M’han comprat aquesta col per una pesseta, m’agradaria que me diguéreu quan heu pagat vosaltres. També hi havia un número de telèfon esperant resposta.

En aquell temps encara no hi havia grans supermercats, però els intermediaris ja tenien uns marges de benefici desorbitats. La primera vegada que vaig sentir parlar del Carrefour va ser l’any 1976 i era el de Barcelona, més ben dit, el del Prat de Llobregat, obert un parell d’anys abans.

Ha hagut de passar més de 40 anys per a que finalment l’administració, sembla, s’hagi plantejat controlar d’alguna manera els marges comercials que apliquen majoritàriament les grans superfícies i els intermediaris que encara hi queden.

Ampolles d'oli Grusco el dia de ció del Carrefour d'Amposta.

D’aquesta manera es vol aconseguir que el pagès (i per extensió el ramader) pugui viure de la terra sense perjudicar el consumidor. La tasca no és fàcil, però ningú ha dit que ho hauria de ser. Invertir l’actual situació seria la mare dels ous per afavorir l’economia del sector primari.

També és important reduir despeses en transport i de passada disminuir emissions de CO2 a l’atmosfera (ja que el transport de mercaderies es fa majoritàriament per carretera) i per aconseguir-ho res millor que comprar productes dels anomenats de Km 0 a les botigues del barri.  

Acabaré amb un acudit del malaguanyat i recordat Forges. Un dia anava un caminant pel carrer quan de sobte sé li va aparèixer un atracador: 

-Mans en l’aire, això és un atracament... 

-No facis bajanades ximplet que soc intermediari...

-Ui! Perdó mestre...  

JA LA TENIM AQUÍ!

Ja ha arribat! Tot i que alguns i diuen la Dolorosa, la veritat és que d’altres l’esperen amb ansietat. La prova del que dic és que en aquests primers dies sé n’estan presentant a un ritme de 700 per minut. Estic parlant de la Declaració de la Renda o de l’IRPF, que tant dona. I si això és així és perquè hi ha molts contribuents que esperen que els retornin diners.  

El termini per a presentar les declaracions va començar ahir dia 4 d’abril i acabarà el 2 de juliol, ja que el 30 de juny és dissabte. Entre les principals novetats d’aquest any és la incorporació d’una app per a que se pugui confirmar la renda pel mòbil, així com la campanya Li truquem que, com el seu nom indica, l’AEAT trucarà a determinats contribuents per a confeccionar-los la declaració (sempre que s’hagi sol·licitat)

Quan arriba aquesta època tota informació sobre aquest tema és poca, ja que la Declaració de la Renda té una gran importància ja no tan sols en el món econòmic i financer, sinó també en el social. De fet, algunes revistes digitals de les nostres terres, com per exemple l’Aguaita, ja han publicat les novetats més importants per aquest any.

Com extreballador de l’Agència Tributària espanyola el tema de la Declaració de la Renda sempre m’ha interessat molt. Crec que sobra l’obvietat. I sempre m’he fixat molt en el tema dels mòduls de l’agricultura que, des del meu punt de vista són d’una vital importància per a gran part de la gent de les nostres terres que com sabeu, són majoritàriament agrícoles i ramaderes.

Fa uns dies vaig llegir que el Ministeri d’Hisenda afavorirà els agricultors i ramaders que han patit més severament la sequera que va afectar el conjunt del territori espanyol durant l’any passat, sempre que estiguin acollits al règim de mòduls. Cal dia però que la majoria d’anys el tractament no ha estat equànime i que alguns territoris s’han vist més beneficiats que d’altres sense saber exactament quins han estat els motius pels quals ha passat això.

L’ordre de mòduls va ser publicada el passat 2d’abril (una data poc comuna, ja que quasi tots els anys esperaven publicar-la a finals del mes d’abril)

A les nostres terres les produccions més generalitzades són les oliveres, els cítrics, les ametlles, l’arròs i la vinya. I tot i que la majoria dels pagesos tenen les seves explotacions dintre de les comarques de la pròpia província, n’hi ha que també ne tenen a les del Nord de Castelló, com per exemple els productors de cítrics d’Alcanar que tenen moltes de les seves explotacions al terme municipal de Vinaròs.

Els nous índex per a fer la Declaració de la Renda de l’any passat (recordeu que sempre sé fa la de l’any anterior) són:

-Arròs: 0,11 (l’Aldea, l’Ampolla, Camarles i Deltebre) No diu res dels altres termes tot i que en alguns també hi puguin haver explotacions: Tortosa, la Ràpita...

-Cítrics: 0,18 (comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d’Ebre)

-Olives: 0,13 (comarques del Baix Ebre i el Montsià)

-Cunicultura: 0,07 (tot el territori nacional)

No han tingut en compte per a res la garrofa com si que s’havia fet els altres anys. 

