DIARI DE L’AGOST. DIA 10

SANT LLORENÇ

Ja ho sabeu, no crec en sants ni amb res que s’hi assembli, però aquest fet no priva que avui sigui el sant patró del meu poble natal: La Galera. Per tant, des d’aquí, desitjo a totes les galerenques i a tots els galerencs unes molt bones festes majors.

Només que me posés a pensar una mica me vendrien mil i un records, mil i una anècdota que explicar relacionada amb aquells 5 dies de festes que es feien quan era una mica més jove que ara... Només una mica, no us cregueu... Algunes d’elles són inexplicables o posarien en evidència a més d’un... Bé, potser un altre dia. Ara, a passar-ho bé!!

SANT VALENTÍ

Sí, ja ho sé. Avui no és Sant Valentí... El patró dels enamorats és el 14 de febrer... Però trobo que entre Rajoy i Rivera ha sorgit l’amor i això només pot ser gràcies a la intervenció del sant.

És veritat que Rivera li ha posat a Rajoy 6 condicions, 6 (com el nombre de braus que es toregen en una plaça durant una tarda)

A primera vista les 6 condicions de Rivera me semblen un escull pràcticament inassolible per al PP. Ara bé, si hi ha voluntat de negociar (i sembla que la hi ha), al començament sempre sé sol posar un sostre molt alt per acabar cedint fins arribar a un equilibri. Sempre ha estat així i aquest cop no ha de ser diferent.

No obstant cal recordar que amb els vots de C’s no s’arriba a la majoria absoluta, n’he fan falta 7 més... El dubte a hores d’ara és si els acabaran aconseguint o no. Tot indica que més enllà de C’s no queda ningú més amb qui el PP pugui negociar... Llavors només quedaria l’abstenció en tot o en part del PSOE.

Aquest matí, mentre pujàvem a Tortosa, la meva dona me llegia alguns tuits, el més graciosos... Un d’ells feia referència a la situació sexual de Felipe González (No meu compres? Què va mal follat! Ara sí?) No sé si és això exactament el que té... També podria ser que pel matí sé pren una dosi doble d’aiguardent (a molts de llocs li diuen galera, ja que fa gaire bé 100 anys a la Galera n’hi havia al menys dues fàbriques) o una explicació molt més senzilla: té demència senil, pròpia de l’edat.

ADAM TOMÀS

Al tall d’ahir de l’N-340 (el 68è –n’he son tants que els líders de la carretera han perdut el compte) van estar presents l’alcalde d’Amposta Adam Tomàs i el regidor Tomàs Bertomeu.

Vaig poder parlar un moment amb l’alcalde a qui li vaig dir que hauríem de tenir una reunió per a comentar-li algunes inquietuds. M’he va dir que quan volgués, sense problemes...

Tot i això li vaig comentar dues coses d’aquelles que un dia té venen al cap: la font que hi havia a la plaça del Mercat i el mural de Niebla de la zona lúdica de Tosses.

Sobre la font me va dir que es guarda a un magatzem de l’empresa Contregisa (suposo que va ser la que va fer les obres de remodelació de la plaça) i sobre el mural que era privat, que pertanyia a l’associació d’empresaris d’oci de Tosses; tot i això sembla que el mural ha desaparegut, que ningú sap on està... Bé, algú si que ho sabrà!

Sobre la font pregunto:  Per què no es va col·locar a la mateixa plaça? Quins interessos hi havia per a posar-ne una altra? No podria recuperar-se per a ornamentar alguna plaça. A Amposta hi ha moltes places sense ànima: la de darrere del Miquel Granell, la Cecilia Carvallo, la adjacent a la plaça de la Castellania, davant del frustrat centre comercial, la rotonda del Lligallo davant l’Aldi... Ne teniu prou? No, a la plaça de bous no... És veritat que aquell espai només s’utilitza uns dies a l’any, però allí faria nosa...   

   

AINA CID

Aquest migdia (hora local), la remera Aina Cid, juntament amb la seva companya Ana Boada, han tornat a competir a la prova de dos sense femení. L’Ajuntament d’Amposta ha tornat a instal·lar la pantalla per a seguir i animar la remera ampostina des de la distància.

Però un dia més les proves de rem s'han hagut d'ajornar per mal temps... 

Voler canviar els JJ.OO. d'estiu pels d'hivern potser sigui contraproduent... 

Qui se’n recorda ara dels remers Luis Miguel Oliver (LA-84), Toni Merín (Barcelona-92) i Anna Accensi (Atlanta-96), tots ells olímpics i de l’entrenador David Morales i el seleccionador Bienve Front? Se’ls hi ha reconegut prou la gesta? Només pregunto...

