EL PAPER(OT) DEL REI

L’article 56 de la Constitució de 1978 atorga al Rei el paper d’àrbitre i moderador en el funcionament regular de les institucions. Si llegim tot l’article podem concloure que la feina que té tampoc és tanta ja que ho complementa amb la tasca d’ostentar la més alta representació de l’Estat en les relacions institucionals i poca cosa més. Després de 6 anys de regnat de Felip VI, sembla clar (al menys per a mi) que sempre ha passat de puntetes per aquelles situacions difícils que ha tingut... Fins i tot alguna vegada les ha obviat totalment. Molt possiblement la situació més compromesa que ha tingut fins ara ha estat la referent a l’1 d’octubre de 2017 a Catalunya. Llavors, dos dies més tard, va fer un discurs que, en lloc d’exercir el seu paper moderador, va carregar contra aquells ciutadans que van anar a votar, entre els quals m’incloc. És evident que seguia les consignes del govern del PP. Al segle XXI, la Monarquia, no hauria d’anar en contra d’una part dels seus súbdits (per dir-ho d’alguna manera), ja que així només aconseguirà una cosa: l’animadversió del grup cap a la institució que representa. Darrerament s’està parlant molt del Poder Judicial, del PP, del Govern del PSOE i d’ell mateix. Tot plegat un poti-poti una mica difícil de digerir. Però una cosa tinc molt clara: el Poder Judicial està tenint un paper molt ranci amb el suport del principal partit de l’oposició i gaudint de la total connivència de la Monarquia. L’actual monarca podria fer un penúltim servei al país exigint al PP que desencalli d’una vegada la renovació del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional. Ara bé, la pregunta és: Li interessa això a Felip VI? Vistos els antecedents familiars segur que no!

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS DIA 2

De Faro a Diari de Tarragona. 

‘NO’ AL MÒBIL

El Periódico d’ahir publicava una carta de Jaume Porta (Amposta) He de pensar que se tracta del mestre del col·legi Agustí Barberà. A la carta Jaume aplaudia la mesura de penalitzar més les infraccions comeses per parlar pel mòbil o manipular-lo (missatgeria instantània, jocs, etc.)

He de dir que tot i que sembla molt bé la mesura no serà efectiva si no va acompanyada d’un control més exhaustiu per part de les policies. Jaume diu textualment: Observo cada disbarat amb el cotxe a les mans , que fa esgarrifar. Sí Jaume i jo també. Però crec que només ho veiem persones com tu o com jo que res podem fer. Si la policia que és qui té la potestat de sancionar no ho fa, la gent se relaxa i després passa el que passa.

TORRA S’APUJA EL SOU UN 5%

Tot i que després diu que ho destinarà a fins benèfics...

Tot i que la macroeconomia fa temps que diu que hem sortit de la ciris, el cert és que encara hi ho moltes famílies que viuen al llindar de la pobresa i molts treballadors a qui se’ls contracta per dies o per hores... Per tant va molt bé per a uns i molt malament per als altres.

Després de recuperar la paga extra que no recuperaran (al menys aquest any) el treballadors de la Generalitat, Torra cobrarà 146.925 euros bruts que no està gens malament. Un 5% més del que cobrava Puigdemont.

Des de les eleccions municipals de 2015 han estat molts els polítics, sobre tots alcaldes i regidors que se’l han abaixat, però com podeu veure no és el cas de Torra.

Que després el destinarà a fins benèfics? Ens haurem de creure la seva paraula, perquè no ens ensenyarà la seva declaració de la renda.

Fixeu-vos. L’any 2011 me van retallar el sou i els anys successius me’l van congelar. Tot i això vaig seguir mantenint la meva col·laboració amb la Creu Roja, ACNUR i Amnistia Internacional. I una vegada vaig recuperar (més o menys) el que m’havien retallat, he augmentat les quotes, sobre tot aquest any.

FELIP VI NO ÉS EL REI DELS CATALANS

O al menys això és el que diu el President Torra.

És cert que molts catalans ens sentim allunyats de la Corona d’Espanya. Catalunya, en general, mai ha estat monàrquica, però després del 3-O, quan el Rei Borbó va carregar contra Catalunya en lloc de fer el paper moderador que li atorga la constitució, els desafectes encara van apujar.

No sé si heu vist la resposta del president de l’Obra Cultural Balear rebutjant la invitació que li va fer arribar la casa reial per a la seva recepció a Marivent, però n’hi ha per a sucar-hi pa.