A les comarques del Nord de Castelló els cítrics també estan al 0,18, el mateix percentatge que les olives que, per tantes superior al de les comarques de Tarragona.    

PARLEM DE LA RENDA? (1)

Des de fa anys, quan arriba l'hora de passar comptes amb el fisc espanyol, us parlo d’algun aspecte de la Renda. 

És cert que per a la campanya que s’està fent ara mateix no hi ha hagut diferències substancials amb la de l’exercici passat, tret de que s’ha suprimit el programa PADRE i s’ha d’accedir a la Renda WEB de cadascú des de la pàgina de l‘Agència Tributària.

Quasi cada any us he parlat dels mòduls d’agricultura. Els que teniu ingressos agraris segur que sabeu de que us parlo... No obstant ho explicaré.

Per aquells pagesos acollits a mòduls, el rendiment dels seus productes es calcula a partir d’uns índex (percentatge de benefici sense tenir en compte cap despesa) Tot i això, cada any, normalment a finals d’abril, quan ha de començar la part més intensiva de la campanya, surten uns nous índex correctors que sempre van a la baixa. Es a dir, el rendiment net dels productes sé sol rebaixar considerablement la qual cosa beneficia els agricultors. Ara bé, això té un sentit, no cregueu que es fa per fer-se.

La disminució dels índex és degut a una sèrie de circumstàncies excepcionals, normalment climatològiques: ventades, pedregades, sequera... En teoria el Ministeri d’Agricultura consulta als agents agraris (sindicats, cooperatives...) i després d’estudiar-ho se trasllada al Ministeri d’Hisenda per a que els aprovi.

Us posaré un exemples que repercuteixen a les nostres comarques ebrenques:

-Cítrics: 0,18

-Fruits secs: 0,18

-Productes de l’olivera: 0,13.  

-Arròs: 0,13

Només uns pocs productes estan rebaixats.    

Però com cada any hi ha una cosa que me crida poderosament l’atenció. El rendiment dels cítrics a Alcanar està, com ja he dit, al 0,18% i en canvi a Vinaròs (els dos termes només estan separats pel riu Sénia), al 0,09, o sigui a la meitat. És què la climatologia és diferent? Sempre he pensat que el motiu és que els agents agraris del País Valencià pressionen més o tenen més influència. No hi ha cap altra explicació.

De l’Ordre de mòduls només m’he fixat en unes quantes coses, majoritàriament les que afecten als pagesos de la zona, però n’hi ha alguna de xocant. O no és xocant que els cítrics del terme de Castell de Cabres també estiguin al 0,18? Potser qui no conegui la zona, no hi caurà, però els que som de per aquí, pesem: Cítrics a Castell de Cabres? Au, va... Amb el fred que fa l’hivern a Castell de Cabres, no n’acamparia cap...

Demà us parlaré d’alguns aspectes que obliguen a fer la renda i que és una putada... (Perdó per la paraula però és que és així mateix) 

Qui teniu tota l'Ordre de mòduls agraris i ramaders per si voleu consultar-la al detall. 

https://www.boe.es/boe/dias/2017/05/04/pdfs/BOE-A-2017-4822.pdf

L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA L’HA TORNAT A ‘LIAR’

Ja m’estranyava a mi que passés la campanya de la renda sense parlar d’alguna situació controvertida similar a les que s’han donat en exercicis precedents.
Intentaré ser breu i didàctic. Al BOE del passat 24 d’abril es ca publicar una Ordre Ministerial en la que es reduïen per a l’any 2014 el rendiment de diversos productes agraris i ramaders. Fins aquí res de nou, ja que cada any en surt una de similar.
Altres anys he comentat, per exemple, la discriminació que pateixen els cítrics de Tarragona respecte als de Castelló. Aquests productes (ja sigui mandarina o taronja) tenen, d’entrada un rendiment del 0,34 es a dir, de cada 100 euros de venda, només 34 son benefici computable a la declaració de la renda.
L’Ordre Ministerial del 24 d’abril redueix fins el 0,19 els cítrics produïts a Tarragona i el 0,13 els de Castelló. És com si al riu Sénia hi hagués una frontera meteorològica que condicionés la climatologia dels territoris que hi ha al N i al S.
Per tant, aquests rendiments són els que s’havien d’aplicar a les rendes del productors de cítrics i cal suposar que tothom s’ho estava aplicant correctament.
Ara bé, resulta que el passat divendres dia 12 hi torna ha haver una Ordre Ministerial que rectificar, entre d’altres productes, els cítrics de les comarques catalanes del Baix Ebre i el Montsià i estableix un nou rendiment: el 0,09%.

- I què passa amb totes les rendes presentades i on s’havia aplicat l’anterior rendiment del 19%?
- Com s’ha de procedir en els casos de que calgui una rectificació de la declaració de la renda, ja sigui perquè ha sortit a pagar o bé perquè tens el dret a una devolució per un  import superior?    