QUATRE DE QUATRE

Si estiguéssim parlant d’encerts o de vots favorables, la notícia seria del tot positiva, però si, en canvi, han estat 4 fracassos de 4 intents, imagineu-vos el fiasco. Això és el que li ha passat a Madrid en les quatre vegades que ha presentat candidatura per albergar uns Jocs Olímpics d’Estiu i, a sobre, les 3 darreres de forma consecutiva.

Diuen els analistes que n’entenen , que Madrid se’n va refiar massa i que anaven de guanyadors molt abans de que votessin els membres del COI. També diuen que Madrid tenia massa condicionants en contra seva, com ara la precarietat econòmica del país i el dopatge. Però jo també afegiria la generalitzada corrupció institucional i la voràgine dels banquers.

Si comparem aquest quarta vegada amb les precedents, ens en adonarem que, fina ara, Madrid sempre havia arribar a la final, mentre que aquest cop va ser eliminada a la primera votació.  Pérez de Rozas, periodista del diari el Periódico, deia en un article publicat dimarts dia 10, que a la candidatura de Madrid 2020 li va passar com li passa al Real Madrid des de fa un bon grapat d’anys: que sempre somien amb la décima i no acaba arribant mai.

Aquesta nova derrota significa un nou fracàs de les polítiques del PP. Durant el darrer govern socialista, el PP, responsabilitzava a Zapatero i la seva política exterior per les seves derrotes, però una vegada derrotats els socialistes i amb govern dels salvadors de la Pàtria, els culpables els han de buscar dintre de la seva pròpia casa. Alguns sectors del PP ja donen a Ana Botella com amortitzada; potser per que és la part més feble de tot l’organigrama, però, en tot cas, no és, ni molt menys, l’única responsable.  

Salvant les distàncies, la designació de seu olímpica es pot comparar amb els festival d’Eurovisió. Espanya fa 40 anys que no guanya i des de que Salomé ho va fer per segona i darrera vegada fins l’edició d’aquest anys, molt poques vegades ha optat a la victòria final. És més fàcil que quedi pels darrers llocs que no entre les primeres classificades. I és que a l’hora de votar, Espanya no compta amb els suports necessaris, a diferència d’altres països que aconsegueixen, gràcies a les seves estratègies, un gran nombre de complicitats.

És cert que Barcelona va organitzar el JJ.OO. de 1992, però en aquells moments la candidatura olímpica comptava amb el millor aval que es podia tenir: el barceloní Joan Antoni Samaranch, era president del COI gràcies a una estratègia perfectament preparada des de feia un bon grapat d’anys. Cal recordar que el govern espanyol va enviar a Samaranch d’ambaixador a Moscou, ciutat que tenia que albergar al Jocs de 1980. Això li va permetre al diplomàtic espanyol establir tota una sèrie de relacions amb d’altres mandataris olímpics que, al cap d’uns anys, el nomenarien president de l’organisme olímpic. D’aquí a aconseguir la majoria de suports per a la candidatura de Barcelona, només hi quedava un petit pas.

Tornant a la candidatura de Madrid 2020, hi ha qui diu amb certa sorna que mai podien guanyar. Només cal mirar el seu logotip: Madrid 20020. Fins arribar a aquell any, encara s’hi poden presentar unes quantes vegades més.

Què al no ser Madrid candidata per als JJ.OO de 2020 pot beneficiar la candidatura Barcelona-Pirineus 2022? Està per veure. Potser sí o potser al COE li agafa un atac d'espanyolisme i decideix no avalar-la. Temps al temps.      

DIARI DE L’AGOST. DIA 11 (dissabte)

Sembla ser que la delegació espanyola estava esperant el final del JJ.OO. per a penjar-se les medalles. Ahir les noies de la sincronitzada van aconseguir una de bronze, mentre que un altre taekwondista, en aquest el canari Nicolás García en guanyava una de plata.

I avui, de moment, dues més: una d’or, també noies i per l’aigua a la categoria de Mach Race, Echegoyen, Toro i Pumariega han guanyat el tercer or per a la delegació i el lleidatà Saül Craviotto una plata al K-1 200 metres.

LA HIPOCRESIA AL MÀXIM ESPONENT

Ja us he parlat alguna vegada d’un amic al que li sembla molt bé que ens retallin el sou als funcionaris. La seva opinió és que, en aquests moments hi ha gent que s’ho estan passant molt malament... Bé, avui us explicaré una cosa directament relacionada amb ell.

