ENEMICS A LA CARRETERA

Per a començar un supòsit pràctic:

-Ets un vianant (per molt que agafem el cotxe sempre hi ha algun moment a la vida que anem a peu) i has ce creuar un pas de vianants sense semàfors (a Amposta per exemple no n’hi ha cap que ne tingui), què fas?

a) Creues sense mirar... Ja se’n adonaran els conductors que estic creuant...

b) T’esperes que no passi cap cotxe.

c) T’assegures que els cotxes que venen t’han vist que vas a creuar.

Tot i que les respostes b i c són correctes, de vegades tampoc cal pecar de tant prudent i esperar-te que no passi cap cotxe... Ens hi podríem estar una llarga estona esperant un conductor comprensiu que ens deixés passar... Perquè aquesta és una altra. No tots els conductors s’aturen per a deixar passar els vianants pels llocs establerts.

Què vull dir-vos amb aquesta reflexió? Què el conductor ha de ser conscient de la seva situació i tenir clar que a la carretera és l’element més feble. Per tant, tota precaució serà poca.

Malgrat aquest preàmbul, no vull parlar-vos de vianants, sinó de ciclistes. Aquests dies passats hi ha hagut diversos accidents de ciclistes amb alguns resultats de mort. No és que sigui cap fet excepcional, però al coincidir dos atropellaments múltiples, fa que els mitjans de comunicació hi presten més interès. Quan això passa, sempre hi ha una gran controvèrsia i sé sol entrevistar ciclistes que posen a parir els conductors de cotxes.

Com diuen les dites castellanes: En todas partes cuecen habas o de todo hay en la viña del Señor. Es a dir: D’incívics i imprudents igual n’hi pots trobar entre els conductors de cotxes o entre els ciclistes.  

Com que no ho sóc ciclista, us donaré una visió de la imprudència (però també de l’incivisme dels ciclistes)

-Els que sou d’Amposta o hi passeu sovint, segurament recordareu que hi havia un punt negre a la C-12 o Eix de l’Ebre quan es creuava amb el camí de Pins. Hi va haver algun mort. Finalment s’hi va fer un pas inferior per a no tenir que creuar la carretera. Quan vaig a treballar a Tortosa solc sortir per allí. Més d’una vegada he vist un ciclista creuar la carretera (crec que sempre és el mateix) Una vegada vaig fer sonar el clàxon i amb la ma enlaire me va engegar a fer punyetes...

-Quan vas per la carretera té sols trobar amb ciclistes practicant esport. Sols o en grup. Sovint me trobo amb ciclistes per l’eix de l’Ebre, entre la Carrova i Vinallop, un tram d’uns 5 Km. Sempre me pregunto perquè no aprofiten l’antic traçat que va paral·lel a la carretera principal i més ara que té el ferm arranjat des de fa pocs mesos.

- Avinguda de Santa Bàrbara, tram entre la rotonda de la plaça de la Castellania d’Amposta i la del Lligallo de Dalt. Sobre una de les voreres (la del costat dret segons sé surt d’Amposta) hi ha un carril bici. No obstant això són molts ciclistes (jo diria que la majoria dels que per allí passen) que van per la calçada. Com que la carretera és estreta i el volum de transit elevat, normalment no els pots avançar i t’has de resignar a circular darrera seu. Per què no utilitzen el carril bici? Els reivindiquen molt, però quan els tenen no els fan servir...

En tots tres casos exposats, es posa en evidència la imprudència d’alguns ciclistes. Me’n lliuraré molt de dir que són majoria, com segur que tampoc són majoria els conductors que no respecten la distància mínima a l’hora d’avançar-los.  

SITUACIONS QUE DONEN QUE PENSAR

Potser sigui coincidència, però aquests dies passats van ocórrer diversos fets insòlits o al menys, que em van donar que pensar i fins i tot condemnar de forma molt més que enèrgica.