Segons els tècnics de l’Agència Tributària de Tortosa, quan acabi el termini de presentació voluntària de la renda (30-06), tots aquells que vulguin que se’ls revisi la declaració presentada amb el 0,19 de rendiment, hauran de presentar  un escrit sol•licitant-ho expressament.
Però ah! Quan es fa la declaració de la renda, si tens diversos rendiments de productes agraris (cítrics, olives, garrofes, ametlles, etc.), no cal justificar quin rendiment correspon a cada producte, però ara sí. Ara s’hauran d’aportar els corresponents rebuts (o factures en el seu cas), així com també els corresponents rebuts de l’IBI o d’altres justificants per a verificar que els conreus es troben a les comarques afectades pel nou rendiment.
Com que no és la primera vegada que passa, cal qualificar la situació de vergonyosa i, sí, els pagesos que es troben en aquesta situació tenen motius suficients per a indignar-se.  

CAP DE SETMANA REIVINDICATIU I CULTURAL

Dissabte passat, a l’auditori de la Unió Filharmònica es va presentar el llibre Veu i Paraules al Silenci de Montserrat Soriano Montagut. La presentació va anar a càrrec de la seva amiga Susanna Ferré i va tancar l’acte l’alcalde d’Amposta Manel Ferré.

En un auditori ple de gom a gom (crec que no hi havia ni un sol seient lliure), després de les primeres intervencions es va projectar un vídeo que venia a ser un ampli resum del contingut del llibre, tot un treball antropològic sobre la dona ampostina entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX (aproximadament), centrada en alguns dels oficis més populars (i ja desapareguts) de l’època: modistes, cosidores, pentinadores, planxadores, etc.

El llibre conté més de 1.400 fotografies de persones individuals, germans i famílies senceres i està estructurat tenint en compte els diversos oficis de les protagonistes.

Sense cap mena de dubte, ha estat un gran treball de recerca al llarg de 5 anys. Durant aquest temps, l’autora ha visitat infinitat de domicilis buscant el testimoni, en alguns casos de les pròpies protagonistes, però majoritàriament dels seus familiars que, a part dels testimonis, també li han aportat les fotografies dels seus fons familiars per a completa la que és, des de el meu punt de vista, una molt completa i interessant obra.

Llibres d’aquesta temàtica o similars, són imprescindible per a conservar viva la memòria d’unes persones que, tal vegada no van estar protagonistes a la seva època, però ajuden a comprendre com era la societat en temps passats.

Només em queda felicitar a l’autora per la iniciativa que va tenir i per l’èxit que tindrà, sense cap mena de dubte, el llibre.

Ràpidament ens varem traslladar a Tortosa per assistir a la 13a Assemblea de la PDE. Allí se’ns va posar al corrent de com es troben totes les situacions que d’alguna manera afecten al riu: pla de conca, cabals mediambientals, nou pla hidrològic...

També es van anunciar noves mobilitzacions a partir de l’estiu, encara que no es va voler desvetllar ni el lloc ni la data. Tal com va dir Manolo Tomàs, s’està jugant una espècie de partida d’escacs i no sé li ha de donar avantatge al contrincant.

Al torn de paraules, Josep Juan, del Poble Nou, va demanar l’aportació de més sediments per al Delta de l’Ebre, ja que, de no ser així, acabarà per desaparèixer. 

A l’auditori Felip Pedrell de Tortosa hi havia unes 250 persones, o sigui, encara hi van quedar molts seients lliures.

Per cert, només arribar em vaig apropar a Manolo Gamundi i Ramon Carles i els hi vaig preguntar si es feia allí la manifestació dels bous... Ramon em va dir que el dia següent a Amposta, ell també hi assistiria.

Ma manifestació en defensa de la cultura, les tradicions i la festa, va tenir lloc ahir diumenge a Amposta amb un gran èxit de públic: 10.000 segons el organitzadors i 5.000 segons la polícia local. Va ser per tant, l’acte amb més participació.

Els bous, en totes les seves modalitats (de plaça, de carrer, capllaçat, embolat, retalladors...) tenen molts de defensors, tal i com es va demostrar ahir. Però també tenen detractors. NO cometre l’error de parlar de majoria silenciosa, tal com ho fan sovint els del PP. No entraré en aquest joc.

Però el que si faré és preguntar on estava la majoria dels manifestants pro activitats taurines dissabte. És que no consideren important la defensa del riu què, a la vegada és la defensa de tot un territori.

Potser algú em pot acusar de fer demagògia, però si el Delta acaba per desaparèixer, la tradició dels bous, tindrà la mateixa sort.