Ahir per la tarda, en sortir de casa per anar a passejar la gossa, vaig veure com els inquilins d’un dels pisos del bloc on visc, començaven a fer la mudança cap a un altre de més barat. Sabeu de qui era el pis que deixaven? Si heu pensat que del meu amic ho heu endevinat. Els qui ocupaven el pis (de fet un apartament d’uns 65 m2) són una família d’equatorians composta pel matrimoni i una filla peita. Només ell treballa i va ser amb qui vaig parlar. Em va dir que li havia demanat a l’arrendatari que els abaixés el preu del lloguer al menys dos cops i el propietari del pis es va negar. Em va dir que si els hi hagués baixat, no se’n anirien. Aquesta persona és la que creu que s’ha d’ajudar als més desafavorits. D’això se’n diu HIPOCRESIA!!! 

COMENÇA LA FESTA MAJOR D’AMPOSTA

Amb la tradicional sortida del bou capllaçat ha començat la Festa Major d’Amposta d’aquest any 2012. Aquest matí han passat pel meu carrer, la qual cosa he aprofitat per aixecar-me. Després, al cap d’una estona, he acudit a un típic bar a esmorzar amb uns amics. Hi he arribat sobre 2/4 de 8 i no ens han servit fins pràcticament dues hores més tard. Com diu un refrany castellà, “quien mucho abarca poco aprieta”. Al final de l’esmorzar (prop les 12), se’ns ha apropat el propietari de l’establiment i ens ha dit que abans feien esmorzar per a unes 200 persones i aquest any l’han fet per a 400!

El menjar ha estat molt bo, però el servei fatal. Entre els amics amb qui he esmorzat estava Llorenç Navarro, president de la Federació d’Associacions de Veïns d’Amposta i entre els comensals, Bertomeu, qui va ser porter de l’Espanyol allà pels anys 60 i després va ser directiu de l’entitat perica. 

Durant uns instant, una rondalla  on hi havia alguns dels antics membres de la de lo Teixidor ens han alleugerat una mica l'espera amb les seves jotes improvisades. 

Finalment hem acabat a la casa de camp del meu amic Félix Aliau (qui va organitzar l’esmorzar) i ens hem donat un bon bany a la piscina per acabar amb un dinar lleuger fred a base de pa amb tomaca i pernil, formatge, embotits, tonyina, etc.

Aquesta tarda, des de casa he escoltat els compassos de la banda de música de la Lira que, pel que sembla, anaven a buscar a un xiquet del barri. És tradicional que quan un xiquet o una xiqueta comença a torcar amb la banda gran, aquesta, la banda, vagi a casa a buscar-lo. Allí, la família, emocionada, preparen un pica-pica per als músics, directius i d’altres acompanyats.     

DIARI DE L’AGOST. DIA 10 (divendres –StLlorenç-)

El vestíbul de l'estació de l'Aldea.

L’OR QUE NO VA PODER SER...

Ahir, a Londres, la selecció espanyola de waterpolo femení va  aconseguir plata, però segurament, en altres circumstàncies hauria pogut assolir l’or. No va poder ser, una llàstima. També van aconseguir una medalla de bronze la lluitadora lliure basca Maider Unda (Iron Maider) i, avui, les noies de la sinrco també han obtingut un altre bronze. 
Però no desespereu, encara n'arribaran més, com per exemple la del lleidatà Craviotto en K-1 200 metres, prova on és clar favorit i l'equip de bàsquet d'Espanya que acaba de guanyar a Rússia per 67-59 i serà segona (plata) daant dels EE. UU. O no?  

LA RENFE

No us cregueu que des de que la RENFE està gestionada per la Generalitat funciona millor que abans. L’altre dia, al comboi on viatjava la meva dona, alguna cosa es cremava. Després li van parlar de la possibilitat de treure’s un abonament trimestral. Per a sorpresa seva, quan a l’Aldea li van dir el preu, resulta que era més car que tres abonaments mensuals (3x1) Llavors li van dir que seria perquè amb un abonament trimestral el nombre de viatges a la mateixa destinació és il·limitat. A la qual cosa la meva dóna va dir: Tu et penses que jo faré més d’un viatge al dia a Tarragona? A Tarragona ho va tornar a preguntar i li van dir el que ja sabia (que era més car) i que segurament es tractava d’un error.

Pe aquells que viatgin poc, els hi he de dir que ara, el popular bitllet d’anada i tornada ja no du descompte i et costa igual que dos d’anada. L’únic avantatge és que no cal que passis per taquilla dues vegades.