Sense cap dubte és la resposta que se mereixia un Rei que va demostrar que no és el rei de tots els espanyols i encara menys d’aquells que no ens hi sentim.

EL FINAL DE LA MONARQUIA ESPANYOLA

Fa anys vaig li van fer a un anglès la següent pregunta:

-Dintre d'una anys, quants reis creus que hi haurà?

La seva resposta va ser taxativa:

-Cinc!

-Cinc? I com ho dius amb tanta seguretat?

-Fàcil. Els 4 de la baralla i el d’Anglaterra.

Bé, el cert és que ha passat el temps i encara ne queden uns quants més: a la Reina d’Anglaterra sé li ha de sumar el Borbó a Espanya, les reines de d’Holanda, Noruega i Dinamarca, els reis de Bèlgica i Suècia i, per suposat els reis de l’Orient Mitjà i algun altre...

Només que t’ho posis a pensar una mica, els reis, com els nobles en general formen part del passat. Són institucions carques. Ancorades en el passat i que al segle XXI ja no tenen raó de ser. Ahir mateix vaig llegir que fins i tot els monàrquics creuen que la fi de la monarquia està a prop.

Després de saber-se les declaracions de la princesa Corinna sobre la fortuna que el Rei emèrit tindria a Suïssa i que ella mateixa hauria ajudat a evadir, els mitjans de comunicació se’n van fer ressò i tots hi van dir la seva, però on sense cap mena de dubte on hi ha hagut més acarnissament ha estat a les xarxes socials, amb vídeos fets per a l’ocasió i tota mena de mems on se deixa a la monarquia espanyola molt mal parada.

En alguns casos s’han explicat detalls dels avantpassats de l’actual Rei i de les corrupcions que normalment han envoltat la Casa Reial Espanyola. Sense anar més lluny, el rebesiaio de l’actual Rei, Alfons XIII, el darrer monarca abans de que tornés a ser instaurada per Franco, va haver de marxar cap a l’exili després de donar suport a la dictadura de Primo de Rivera i més tard simpatitzaria amb els colpistes espanyols.

Del Rei Joan Carles I s’ha dit que cobrava comissions per l’armament i els trens d’alta velocitat que Espanya venia als països àrabs. I també s’ha rumorejat que l’anomenat elefant blanc de l’intent del cop d’estat del 23-F podria ser ell mateix, tot i que hores més tard  va sortir a defensar els valors democràtics i rebutjar l’intent frustrat de Tejero, Milans del Bosch, Armada i Companyia.

Quan segurament res semblava el que era realment, Joan Carles I va guanyar prestigi. Fins i tot va ser nomenat al Premi Nobel de la Pau. Aquest fet li va donar el carburant suficient com per a seguir al poder i fer de les seves durant dècades, fins que, com després li passaria a Cifuentes amb els dos pots de crema que va robar d’un súper, el fet de tenir un accident mentre caçava elefants, li van fer perdre la poca credibilitat que encara conservava després dels afers amorosos i altres embolics on s’havia ficat al llarg del seu regnat.

D’aquí que, potser de forma sobtada, abdiqués a favor del seu fill de qui se diu que, tal vegada serà el darrer Rei de la Casa Reial Espanyola.

La animadversió mostrada pel catalanisme en contra d’una institució que no va saber desenvolupar el paper que li calia fer després dels fets de l’1-O, pot ser la llavor que, de germinar correctament, porti a la monarquia espanyola cap el precipici.

Les repúbliques (la catalana i l’Espanyola) cada cop són més a prop!  


MÉS INFORMACIÓ: 

https://www.libertaddigital.com/espana/2014-03-30/nuevas-revelaciones-sobre-la-implicacion-del-rey-en-el-23-f-1276514515/


https://www.eldiario.es/agendapublica/nueva-politica/Felipe-VI-ultimo-monarca-Espana_0_272273748.html

https://www.lavanguardia.com/historiayvida/la-corrupcion-de-la-monarquia-espanola_12226_102.html

http://blog.rtve.es/carnecruda/2011/04/el-fin-de-la-monarquía.html
  

QUI SEMBRA VENTS...

Que el Centre d’Investigacions Sociològiques (que és un organisme estatal) faci mesos que no pregunti per la Corona, és una dada a tenir en compte.

El Rei Joan Carles va deixar la Monarquia amb les quotes molt baixes de popularitat i el seu successor tenia el repte de aixecar el que son pare (fent honor a pràcticament tots els reis de la nissaga borbònica) havia enfonsat.

