Em vaig adonar que aquest símbol ja era emprat
abans de la Guerra Civil, però no sabíem ni quan es va començar a utilitzar ni
el perquè.
Durant la nostra estada a la capital andalusa
havíem de fer un ‘free tour’ pel barri de Triana, possiblement el més
popular de la ciutat. Vam pensar que seria una bona ocasió per a preguntar-li a
la guia el significat d’aquell logotip. No va caler fer-ho, ja que ella mateixa
ens va desvelar el seu origen. Cal advertir que no té res a veure amb el NODO
que passaven per totes les sales de cinema durant la dictadura franquista i que
era l’acrònim de ‘Noticiarios y Documentales’ fet per a la major glòria
del règim.
Ens va explicar la guia que aquest símbol té
el seu origen en un gest d’agraïment del rei Alfons X, dit el Savi (1221-1284)
a la ciutat de Sevilla. Alfons X estava enfrontat amb el seu fill el futur Sanç
IV de Castella, dit el Brau (1258-1295) i es va haver de refugiar a Sevilla,
ciutat a la qual tenia en gran estima i on va ser molt ben rebut per la població.
Va ser llavors quan els va regalar l’acrònim jeroglífic NO8DO. Però, quin
significat té?
Segons sembla el símbol de l’infinit dempeus
no és una altra cosa que una madeixa de llana, en castellà ‘madeja’. Per
tant, s’interpretaria com a NOMADEJADO (NO-MADEJA-DO, ‘no me ha dejado’),
reconeixent la fidelitat del poble sevillà amb el monarca.
Hi ha diversos estudis i cadascú treu la seva
pròpia conclusió sobre el significat de NO8DO, com per exemple la que diu que
seria l’acrònim del llatinisme ‘Nomine Domini’ o l’equivalent, en nom
del Senyor, en català.
Sigui o no sigui veritat l’explicació que ens
va donar la guia i sí realment es tracta d’una llegenda, no deixa de ser una
curiositat satisfeta i que segurament, el lector també ha sabut apreciar.
Antigament, moltes de les obres que es
publicaven, al final portaven la seva lliçó (en castellà ‘moraleja’) que
no era una altra cosa que la conclusió que se’n podia extreure del text. Per
tant -us pregunto-, quina lliçó en podem treure de l’explicació d’avui?
Personalment he arribat a aquesta conclusió: Que
de la monarquia no cal esperar cap gest de generositat cap als seus súbdits;
mai es desprendran de res tangible i què els pugui beneficiar realment.
