COETERA NÚM. 3: PIÑOL (Camarles)

PACTES MUNICIPALS: CAMARLES

Ramón Brull. 

És evident que en política no pot donar-se mai res per fet. Allò de no diguis blat fins que no estigui al sac i ben lligat, no val. Perquè encara que sigui així, sempre hi pot haver una moció de censura que trenqui l’acord.

A Camarles va passar un fer insòlit, al menys des del meu punt de vista.

Fa 4 anys, contra pronòstic, hi va haver un pacte de perdedors. La llista de CiU encapçalada per Sandra Zaragoza arribava a un acord amb el PSC amb Ramon Brull al cap davant i deixaven a l’oposició a ERC tot i ser-ne la candidatura més votada.

Ramon Brull va abandonar el PSC i el passat 26-M va encapçalar la candidatura la Veu del Poble, integrada dintre de la Federació d’Independents de Catalunya (FIC). Els resultats van ser pràcticament calcats: 5 regidors per a ERC i 3 per cada una de les altres formacions Junts per Camarles i Lligallos de Sandra Zaragoza i la Veu del Poble de Ramon Brull.

Vaig pronosticar una repetició del pacte de fa 4 anys entre JxCLL i LVP, però una vegada més me vaig equivocar. Resulta que el pacte va ser entre ERC (Josep Antoni Navarro) i LVP deixant a l’oposició als de l’antiga Convergència.

Una vegada més se demostra que la relació a nivell local entre els dos socis de la Generalitat (PDeCAT) i ERC no sol ser bona. I que tot i el 155, tant ERC com Junts han pactat amb el PSC quan els ha interessat.  

EL ‘PACTÒMETRE’ TERRITORIAL: CAMARLES

Ramon Brull i Sandra Zaragoza en un acte d'inauguració l'any 2007.

Segueixo les nits electorals amb molt d’interès, sobre tot les municipals que són les més properes, però també les més complexes per que els resultats són poble a poble.

Fa 4 anys, en veure els resultats de Camarles (4 regidors per a ERC, 3 per a CiU i 3 per al PSC), no vaig dubtar ni per un moment que el pacte seria entre ERC i CiU, dues forces que, en aquells moments, ja caminaven de la ma. Però me vaig equivocar.

El PSC que venia de governar el municipi amb Joan Curto (uns dels històrics del partit a les nostres terres) va quedar relegada a la tercera posició amb Ramon Brull de cap de llista.

Però com la lògica als pobles sovint no existeix, hi va haver un pacte entre Sandra Zaragoza (CiU) i Ramon Brull, repartint-se l’alcaldia 2 anys cadascú.

Suposo que aquest pacte no va haver d’agradar gents el PSC perquè Brull va abandonar la formació socialista para integrar-se a la Federació d’Independents de Catalunya.  

Amb aquesta excepció, els resultats d’enguany han estat pràcticament calcats als de fa 4 i, per lògica (malgrat el que deia més amunt) s’hauria de repetir un pacte entre Sandra Zaragoza (Junts per Camarles) i Ramon Brull la Veu del Poble-FIC.   

LA NOSTRA RIBERA 620. LA TORRE DE CAMARLES 3

LA NOSTRA RIBERA 619. LA TORRE DE CAMARLES 2

LA NOSTRA RIBERA 618. LA TORRE DE CAMARLES 1

TREBALLAR PEL POBLE

Treballar pel poble (i entenem com poble el conjunt dels ciutadans d’un municipi) és la promesa que fan tots els alcaldes i alcaldesses quan prenen possessió del seu càrrec.

Durant la meva llarga experiència de polític en actiu i retirat no he vist mai cap alcalde ni alcaldessa (tot i que n’hi ha moltes menys) que no hagi treballat pel poble.

Frases com: Tu saps si és bon alcalde! Saps el que treballa pel poble! Les he sentit sovint.

Mon pare va treballar molts d’anys amb planers (gentilici dels habitants de Santa Bàrbara) Alguns d’aquests anys van coincidir amb l’alcaldia de Josep Bertomeu Canalda, Don Pepe per a la majoria dels seus convilatans. Quan parlaven d’ell, sempre hi havia qui deia: A Santa Bàrbara no ni haurà mai cap alcalde millor que ell! No sé el que deuen de pensar Joaquim Fornós, Jordi Boronat o Alfred Blanch, els alcaldes que l’han precedit.

A Camarles, després de la segregació de Tortosa l’any 1978 i fins el 2001 va ser alcalde Primitivo Forastero. Duran els any d’alcalde de la localitat del Baix Ebre, va despertar moltes passions, tan a favor com en contra. De totes formes potser el nombre de partidaris superava al de detractors, la qual cosa se demostra per les majories absolutes que va treure.

Com sabeu vaig treballar a Tortosa durant quasi 32 anys. Al principi d’estar-hi, un dia vaig atendre a un matrimoni de camarlencs i mentre els atenia els hi vaig dir:

-Vaja alcalde que tenen a Camarles!