MOURINHO EL PENEDIT

Després d’un any i davant les càmeres d’una televisió italiana que li estava fent una entrevista, Mourinho, es va penedir del dit a l’ull a Tito Vilanova. A l’entrenador del Madrid li ha costat un any. Es diu que més val tard que mai...

NOSTÀLGICS DEL PASSAT

M’explicaven ahir que a Canet lo Roig (Canet lo Blau des de les darreres eleccions guanyades pel PP), hi ha nostàlgics del antic règim. Bé, m’imagino que com a tots els pobles. La persona en qüestió regenta un restaurant a la localitat i l’especialitat són els tords i moixonets (que estan prohibits) El local el té guarnit de tot tipus de records i d’altres elements nostàlgics. Quan la persona que m’ho contava tenia que anar, li van dir: “Tu canta-li el Caralsol. Així ho va fer i la senyora es va emocionar tant que es va posar a plorar i els hi va treure diversos dolços típics de la població de franc. Hi hauria gent que a l’entrar, donarien la volta i no menjarien. Segur!

ST LLORENÇ A LA GALERA

Avui comencen oficialment les festes a la Galera en honor del seu patró Sant Llorenç. Ahir va fer el pregó de festes el Delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre Xavier (Xavi per als amics) Pallarés. Amb tanta gent que hi ha que pot fer un pregó.... Bé, això demostra l’altura de la majoria dels nostres polítics.

I AVUI, VESPRA DE FESTES A AMPOSTA

Aquest matí, les pubilles de l’any passat i les d’aquest any, situades estratègicament per diferents punts de la ciutat, feien el repartiment del panoli i de les banderes de la ciutat que, com passa cada any, s’acaben aviat. Aquesta tarda, l’arribada dels bous i repartiment de polos de gel.

BONES FESTES A TOTHOM!! Encara que dubto molt de la qualitat de les mateixes.     

DIARI DE L’AGOST: DIA 9 (dijous)

3 MEDALLES MÉS 
Passats els primers dies de sequera olímpica, la collita de medalles segueix  bon ritme. Ahir una d’or i dues de plata. La primera de plata, guanyada pel palista gallec David Cal, representa la 5à del seu palmarès en 3 olimpíades: 1 d’or i 4 de plata.
Les altres dues son per al taekwondo. El català Joel González va guanyar l’or a la seva categoria, mentre que la mallorquina Brigitte Yagüe va ser plata.
Però també hi van haver “desastres” sonats, com va ser l’eliminació dels equips masculins de handbol i de waterpolo. Vaig seguir el partit de handbol i el cert és que van tenir mala sort. De totes maneres cal recordar que a la segona part, i quan portaven avantatge al marcador de 2 gols, van patir una “pájara” de 12 minuts on no van marcar cap gol, la qual cosa els hi va passar factura definitivament. França es va escapar de 3 gols, però tot i això Espanya va empatar i fins i tot va tenir possibilitats de posar-se pel davant. Un últim atac francès a manca de pocs segons, va acabar en un tir que va parar el porter Sterbik, però el rebot va afavorir els francesos que van marcar al darrer sospir. Una llàstima. Menys mal que ens queden les dones...
En canvi, en bàsquet es va guanyar a França, pel que sembla, en un mal perdre de l’equip gal. Potser si que serà veritat que es van deixar perdre contra Brasil per evitar EE.UU. en semifinals. Si Espanya guanya a Rússia aquesta nit, serà medalla de plata, ja que l’or sembla que des d’abans de començar l’Olimpíada, ja està al sarró dels americans. 
 
EL ROBIN HOOD D’ANDALUSIA
Tot el protagonisme polític l’acapara avui l’alcalde de la població sevillana de Marinaleda i diputat autonòmic per IU Sánchez Gordillo. Al front d’un grup de sindicalistes van entrar a diversos establiments de les cadenes d’alimentació de Mercadona i Carrefour i es van empotar, no sense resistència, diversos carros replets de menjar de primera necessitat per a repartir-lo entre els famílies més necessitades.
Els fets han produït un debat entre detractors i favorables (més dels primers que dels segons), però la qüestió és si aquestes accions acabaran sent un precedent per a altres accions similars dels col·lectius més desafavorits. Les raons que donen les cadenes per a no col·laborar en aquest tipus d’accions és que ja són solidaris i que donen molts aliments al denominat “banc d’aliments”. Personalment entenc que del banc es destina una bona part per apaivagar la fam del tercer món i ara mateix el problema el tenim a casa i hi cal dedicar molts més recursos que els que s’han destinat fins ara, ja que “oeneges” com Càritas o la Creu Roja, es veuen desbordades i minvades de recursos.
    