Però els fets demostren que Felip VI no se’n està sortint, tot i que en teoria està molt més preparat per a fer-ho. L’exemple més clar és Catalunya, l’única autonomia que fins ara li ha donat més d’un maldecap.

Però no hem de caure en el parany de pensar que només són els independentistes els que no volen el Borbó. Els republicans són molts més tot i que puguin votar altres opcions diferents. Igual és que portem als nostres gens l’animadversió per la casa reial espanyola.

Tot i que els discursos del rei els hi escriu el govern, és evident que el discurs que va fer Felip VI el 3 d’octubre passat com a rèplica al malestar existent a Catalunya per les càrregues policials del dia 1, no van ajudar gens a calmar els ànims. Segons el paper que li assigna la Constitució espanyola, entenc que aquell dia el Rei (tot i el que he dit anteriorment), hauria d’haver fet el paper de moderador per mirar de baixar tensions entre el sector independentista. Però en lloc d’això va estar fins  i tot amenaçador. Com tampoc ho va fer en el seu habitual discurs de la nit de Nadal, tot i hi emprar un llenguatge més moderat, però en cap moment conciliador.

I la gent no oblida... I si algú ho fa o li resta importància als fets anteriors, sempre hi ha qui li recorda i mira d’escalfar encara més els ànims i demostrar així que segons qui no és benvingut a la terra catalana.

Tot el que està passat darrerament a Catalunya no és normal. Sempre s’ha considerat el poble de Catalunya com un poble pacífic que defuig de qualsevol conflicte. Però des de fa mesos són els conflictes la nostra senya d’identitat nacional.

I com que certes actituds que ens transmeten alguns ciutadans de més enllà dels límits de Catalunya tampoc ajuden a refredar els ànims, no és estrany que quan el Rei ve a Catalunya per a inaugurar el Mobile World Congress, personalitats com l’Alcaldessa de Barcelona Ada Colau o el President del Parlament de Catalunya Roger Torrens, el plantin (tot i l’Ada Colau no l’ha plantat del tot...)

I novament una amenaça: El Mobil World Congress només serà possible amb la col·laboració entre les institucions (Borbó dixit)

Què aquests fets tampoc no ajuden? Arribat a aquest punt caldria preguntar-se qui va començar... El Rei no va voler rebre a la Presidenta del Parlament Carme Forcadell per a comunicar-li l’elecció de Puigdemont com a President de la Generalitat i li va haver de comunicar per correu.

I només fa unes setmanes va fer el mateix amb Roger Torrent quan aquest va ser escollit com a president del Parlament.

Ja sé sap que diu la dita: Qui sembra vents, recull tempestats.

Tot i que alguns poden arribar a plantejar-se què va ser primer, l’ou o la gallina...        

ESCAC AL REI

Si el dia anterior el Rei no va saber jugar el paper de mediador que li atorga la Constitució, anit Puigdemont si que va saber estar a la seva alçada del càrrec que ocupa.

Es veritat que alguns com jo ens esperàvem un to una mica més baix i conciliador però si ho penses fredament i intentes posar-te al seu cap per veure la manera de pensar, te’n adones de que no, de que va dir el que els seus seguidors esperaven.

Resumin sé pot dir que va fer escac al Rei, al Borbó. Li va llegir la cartilla i li va reprotxar la seva actitud bel·ligerant cap a Catalunya. El discurs del Borbó no va convèncer ningú... Bé, ningú, ningú, tampoc. Trobo que als catalans de bé (tal i com els anomena Xavier Garcia Albiol) sí. Si la voluntat de una gran majoria dels catalans era ser republicans, des del dimarts van ser molts més el que van pujar al carro de la república.

Tornant al discurs del President de la Generalitat, una de les coses que va dir, va ser que demanava la mediació de algú per a desencallar el conflicte. També en aquest punt el Borbó va perdre la seva gran oportunitat. Com a cap de l’Estat que és, la Constitució li atorga, precisament, aquest paper. Textualment, sobre les seves funcions diu això: arbitra i modera el funcionament regular de les institucions. Suposo que ho sabeu, però els mots moderador i àrbitre són sinònims... Haver de buscar mediadors més enllà de la Corona demostra el fracàs de la institució. Arribat a aquest punt vaig a fer-vos una pregunta retòrica: Serveix per alguna cosa la Monarquia? Al menys abans, amb son pare, servia per anar de caça i de putes... (perdoneu-me l’expressió)

Després que tant l’ONU com la UE no acaben de decidir-se a mediar (quina vergonya també!), ahir es parlava que potser l’Església Catòlica pot jugar aquest paper. De fet, Rajoy s’hauria entrevistat amb els arquebisbes de Madrid i Barcelona, a la vegada que Puigdemont també es va entrevistar al l’arquebisbe de Barcelona i l’abat de Montserrat.