El primer d’ells em sembla repugnant, intolerable, abominable i alguns altres adjectius més. Resulta ser que soldats francesos i georgians destinats a la República Centreafricana intercanviaven galetes per fel·lacions amb xiquetes de 7 anys. Es tan greu la notícia que no em sembla necessari comentar res ni afegir res. (Si voleu podeu clicar a sobre i així podreu ampliar la notícia)

La segona notícia va passar a terres gironines. Dos cotxes van patir un xoc frontal amb el resultat d’una morta (la conductora d’un d’ells de 25 anys) i un ferit freu que es troba a la UCI amb pronòstic reservat. En principi sembla un accident més de tants i tant dels que solen passar a les nostres carreteres, però no ho és.

El conductor ferit va ser qui va provocar l’accident i va donar positiu a la prova d’alcoholèmia. Però és que un parell hores abans ja havia provocat un altre accident i també va donar positiu per alcohol, a part de que no li quedaven punts al carnet. Els Mossos d’Esquadra van immobilitzar-li el cotxe fins que un altre amic el va anar a buscar...

Potser si que l’amic no en té cap culpa, però d’alguna manera és culpable (des del meu punt de vista) d’haver facilitat que es produís el segon fet. D’haver tingut coneixement o bé no li hauria recollit el cotxe o hauria impedit que el seu amic el conduís amb l’estat en que es trobava.

En casos així estaria bé aplicar la llei de Talió o alguna de similar. Tampoc no cal allò d’ull per ull i dent per dent, però s’hauria de condemnar a l’assassí  (perquè ho és i punt!) a que mai més tornés a conduir i assegurar-se de que així fos. No ho sé, posant-li una mena de polsera d’aquestes que permeten tenir localitzada a la gent o qualsevol altre artefacte que fes la mateixa funció.  

I la tercera. Un ciclista atropella a una vianant mentre passava per un pas zebra. Tampoc és cap notícia. Però aquí el grau de popularitat de la vianant fa que ho sigui: Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural fins fa uns pocs mesos. També es troba ingressada.

Tot i que va poder ser un accident fortuït, de vegades el comportament dels ciclistes tampoc és modèlic i fins i tot pot resultar temerari. Mireu us posaré dos exemples.

Com a conductor em trobo sovint ciclistes per la carretera. La seva obligació és circular en fila india, però no sempre ho fan. Però la temeritat més gran és quan circulen per una carretera (o carrer) i no fan ús del carril bici o d’altres alternatives. Quan s’entra a Tortosa pel S (què és per on vaig jo), des de Padesa (antiga Fabra), fins la rotonda es va habilitar un carril bici protegit per una tanca de formigó. Els treballadors d’aquella empresa el fan servir, però els ciclistes, aquells que van amb bicicleta de corredor i perfectament equipats, no. És cert que és insuficient, però millor això que res... Si tenen un accident i que segurament seran els qui pitjor part s’emportaran, de qui serà la culpa?

De vegades trobo ciclistes per la carretera de la Carrova (oficialment C-12 o Eix de l’Ebre) La carretera és molt més ampla que l’entrada a Tortosa, però quan me’n trobo amb algun, em pregunto perquè no utilitzen l’antic traçat que, per suposat, és molt més segur. També me’n he trobat per la calçada de l’avinguda Aragonesa i carretera de Santa Bàrbara (casc urbà d’Amposta), quan en tots dos casos hi ha habilitat un carril per a bicicletes. Quan no els hi ha, es queixen (i en raó), però quan l’hi ha, la majoria de les vegades no en fan ús.

Per cert, una ciclista no és un vianant, per molt que s’hi assembli, sobre tot per la seva fragilitat. Diumenge, per l’avinguda de Catalunya d’Amposta vaig veure dos ciclistes creuar l’avinguda a la intersecció amb el carrer Velázquez utilitzant el pas de vianants.

Em sembla que fa falta molta educació vial i si no és així, hi ha massa irresponsabilitat.

MOLTA FEINA PER A FER

Lloc per on circulava el cotxe que va causar l'atropellament.

Ja ho diuen ja que qui matina fa farina (en castellà a quien madurga Dios de ayuda)

Si abans d’ahir pel matí no m’hagués llevat més aviat del que és habitual em ni la majoria de dies del darrer mes (havia d’anar a Barcelona), no hauria pogut fer les fotos de l’atropellament que va passar davant de casa. Cal dir que dos diaris digitals (Vinaròs News i l’Aguaita) me la van demanar per a publicar-la.