EL COTXE DEL “SINYÓ ANCALDE”

Us vaig dir que si sabia alguna cosa més del cotxe de Manolito Ferré, us ho diria. Fa dies que no el veig aparcat prop de casa seva (vivim relativament prop), la qual cosa em va fer témer el pitjor, que l’hagués hagut de retornar ja que el consorci que presideix i que l’havia adquirit per la modalitat de rènting, no està passant per un bon moment econòmic. Però ahir em van assegurar que no és així i que el deixa a casa sa mare (propera al camp de futbol) Fins allí (uns 250 metres de casa d’ell) hi arriba amb el seu antic Mazda, l’agafa i se’n va a Barcelona. A la tornada el torna deixar, torna a agafar el seu i cap a casa. Sense cap mena de dubte gasta més en pneumàtics que en sabates.

 

EL SOU DELS BANQUERS “INTERVINGUTS”
Des d’avui, els directius dels bancs intervinguts per l’estat (Bankia, Catalunya Caixa, Nova Caixa Galizia i Banc de València), no podran guanyar més de 300.000 euros/any.  I ens hem de quedar tant contents i tan amples...  
50 milions de les antigues pessetes segueixen sent molts diners Ja sé que ocupen llocs de responsabilitat, però també els ocupen el president del govern i els presidents autonòmics i guanyen molt ments i molta gent ja consideren que aquests últims guanyen massa, què pensaran dels primers?
Jo amb ¼ part viuria de “puta mare” i posaria tot el meu temps i la meva voluntat en fer les coses el millor possible. Tu no?

S'HA MORT CURRO JIMÉNEZ
El popular actor Sancho Gracia que es va fer famós amb la sèrie "Curro Jiménez", ha mort.Va començar a caminar de la gran Margarida Xirgu a la seva escola de teatre de Montevideo (Uruguai) on s'havia exiliat la seva família fugin del franquisme. Reposi en pau.    

DIARI DE L’AGOST. DIA 8 (dimecres)

EL SÚPER DIMARTS D’AHIR
Aquest cop no he volgut ser original a l’hora de qualificar el dia d’ahir olímpicament parlant. L’expressió “súper dimarts” s’utilitza durant les primàries americanes per a designar uns determinats dimarts que concentren un gran nombre d’eleccions estatals.
El d’ahir, a Londres, va reportar l’alegria als esportistes espanyols i, per extensió als diferents aficionats, sobre tots a aquells seguidors dels espots que van aconseguir medalla. En total van ser 3: or per a Marina Alabau en windsurf, plata per a Ona Carbonell i la tarragonina Andrea Fuentes en natació sincronitzada i una plata més per  Javier Gómez Nolla en triatló. A més a més, les noies del waterpolo van assegurar-se la plata al passar a la final olímpica. LES DONES AL PODER!! Si us heu fixat (m’imagino que sí, fins ara, totes les medalles menys una les han aconseguit les dones i l’aigua ha estat present a totes les proves.
Avui, David Cal, l’esportista espanyo que més medalles olímpiques ha aconseguit, ha guanyat la plata en C-1 1.000 metres.
 
EL PP S’ENFONSA I EL PSOE NO REMUNTA
Segons la darrera enquesta d’opinió, el PP baixava 8 punts abans del gran “cop de destral” del passat juliol. És de suposar que si l’enquesta fos posterior la davallada encara seria més gran, ja que del col·lectiu de funcionaris de l’estat que, d’on, segur, Rajoy va obtenir molts milers de vots, després d’eliminar-nos la paga extra de Nadal, no el votarien. Per tant caldria parlar d’un descens històric que ni els PSOE en el pitjor dels seus moments va patir.
Quedeu-vos amb aquesta idea. Recordeu perquè el PP amb Rajoy va perdre les eleccions generals de 2004? Per mentiders i no voler acceptar que l’atemptat de l’11-M va ser obra d’un grup terrorista islàmic. Què ha fet el PP al 2012? Mentir a la ciutadania presentant un programa electoral del que no ha complert res.
No obstant això, el PSOE no remunta. L’efecte balança de braços que quan un puja, l’altre baixa, no existeix en aquest cas. El PSOE a dures penes guanya 1 punt, mentre que IU en puja més de 2, mentre que la UPiD de Rosa Díez en guanya aproximadament 2 i CiU baixaria unes imperceptibles 2 dècimes.
Sobre la valoració dels líders cal dir que cap d’ells aprova i que ni tant sols arriben al 4 %, la qual cosa demostra la desconfiança de la ciutadania en la classe política d’aquest país. La més valorada és la Rosa Díez, seguida de Duran i Lleida (sempre he pensat que no el coneixen prou) i Cayo Lara. Rajoy està més ben valorat que Rubalcaba (què s’ho facin mirar...) 
 