Seria l’hòstia que un conflicte tan humà com és que un territori es vulgui independitzar d’un altre del que ha format part durant segles, l’acabi resolvent Déu o al menys els seus representants a la Terra. No sé si veiéreu anit el Intermedio amb el Gran Wyoming (sí, ja sé que la Sexta és una de les cadenes proscrites per l’independentisme, però hi ha programes que encara sé poden veure perfectament) Quan el Gran Wyoming va parlar d’aquest tema, va dir que ell no volia ser menys i que volia parlar directament amb el seu jefe, es a dir, directament amb Déu. Sorna no n’hi falta...

Una de les darreres notícies sobre el tema Catalunya ha estat que el Tribunal Constitucional ha declarat anticonstitucional (no il·legal com de vegades s’acostuma a dir) el ple previst per a dilluns on Puigdemont té (amb present d’indicatiu) previst valorar els resultats del referèndum. A part d’això, tot apunta que també pretén proclamar la DUI. Cal esperar que les forces de l’ordre envoltaran dilluns el Parlament (igual com si dintre s’hi custodiessin urnes) per a que els diputats i diputades no hi puguin accedir.

L’altra notícia que s’ha sabut avui és que el Banc de Sabadell, una entitat financera que com el seu nom indica des de la seva fundació (1881) ha estat vinculada a Catalunya, el Comitè General que s’havia de reunir aquesta mateixa tarda, ha aprobat traslladar el domicili social de l’entitat a Alacant.

Aquesta mesura tindrà diferents valoracions, segons sigui la persona a qui sé li pregunti. El vicepresident Junqueras ja ha dit que no és un tema important ja que avui en dia la banca opera per tot el món i sovint a través de Internet. N’hi haurà que ho consideren un xantatge a l’independentisme per part de l’entitat que, a ben segur comptarà amb el recolzament d’una part de l’empresariat català.

Des del meu punt de vista, tot i que Junqueras ho hagi minimitzat, no és un tema menor, ja que a la pràctica vol dir que una de les empreses més grans i més emblemàtiques del nostre país, a part de deixar de tributar a Catalunya, marxa per la temor de no veure reduït el seu capital (subjecte a les fluctuacions borsàries) degut a la incerta situació que estem vivint.

Hi ha rumors que després del Sabadell marxarà CaixaBank. Altres ja ho han fet i d’altres ho acabaran fent.

Segurament tant el Banc de Sabadell com CaixaBank han estat dues de les entitats que, darrerament (després de les fusions que hi ha hagut al sector financer espanyol) que més suport econòmic han donat a la Generalitat.   

MÉS INFORMACIÓ: 

http://www.eldiario.es/economia/bancos-Catalunya-independiente_0_693281542.html

EL BORBÓ FA DE PORTAVEU DEL PP

Si algú esperava alguna cosa més del que v dir el Barbó anit, es va equivocar.

Per si no ho sabíeu, els discursos del Rei els hi escriu el Govern. Per tant, anit, el Borbó va dir, ni més ni menys que el que pensa el Govern sobre Catalunya. Potser una mica més suau que Rafael Hernando, Pablo Casado o Fernando Martínez-Maillo, però el rerefons era ben bé el mateix.

El Borbó no va parlar en cap moment de la seva intervenció de diàleg, ni de la violència que van emprar les forces de seguretat cap a uns ciutadans indefensos i de vegades fins i tot innocents, ja que no tots els agredits estaven plantant cara els antidisturbis. El Borbó no se’n va sortir del guió. Va parla poc, però sé va entendre perfectament que estava representant. Anit, el Borbó, va legitimar el govern de Rajoy per a que apliqui l’article 155 de la Constitució. Per tant (i no m’agradaria ser malastruc) aviat podríem veure a l’exèrcit entrar a Catalunya com va passar fa unes setmanes amb la Guardia Civil i la Policia Nacional. El pas següent serà detenir a Puigdemont i el seu govern tal com ja va passar amb Companys l’octubre de l’any 1934. La madeixa política s’enreda cada dia més i tot indica que quan es vulgui desenredar ja serà massa tard... Digueu-me pessimista.    