Voldria fer-vos una mica de memòria. El mes de novembre de l’any passat va prendre possessió del càrrec el nou cap de la policia local d’Amposta el sotsinspector Xavier Saragossa.

Al cap de pocs dies li vaig adreçar una carta oberta (publicada pel Diari de Tarragona) on li desitjava sort i li recordava que a Amposta hi havia molta feina per a fer.

El pas de vianants de tractaven de creuar al matrimoni atropellat. 

El cert és que han passat quasi 10 mesos i no he apreciat cap canvi. Ni menut ni gran. Per tant, es podria dir que el cap de la policia local encara no s’ha posat en marxa ja que el poble segueix conservant les mateixes males pràctiques de quan estava l’anterior cap Jesús Ruano, avui inspector del Mossos d’Esquadra.

Després de penjar la foto de l’accident d’ahir a la meva cronologia del Facebook, Joan Castellano, regidor del PSC a l’Ajuntament d’Amposta va opinar que potser ja seria hora de començar a pensar en posar semàfors.

Els ampostins que ja teniu una edat, recordareu que fa anys hi havia una cruïlla regulada per semàfors: la de l’avinguda alcalde Palau amb el carrer Sant Josep, segurament perquè abans formava part de la N-340 fins que van fer el segon pont. Però va arribar un dia que els semàfors ja no van funcionar i, excusant-se de que no hi havia recanvis per a reparar-los, van acabar per treure’ls. Des de llavors, Amposta no té cap semàfor, tot i que la circulació ha crescut molt i les imprudències i l’incivisme han anat augmentat al mateix ritme.

Després d’un pla de circulació i d’una revisió (sembla ser que prou en profunditat), l’anterior cap de la policia local era partidari de les rotondes en lloc dels semàfors. Jo no estic en contra de les rotondes, però estareu d’acord amb mi que, possiblement, un sistema mixt regularia molt millor la, sovint, complicada circulació de la nostra ciutat.

Evidentment hi ha rotondes que no tenen pràcticament utilitat per les seves reduïdes dimensions i per l’escàs volum de transit que arriba dels carreteres adjacents a la considerada principal. Tinc al cap les rotondes del final de l’avinguda de la Ràpita. En canvi, hi ha cruïlles on seria imprescindible la regulació del trànsit en semàfors. En citaré només una, però segur que en podríem trobar moltes més: la de l’avinguda de la Ràpita, amb el carrer Miquel Granell per dalt i el carrer Madrid per baix. Segurament és la rotonda més transitada d’Amposta no només pels cotxes, sinó també pels vianants.

La cruïlla entre l’avinguda de Catalunya i el carrer Amèrica (per on circulava el cotxe que va atropellar al matrimoni d’avis) va ser modificada no fa tants d’anys. Abans tenien prioritat els que pujaven o baixaven per l’avinguda, en canvi ara la tenen els que venen pel carrer. Què direu si us dic que no és el primer accident que passa en aquest punt? Aquest estiu, un cotxe que circulava a més velocitat de la permesa i que, segons el conductor li va derrapar, va xocar contra un cotxe aparcat i sinó va ser sinistre total és perquè el pare del propietari té un taller mecànic i es va capficar en reparar-lo.

Marques fetes per la policia local després de l'accident.

Des del meu punt de vista és necessari que la policia local (per cert, segons les dades facilitades per l’ajuntament amb menys efectius que fa uns anys) s’ha de posar ràpidament les piles per a educar als conductors temeraris (què els hi ha!), per un costat, imprudents per l’altre i incívics per a finalitzar. S’han de fer campanyes per a fomentar una conducció responsable i tolerant amb els vianants.

Per cert, sabeu que em van explicar ahir? Què el matrimoni que van atropellar van estar dubtant si passar o no (ara surto, ara no) Em dóna el mateix. L’accident no hauria d’haver passat mai i, de ser cert, es contradiria amb la versió del conductor que va dir que no els va veure... No em quadra.
I avui m'han donat la darrera versió i sembla que l'origen ve de fonts del tot fiables: el conductor hauria estat manipulant el mòbil i per això no els va veure. És una versió molt més creïble. 