L’IVA JA ENS AFECTA AQUEST MATEIX MES D’AGOST
Encara que oficialment els nous tipus de l’IVA no començaran a aplicar-se fins l’1 de setembre, el govern permet aplicar els nous tipus als consums d’electricitat, aigua, gas i telèfon que es consumirà aquest mateix mes, però que es facturarà a partir del proper. 
 
L’ONADA DE CALOR QUE VE
Es preveu que a partir d’avui arribi una onada de calor saharià. Divendres i dissabte seran els dos dies més afectats. Com a mesura de prevenció, a partir d’avui mateix es tancarà l’accés als Ports. Si volíeu anar d’excursió, caldrà que anéssiu pensant en altres alternatives. 
 
COMENÇA LA VEREMA

I jo que em pensava que no es veremava fins el setembre! El conegut celler RAIMAT començarà avui mateix la verema de les seves vinyes. Sembla ser que cada any és el primer celler en fer-ho. Però aquest any hi ha una novetat important i sorprenent: només es veremarà per la nit des de les 10 fins les 6 del matí. El motiu és que quan el raïm entra a la cava, s’ha de refredar i si es verema per la nit, no està tan calent com si es recol·lecta durant el dia. 

 

MÉS RETALLADES
El govern ha anunciat que podrà acomiadar als treballadors públics (no funcionaris) que cregui convenient. S’ha obert la veda!
Pel que sembla, també pensa eliminar l’ajut de 400 euros que ara reben els aturats als que se’ls hi acabat la prestació de l’atur. No ho han comunicat oficialment, però tot sembla que serà així.
I, per últim, volen fer pagar 700 euros als immigrants que estiguin en situació irregular. El mateix import que pagaran els rics.
Una pregunta: Qui manté a aquests il·legals? Cert que de vegades estan a càrrec de les seves famílies, però en molts de casos treballen irregularment perquè algú els hi dóna feina.

DIARI DE L’AGOST. DIA 7 (dimarts)

DERROTA INTENCIONADA? 
Ahir es va a tornar a tancar el dia sense medalles. Ara bé, la delegació espanyola va obtenir diversos diplomes olímpics. Qui no es conforma és perquè no vol.
Vaig veure el final del partit de bàsquet entre Espanya i Brasil, els minuts on la selecció estatal pitjor va jugar. Diuen alguns que Espanya es va deixar guanyar peT a no enfrontar-se amb els Estats Units a quarts i així, com a mal menor, es creuaria en una hipotètica semifinal. Sigui que es va deixar guanyar, sigui que Brasil la va derrotar en tota regla, el joc d’Espanya em va sembla lamentable. Veurem avui contra França. 
 
LA UPC A MART
L’ona espacial americana Curiosity va aterrar a la superfície de Mart, la qual cosa ha representat un gran èxit per a la NASA. Amb la Curiosity hi va viatjar un xip que controla els sensors de vent fabricat per la Universitat Politècnica de Catalunya (la UPC) Per tant, tot un èxit també per a la tecnologia catalana. Felicitats!!
 
TANCAT PER VACANCES
Sembla ser que les oficines de l’Ajuntament d’Ulldecona tanquen quinze dies per vacances. No conec cap precedent a l’administració pública. No m’han dit si la mesura s’ha pres per estalviar o es deguda a d’altres circumstàncies.
 
CONCERT SOLIDARI
De pedra em vaig quedar quan vaig llegir un cartell on s’anunciava un concert solidari de grups ebrencs en benefici de la secció de crèdit de la Cooperativa de l’Aldea. Vagi per davant que tothom és lliure de fer el que vulgui (mentre no sigui mal), però des del meu punt de vista em sembla del tot improcedent. La fallida de la secció de crèdit va ser deguda a una mala gestió del seu gerent i, segurament, d’algun soci de l’entitat que no va exercir el control que calia.

Si critiquem que entitats financeres que han estat rescatades amb diner públic (cosa que no s’ha fet am la de l’Aldea), tampoc em semblaria lògic que es fes un concert a favor dels clients d’aquestes entitats o els “damnificats” per les participacions preferents.

