Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Curiositats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Curiositats. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 d’octubre del 2025

LA ‘GENEROSITAT’ DEL REI

Si heu visitat alguna vegada Sevilla potser us heu fixat que per tot arreu es pot veure un símbol, una mena de logotip si voleu. Dit símbol consisteix en les síl·labes NO i DO i al bell mig de totes dues una imatge semblant a la de l’infinit tot i que posada dempeus: NO8DO. Hi és present a la bandera de la ciutat, a l’escut d’armes, a les cartelleres informatives, a qualsevol servei municipal com per exemple el metro, a les pilones dels carrers, a les papereres, als embornals, a les tapes de registre del clavegueram...  És difícil no preguntar-se quin significat té.

Em vaig adonar que aquest símbol ja era emprat abans de la Guerra Civil, però no sabíem ni quan es va començar a utilitzar ni el perquè.

Durant la nostra estada a la capital andalusa havíem de fer un ‘free tour’ pel barri de Triana, possiblement el més popular de la ciutat. Vam pensar que seria una bona ocasió per a preguntar-li a la guia el significat d’aquell logotip. No va caler fer-ho, ja que ella mateixa ens va desvelar el seu origen. Cal advertir que no té res a veure amb el NODO que passaven per totes les sales de cinema durant la dictadura franquista i que era l’acrònim de ‘Noticiarios y Documentales’ fet per a la major glòria del règim.

Ens va explicar la guia que aquest símbol té el seu origen en un gest d’agraïment del rei Alfons X, dit el Savi (1221-1284) a la ciutat de Sevilla. Alfons X estava enfrontat amb el seu fill el futur Sanç IV de Castella, dit el Brau (1258-1295) i es va haver de refugiar a Sevilla, ciutat a la qual tenia en gran estima i on va ser molt ben rebut per la població. Va ser llavors quan els va regalar l’acrònim jeroglífic NO8DO. Però, quin significat té?

Segons sembla el símbol de l’infinit dempeus no és una altra cosa que una madeixa de llana, en castellà ‘madeja’. Per tant, s’interpretaria com a NOMADEJADO (NO-MADEJA-DO, ‘no me ha dejado’), reconeixent la fidelitat del poble sevillà amb el monarca.

Hi ha diversos estudis i cadascú treu la seva pròpia conclusió sobre el significat de NO8DO, com per exemple la que diu que seria l’acrònim del llatinisme ‘Nomine Domini’ o l’equivalent, en nom del Senyor, en català.

Sigui o no sigui veritat l’explicació que ens va donar la guia i sí realment es tracta d’una llegenda, no deixa de ser una curiositat satisfeta i que segurament, el lector també ha sabut apreciar.

Antigament, moltes de les obres que es publicaven, al final portaven la seva lliçó (en castellà ‘moraleja’) que no era una altra cosa que la conclusió que se’n podia extreure del text. Per tant -us pregunto-, quina lliçó en podem treure de l’explicació d’avui?

Personalment he arribat a aquesta conclusió: Que de la monarquia no cal esperar cap gest de generositat cap als seus súbdits; mai es desprendran de res tangible i què els pugui beneficiar realment.  








dilluns, 27 de maig del 2019

MUNICIPALS 2019. POTSER NO TE’N HAS ADONAT…

De Juan Carlos Ortega al Periódico de Catalunya. 

AMPOSTA. La número 16 de la llista i per tant treu acta de regidora és Iris Castell, filla la qui va ser Consellera Marta Cid.
Junts per Amposta dilapiden la majoria absoluta de CiU en 8 anys: l’any 2011 CiU tenia 10 regidors ara n’han tret 1.  

ALCANAR. La CUP treu dos regidors.

GODALL. ERC capgira els resultats i el PP surt de l’ajuntament.

SANT JAUME D’ENVEJA. Castor aconsegueix majoria absoluta.

SANTA BÀRBARA. Els antics convergents perden la majoria absoluta que retenien des de 1983 i podrien perdre l’alcaldia.

LA SÉNIA. L’any 2011 l’alcaldessa era Marutxi Ballester, dona de Victor Gimeno. L’any 2018 va ser elegit alcalde Joan Moisés Reverte i ara José Ramón Bellaubí ha tret majoria absoluta. Tots tres són comunistes.