LES TERRES DE L’EBRE, RESERVA DE LA BIOSFERA

Se suposa que hem d’estar d’enhorabona i més contents que unes castanyoles. Ahir, les Terres de l’Ebre, el nostre territori va ser declarat per la UNESCO com reserva de la Biosfera. Bé, tot el territori no, una petita porció va quedar al marge; era el requisit que es va exigir l’any passat per a poder donar la concessió. Aquest territori és l’àrea d’influència de les centrals nuclears d’Ascó.

Quan l’any passat, amb un consens extraordinari per part de les forces vives del nostre territori, es va presentar la candidatura per primera vegada, vaig mostrar el meu escepticisme, precisament, per contenir dues centrals nuclears dintre de l’àmbit territorial i una més molt a prop, com és la existent a Vandellòs.

Llavors em van dir que no sé les havia exclòs perquè era una forma de demostrar que eren segures i que estaven totalment integrades al territori (???!!!)  Això no devia ser així perquè al primer intent es va tombar la candidatura i se’ls va exigir excloure les centrals nuclears si volien optar a la nominació. I així va ser.

Però desprès d’aquesta alegria (continguda per la meva part) la gran pregunta és: I ara què? Què representarà per al territori el reconeixement de Reserva de la Biosfera?

Aquest matí, un amic i company de treball i pagès a hores lliures, em deia que, segurament, no podrà instal·lar-se nova indústria i que a la llarga, no els deixarien usar productes fitosanitaris per a tractar les plantes. Potser sigui una visió un pèl pessimista, però crec que no va del tot desencaminat. Està clar que segons quina indústria no podrà instal·lar-se a les Terres de l’Ebre, però aquest tipus d’indústria (la més contaminant i nociva) sempre ha trobat traves quan han volgut posar-la aquí (l’ENRON a Móra la Nova, la foneria a l’Aldea...) Però el reconeixement no hauria de significar cap impediment per a la creació de noves indústries molt més vinculades al territori, com per exemple la agroalimentària o construcció naval.

Em deia el meu company que no tothom podrà viure de l’agricultura ecològica... Segurament. Però des de fa molts anys ja han estat prohibits molts de productes químics que es solien usar per a tractar la fruita o les males herbes del camp. Per tant, els que ara s’usen són molt menys agressius. La prohibició total dels fitosanitaris abocaria els nostres pagesos a una reconversió total de les seves explotacions i si no hi ha línies oficials (i especials) de crèdit, així com a subvencions, la situació podria representar la mort de la major part del sector primari del territori. 

 

Els més optimistes (i els que no ens dediquem a l’agricultura) esperem altres beneficis per al territori i, tal vegada, més importants. Primerament caldria esperar que de retruc es protegís l’Ebre i tot l’ecosistema que l’envolta per a poder acabar d’una vegada amb l’amenaça dels transvasaments.

Si a la qualitat que ja ofereix el nostre sector turístic, la nominació ha de representar un valor afegit, benvinguts siguin els visitants. Però a part de la infraestructura existent se’n haurà de crear molta més i, sobre tot, serveis complementaris a l’hostalatge i la restauració. Caldrà habilitar zones per a l’establiment de noves àrees de serveis turístics. Sobre aquest punt cal recordar que fa anys hi va haver un projecte que ja contemplava una cosa similar i, en aquell temps, no és va fer quasi que res, tret d’ampliar-ne algunes de les existents, com per exemple el Mas de la Cuixota al costat del restaurant l’Estany que regenta l’amic Lluís Garcia.

Com a conclusió, primerament caldria esvair dubtes sobre el que significa la nominació de Reserva de la Biosfera i, posteriorment, preparar a la gent del territori per al que pugui arribar en un futur proper. L’ensenyament també hauria de jugar un paper determinant com, per exemple, la creació d’una escola de cuina com la que existeix a Cambrils.    

Deixarem finalment de ser una simple reserva??  

UN ANY MÉS, ELS TONTOS DE LA PEL·LÍCULA

Cada any, quan arriben aquestes dates en que tenim que passar comptes amb el fisc, m’indigno. I, en contra del que penseu, no és perquè hagi de pagar (que també), sinó en veure les correccions dels mòduls que s’han d’aplicar a l’agricultura que fa l’Agència Tributària.

Trobo del tot increïble que hi puguin haver grans diferències entre pobles veïns de diferents comunitats autònomes. Més d’una vegada he posat l’exemple del canareu que té cítrics a un costat i l’altre del riu Sénia. Normalment (l’any passat va ser l’excepció) el rendiment al terme de Vinaròs és inferior al del terme d’Alcanar. Com si el riu Sénia fes de frontera climatològica: plou a Alcanar i no a Vinaròs o fa vent a Vinaròs i no a Alcanar... Sorprenent!

Fixeu-vos amb les dades següents (extretes del BOE del dia 23 d’abril passat):

Rendiment dels cítrics al terme d’Alcanar: 0,26 (sense cap tipus de reducció)

Id. terme de Vinaròs (de fet a tot el Baix Maestrat:  0,16, menys de la meitat que a la majoria de pobles del Montsià.