Tal com es preveia des de fa temps, sembla que s’ha arribat a un punt sense retorn. Ni el Govern de l’Estat pensa cedir un mil·límetre i el d’aquí sembla que esperi una intervenció divina (ONU, UE...) per a que tot acabi bé. Però de la ONU i de la UE només cal esperar paraules. Fets més aviat pocs.

Si l’esquerra espanyola decidir presentar una moció de censura contra Rajoy, segurament els fets encara se precipitarien més. Tot i això, arribat al punt on estem actualment, me sembla que la moció de censura és oportuna i necessària. El PSOE té la clau. Hauria de ser Pedro Sánchez qui decidís donar el pas. Però me sembla que no el donarà... Personalment trobo que li falta la valentia necessària per a fer-lo. Aquesta actitud deixa molt mal parat el socialisme català que encara li és fidel.  

El Govern de Rajoy ni ha pogut ni ha volgut buscar una solució pactada per a Catalunya. Fa unes setmanes va avisar i ja sabeu que diu la dita: qui avisa no és traïdor. Traïdor potser no ho sigui, però un inepte i un canalla potser sí. No sé si un altre mandatari hauria sabut reconduir la situació quan se va començar a intuir que els independentistes catalans estaven disposats a portar la situació fins les darreres conseqüències.

Fins ara la societat catalana s’ha comportat amb un civisme envejable. Un exemple són les concentracions d’ahir arreu del territori on, a part de les intervencions polítiques també van tenir un caire festiu. A Amposta per exemple hi va haver batucada, castells i música. També gegants (1) i capgrossos (3) A la multitud que hi va assistir (calculo que entre 2.000 i 3.000 persones) sé la veia feliç, contenta, motivada i, en principi disposada a tot. Es a dir, a continuar caminant cap a la independència. A cada concentració que es fa es diu que no caiguin amb el parany de la violència. Que siguin cívics...  

Però si com va dir anit Puigdemont a una entrevista per a la BBC, dintre d’uns dies el Parlament de Catalunya proclama la DUI i l’Estat espanyol aplica el 155, esteu segurs que les concentracions deixaran de ser lúdiques. De fet s’ il·legalitzarà qualsevol demostració de força per part de la ciutadania catalana, tal com s’han il·legalitzat fins ara les lleis sortides del Parlament català.

Després de les càrregues policials de diumenge se va dir que el PP havia guanyat moltes simpaties per les Espanyes i que de fer-se eleccions actualment, tornaria a guanyar amb més avantatge que el que va obtenir a les passades. Per les Espanyes potser sí, però Catalunya ja l’ha perdut ara.      

DIARI DE L’AGOST. DIUMENGE 27

CONCENTRACIÓ PER LA PAU

Ahir a les 7 de la tarda va tenir lloc a la plaça del Mercat d’Amposta una concentració de rebuig als atemptats de Barcelona i Cambrils del passat 17 d’agost convocada pel col·lectiu musulmà d’Amposta.

La concentració va comptar amb la presència de l’Alcalde d’Amposta Adam Tomàs, de diversos regidors, tant del seu equip de govern con dels partits de l’oposició, els líders de les comunitats musulmanes d’Amposta, Camarles, Santa Bàrbara, els secretaris generals dels sindicats UGT i CC.OO. Valentí Marín i Josep Casadó, respectivament, etc., així com també una nodrida una representació dels Mossos d'Esquadra i dels Bombers de la Generalitat i altres ciutadans. Tot i que era difícil de comptabilitzar, m’inclino per que hi havia més musulmans que no ciutadans d'altres grups o ètnies.

No obstant vaig trobar a faltar a molta gent. Alguns, evidentment no hi van poder assistir per diversos motius, en canvi d’altres, tot i que la manifestació era per la pau, van preferir quedar-se a casa o fer d’altres activitats abans, pot ser, de relacionar-se amb un col·lectiu que sembla que estiguin infectats pel sarna o d’altres malalties contagioses.

Sempre he dit que per a mi la paraula més gran és llibertat i, tal vegada pau aniria en segon o tercer lloc. El dia després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, les ampostines i ampostins van omplir la plaça de l’Ajuntament d’Amposta com a proba de repulsa contra el terrorisme.