Tinc una companya de treballa que quan li vas a vendre loteria de Nadal d’alguna partit, sindicat o associació sempre diu que un any ella també en farà a benefici de la seva família. És el mateix. 
 
ADÉU A LES VACANCES PAGADES?
Ahir em van arribar diversos correus electrònics (un del meu propi sindicat) parlant de que el govern del PP està estudiant eliminar les vacances pagades. Vull pensar que es tracta d’un “bulo”  que ni tan sols arriba a la condició de globus sonda. Sense ser lletrat, crec que això aniria en contra del dret internacional. Intentaré no pensar-hi més. 
 
ELECCIONS AL NOVEMBRE?
Això al menys apuntava aquest matí la Cadena Ser. Ahir Obama, el president dels Estats Units (en coneixeu cap més?) va trucar a Rajoy preocupat per l'estat de l'economia espanyola i encara més que es pugui acabar ressentint l'americana. Van estar parlant ½ hora i sembla ser que entre les mesures que el va “convidar” a prendre estaria fer eleccions el mes de novembre. I tots sabem que Obama mana molt. De confirmar-se, el govern de Rajoy, seria el més curd de la història de l’Espanya democràtica.

DIARI DE L’AGOST. Dia 6 (dilluns)

LA MEDALLA QUE ENCARA NO HO ÉS
Ahir tampoc es va aconseguir cap “metall”. La delegació espanyola segueix perdent efectius i, els que se’n van cap a casa, com a molt, s’emporten un diploma olímpic (llocs entre el 4 i el 8)
No obstant, la windsurfista andalusa Marina Alabau ahir, pràcticament sé la va assegurar i, amb tota probabilitat, serà d’or, només cal que arribi la setena. També les nedadores de la sincronitzada Andrea Fuentes i Ona Carbonell, en poden aconseguir una en la modalitat de duet. L’or sembla que no està al seu abast, però sí la plata o el bronze. 
   
MÉS SOBRE ELS JJ.OO.
Ahir també van eliminar a un dels representants espanyols de “fosso olímpic” (tir al plat –per a què ens entenguem-) Avui en competeixen dos mes. A les nostres terres hi ha un gran tirador que ha estat fins i tot campió del món. Estic parlant del roqueter Joan Alcoba.
El meu lloc de treball em permet conèixer molta gent i, de tant en tan, algun personatge conegut, com l’Esteban Martín, Andreu Carranza, etc. Joan Alcoba va passar l’any passat i li vaig preguntar si estava preparant les olimpíades. Em va respondre que no, ja que la federació havia apostat per esportistes més joves. Més joves potser sí, però també amb menys possibilitats de penjar-se una medalla.
Cal dir però que el toledà Jesús Serrano s'ha classificat per a la final amb moltes possibilitats de medalla, però... Cinquè!!! DIPLOMA OLÍMPIC!! 
 
I MÉS...
El jugador català de hoquei herba Àlex Fàbregas ha tingut que tancar el seu compte de Twitter pe rebre amenaces de mort per una entrevista que va donar al diari Ara on deia més o menys el següent: “Competeixo per Espanya perquè no ho puc fer per Catalunya i m’agrada més escoltar els Segadors que no l’himne d’Espanya”. Són molts que pensen com ell i que ho gosen dir-ho. El diputat d’ERC Joan Tardà ha sortit en la seva defensa i ha declarat: “Les amenaces d mort rebudes x Alex Fàbregas x declarar els seus sentiments nacionals evidencien com està d malalta la societat espanyola” (literalment)
 
EL COTXE DEL “SINYÓ ANCALDE”
Fa dies que no veig el flamant Ranger Rover que portava “l’ancalde”. Encara més, l’altre dia vaig veure aparcat prop de l’Hospital comarcal el seu Mazda amb la targeta d’aparcament ben visible. Què ha passat amb el Rr? (*)
O el té ben amagat i només el treu per anar a Barcelona (podria ser que algú li hagués aconsellat de fer-ho així) o l’ha hagut de tornar.
Aquesta segona opció no és gens descabellada, ja que el Consorci de Salut i Social de Catalunya que presideix Manolito està passant per greus problemes econòmics i, la prova del mateix és que s’ha hagut d’hipotecar la seva seu per aconseguit liquiditat. Si el cotxe s’havia adquirit per la modalitat de “rènting”, no és possible que li hagin demanat que el retornés?
Seguiré a l’aguait! 
 
