 |
| Panaderia de Tronchón. |
Hi ha una dita que diu així: El vi usat i el pa canviat.
Segurament us ha passat moltes vegades que quan
heu anat a algun lloc i heu anat a menjar al restaurant, a l’hora de provar el
pa haureu exclamat:
-Quin pa
més bo!
Potser cada vegada menys, perquè ara tot el pa
és prefabricat i forners com els d’abans ja no ne queden.
No fa gaires dies, l’amic Juan Miguel Gas
recordava els tres forns que hi van haver a la Galera quan érem menuts: el dels germans Lluís i Julia, el de Juanitet
i l’Encarnación i el del Sastre (José Maria) i la seva dona Teresa. Curiosament
els germans Lluís i Julia i Juanitet eren de la mateixa família: Bailach. Un
cognom que a la Galera està condemnat a desaparèixer.
Com deia, pa bo avui en dia és molt difícil
trobar-ne. De vegades si vas a un poble menut on encara hi ha forn de llenya...
I la veritat és que ho valores molt.
L’any passat al juliol vam anar a Galicia i
allí el pa era excel·lent. Per cert, quan us parlin de barra gallega, ni cas.
Ni és gallega ni res...
 |
| Pa de Santiago de Compostel·la. |
Tenia un company de treball que de tant en
tant va a Tronchón, un poble molt conegut pels seus formatges. Tant que fins i
tot surten esmentats al Quijote. La
primera vegada que hi va anar, en assabentar-se de que hi havia un forn de pa
com els d’abans, els va trucar per a encarregar-los 30 barres de quilo... Com
que no el coneixien van ser reticents i al final van quedar en 20. Cada vegada
que va fa una comanda similar, després el fa a trossos i el fica al congelador.
En canvi amb el vi és diferent. Al provar-lo
té pot agradar més o menys. Però jo sóc incapaç de saber pel seu gust si és bo
i car o barat. Segurament només els paladars més privilegiats podran distingir entre
diferents tipus de vins i apreciar els seus matisos. Però tot i així estic
segur que mai sabran dir amb seguretat si aquell vi és més o menys car (o
barat)
De vegades s’expliquen anècdotes de gent que
van als restaurants i demanen una botella de gasosa o un sifó per a barrejar-la
amb el vi. Si el vi és de qualitat, normalment se diu que és un sacrilegi i,
segurament és així, però si els hi agrada d’aquesta manera, quin problema hi
ha?
Ahir vaig llegir una notícia que me va acabar
confirmant els que us estic dient: Venienampolles de vi de 19 euros per 1.900 euros.
Sembla ser que compraven botelles de vi i
després les etiquetaven imitant marques de molta qualitat com ara Pingus, Flor de Pingus i Vega Sicilia
Único.
Cal pensar que els consumidors, tot i que se
devien de considerar experts, no ho eren tant quan els hi donaven gat per
llebre i no ho sabien distingir.
Vull dir amb això que el nostre paladar, tot i
que pugui ser exigent, a l’hora de la veritat no ho és tant com ens pensem i
ens deixem anar més per l’etiquetatge de marques reconegudes i de prestigi i
ens pensem que pel simple fet de comprar el producte és de millor qualitat quan
en realitat és molt possible que no sigui així.