Tal com va recordar ahir l’Alcalde Adam Tomàs, els terroristes quan volen matar no pregunten a les futures víctimes quina religió professen o de quina raça són. No obstant, com deia més amunt, hi vaig trobar a faltar molta gent. On estaven la resta de col·lectius estrangers que tenim a Amposta? O les minories ètniques? O aquelles persones que van de progressistes i s’omplen la boca de paraules com democràcia i llibertat? A d’altres, en canvi, ni els esperava... La seva presència m’hauria sobtat molt, la veritat.

Els valors de l’esquerra són, entre d’altres, la solidaritat i la comprensió,  la igualtat... Des del meu punt de vista no n’hi ha prou en dir que un és d’esquerres, ho ha de demostrar amb el dia a dia i, desgraciadament, n’hi ha molts que diuen que ho són, però que després no ho practiquen amb els seu exemple.

VERGONYA

Després de la manifestació de Barcelona, Xavier Garcia Albiol, àlies el Godallenc, va dir que, per primera vegada, havia tingut vergonya de molts catalans. M’agradaria saber quants d’aquests catalans pels qui Garcia Albiol va tenir vergonya han tingut alguna vegada vergonya d’ell. Suposo que tot i no una, sinó moltes vegades. Un personatge com ell que, per dir-ho d’alguna manera està a les antípodes del meu pensament causa sensació de vergonya i rebuig per allí on passa, tot i que a la seva ciutat, Badalona, segueixi sent la llista més votada. Això vol dir que garciesalbiols, n’hi ha molts més dels que ens pensem.

El Rei Borbó també va causar vergonya i rebuig. Si és veritat que la monarquia espanyola ha fet d’intermediària en la venda d’armes als països del golf Pèrsic, la seva presència ahir a Barcelona sobrava. És una hipocresia, tal com ja vaig dir fa un parell de dies que mostri rebuig al terrorisme quan els països als quals van destinades, financen el terrorisme internacional.

No vull acabar aquest paràgraf sense recordar-me’n, un dia més, d’Aznar, Bush i Blair. Si és que hi ha infern, què els aculli d’una vegada!

UN FUTBOLISTA CATALÀ INTERNACIONAL PER ALBÀNIA

Hi ha coses a la vida que són sorprenents i aquesta ho és. Ivan Balli, fill de Caldes de Malavella i jugador del Metz de la primera divisió francesa, ha estat convocat per a jugar amb la selecció albanesa. El motiu? Tenir un cognom força corrent a Albània, tot i que a la família Balliu no els hi costa cap avantpassat d’aquella nacionalitat.    

 http://www.emporda.info/esports/2017/08/27/balliu-caldes-albania/365096.html

LA TRUCADA TELEFÒNICA

El Jueves. 

Ring, ring, ring (bé, així era abans, ara ves a saber quina melodia té)

-Buenos días... Póngame con el Fiscal General...

-De parte de quién..?

-De parte de Felipe VI, Rey de España...

-Le pongo con él, Majestad...

...

-Dígame Majestad... Siempre a sus órdenes Majestad...

-Mira José Manuel… Tengo un problemilla…Mejor dicho, tengo a una hermana (no le digo su nombre por motivo de confidencialidad) que tiene un problemilla con la Justicia… Le solicitan que pague unos 200.000 €… A ver si le puede salir a devolver, como cuando hace la Declaración de la Renta…

-Esto está hecho Majestad… ¿Alguna cosa más?

-No me hables de Mas, no me hables de Mas, el secesionista catalán que últimamente me tiene frito…

-No Majestad, no le hablo de Mas… Le digo que si precisa alguna cosa más…

-A bueno, mira sí, ya puestos… Es que el marido de mi hermana, del que tampoco quiero decir el nombre… En este caso no por confidencialidad, sino porque quiero olvidarme de él lo antes posible… El cabronazo aquel, con los bien que jugaba a balonmano… También tiene un problema… Un fiscal de Mallorca me lo quiere enchiquerar…  Y mira, no es que no lo tenga merecido por ladrón, es que mi hermana está muy enamorada de él, ¿sabe…?  Y me llama cada día diciéndome que no puede vivir sin él… Yo le digo que se busque a otro, que en los tiempos que corren está de moda… Yo mismo me casé con una divorciada… Además, tenemos un buen precedente con mi padre ¿no? Como té iba diciendo, a mi cuñado le han caído 6 años de cárcel… Lo que no está mal ya que le pedían 19… Como té decía… A mi hermana todavía le sigue pareciendo mucho tiempo y me ha dicho: Felipe: Tú que eres el Rey de todas las Españas… ¿No podrías hablar con alguien y darle las órdenes oportunas para que mi marido el exduque Empalmado no tenga que entrar en prisión? Que conste que a mí me da igual ¿eh…? Repito que es por mi hermana… ¡Qué pesadita que está con este tema…! Se me pone a llorar… Me recuerda a la otra hermana que tengo el día que yo entraba con la bandera nacional, la que nos une a todos los españoles al estadio Olímpico de Monju… Monju… ¡De Barcelona! Y ella soltando aquellos lagrimones… ¡Parecía que se hubiese roto una pierna!

