Entrada al càmpic Alfacs. |
Tot i que durant
anys vaig ser campista i vaig acampar a diferents províncies (Tarragona,
Castelló, València, Alacant, Barcelona, Girona, Terol, Lleida, Osca, Astúries i fins i
tot Andorra), el primer contacte amb el món del càmping no va ser com a usuari,
sinó com a visitant. Si fa o no fa, els fets se remunten a 50 anys enrere, o
sigui que coincidirien amb la posada en marxa dels primers càmpings de la zona.
Uns familiars de
França venien a estiuejar a la Ràpita i passaven uns dies al càmping Castro, a
la partida de la Martinenca. Per tant estem parlant d’Alcanar Platja, encara
que per la seva vinculació bé podria parlar-se més de la Ràpita que no d’Alcanar.
Floriano de Castro Castro (així se’n deia el seu propietari), era un gallec
que va arribar a la Galera amb l’exèrcit revoltat (o sigui, amb els nacionals),
del qual n’era sergent. L’estiu i part de la tardor de 1938 la Galera formava
part de la rereguarda franquista del front de l’Ebre. Allí Castro (com l’anomenava
tothom, fins i tot la seva dona), va conèixer la Otília amb qui s’hi va casar.
Se’n van anar a viure a la Ràpita, d’on va arribar a ser-ne l’alcalde entre
1965 i 1967. Duran aquells anys seria quan hauria posat en funcionament el
càmping.
Recordo el
càmping poc o gens endreçat (de fer era de 3a categoria), tot i que quan anava
a visitar a la família no solia moure´m del bar que a la vegada feia de botiga.
També solia banyar-me a la escassa platja que tenia, plena de roques i encara
més roques dintre de l’aigua. No hi recordo espanyols. Crec que tots els
campistes eren estrangers, la majoria francesos. La gent d’aquí encara no anava
als càmpings, de fet, per no anar, no anava ni de vacances. L’economia de la
majoria de la gent del país no els permetia viatjar i els que ho feien és
perquè tenien un poder adquisitiu elevat.
Mario Gianni fill, el dia que se va commemorar el 40è aniversari de la tragècia dels Alfacs. |
El càmping
Castro, juntament amb l’Alfaques (ara Alfacs) de Mario Gianni, el Noya i el Carlos III van ser els
primers (o dels primers) que hi van haver al Montsià. Després vindrien l'Estanyet, el Cases, el Mare
Nostrum a tocar del Castro del que només els separava una parcel·la, etc.