Sabeu a quins termes municipals se’ls hi ha reduït? Als de Tortosa, Aldover, Alfara de Carles, Roquetes, Xerta i Mas de Barberans (?!) En alguns d’ells, passi, però al Mas de Barberans i Alfara de Carles? És que hi ha cítrics en aquests termes?  D’haver-hi alguna explotació  serà l’excepció.  

El cas que us he exposat, no és l’únic. Sinó, mireu aquests exemples de poblacions o comarques veïnes:

Terra Alta: olives 0,26.

Peñaroya de Tastavins: olives 0,06.

Beceite, Cretas, Fuentespalda, la Fresneda, la Ginebrosa, la Portellada, Rafales, Valdeangorfa, Valdeltormo, Valderrobles, etc.: 0,16.

Lledó i Arens de Lledó (a tocar d’Arnes i Horta de Sant Joan): 0,22.

Més exemples?

Als termes de la Galera i Godall, les ametlles al 0,18, mentre que als termes veïns d’Ulldecona, Mas de Barberans o la Sénia, no tenen cap reducció (0,28)

Què s’ho facin mirar! A l’Agència Tributària no hi ha tècnics per a poder determinar el rendiment que puguen tenir els productes agraris a cada comarca o terme municipals. Però al d’Agricultura sí.

Han de ser els tècnics del Ministeri d’Agricultura qui, amb les conselleries de les diferents comunitats autònomes, més les organitzacions agràries i sindicals del sector, estableixin un criteri molt més equànime per ha que no hi hagin tantes diferències, aparentment, cap motiu.

LES FOTOS DEL DIA. LA NOSTRA AGRICULTURA

LES FOTOS DEL DIA 18-01-2012

Davant la davallada de preus que està patint el sector del cítric, els productors s'han d'espavilar si volen fer rendibles els seus negocis. 
La botella de suc de clementines de les Terres de l'Ebre i maçana està envasada per la Cooperativa Soldebre de Tortosa.
Renovar-se o morir!

DIARI DE L’AGOST. DIA 8 (dimecres)

EL SÚPER DIMARTS D’AHIR
Aquest cop no he volgut ser original a l’hora de qualificar el dia d’ahir olímpicament parlant. L’expressió “súper dimarts” s’utilitza durant les primàries americanes per a designar uns determinats dimarts que concentren un gran nombre d’eleccions estatals.
El d’ahir, a Londres, va reportar l’alegria als esportistes espanyols i, per extensió als diferents aficionats, sobre tots a aquells seguidors dels espots que van aconseguir medalla. En total van ser 3: or per a Marina Alabau en windsurf, plata per a Ona Carbonell i la tarragonina Andrea Fuentes en natació sincronitzada i una plata més per  Javier Gómez Nolla en triatló. A més a més, les noies del waterpolo van assegurar-se la plata al passar a la final olímpica. LES DONES AL PODER!! Si us heu fixat (m’imagino que sí, fins ara, totes les medalles menys una les han aconseguit les dones i l’aigua ha estat present a totes les proves.
Avui, David Cal, l’esportista espanyo que més medalles olímpiques ha aconseguit, ha guanyat la plata en C-1 1.000 metres.
 
EL PP S’ENFONSA I EL PSOE NO REMUNTA
Segons la darrera enquesta d’opinió, el PP baixava 8 punts abans del gran “cop de destral” del passat juliol. És de suposar que si l’enquesta fos posterior la davallada encara seria més gran, ja que del col·lectiu de funcionaris de l’estat que, d’on, segur, Rajoy va obtenir molts milers de vots, després d’eliminar-nos la paga extra de Nadal, no el votarien. Per tant caldria parlar d’un descens històric que ni els PSOE en el pitjor dels seus moments va patir.
Quedeu-vos amb aquesta idea. Recordeu perquè el PP amb Rajoy va perdre les eleccions generals de 2004? Per mentiders i no voler acceptar que l’atemptat de l’11-M va ser obra d’un grup terrorista islàmic. Què ha fet el PP al 2012? Mentir a la ciutadania presentant un programa electoral del que no ha complert res.
No obstant això, el PSOE no remunta. L’efecte balança de braços que quan un puja, l’altre baixa, no existeix en aquest cas. El PSOE a dures penes guanya 1 punt, mentre que IU en puja més de 2, mentre que la UPiD de Rosa Díez en guanya aproximadament 2 i CiU baixaria unes imperceptibles 2 dècimes.
Sobre la valoració dels líders cal dir que cap d’ells aprova i que ni tant sols arriben al 4 %, la qual cosa demostra la desconfiança de la ciutadania en la classe política d’aquest país. La més valorada és la Rosa Díez, seguida de Duran i Lleida (sempre he pensat que no el coneixen prou) i Cayo Lara. Rajoy està més ben valorat que Rubalcaba (què s’ho facin mirar...) 
 
