diumenge, 28 de febrer de 2021

A GRANS MALS, GRANS REMEIS

El que vaig a explicar-vos avui no és una anècdota més, és un exemple de manca de responsabilitat per part de les autoritats municipals d’Amposta. Entre l’Eix de l’Ebre i la carretera de Santa Bàrbara hi ha un camí que passa pel darrere del col•legi Sagrat Cor i pel costat del supermercat Mercadona. Fins fa poc a l’encreuament d’aquest camí amb la carretera hi havia un senyal d’stop i un altre d’obligació de girar cap a la dreta. Tot i això, eren molts els conductors (la majoria venien de comprar del supermercat) que sortien i, en lloc de girar cap a la dreta, esperaven el moment oportú per a girar cap a l’esquerra amb el perill que això suposava, ja que a menys de 50 metres hi ha una rotonda i la intensitat de circulació sol ser molt gran. Però fa uns dies, algú va decidir no només treure el senyal de sentit obligatori, sinó també la d’stop i col•locar-ne un altre de cediu el pas. També va pintar-se línia discontinua a la calçada. Des del meu punt de vista aquests fets signifiquen una manca molt gran de responsabilitat ja que no només es pot girar cap a l’esquerra amb el perill que comporta normalment fer aquesta maniobra, sinó que el conductor ja no té la obligació d’aturar-se per a poder avaluar bé la intensitat de la circulació i les distàncies que hi ha respecte als vehicles que circulen per la carretera. La meva opinió és que les nostres autoritats no volen aplicar les mesures correctores oportunes als conductors infractors posant-los si cal les sancions corresponents i han optat per un recurs molt més permissiu però a la vegada molt més temeràri. A grans mals, grans remeis! Aquest no és l’únic cas on es pren una mesura dràstica i irresponsable en lloc de buscar una solució més raonada i eficient. Recordo que ja fa anys, al davant del poliesportiu municipal d’Amposta hi havia un pas de vianants elevat. No cal dir que els passos de vianants elevats comporten un plus de seguretat per als vianants. Però resulta ser que quan plovia molt l’aigua es quedava aturada en aquell lloc. La solució no va ser construir-hi un embornal, no... La solució va ser treure el pas elevat en detriment de la seguretat vial. Un altre exemple que recordo va passar a Tortosa. Prop del lloc on treballava i al costat d’un pas de vianants hi havia una paperera. La majoria de matins dintre de la paperera hi havia una bossa de brossa que algun mandra solia dipositar en lloc de tirar-la al contenidor corresponent. Fart de veure aquella situació li ho vaig dir a un company de treball que per aquella època era regidor de l’ajuntament tortosí. Solució: Treure la paperera! Com ja he dit abans, a grans mals, gran remeis! Fets així demostren la manca de resposta que tenen una gran part de les autoritats municipals per a lluitar contra l’incivisme, una de les xacres de la nostra societat.

LA LLUM I EL COLOR DE LA NOSTRA TERRA 116 ( ELS ULLALS DE BALTASAR)

diumenge, 21 de febrer de 2021

LES RESCLOSES DEL CANAL DE NAVEGACIÓ

¿Heu sentit a parlar mai del canal de Navegació entre Amposta i la Ràpita? ¿I de les rescloses?... ¿No? Miraré de satisfer la vostra curiositat amb una breu explicació. Els orígens del canal de Navegació els hem de buscar al regnat de Carles III. El rei espanyol va enamorar-se de la petita població marinera de la Ràpita i del seu port natural (els Alfacs) i hi va voler projectar una ciutat a imatge de Sant Petersburg construint-hi un dels ports més importants de la Mediterrània. Tot i que alguna cosa es va començar a fer, com per exemple la anomenada església Nova (que no es va acabar mai) i el canal de Navegació, amb la mort del monarca i la progressiva pèrdua d’influència del seu ministre el comte de Floridablanca es va acabar el somni. En honor al rei (de qui va rebre el títol de ciutat) sé li va canviar el nom pel de Sant Carles de la Ràpita i el comte de Floridablanca dona nom a un carrer. Les obres del canal es van iniciar el segle XVIII, tot i que les restes actuals pertanyen a un segon projecte del segle XIX que millorava el primer que patia diverses deficiències estructurals. Però l’arribada de nous mitjans de transport com el tren van fer que s’abandonés definitivament l’any 1867 per la seva escassa rendibilitat i s’hi acabés construint l’anomenat canalet amb finalitats agràries. Les rescloses pertanyen a aquest segon canal del segle XIX i estan situades tot just al costat de l’actual canalet que, a la vegada, va paral•lel a la carretera de baix (per a diferenciar-la de l’N-340) i que uneix les veïnes poblacions d’Amposta i la Ràpita. A l’altre costat de carretera està el camí d’accés als Ullals de Baltasar. Darrerament s’hi estan fent unes obres de millora i condicionament del lloc que està declarat Bé d’Interès local per l’Ajuntament d’Amposta i que, sense cap mena de dubte dignificaran un espai de gran valor històric tan per a Amposta com per a la Ràpita.

LA LLUM I EL COLOR DE LA NOSTRA TERRA 109