Fa aproximadament una setmana, Telemadrid,
una cadena televisiva que no es caracteritza precisament pel rigor informatiu,
va emetre un documental sobre els eufemismes que, segons ells, usen alguns
polítics catalans. Un exemple; deien que allà on diuen consulta sobiranista,
de fet, estan parlant de independència. Com que avui només parlaré d’eufemismes,
no parlaré de les comparacions que es feia d’aquests mateixos polítics
i de determinats fets amb personatges con Stalin o Hitler. Per a què?
El PP, tots ho sabem (tampoc cal linxs)
són els putos amos a l’hora d’usar eufemismes. No és un eufemisme
parlar de LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) a l’hora de
denominar el català que es parla a la Franja de Ponent o de LAPAPYP (Lengua
Aragonesa Propia de las Áreas del Pirineo y Prepirineo) Tampoc parlaré
del silenci que, fins ara, han mantingut els socialistes aragonesos quan,
per exemple, l’anterior President de la comunitat Marcelino Iglesias era
nascut a Bonansa (un dels pobles de la Franja) i, per tant, que té el català
com a llengua materna.
També és un eufemisme el que va dir una
autoritat com la Soraya Sáez de Santa Maria quan va opinar sobre l’avortament.
Primer la va cagar (perdoneu l’expressió) quan va dir que, per a la dona,
no era un dret. Sense ser jurista ni expert en temes legals, puc opinar
perfectament sobre el tema. Les diferents lleis sobre l’avortament, sovint
han estar recorregudes pels populars o col·lectius propers a les seves
idees i, el Tribunal Constitucional ha emès diverses sentències avalant
els preceptes jurídics que inclouen les diverses lleis. Tampoc opinaré
de la politització del Tribunal Constitucional i, sobre tot, del tema d’haver
suspès la declaració sobiranista que va aprovar el Parlament de Catalunya
a principis d’any (i que no va comptar amb el suport del PSC) Però considero
que es tracta d’un cop més en contra de Catalunya i, per extensió, de
tots els catalans i catalanes que no acceptem ser sotmesos per l’imperialisme
centralista de Madrid.
Durant el debat de control al govern
del passat dimecres, hi va haver un punt on la vicepresidenta va voler
comparar el dret a decidir de les dones davant l’avortament amb el dret
a decidir dels ciutadans de Catalunya.
El que passa és que per als del PP no
existeix cap d’aquests dos drets: no volen que les dones avorten, com
tampoc volen que Catalunya sigui independent. Si per ells fos, només avortarien
les dones riques en clíniques privades i no seríem independents ni dintre
de la nostra pròpia casa. Però tampoc opinaré sobre el tema.