-Per el poble el millor que hi pot haver! –Me van respondre quasi a l’uníson-.

Des d’aquell dia vaig me vaig proposar que mai més faria un comentari com el que havia fet a aquell matrimoni. No tothom té la mateixa manera de pensar que jo i allò que a mi me desagrada a un altre li pot agradar molt. Així de senzill.

Tal com us deia, no conec a cap alcalde que no miri pel seu poble, tot i que de vegades les seves prioritats i punts de vista no sempre són valorats per tothom de la mateixa manera. Hi ha alcalde que anteposa els equipaments a qualsevol altra necessitat.   

És evident que tots els pobles han de tenir els equipaments necessaris, però de vegades se’n fan alguns que bé se’ls  podrien estalviar i destinar el seu pressupost a programes prioritaris d’ocupació, serveis sociosanitaris, etc.

?Per a què volem tenir un gran hospital si després no l’equipem de tot el necessari i resulta que hem d’anar a d’altres centres per a que ens facin determinades proves? O més fàcil encara: no tenir cobertes totes les especialitats mèdiques.

Desgraciadament els alcaldes solen passar a la història per les obres que han inaugurat i no per les places de professionals sanitaris s’han creat.

Avui mateix m’ha arribat un missatge de que l’Ajuntament d’Amposta busca cobrir places de cuiners i ajudants de cuina per a la residència d’avis. Una cuina que a hores d’ara encara està ubicada a la vella residència d’avis del costat del parc municipal ja que a la nova encara no n’hi ha.

Això si, portar a la gent fins allí pera  ensenyar-la molt abans d’estar acabada i fer-se la foto per a fer-la servir de propaganda electoral, bé que se va fer...

D’exemples com aquest se’n podrien trobar a tots els pobles i segurament més d’un i més de dos. Ja m’enteneu.      

MÉS CONSEQÜÈNCIES DEL PROCÉS

L'exalcalde de Camarles Ramon Brull i l'alcaldessa Sandra Zaragoza (1ª per la dreta)

Tal com anem avançant cap l’1-O van sortint noves coses. Per una part s’ha  cessat o s’ha acceptat la renuncia de persones que ocupaven lloc claus i que pel motiu que fos no ho veien clar.

Per a ocupar els càrrecs vacants s’ha buscat a gent a la que s’ha qualificat com a totalment compromesos, però jo els qualifico com a radicals o fanàtics. Des de menut sempre he sentit dir: Qui no en ve de raça, ne fa poc o ne fa massa... I no miro a ningú concretament.

La darrera (o la penúltima com se sol dir) és l’anunci del PDeCAT de trencar els pactes amb el PSC als ajuntaments on governen plegats. Ja sabeu que penso: Què cadascú és lliure de portar a terme les polítiques que cregui necessàries en cada moment. Però jo també tinc la llibertat d’opinar tot i que no agradi a tothom el que escric.

Els ajuntament haurien de tenir l’autonomia política suficient per a establir els pactes que creguin més convenients. Sempre s’ha dit que la política municipal es diferent, que la gent vota a la persona per sobre d’unes sigles polítiques. I normalment és així, sobre tot als pobles menuts on tots els veïns se coneixen.

Tot i això, de vegades, s’estableixen pactes contranatura i contraris a la voluntat d’una gran part de l’electorat que ha recolzat una determinada candidatura fins al punt d’haver-li fet guanyar les eleccions, tot i que sense la majoria suficient. Recordar per exemple els casos de la Ràpita on es van unir tots contra Miquel Alonso o la Galera on el PP i ERC van pactar per prendre-li l’alcaldia a Josep Miquel Tomàs.  

Mireu-ho com vulgueu (de baix cap amunt de dalt cap a baix o de costat) però un pacte entre el PSC i el PDeCAT sempre és contranatura. Durant molts i molts anys si a Catalunya hi havia dos partits rivals amb interessos totalment contraposats aquests eren el PSC i CDC, fins al punt que els regidors socialistes que vam estar a l’oposició ens ho vam passar molt malament. I d’això ne puc donar fe com si fos un notari.

Tot i que el PDeCAT actual està molt lluny del que va ser CDC (no té tants alcaldes i regidors), en essència estan tallats del mateix patró. En alguns casos poden haver canviat les formes, però no els fons.

Si un socialista per a ser alcalde ha de pactar amb els exconvergents, és que no els ha patit prou. Està clar que si de mi depengués, no existiria cap govern així en tota Catalunya. Però evidentment no hi depèn...

Abans d’acabar vull posar-vos un exemple. A les passades eleccions de fa dos anys, a Camarles va sortir guanyadora la candidatura d’ERC. A priori semblava que CiU (llavors encara era CiU) els hi posaria força fàcil, bé pactant o bé, simplement, deixant-los governar. Però per aquelles coses que només poden passar als pobles, el pacte va ser entre el PSC i CiU i així Ramon Brull (PSC) es va convertir en alcalde els dos primers anys de la legislatura, mentre que Sandra Zaragoza (PDeCAT) ho serà (en teoria) fins que acabi.

