EL MONTSIÀ NEVAT (IMATGES REBUDES VIA WHATSAPP)

MALEÏT MÒBIL

El mòbil no parava: Mic, mic... Mic, mic... Mic, mic... Quan vaig mirar, només d’un contacte tenia 19 missatges... Una mica de tot, acudits, vídeos... Li vaig dir que potser s’havia passat un pèl i me va dir (en broma) que si no volia rebre’n més que el bloqueges. Tampoc és això... Encara me’n va enviar un altre, per a fer-ne 20, una xifra rodona segons ell... Li vaig respondre que per poc arribés a 100 que si que era una xifra rodona...

Total, quans dels 20 missatges vaig acabar llegint? Cap! El que no pots fer, el que no s’ha de fer, és estar tot el dia enganxat al mòbil rebent i llegint missatges... Encara que després afirmis que no hi estàs enganxat...

Encara recordo el primer mòbil que vaig tenir allà pels anys 90. Era un Alcatel que, comparat amb els d’ara o millor dit, amb els que hi havia fa uns anys, més que un mòbil, per la seva mida, semblava un maó. Després n’he tingut d’altres i, de vegades enlloro un de plegable que vaig tenir. No recordo la marca, potser un Sony, però no ho confirmaria. En aquells anys (durant molts anys), els mòbils servien per a allò que ha servit sempre un telèfon: per a trucar i rebre trucades... Quan trucaves a algú era perquè volies alguna cosa d’ell (o d’ella) i quan té trucaven era perquè volien alguna cosa de tu... Així de senzill... Ara té pregunten:

-Què no has vist el missatge que t’he deixat?

Si és tan important, truca'm!! Si el mòbil està tot el matí mic, mic, mic, mic... Algú pot creure que has d’estar tot el dia pendent d’ell? Recordo que una vegada vaig posar-me diverses melodies i tipus de sons per a mirar de distingir qui me trucava sense caler mirar-ho... Però tret dels més habituals (família, algun amic...) resultava molt difícil recordar-te’n. Per tant, vaig arribar a la conclusió de que no era pràctic. Ara només tinc un so per a les trucades i un altre per als missatges...

Les trucades, quan les sento, miro de respondre... Però que passa si tens el mòbil una mica lluny o no recordes exactament on l’has deixat? Que quan vas a contestar resulta de que ja s’ha penjat! No podria ser com els telèfons de sobretaula que truquen fins a 20 vegades?

Les primeres xorrades que me van enviar a l’Alcatel van ser uns dibuixos fets utilitzant tota mena de símbols ortogràfics. Eren enginyosos i fins i tot simpàtics. Però tal com va anar avançant la tecnologia, cada vegada s’enviaven coses més sofisticades. Avui mateix m’ha arribat un vídeo porno de 10 minuts de durada... Un dels meus fills, quan li arriba un vídeo de més de 5 minuts, ni l’obre.

De tant en tant, també t’arriben inacabables escrits, normalment articles d’opinió que de tant donar voltes per les diferents xarxes de telefonia, solen arribar-te caducats. És cert que de vegades no han perdut l’interès, però si els busques per Internet te’n adones que ja fa molt de temps que van estar publicats.

Per no parlar de les amenaces de virus que infecten tot allò que toquen o les falsedats amb un únic propòsit: fer mal.

Des de fa mesos (què dic mesos, anys!) predominen els missatges de temàtica independentista. No és que no m’interessi el tema, però potser ja n’hi ha prou no? Una vegada, una persona que al principi deia que no es posava en política, me’n va enviar un sobre una xerrada que havia de fer un tal Jordi Sánchez de l’ANC a Amposta. Tal com es diu vulgarment, l’ANC me la bufa... Li vaig preguntar qui era Jordi Sánchez. Sembla que me va entendre i això demostra que és intel·ligent... En canvi d’altres no entenen les indirectes... O vas amb la destral a la ma i els hi pegues en tot el cap o ni se’n assabenten... I en canvi és molt fàcil. No tothom té la mateixa manera de pensar i, per tant, abans de reenviar determinats missatges hauríem de reflexionar sobre si la persona que el rebrà li agradarà tan com a nosaltres. Si la resposta és sí, s’envia, però si la resposta es no, potser millor no fer-ho. No trobeu?