L’IVA JA ENS AFECTA AQUEST MATEIX MES D’AGOST
Encara que oficialment els nous tipus de l’IVA no començaran a aplicar-se fins l’1 de setembre, el govern permet aplicar els nous tipus als consums d’electricitat, aigua, gas i telèfon que es consumirà aquest mateix mes, però que es facturarà a partir del proper. 
 
L’ONADA DE CALOR QUE VE
Es preveu que a partir d’avui arribi una onada de calor saharià. Divendres i dissabte seran els dos dies més afectats. Com a mesura de prevenció, a partir d’avui mateix es tancarà l’accés als Ports. Si volíeu anar d’excursió, caldrà que anéssiu pensant en altres alternatives. 
 
COMENÇA LA VEREMA

I jo que em pensava que no es veremava fins el setembre! El conegut celler RAIMAT començarà avui mateix la verema de les seves vinyes. Sembla ser que cada any és el primer celler en fer-ho. Però aquest any hi ha una novetat important i sorprenent: només es veremarà per la nit des de les 10 fins les 6 del matí. El motiu és que quan el raïm entra a la cava, s’ha de refredar i si es verema per la nit, no està tan calent com si es recol·lecta durant el dia. 

 

MÉS RETALLADES
El govern ha anunciat que podrà acomiadar als treballadors públics (no funcionaris) que cregui convenient. S’ha obert la veda!
Pel que sembla, també pensa eliminar l’ajut de 400 euros que ara reben els aturats als que se’ls hi acabat la prestació de l’atur. No ho han comunicat oficialment, però tot sembla que serà així.
I, per últim, volen fer pagar 700 euros als immigrants que estiguin en situació irregular. El mateix import que pagaran els rics.
Una pregunta: Qui manté a aquests il·legals? Cert que de vegades estan a càrrec de les seves famílies, però en molts de casos treballen irregularment perquè algú els hi dóna feina.

RENDA 2011

 

Des del passat dia 3 està en marxa la campanya de la Renda de 2011. Més que parlar-vos de les novetats, que n’hi ha poques,  us explicaré algunes curiositats que he anat sabent.

1a.- Per què la campanya comença va començar el dia 3 quan el primer dia laborable va ser el 2? Perquè el dia 2 és festa a la comunitat de Madrid y així, la campanya, comença el mateix dia per a tots. Sembla ser que l’any passat també va ser així. No me’n vaig assabentar.

2.- Amb la fusió de les diferents entitats financeres, a part de que per a la majoria de clients els hi ha canviat el número de compte, estava cantat que hi haurien incidències. Unnim, entitat que va aglutinar les caixes de Sabadell i Terrassa, entre d’altres, ha duplicat els rendiments de capital mobiliari, és a dir, els interessos. Per tant, cal parar atenció a l’hora d’imputar-los els rendiments i, també, quan poséssim el número de compte per als ingressos o devolucions.

3.- Aquesta és grossa. Sembla ser (de moment me’n he assabentat de 2 casos) que algunes imputacions per rendiments de treball pagats per la Generalitat de Catalunya, no consten a l’Agència Tributària, per tant, quan es confeccionen els esborranys o als fulls d’imputacions, no surten. Normalment, quan passen aquestes coses és que “el pagador” (en aquest cas la Generalitat) no ho ha declarat. Per tant, si ets treballador de la Generalitat o bé ho és la teva parella, abans de confirmar l’esborrany, faries bé en comprovar que s’hagin comptabilitzat aquests rendiments.

4.- Potser alguns recordareu que l’any passat em vaig queixar (vaig enviar una carta a diferents mitjans i, fins i tot, li vaig fer constar a l’actual delegat del govern d’Agricultura) que, des de Madrid, s’havien “oblidat” d’aquest territori a l’hora de minorar els rendiments agraris dels pagesos (o d’aquells que ho són els caps de setmana) que van per mòduls (que són més del 95 % del total d’aquest col·lectiu del nostre territori)

Aquest any la cosa s’ha quedat a mitges. Si bé ens han reduït l’oliva (del 0,32 al 0,11), les garrofes (dels 0,26 al 0,13) i la verdura (del 0,37 al 0,09) En canvi, els tema cítrics, un dels sectors més perjudicats, sé l’han tornat a oblidar, o sigui, es queden amb un rendiment del 0,26. En canvi, al Baix Maestrat, el rendiments se’ls hi ha reduït fins el 0,09. Això és una cosa que mai entendré. Cóm es possible que al costat català del riu Sénia els cítrics tinguin un rendiment del 0,26 i a l’altre costat de riu, a la part de València del 0,09? És què la climatologia no és la mateixa? És què quan plou a un costat no ho fa a l’altre?   