-Esto Majestad no es un problemilla… Es un problemón… Esto depende de Horrach… Un fiscal muy intransigente que un día mandamos a Mallorca para quitárnoslo de encima…  ¿Quién le mandaba a su cuñado ir a hacer negocios precisamente a Mallorca…? ¡Con lo grandes que son las Españas! Hablaré con Horrach y le explicaré esta conversación… A ver si lo convenzo…

…

Ring, ring, ring…

-Horrach, cabronazo… Que me ha llamado el Rey de todas las Españas hecho una fiera y me ha ordenado que te retractes, que donde dijiste que su cuñado el exduque Empalmado debía entrar en la cárcel, ahora digas que no, que pagando una fianza ya es suficiente… ¡Ah! Y si, casualmente, es la misma cantidad que le han de devolver a su mujer, mucho mejor… Así nos ahorramos trámites… No sea que lleguen las vacaciones de Semana Santa y todavía estemos igual… Y pobre de ti que no acates la orden… Esta vez te mandaremos a Canarias… ¿Qué digo a Canarias…? A Cuba… Que por lo visto hay allí unos cubanos que quieren volver a ser españoles…

PER QUÈ VA VISITAR MAS AL REI?

Sembla ser que és, ara per ara, un dels secrets d’Estat més ben guardats...

Entenc que la Casa Reial no vulgui dir res sobre el tema, al cap i a la fi, és la institució menys democràtica que tenim, però em sobta que una persona tan loquaç com Mas no abriga la boca ni per a dir piu sobre aquest tema.

I jo pregunto: Això és democràcia? En democràcia els ciutadans no tenen el dret de saber què és el que fan els seus governants? O és que es tracta d’un secret d’Estat? De ser així, les cames ja em comencen a tremolar...

Segurament a molts de vosaltres amics lectors us vindrà al cap una visita que va fer Mas a Madrid quan era cap de l’oposició a Catalunya. Aquella vegada no va visitar el Rei, sinó que ho va fer al president del govern que era Rodríguez Zapatero. En aquella visita Mas va anar per mirar d’assegurar-se el seu futur i va acceptar una rebaixa de l’Estatut que s’estava tramitant a canvi de que Zapatero fes pressió als socialistes catalans per a que acceptessin que fos president el líder de la llista més votada que, en tota seguretat, seria ell. Vaja, alguna cosa així com el que ara està demanant el PP.

Si aquella vegada Mas va vendre Catalunya per ser President de la Generalitat, qui no ens diu ara que aquest cop ha tornat a fer una jugada similar.

Sí, ja sé que molts sereu escèptics al que estic dient. Potser ni jo mateix m’ho cregui... Però torno al començament, al títol de l’entrada: Per què va visitar Mas al Rei?    

Bé, hi ha una altra possibilitat encara que sigui una mica estrafolària: Què Mas li oferís a Felip VI ser el Rei de la nova Catalunya independent, igual com la Reina d’Anglaterra ho és de països que un dia van pertànyer a la corona anglesa com són Canadà, Austràlia o Nova Zelanda (en total 16 països)

Potser és un disbarat, però potser Mas i els seus han vist en aquest punt una sortida a tot l’enrenou que s’ha muntat (en castellà li diuen pollo) i pensen que potser així, a Madrid, seran molts més tibis amb les seves, fins ara, intransigents postures.

El Rei d’Espanya, segons la Constitució, aquella llei de lleis que sembla un canal d’aigua que només en porta en un sentit, però mai cap a l’altre, té un paper moderador, de representació de l’Estat en les més altes institucions internacionals i poca cosa més. Com a bon Borbó, l’actual Rei està molt més interessat en conservar les seves prebendes que no ficar-se en embolics de difícil sortida.