ULLDECONA. Núria Ventura, al front de Socialistes d'Ulldecona, ha aconseguit la primera majoria absoluta del municipi. Ni Jaume Antich en els seus millors moments ho havia fet.

L’ALDEA. L’antiga Convergència, tot i anar de baixa per quasi tot arreu, guanya a l’Aldea per primera vegada, a l’era post Dani Andreu.

L’AMETLLA DE MAR. L’exalcalde Antoni Espuny (PSC) perd l’acta de regidor.

CAMARLES. Ramón Brull, després d’abandonar el PSC i presentar-se amb una candidatura independent, torna a traure 3 regidors i se podria revalidar el pacte de la legislatura passada amb Junts per Camarles i Lligallos i enviar a l’oposició a ERC que va guanyar les eleccions.  

PAÜLS. ERC fa un ple (7 de 7) i el PSC que durant molts anys va tenir l’alcaldia no trau cap regidor.

TIVENYS. L’alcaldessa història Maria José Beltran (PSC) va perdre enfront la llista d’ERC. La diferència ha estat de 6 vots. 

TORTOSA. Meritxell Roigé no és Ferran Bel i per 1 regidor i Jordi Jordan fa els millors resultats (5) per davantg d'ERC-Tortosa Sí (4) i PSC (3). Tot dependrà de ERC-Tortosa Sí. Sempre s’ha considerat Tortosa com un poble de dretes. Tot i això el PP perd l’únic regidor que passa a mans de C’s.

BATEA. Tot i el joc brut practicat pel grup informatiu l’Ebre contra Joaquim Paladella, aquest revalida l’enèsima majoria absoluta.

FLIX. L’històric socialista Xavier Sabaté, que ha ostentat un bon grapat de càrrecs institucionals, entre ells el de Conseller de Governació amb Pasqual Maragall, ha estat el gran derrotat ja que va ser l’únic que va entrar a l’ajuntament de la seva llista.

MIRAVET. A l’era post Toni Borrell, el carismàtic alcalde d’ERC que tenia 7 de 7, el seu partit perd 2 regidors.

RIBA-ROJA D’EBRE. L’alcalde Antonio Suárez, escollit el 2015 a la llista de CiU, després d’abandonar el partit pel tema de l’abocador comarcal, se presentava amb una candidatura independent i va aconseguir un regidor més.

TIVISSA. Després de Jordi Jardí, els postconvergents han perdut la majoria absoluta i podrien perdre l’alcaldia.

dilluns, 23 de juliol del 2018

L’ARMARI DEL RENAIXEMENT


Dijous passat, Radio Ebre de la Cadena SER, durant la desconnexió que fa al migdia, Sílvia Tejedor i un locutor de Radio la Comarca de Alcanyís, parlaven de la festa del Renaixement que començava tot just aquell dia, amb la presència d’algun convidat com per exemple el regidor de festes Domingo Tomàs.
Un dels convidats (no recordo qui) va explicar que van tenir la gran sort de torbar un armari d’aquella època amb molta documentació sobre la societat d’aquella època. Una de les coses que hi van trobar va ser com anàvem vestits els consellers i que, per tant, el vestit que llueixen les regidores i regidors de l’ajuntament tortosí, són fidels als que portaven els consellers tortosins dels segle XVI.  

L’armari també tenia tota una sèrie de calaixos on s’hi guardava la correspondència que se mantenia amb les ciutats i poblacions amb les que Tortosa tenia relacions. Ho van comparar amb les carpetes del Windows...
Durant la visita que vam fer dissabte a Tortosa per la festa del Renaixement, no m’esperava trobar l’armari en qüestió, la veritat.  
Va ser durant la visita als Reials Col·legis de Sant Domènec, Sant Jaume i Sant Maties, el conjunt renaixentista més important de Catalunya.
L’armari estava exposat dintre del Real Col·legi de Sant Domènec. Ràpidament me’n vaig adonar de que era l’armari al que s’havien referit al programa de ràdio.
De tot el conjunt, la part que més me va interessar va ser precisament la dels calaixos ja que hi vaig poder trobar moltes curiositats.
Fa unes setmanes us parlava de tres pobles medievals (amb carta de població) que van desaparèixer al llarg dels anys: Fullola (al costat de la via Augusta, dintre del terme del Perelló), el Carrascal (al costat de la carretera del Mas de Barberans a la Sénia –terme de Mas de Barberans-) i Refalgarí (als Ports, tocant amb la província de Terol, terme de la Sénia)