I sempre, sempre, moderació... Tampoc cal reenviar tot allò que ens arriba, per molt bonic i interessant que ens sembli... Perquè tot és qüestió d’opinions i gustos.      

COSES DEL WHATSAPP

Per primera vegada, dijous vaig bloquejar un contacte del Whatsapp. Al Facebook n’he bloquejat bastants, alguns coneguts, d’altres no. Però el Whatsapp és diferent. Aquí els contactes solen ser coneguts amb qui mantens contacte amb relativa freqüència. Hi ho vaig ver perquè me va enviar un missatge islamofòbic. No era la primera vegada que ho feia. El primer era un d’aquells que diuen que els moros cobren ajudes per tot, rebutgen la feina i que no foten cop. Parlava d’un cas concret. Li vaig preguntar si el que m’explicava ho havia contrastat. No vaig obtenir resposta.

Estic segur que hi ha musulmans que cobren ajuts per diferents conceptes i de diferents administracions. Com sé sol dir:S’aprofiten del sistema. Però només ho fan els moros? Els emigrants d’altres països, si tenen l’oportunitat de fer-ho, no ho fan? I els d’aquí? És que no hi ha gent d’aquí que fan el mateix? En canvi sempre sé centra amb els mateixos: Els moros.

Com sabeu treballo a l’Agència Tributària. Aquí es donen ajudes per famílies nombroses y fills discapacitats. Però s’ha de fer la renda per a poder-les cobrar, tot i que es pot demanar cobrar-ho  mensualment de forma anticipada. No té privilegis. S’han de reunir els requisits i punt.

Per a poder accedir a d’altres ajudes s’ha de tenir un màxim d’ingressos. Aquests ingressos estan determinats per la declaració de la renda i les posteriors comprovacions que es puguin efectuar. Si hi ha algú que té obligació de presentar la declaració de la renda y no l’ha presentat, fins que ho fa no sé li concedeix l’ajuda.

Al cap d’uns mesos, el mateix contacte a qui vaig bloquejar dijous, me’n va tornar a enviar un altre. Li vaig dir: Ja hi tornem a ser? Però tampoc vaig obtenir resposta. Finalment dijous va reincidir per tercera vegada... Vaig pensar que ja n’hi havia prou d’aquest color. Si us hi fixeu aquests tipus de missatges tenen els musulmans com a protagonistes... La resta som (primera persona del plural) tots innocents.

Aquesta mateixa persona, un parell de dies abans m’havia enviat un altre missatge on, suposadament el Ministeri de l’Interior havia elevat el nivell d’alerta de 4 a 5, la màxima, per possibilitat imminent d’atac terrorista. Tot i que el vaig rebre només fa uns dies, sembla que ja fa mesos que circula i, evidentment, com tantes d’altres coses, es tracta d’una falsa alarma.

Tant és així que, casualment, el dia següent, mentre pujava a Tortosa, la Cadena SER es va referir a aquest missatge advertint a la gent que no es cregués coses així i que si volien conèixer el nivell d’alerta només havien de consultar la web del Ministeri de l’Interior.  

Finalment me referiré a una foto que va fer circular el PDECat per a commemorar el dia Mundial de l’Aigua (22 de març) A la foto s’hi pot veure l’Ebre amb el nus antitransvasament. Sobre aquest tema, tres qüestions:

1.- Ens hem de creure que la nova Convergència s’ha tornat antitransvasista o es tracta d’una estratègia per apropar-se al territori? Us recordo que l’any 2003, la Generalitat la van començar a perdre, precisament, per les Terres de l’Ebre.

2.- Mentre PDECat diu defensar el riu al nostre territori, Puigdemont defensa que el Segarra Garrigues arribi a més pobles i nega que sigui un transvasament. M’agradaria saber què és per al President un transvasament. 

3.- Després dels dos punt anteriors, afirmo que el posicionament del PDECat de l’Ebre és una estratègia territorial encaminada a guanyar pes entre l’electorat ebrenc, equiparable amb la posició que mantenen en el tema de la independència de Catalunya.

Per cert, ja tenien permís per a usar el nus? La colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta utilitzem el nus amb permís de la Coordinadora Antitransvasaments que és la seva propietària.

Un altre dia més...