Dintre de pocs mesos és molt possible que Espanya canviï de govern. Que Rajoy i els seus se’n vagin a fer punyetes i que uns altres accedeixen al govern de l’Estat. Potser llavors serà el moment en que el Rei parlarà amb el nou cap de l’executiu i li dirà:

-Mira Pablo (m’ha sortit aquest nom com me’n hauria pogut sortir qualsevol altre) els catalans estan molts molestos amb l’actitud que hem tingut fins ara cap a ells. Ja saps que se’n volen anar. Què trobes si fem veure que els hi deixem fer el que volen, però continuant jo com a Rei de tots ells. És una manera d’anar-se’n, però de continuar vinculats al Regne de Totes les Espanyes.

Què no, què sí, que ja sé... Però torno a preguntar i ja és el tercer cop que ho faig: Per a què va visitar Mas al Rei? Si algú ho sap o bé em dóna una teoria convincent, no tindré més remei que rectificar, però fins que això no passi, deixeu-me elucubrar en teories impossibles que s’apropen molt al disbarat polític.

Però quantes vegades allò que semblava impossible ha acabat convertint-se en realitat?      

ELS QUE NO VOLEN BAIXAR DEL BURRO

Quan ja estem arribant al final del curs polític i les vacances s’apropen per a una majoria de ciutadans d’aquest país (inclosos diputats, senadors i altres espècies protegides) sembla ser que hi ha interès (o no) per tancar temes pendents.

Serà per això que el govern ha tret a corre-cuita una sèrie de reformes legislatives que afecten 26 lleis de 9 ministeris. El que es coneix com una llei òmnibus. Tant ràpid es va voler anar que es van d’haver de fer una sèrie de modificacions prèvies amb la consegüent publicació al BOE. No cal ni dir-ho que l’oposició, de forma unànime, van protestar per la manca de debat parlamentari. Però Alfonso Alonso els ho va deixar clar: Com diuen a l’Aragó, jo sóc igual que vos, però tots junts som molt més que vos... O sigui que tenen majoria absoluta i fan els que les hi dóna la gana. Queda clar?

Mentre a Madrid passa això, a Catalunya es parla dels llits dels hospitals, Com cada any en arribar a l’estiu, els hospitals tanquen plantes senceres. Des de la Conselleria de Salut es diu que això és normal i que passa sempre, però segons els facultatius, quan arriba setembre ja no se’n reobren tantes.

Ahir el Triangle publicava la prova contundent de la derivació de pacients des de la salut pública a la privada. A la foto s’hi veia una nota interna de la direcció de l’Hospital de Bellvitge on es demanava derivar a d’altres centres hospitalaris a determinats pacients en llista d’espera. Per als malalts no els suposarà cap contratemps, però els propietaris dels centres privats s’estaran fregant les mans i agraint al Conseller Boi Ruiz el regalet.

Els meus lectors més fidels, imagino que recordareu que el mes passat vaig dir que fins setembre no hauria cap tipus de novetat respecte a la consulta del 9-N. Què si era el nou Rei que havia de fer de mitjancer entre el govern de l’Estat i Catalunya, els contactes s’endarreririen molt perquè primer hauria d’atendre una sèrie de compromisos internacionals i en arribar a l’agost les vacances.

De moment sembla que les meves previsions s’estan complit, encara que sembla que des d’alguns sectors  hi ha pressa per dissipar dubtes (ja sabeu, hi ha qui diu que es farà i d’altres que no) Anit mateix, a la tertúlia del programa de Cuní a 8TV es debatia sobre aquest tema. Un tema que el Periódico qualifica com a vodevil, ja que sembla que hi hagi voluntat de diàleg per les dues parts, però a l’hora de la veritat resulta que Rajoy i Mas (Mas i Rajoy) no s’han reunit des del passat mes d’agost (o sigui, des de fa quasi un any) Opinaven els contertulians de Cuní que qui demani ara una reunió, serà rebaixar-se davant l’altre.

Segons el govern català, Mas va demanar a Rajoy reunir-se el dia de la presa de possessió de Felip VI (V+I), però segons el govern central no va passar d’una frase col·loquial tipus: ja ens veurem...  

Si Rajoy i Mas (o Mas i Rajoy) anessin amb burro, cap dels dos voldria baixar. Però ja sé sap que de tant d’anar en burro, al final te fa mal el cul, però d’altres en canvi poden arribar a perdre la paciència, ja que no només s’ha d’anar en burro, cal fer d’altres coses que em sembla, ara, s’estan passat per alt.  

Finalment fumata blanca.De moment no sé sap de qui ha estat la iniciativa, però avui s'han parlat pe telèfon. Han quedat per a reunir-se un dia, per la Santamaria no ha concretat si serà abans o després de les vacances d'agost. Ho veieu?