Aquests tres pobles, juntament amb d’altres coneguts o semi-coneguts per a mi, eren alguns dels que formaven part de l’armari.
El Carrascal estava juntament amb el Vilar de Santa Maria, nom primitiu de Mas de Barberans (i no Vila de Santa Maria com apareix a la Viquipèdia)  
Però encara hi ha més curiositats, com per exemple Orta, en referència a Horta de Sant Joan. De fet, a Orta/Horta, hi ha un grup fa anys reivindiquen el canvi del topònim, com ara els amics Salvadó Carbó cap de l’Ecomuseu dels Ports i segurement el major expert en toponímia local i comarcal i l’escriptor i periodista Xavier Garcia que tot i no ser del poble hi viu des de fa anys.
Poden sobtar també llocs com Sant Jordi d’Alfama (terme de l’Ametlla de Mar) o Benifassà en referència al convent i les seves possessions que arribaven fins a Masdenverge.  




dimecres, 30 de maig del 2018

MÉS DE 40 ANYS AMAGAT


Per a la nostra generació la xifra 40 sol expressar una cosa: els anys que va durar la dictadura franquista.
En l’actualitat, pràcticament no queda gent viva que ens puguin parlar del que va representar la II República espanyola. Mons pares (que afortunadament encara viuen i conserven bones les seves capacitats mentals), quan va començar la guerra eren massa menuts (7 i 3 anys respectivament) per a recordar, per exemple, que a l’escola s’ensenyava bàsicament en català.
Si aquest any vau visitar la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, potser fóreu dels afortunats en escoltar de la boca de José María Pons la petita història de l’escut de la Generalitat que apareixia al punt de llibre amb que obsequiava a tots aquells que s’apropaven curiosos a veure com feia funcionar la impressora que tenia.

José María Pons sempre ha treballat d’impressor. Oficialment va començar a fer-ho als 14 anys, quan va sortir de l’escola, però la veritat és que ja portava temps fent alguna cosa per la Impremta Ampostina, propietat de son padrí i un soci.
La història de l’escut de la Generalitat de la Impremta Ampostina comença abans de la guerra i se va usar mentre Amposta va estar en zona republicana i, per tant, sota el govern de la Generalitat.
En arribar la dictadura franquista, l’escut va desaparèixer i prou. Només el padrí de José Maria sabia on estava. Al tractar-se d’una pesa tan menuda i si tenim en compte que en una impremta hi ha una gran infinitat de tipus entre la gran varietat de lletres, números i d’altres, és fàcil comprendre que trobar-la era com buscar una agulla en un paller.
A part d’això no crec que ningú arribes a sospitar mai que en un lloc com aquell hi pogués haver un escut de la Generalitat.
El certs és, que tal com va explicar-me José Maria, l’escut de la Generalitat va sobreviure a un primer trasllat, ja que de la ubicació inicial a un dels carrerons que hi ha pels voltants de la plaça de l’Ajuntament se va traslladar al carrer del Pont.
En acabar la dictadura i quan tot semblava tornar a la normalitat, l’escut va aparèixer com per art de màgia.



Actualemt la Impremta Ampostina se troba al carrer Fortuny núm. 33. 

dimarts, 15 de maig del 2018

TROBEU L'INTRÚS

Entre totes aquestes monedes n'hi ha una que s'ha colat. Què no deuria estar aquí... 
Vèieu quina és? No? 

La resposta més avall... 


















Un duro!! Una moneda de cinc pessetes d'una de les darreres emissions que van sortir de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre i que ja no portaven la cara del Borbó. El podeu veure encerclat de groc. De sobte me'n vaig adonar que el portava a la cartera. Algú me'l va donar segurament de forma involuntària. 
Us podeu creure que aquesta moneda ja fa més de quinze anys que va deixar de circular? 
Possiblement el seu valor al mercat és una mica més que això, però tampoc per a fer-se ric.
Aquesta en concret l'he retirat jo. 