L’HOSPITAL COMARCAL D’AMPOSTA
I parlant de l’Hospital comarcal d’Amposta. Sembla ser que serà un dels centres concertats on els treballadors no cobraran a final de més (al menys la nòmina sencera)

Des d’aquí la meva solidaritat cap e tots els treballadors i treballadores de “la Clínica”, als qui desitjo que arribin els bons temps com més aviat millor.

DIARI DE L’AGOST. DIA 1 (dimecres)

Fita quilomètrica del Pertús. (Just davant, la farmàcia de mon cosí Miquel) 

De totes les notícies que es van produir ahir, en vull destacar tres: la fugida de capitals a l’estranger, la plantada de Catalunya i Andalusia al Consell de Política fiscal i financera i l’obligació de retirar el títol d’alcalde de València al dictador Franco. 
 
FUGIDA O EVASIÓ?
Primer que res, voldria aclarir que no és el mateix “fugida” que “evasió”. He hagut de llegir-me la notícia per arribar a aquesta conclusió. Ahir s’anunciava que durant els 5 primers mesos de l’any, han fugit 163.185,9 milions d’euros, dels quals 41.294,3 només el mes de maig, quan va esclatar la crisi de Bankia.
Si et quedes només amb els xifres, un se pregunta: I com es pot saber els diners que surten d’Espanya? La resposta és, com deia al principi, perquè no és el mateix “fugida” que “evasió”. Els capitals que fugen (controlats) són per inversions, préstecs i d’altres transaccions financeres, és a dir, diner legal que, normalment, a través d’entitats financeres es transfereixen a d’altres països (excloent-hi els paradisos fiscals) per a fer operacions legals.
Aquesta fugida de capitals es deu a la desconfiança, sobre tot, dels inversors espanyols en l’economia del nostre país. La feblesa econòmica no els hi garanteix la seguretat de les inversions  i, a molts països estrangers, els tipus d’interès són més baixos en el cas dels qui busquen finançament per a les seves activitats.
La “evasió” de capitals es una altra cosa i, en aquest cas no es pot saber ni la quantitat, ni la procedència ni la destinació. Normalment és diner “negre” generat per l’economia submergida i el comerç il·legal (com per exemple el de la droga) i que surt clandestinament d’Espanya per a parar a algun país que té la consideració de paradís fiscal i que no té l’obligació de lliurar comptes a ningú.
 

EM PLANTO!
El Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir que el Conseller d’Economia i Coneixement Andreu Mas-Colell no assistís al Consell de Política Fiscal i Financera que va convocar el Ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro. Des de Catalunya es demanava més flexibilitat a l’hora de complir amb el dèficit, tal i com va fer en el seu dia la Unió Europea amb Espanya. Però Madrid es mostra intransigent i la reunió, sembla, era un pur formalisme per a explicar-los “de quin mal haurien de morir”, es a dir, Montoro els diria com està el tema i les comunitats no gaudirien del dret de rèplica. Davant d’aquest panorama, viatjar a Madrid per a informar-los d’alguna cosa que ja es coneix abans de viatjar, sembla, a priori, una bajanada.  
En canvi, la Consellera d’Economia de la Junta d’Andalusia si va acudir a la reunió, però en veure com s’estava desenvolupant, va optar en aixecar-se de la taula i deixar plantat a Montoro i als altres consellers autonòmics, la majoria del PP que, seguint les directrius dels seus líders regionals que, la setmana passada van se “cridats a consultes”  pel màxim líder nacional (Mariano Rajoy), van tenir que aguantar impertèrrits el “monòleg” del ministre.
 

FRANCO DEIXA DE SER ALCALDE DE VALÈNCIA

¿Però que no ho era Rita Barberà de tota la vida? Fa tants d’anys que Rita (la Rita) és alcaldessa que un ja perd la noció del temps.
Durant la dictadura, la ciutat de València, com la majoria de ciutats i pobles d’aquest país, va nomenar a Franco “alcalde honorífic” i fins ara, ningú ho havia revocat.

La Rita es resistia a fer-ho al·legant que amb la mort del dictador sé li acabaven tots els honors. Al fons s’hi resistia perquè l’un (Franco) i les altres (els del PP), són els mateixos (o els altres successors de l’un, com es vulgui dir)

Finalment ha estat un jutge que li ha ordenat a la Rita la retirada de “l’honor”, ja que, com es diu a la Llei de la Memòria Històrica, la permanència d’aquestes distincions é il·legal. I també immoral, afegiria jo!
 

Espanya seguia sense medalles als JJ.OO. de Londres.