Ara donem-li la vota a la truita. Igual com el PDeCAT ha anunciat que trencarà els pactes, què passaria si també es fes a la inversa? No estic en condicions de dir qui hi guanyaria més o qui hi sortiria perdent, però pot arribar a passar.

El que no hauria de passar mai és que, en política, prevalguessin més els interessos partidistes que no els de la ciutadania. El ciutadà vol una bon govern municipal i que això es reflecteixi en una bona administració. Si fos així seria indiferent el color del seus governants.

Però quan mescles naps amb cols (procés català i política municipal) pot sortir-ne qualsevol cosa. Fins i tot alguna idea de bomber. 

CAMARLES

 

LA VELLA MANERA DE FER POLÍTICA

Quan després de la mort del dictador es va restablir la democràcia, hi ha van haver dos tipus de polítics: els que havien ocupat càrrecs durant el règim anterior i els que no.

Els primers, evidentment, van continuar fent política des dels partits de la dreta o bé com a independents i, el segons en els partits de l’esquerra.

Els polítics de dretes tenien un tarannà molt més populista, de proximitat amb els ciutadans. Us posaré dos casos molt concrets: els alcaldes de Camarles i de Santa Bàrbara.

El de Camarles, Primitivo Forastero, va ser un polític molt peculiar, però molt estimat pel poble. El dia del seu enterament anava en direcció Tarragona i em vaig haver d’aturar a la N-340 per a deixar passar la comitiva fúnebre. M’hi vaig estar diversos minuts i, en poques ocasions havia vist (potser mai) un enterrament tan multitudinari.

Abans de ser el primer alcalde de Camarles (el poble depenia administrativament de Tortosa) ja havia estat regidor de l’Ajuntament de Tortosa i alcalde pedani. Recordo que una vegada, quan feia poc que treballava a Tortosa, els hi vaig dir a un matrimoni de Camarles:

-Veig que són del poble de Primitivo... Un alcalde molt peculiar...

-Per a Camarles, el millor alcalde que hi pot haver –em va respondre un d’ells-

A partir d’aquell dia vaig decidir que no faria mai més comentaris d’aquest tipus la gent de Camarles.

El de Santa Bàrbara va ser Josep Bertomeu (D. Pepe, per als seus conciutadans), el farmacèutic del poble. Va ser el darrer alcalde de l’etapa anterior i com Primitivo, guanyava per majoria absolutíssima. Els ciutadans de Santa Bàrbara pensaven el mateix:

-Serà com serà, però per a Santa Bàrbara no hi pot haver un alcalde millor.

En canvi, a diferència dels anteriors, els alcaldes d’esquerres solien ser joves bregats en lluites clandestines contra la dictadura. Molt més preocupats pels temes culturals i socials i dotar al poble d’aquelles infraestructures necessàries com l’abastament d’aigua, el sanejament o equipaments educatius, culturals i esportius, que no per fer obres faraòniques, sovint infrautilitzades, per a la seva glòria personal.

Amb els pas dels anys, i ja consolidada la democràcia, fins i tot els polítics d’esquerres es van anar apuntant de forma progressiva al populisme. De vegades costa diferenciar entre un polític de dretes i un d’esquerres. S’ha arribat a un moment on sembla que l bona gestió d’un alcalde ha de ser directament proporcional a les obres inaugurades.

Fixeu-vos en Amposta. Fa 4 anys, Ferré, a corre-cuita, va inaugurar una tanca que envoltava un solar. Certament, allí estava planificada la nova residència geriàtrica, però en aquell moment no deixava de ser un projecte.

4 anys després (només fa uns dies) juntament amb la consellera del ram, va inaugurar la primera fase. I només fa uns mesos l’estació d’autobusos a manca de poder inaugurar un nou CAP. Ja sabeu... A falta de pan buenas son tortas...      

Un alcalde d’esquerres hauria d’estar molt més preocupat en fer molt més humana la població: tenir més cura de l’estat de la via pública (neteja, circulació, barreres arquitectòniques...) lluitar contra els comportaments incívics d’alguns ciutadans (infraccions de trànsit, deixalles...), organitzar més esdeveniments culturals i artístics, recuperar vells edificis i barris degradats, etc.

Una bona mostra d’aquest canvi cap al costat oposat és, per exemple, la promesa electoral que ha fet el meu bon amic Joaquim Paladella, alcalde de Batea. Si torna a sortir reelegit, diu que farà una piscina coberta... Realment fa falta a Batea una infraestructura així? Les piscines cobertes, per a que siguin rendibles han d’estar ocupades pràcticament al 100% (cursets, rehabilitació...) Les despeses de manteniment són astronòmiques (socorristes, monitors i resta de personal, electricitat, neteja, manteniment...)

S’ha de canviar d’una vegada per totes la vella manera de fer política i preocupar-se més per les necessitats reals dels ciutadans. La qualitat de vida d’un poble i ciutat passa per donar solució als petits problemes del dia a dia i no per tallar el màxim de cintes possible.  

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. L'ALDEA-CAMARLES III