MÉS INFORMACIÓ: 

https://es.wikipedia.org/wiki/Peseta

divendres, 27 d’octubre del 2017

SABIEU QUÈ?

Lateral del mercat municipal d'Amposta.
Com sabeu, des de fa mesos s'està fet una reforma important al sostre del mercat municipal. 
Les teules les estan aplegant al carrer Palau i Quer per a reaprofitar-les posteriorment ja que és un element que pot tenir diversos usos. 
Però sabieu que aquest tipus de teula és l'anomenat àrab?

Teulada de teula àrab a Burgos. 

No obstant n'hi ha al menys un altre tipus, tot i que el seu ús no està tan estès: la teula alacantina.
A les zones de muntanya on sol nevar molt, s'hi posen lloses de pissarra. 

Teulada de pissarra a Lugo. 

Per a conèixer més del tema: http://tecno.upc.edu/bt/tema-07/ceramica/Teules.htm

 


divendres, 20 d’octubre del 2017

QUÈ SIGNIFICA AQUEST SÍMBOL?

Avui en dia se'n troben pocs. Si en veus cap serà en alguna vella caseta de camp. Fa anys, molts anys, que es van deixar de posar i, per tant, a les construccions noves no se'n posen. 
Quan era menut mon pare me deia que era una marca dels guardes de la zona. 
A la Galera el darrer guarda va ser el tio Conrado (tot i que en realitat es deia José) Pons. 
Quan es va jubilar les competències de vigilància del camp van passar a la Guardia Civil (cos d'agents rurals) primer i posteriorment als agents forestals de la Generalitat.  




Saps quin significat té? 


Aquest el vaig veure a la zona de Font de Quinto de Campredó.


dimecres, 23 d’agost del 2017

DIARI DE L’AGOST. DIMECRES 23

TOT CAMINANT PER AMPOSTA
De vegades la gent es pregunta com és que sempre veig cotxes mal aparcats o tota mena de deixalles deixades fora de les illes d’escombraries. La resposta és molt clara: Perquè solc desplaçar-me a peu.
Sense anar més lluny, ahir vaig veure coses si més no curioses: Un rètol feixista a una casa del carrer al carrer Sant Ferran, una placa de gual sense numerar i un cartell a la porta d’una impremta del carrer Primer de maig.
La placa feixista és d’aquelles de l’antic Ministerior de la Vivienda franquista amb el jonc i les fletxes i que mentre vaig ser regidor de l’Ajuntament d’Amposta identificava per a que més tard la brigada municipal les tragués. Per cert, fa 6 anys que ja no sóc regidor: Quantes plaques s’han tret en aquests temps? Sí, sí, encara ne queden unes quantes...
Me va sobtar veure una placa de gual sense numerar. Les plaques de gual solen estar numerades m’imagino per motius de control i així sé sap qui té un gual a casa seva. Hi ha alguna raó per a què no estiguin numerades? Pel que m’han dit n’hi ha més sense número.
A la impremta del carrer Primer de maig, tot just davant de la plaça Cecilia Carvallo, té ficat a la porta un cartell de que se fan camisetes. Unes amb un les altres amb un No, perquè l’1 d’octubre tenim dret a decidir. Normalment tothom, davant d’una disjuntiva, la gent sol prendre posició per una o l’altra opció. Aquí sembla que no, què els és ben bé igual. Com diuen els catalans: La pela  és la pela...  



INTEGRISIME CATÒLIC
Qui pensi que l’integrisme és només cosa de fanàtics islamistes, està equivocat. Molts capellans de l’Església Catòlica, Apostòlica i Romana també fa anys que el practiquen. Lles seves conseqüències no són tan desastroses, és veritat, però poden donar peu a que algun fanàtic que escolti les seves paraules pugui fer un mal cap.
El cas mes recent és el del capellà de Madrid que va culpabilitzar l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau de còmplice de l’atemptat de Barcelona i, tot seguit, va dir que encoratjava els afectats a presentar denúncies contra ella.
Tot i que els titulars de premsa només diuen un capellà de Madrid, respon al nom de Santiago Martín i va ser cap de religió del diari ABC i fundador de la ultracatòlica Franciscans de Maria. 