Altres mesures que es podrien prendre és revisar el sentit d’alguns carrers (segur que els veïns podrien opinar sobre el tema), i completar la senyalització, tant vertical (senyals de prohibit girar) i horitzontal (passos de zebra)   

També hauria de ser tasca de la policia local vigilar qualsevol acció punible respecte a la neteja dels espais públics. Per exemple la recollida dels excrements dels gossos o la disbauxa que hi ha entre aquelles que consumeixen alcohol pel carrer, ja no per aquest fet (personalment em dóna igual), sinó per no recollir les llaunes i les botelles una vegada acabada la festa.   

Carrer Cervantes: cruïlla sense passos zebra. 

Una cruïlla sense pas zebra a l'avinguda de Catalunya.

    

LES FOTOS DEL DIA. ATROPELLAMENT DOBLE A AMPOSTA

Aquest matí, sobre 2/4 de 9 aproximadament, hi ha hagut un doble atropellament a Amposta, concretament a l'avinguda de Catalunya, molt a prop de la travessia amb el carrer Amèrica.
Les víctimes han estat el matrimoni Pagà-Belvis quant estaven creuant l'avinguda per un pas de vianants.
A la darrera foto es veu la furgoneta que els ha atropellat.
He llegit un comentari al Facebook de l'aguaita.cat que deia que 'és normal que passin aquestes coses després d'una rotonda'. Rotonda? Quina rotonda? A aquest indret no hi ha cap rotonda, el que passa és que els venicles que venen per l'avinguda de Catalunya sovint van a més velocitat de la permesa i no respecten el pas de zebra.

TEMERARIS AL MANILLAR

El fet que us passo a explicar és real. Tan real que m’ha passat avui mateix i, afortunadament, no ha acabat amb un jove a l’hospital i jo declarant davant del Mossos en un furgó policial.

Els fets han tingut lloc en arribar a la rotonda dels nusos, on comença el pont del Bimil·lenari de Tortosa. A la dreta, sobre una de les illetes de la carretera, hi havia un jove amb una bicicleta. Amb un peu a terra i l’altre sobre el pedal, esperava que la circulació de la rotonda amainés per a poder seguir.

Jo també m’havia parat i, pacientment, esperava, com el ciclista, que deixessin de venir cotxes per la meva esquerra. Quan han deixar de passar i, en voler incorporar-me a la rotonda, el ciclista m’ha creuat pel davant. Afortunadament, al sortir d’una situació d’aturada, no m’ha costat cedir-li el pas. El jove ciclista se’n ha anat tant cap a l’esquerra que res feia preveure el que ha fet a continuació. Sobtadament, ha maniobrat cap a la dreta i m’ha tornat a creuar pel davant en una maniobra més que temerària. Evidentment he fet sonar el clàxon del meu cotxe per advertir-lo de la imprudència.

Però el jove ciclista encara no n’havia tingut prou. Creuant la línia continua que delimita el carril pel que jo anava amb el que baixa del pont, ha continuat cap a la dreta i ha creuat pel davant del cotxe que, en aquells moments acabava de baixar del pont. Afortunadament el conductor també l’havia vist i l’ha deixat passat. Mentre, jo, he continuat uns metres més pel meu carril per allunar-me del perill que representava aquell jove.

El que podia haver acabat en una desgràcia, per sort, ha acabat sense tenir que lamentar cap desgràcia. Ara bé, si la situació hagués passat el dia anterior, segurament, el ciclista no hauria tingut tanta sort. Us explico:

Quan vaig arribar al mateix punt i després d’esperar-me per a passar, quan estava a mitja rotonda, un Hyundai de color roig conduit per un jove em va avançar per l’esquerra per a seguir en el mateix sentit de circulació que jo. Com me’n vaig adonar pel retrovisor de l’esquerra que alguna cosa s’apropava, vaig reaccionar aixecant el peu de l’accelerador, la qual cosa va permetre a l’altre cotxe envair el meu carril i continuar per l’Eix de l’Ebre.

Estic pràcticament segur que si avui hagués passat el mateix, el conductor del Hyundai roig no hauria vist el ciclista i l’acció hauria acabat fatal per al jove.

El jove ciclista tampoc no portava cas, encara que dubto que en el cas de tenir un accident en condicions paregudes a les narrades, el pogués salvar.   

Potser el jove ciclista ho ignora, però a la carretera són els més febles.