 |
| De Manel Fontdevila a eldiario.es |
Aquest matí m’he
trobat a un exmilitant socialista. D’aquells que votaven sempre el partir...
-No penso votar més els socialistes... Ni als
socialistes ni a ningú... Son, són... I només pensen per a ells, sense
importar-los els demés... No penso anar més a votar. -Mentrestant m’anava
soltant algun insult dels forts-.
No me féssiu triar
entre Sánchez i Iglesias. No, per favor. Tanto
monta, monta tanto... L’un com l’altre.
Sabeu (perquè ho
he anat dient) que fa temps que no voto els socialistes. Fa anys que me van
decebre. Me van tocar la butxaca quan Zapatero va aprovar una rebaixa de sous
als funcionaris i des de llavors no els he votat més. Segurament no soc l’únic
que ho ha fet.
Vaig donar suport
a Sánchez en la seva lluita particular contra la Susana Díaz quan encara era
militant socialista. Davant d’una elecció com aquella segurament li tornaria a
donar... Però el que ha fet després no m’ha agradat. No sé si saben que vol dir
exactament ser socialistes. O això o tenen massa pressions per totes parts per
a que no facin autèntiques polítiques d’esquerres.
El 28-A vaig
votar a En Comú Podem. No ha Iglesias, tot i que el meu vot anava a parar al
seu sarró. Si hagués segut un vot directe, segurament no l’hauria votat.
No obstant, si
com a jutge hagués d’emetre un veredicte entre l’un i l’altre no ho dubtaria
massa: Me decantaria per Pedro Sánchez.
Per què? Per un
motiu molt senzill: perquè va guanyar les eleccions i només ell pot encapçalar
un govern d’esquerres.
Li he de donar la
raó a Sánchez quan diu que Iglesias, per segon cop, ha impedit un govern
socialista. És veritat que llavors Sánchez va triar a Rivera com a soci
preferent (i ara ho tornaria a fer a poc que pogués), però Iglesias demostra que
té un ego massa pujat. Què Sánchez també? També, evidentment. Ja ho he dit
abans que me costa molt decantar-me cap a un o cap a l’altre.
Com he llegit
avui mateix: Mentre les dretes segueixen
pactant (ahir per aconseguir l’Assemblea de Madrid), les esquerres estan més dividides que mai.
¿Algú pot pensar
què si al novembre s’ha de tornar a votar i les dretes tenen la possibilitat de
sumar, no ho faran?
Una segona volta
electoral (per dir-ho d’alguna manera) desactivarà molt de vot de l’esquerra.
Mireu el que me deia l’exmilitant socialista que m’he trobat aquest matí: No penso votar més!
En canvi la dreta
se mobilitzarà buscant el govern d’Espanya. I saber quin serà el seu primer
objectiu? Xafar l’independentisme català.
Per això, i no
per una altra cosa, amplis sectors d’ERC i una part de la antiga Convergència
estan a favor de facilitar la investidura de Sánchez com a mal menor.
Ara falta per
veure que farà Iglesias. L’esquerra en aquest país sempre ha estat i seguirà dividida
perquè entre socialistes i comunistes no hi ha filing.
Els socialistes
no se’n han refiat mai dels comunistes. Possiblement perquè, al seu dia, els
comunistes se van escindir dels socialistes. I els comunistes, com s’ha vist
quasi sempre, han preferit pactar primer amb CiU o ERC que no amb els
socialistes.
Dos exemples
clars: la pinça que un dia li van fer Anguita i Aznar a Felipe González i la
coalició que governa Amposta on Esquerra d’Amposta, un partir que històricament
ha aglutinat una part del comunisme local, a les municipals sempre ha donat
suport a ERC.
A la ma d’Iglesias
està que al setembre hi pugui haver un govern d’esquerres a Espanya (o si ho
preferiu, un govern que no representi a la dreta franquista).
I sinó és així,
el més lògic és que encara que guanyi el PSOE el mes de novembre, entre els
tres partits de la dreta aconseguiran una majoria suficient per a poder
governar i Podemos rebrà un vot de càstig que li farà tindre els pitjors
resultats de la seva curta història.