Aquí podeu veure el B.O.E. on surten les reduccions.   

ELS MÒDULS AGRARIS DE L’IRPF I UNA XAFARDERIA DE L'AJUNTAMENT D'AMPOSTA

Retornem al dimecres 9 de juny, al darrer ple de la legislatura 2007-2011 de l’Ajuntament d’Amposta. Encara que cronològicament va succeir en ordre invers a com ho explicaré, us contaré dues coses que van succeir abans i al final de l’acte.

En acabar el ple, i tal com vaig explicar en aquest mateix blog, va arribar l’hora dels comiats personals entre els regidors que hem compartir escó durant la legislatura passada. Alguns (la majoria) van venir en busca meva per acomiadar-me (també els funcionaris municipals que normalment assistien als plens, es a dir, secretaria Maria Cinta Vidal, la interventora Maria del Mar Medall i el que durant molts d’anys va fer de secretari en funcions Ramón Noche), també em vaig apropar a alguns com per exemple a Pere Vida, que també s’acomiadava i Josep Garriga.

Vaig aprofitar l’avinentesa amb qui va ser designat fa poques setmanes nou Delegat d’Agricultura a les Terres de l’Ebre per a demanar-li que, per a l’any vinent, s’hauria de tenir més cura a l’hora d’introduir canvis als mòduls de l’IRPF agraris. Els darrers anys no hi ha hagut pràcticament modificacions respecte al que estableix originàriament l’Agència Tributària. Això comporta, només per posar un exemple, que el percentatge de benefici dels cítrics a les comarques del Montsià i el Baix Ebre sigui d’un 26 %, mentre que a la comarca veïna del Baix Maestrat s’estableixi en un 9 %. Sense cap mena de dubte una discriminació flagrant de cara als nostre pagesos.

El tema va portar certa controvèrsia passades les eleccions municipals quan els dirigents d’Unió de Pagesos de les nostres comarques van fer responsable de la situació a l’anterior Director dels Serveix Territorials d’Agricultura Antoni Espanya que, a la vegada, va criticar l’actitud dels dirigents sindicals als qui també va acusar de passivitat davant la situació.

L’actual delegat va dir que “hi treballaria” per evitar que es torni a repetir la situació contraria que han patit els pagesos de les nostres terres en els darrers exercicis fiscals.

I ara la xafarderia. Em vaig assabentar abans de començar el ple. Segons sembla, a qui ha estat regidor d’Esports i Joventut durant la darrera legislatura i que tampoc no continuarà, és a dir “D’j Pepo”, ja li han buscat ocupació. Es tractaria d’un càrrec de confiança lligar a la regidoria d’Esports.

Ahir dissabte, tot dinant, mon fill em va dir que ell també ho havia sentit a dir i em va concretar encara una mica més: es tractaria de la gerència de l’àrea d’esports.

Després del que he llegit avui al diari el Punt sobre que l’alcalde d’Amposta vol lluitar contra la crisi, imagino que aquesta serà la seva primera mesura creant un lloc de treball ben remunerat per agrair-li els serveis prestats, com s’ha fet sovint des de que CiU governa Amposta.  

IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI XIV

Avui reemprenc una secció que ja tenia mig oblidada “Idees imaginatives per a superar la ciris”. Em vaig quedar al número XIII un 21 de setembre de 2009. Com veien no sóc gens supersticiós. Des ser-ho, segurament el “capítol XIV” l’hauria escrit ja fa molts mesos.

Ara va de productes agraris. De vegades escoltava que els pagesos d’hort solien cultivar allò que l’any anterior s’havia venut bé. Si havien estat melons de moro, a l’any següent tothom feia melons de moro. Si havien anat bé els pebrots, a la següent campanya tothom feia pebrots...

El pagès sol ser, de per si, conservador i poc amant de transformar les seves produccions. Potser perquè estan escarmentats històricament. Encara recordo quan van tenir que arrancar els presseguers perquè hi havia una superproducció després d’haver arrancat la vinya per poc productiva.

El Periódico d’avui desvela un estudi elaborat per la Universitat de Lleida en col·laboració amb la Fundació del Món rural que anima als pagesos a cultivar productes considerats, fins ara exòtics.

Segons l’estudi els terrenys del Baix Ebre i el Montsià són aptes per a cultivar ocra, litxi, cumquat, col xinesa i batata (amb “b”) La Ribera d’Ebre i la Terra Alta també son adients per a cultivar el litxi, el cumquat i la col xinesa.

És evident que per a que un producte pugui ser rendible, ha de tenir un mercat que abastir. Pareix que aquest mercat existeix i, sinó, sempre pot dedicar-se a l’exportació cap a d’altres països consumidors d’aquestes fruites i hortalisses.         