HI HA QUI HO JUSTIFICA TOT 
Fa mesos vaig publicar a la meva secció de fotos denúncia la foto d'una ambulància aparcada en direcció contraria i sobre el pas de vianants que hi ha al Pere Mata. La foto no era meva, però la vaig penjar jo... La foto en qüestió va portar molta polèmica i un debat força agre. Me vaig haver de sentir de tot, fins i tot Lo Ximenes (un personatge enigmàtic i misteriós, ja que a la seva pàgina de Facebook no s’hi mostra res de res) me va enviar un missatge privat parlant-me en nom de l’equip que, suposadament, va atendre un pacient del centre psiquiàtric. Si un té la consciència tranquil·la sobre el que ha fet, per a què tan de misteri?

Una de les coses que va sortir va ser de perquè no es va aparcar l’ambulància a un altre lloc, per a deixar circular normalment els vianants. Semblava que no era possible...
Bé, ahir pel mati, una furgoneta estava aparcada a l’entrada del pàrquing del citat Pere Mata. Veieu com si que havia alternativa!



LLIÇÓ DE LÒGICA
Casualment vaig trobar per internet una d’aquelles notícies que sé fan virals.
La pregunta era de matemàtiques. A la pàgina del quadern s’hi veu un dibuix amb els següents elements: una caixa de cartró, quatre gossets fora de la caixa i la pregunta:  ¿Quantos perros salen de la caja? La resposta de la nena va ser:  No he visto cual a salido de la caja y cual no (sic)
Aquest tema me va fer vindre al cap una resposta que vaig donar jo l’any 1984 quan pretenia entrar a treballar a l’empresa Mai. A diferència de la xiqueta jo ja tenia 27 anys!
Bé, durant el test que se’ns va fer a una aula de l’antiga oficina d’ocupació de Tortosa, també hi havia un dibuix amb 2 despertadors: Un penjat a una paret d’un clau i l’altre posat damunt d’una ràdio antiga, d’aquelles de fusta. La pregunta, si fa o no fa, era: Quin dels dos despertadors sona més fort? La meva resposta va ser: Igual.
Més tard, durant l’entrevista amb el psicòleg, vam repassar aquelles preguntes que no havia respost bé i me va dir que en la dels despertadors, sonava més fort el que estava sobre la ràdio, perquè aquest li feia de caixa de ressonància.


-Hi discrepo, li vaig dir... Tot i que li he d’admetre que no tenia ni idea, però no estic conforme. Sonar, el que es diu sonar, sonaran tots dos igual, el que passa és que un sé sentirà més fort. 

dissabte, 29 de juliol del 2017

dimarts, 27 de juny del 2017

dissabte, 10 de juny del 2017

LA FOTO DEL DIA. UNA ANTIGUITAT SOBRE DUES RODES

Vista avui a Amposta. 
La Vespa va ser una moto molt popular allà pels anys 50 i 60... Fins que les families van començar a tenir cotxe.
Quans anys diriu que té aquesta? 
Jo diria que uns 60. 
Mon para va tenir una moto Iso que tenia la matrícula T-40.520 i era de princis dels 60.
Penseu que el ritme de matriculacions d'aquella època no era com el d'ara... 

https://es.wikipedia.org/wiki/Vespa_(motocicleta)

Així era la Iso de mon pare. 

Resultat d'imatges de moto iso

http://www.autopasion18.com/HISTORIA-ISO%20(Hasta%20Isetta).htm


diumenge, 30 d’abril del 2017

dijous, 30 de març del 2017

LES FOTOS DEL DIA 30-03-2017

Aquesta foto fa temps que córrer per les xarxes socials i, evidentment, no es meva. 


Aquesta segona, sí. La vaig fer dilluns a un cotxe aparcat al carrer Amèrica d'Amposta. 

diumenge, 8 de gener del 2017

LA CURIOSITAT DEL DIA 8-01-2016

Parc del darrere del centre comercial d'Amposta (centre comercial?)

Fa un temps van arrancar les plantes de romer i espígol que hi havia i avui m'ho he trobat plens de cartells d'advertència com el de la foto. 
Imagino que el tractament l'han fet els treballadors de la brigada municipal... 
Pregunta: Aquest és l'idioma oficial de l'Ajuntament d'Amposta?