ECONOMIA I RENDIMENTS AGRARIS A L'EBRE

Llegia ahir a la Marfanta, el blog del periodista Gustau Moreno, que les Terres de l’Ebre havien recuperat quasi 1.500 llocs de treball en 3 mesos, segons les declaracions fetes per José Martín, el director dels SS.TT. de Treball de la Generalitat de Catalunya.
Tots sabem que l’atur sol ser una de les preocupacions més grans del ciutadans quan se’ls hi pregunta per la problemàtica d’un país, juntament amb el terrorisme, seguretat ciutadana, immigració, etc.
Alguna d’aquestes preocupacions la comparteixo, d’altres evidentment, no. No és el cas de l’atur, ja que la salut econòmica d’un país es mesura, en bona part, pel nombre d’aturats que té. Mesos enrere Espanya en va arribar a tenir quasi 4 milions i mig. Ara pareix que s’hagi baixat la xifra a menys dels 4 milions, però déu ni do encara el munt de gent aturada!
Em preguntava (i em pregunto) on han anat a parar la major part dels 1.500 llocs de treball creats (1.486 per a ser més exactes) I jo mateix em responc: al sector serveis, sobre tot als hotels, restaurants i altres serveix relacionats amb el turisme.
Evidentment, a l’arribar e l’època estival i amb l’arribada de turistes procedents de països europeus, americans, asiàtics, etc, però també del turisme “interior”, es a dir, del que fem la gent d’aquí quan ens desplacem sense sortir del propi país.
Però aquest llocs de treball són temporals i, en la seva majoria no es perllongaran més de l’acabament de l’estiu. Així que una vegada arribem a l’octubre, veurem (com passa cada any), com l’atur es torna a incrementar.
Hi ha que aconseguir llocs de treball estables i, sobre tot, que puguin crear riquesa. Això passa per crear indústria. Ara tenim molts de polígons industrials, vivers d’empreses, però a l’hora de la veritat la seva eficiència és molt escassa.
Les Terres de l’Ebre, històricament han estat un territori agrari. Bona part dels nostres avis i dels nostres pares vivien de la agricultura. Uns com a terratinents (o propietaris) i els altres com a jornalers. Ara, la majoria de jornalers, els treballs menys especialitzats, com són la recol•lecció dels diferents productes, la solen fer immigrants. Ma d’obra barata, poc o gens qualificada i que fa que l’agricultor pugui “defensar-se” una mica millor davant dels “monopolis compradors” que suposen, sobre tot, els grans centres comercials i d’altres majoristes que són, en definitiva, els que fixen els preus en origen.
Però encara hi ha una variable més que pot repercutir de forma força notable en l’economia dels pagesos. I aquesta és (us ho avanço) una part molt especialitzada i que molts dels qui ho llegiu, ho desconeixeu.
La majoria dels pagesos de les Terres de l’Ebre (més de 25.000 segons el cens de l’Agència Tributària) estan acollits al que s’anomena tècnicament “Estimació Objectiva per signes, índex i mòduls” (vulgarment –i així ho faré servir- per mòduls)
A l’agricultura, els mòduls es calculen a partir d’un percentatge que estableix l’administració per a cada tipus de producte (normalment n’hi ha diversos d’agrupats amb el mateix rendiment), però també d’altres variable com creació d’ocupació, utilització de gasoil agrari, plàstics, amortitzacions d’actiu material, etc. (que no hi entraré per a no complicar-ho més)
Cada any, normalment els dies abans de començar la campanya de la renda, surten un nous índex aplicables, sempre a la baixa, depenent, sobre tot, de la climatologia (gelada, vent, sequera, etc.) Això fa que, el pagès, després d’haver tingut una minsa collita, pugui, al menys pal•liar els seus mal en una mica menys de “contribució a les arques de l’estat”.
Per aquest passat exercici de 2009, ¿sabeu quants productes van tenir aquest tipus de reducció a la província de Tarragona? Un, l’oliva i perquè va tenir una reducció a nivell estatal (d’un 0,32 es va passar a un 0,20) La resta res de res.
La ordre ministerial que publica el Butlletí Oficial de l’Estat es poden veure de forma alfabètica i correlativa les diferents comunitats de l’estat. A l’arribar a Catalunya s’hi torba les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i... Tarragona, on és Tarragona?
Això fa que productes com el conill (amb un rendiment net del 0,12), a la província de Castelló (comarca del Baix Maestrat), tingui un rendiment del 0,05, les taronges, d’un 0,30 a un 0,16 i l’olivera encara té una altra reducció que deixa el rendiment en un 0,13. (Pàgina 34484, per a qui ho vulgueu mirar)
¿Canvia molt la climatologia de les comarques del S de Catalunya i les del N de Castelló?
No sé el perquè és així ni com s’arriba a prendre aquestes decisions, però sospito que algú (d’aquí) no ha fet els dures que li tocaven fer!