COMMEMORACIÓ DE L'1-O A EDIMBURG

Foto: Oriol Ferré Pons.

A Edimburg, capital d'Escòcia, hi ha hagut una concentració davant del consoltat espanyol per a donar suport a Catalunya recordant l'1-O de l'any passat i també per a demanar la llibertat dels presos polítics catalans. 
 

Foto: Oriol Ferré Pons. 

QUAN LLIBERTAT SIGNIFICA OPRESSIÓ

Diuen els del PP que voler canviar el model d’immersió lingüística de les escoles catalanes és per llibertat... Llibertat per a que les mares i pares de Catalunya puguin decidir sobre l’idioma que volen que s’ensenyi els seus fills. A què sona bé? Si en lloc de dir-ho els del PP ho digués algun altre igual m’ho acabava creient...

Però venint del PP, quan diuen llibertat volen dir opressió. No us deixeu confondre! S’ha arribat a un extrem que de llibertat, desgraciadament, en aquest país n’hi ha ben poca.

Sempre he dit que per a mi la paraula llibertat és la més gran que existeix. Llibertat per a poder estimar, llibertat per a poder opinar, llibertat per a poder escollir, llibertat per a poder decidir... Però com s’ha vist recentment en un país que se diu Espanya només hi ha llibertat per a poder robar, per a poder enganyar, per a fer lleis injustes que van en contra d’una gran majoria dels ciutadans... I a favor dels poderosos!

En pocs dies s’ha sentenciat al raper Valtonyc a 3 anys i mig de presó per les lletres de les seves cançons. S’ha segrestat cautelarment el llibre Fariña de Nacho Carrero  sobre el narcotràfic gallec per un suposat delicte contra l’honor d’un dels que hi surt esmentat: José Alfredo Bea, exalcalde de O Grove. I, finalment, ARCO, la fira d’art de Madrid i una de les més importants del món va fer retirar unes fotografies pixelades de Oriol Junqueras , Jordi Sánchez i Jordi Cuixart que formaven part d’una exposició sobre la llibertat d’expressió. Quina paradoxa!    

Tornant al tema de l’ensenyament en català. No és la primera vegada que des del PP se vol canviar el model lingüístic de Catalunya, un model integrador i que, amb els anys que fa des de la seva implantació, funciona amb òptims resultats. De fet dimecres hi va haver una sentència del Tribunal Constitucional que tirava per terra la LOMCE, la llei sobre ensenyament que se va aprovar durant l’etapa en que José Ignacio Wert n’era ministre, per envair competències exclusives de la Generalitat de Catalunya i que preveia una partida de 6.000€ per cada alumne/na que rebés ensenyament en castellà a Catalunya, prèvia sol·licitud per part dels pares o tutors.

Tot i que sembla que aquesta sentència ha fet posar el fre a les pretensions del Govern del PP de españolarizar a los niños catalanes o que los niños catalanes se sientan orgullosos de ser españoles (cito textualment algunes de les frases que s’han dit sobre el tema per part dels ministres Wert i Méndez de Vigo), no crec que el PP cedeixi tan fàcilment.

Tot sigui per esgarrapar vots dels anticatalanistes que, com s’ha vist darrerament, sembla que cada vegada n’hi ha més.   

ELS MANTRES PEPEROS

D'Alfons López a Público.es. 

Un mantra és un concepte, una idea que es repeteix constantment. De vegades, encara que sigui erroni, de tan repetir-lo sé sol tenir com a veritat, encara que no sempre és així.

Un dels mantres més divulgat i recordat del PP va ser culpar a ETA dels atemptats de Madrid de l’11 de març de 2004. De fet encara hi ha qui de tant en tant ho insinua i no vol acceptar la realitat del que va passar aquell dia.

Ahir per la tarda vaig escoltar un fragment del programa el Balcó que s’emet des de l’emissora de Barcelona de la Cadena SER. Els tertulians (que no tinc idea de qui eren perquè ja ho vaig agafar començat i només ho vaig poder seguir durant uns instants), en el context de la tertúlia estaven debatent sobre un altre mantra que, segur heu escoltat sovint de forma repetitiva: Sense democràcia no hi na llibertat. Ho diuen molts dirigents del PP (ja sabeu que quan es tracta d’opinar sobre qualsevol tema, tots diuen si fa o no fa el mateix) Jo ho recordo per exemple haver-ho escoltat de la boca de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santa Maria, però igual tu ho recordes d’algun altre. Ho solen dir, per exemple, al referir-se a fer complir la lleia a Catalunya quan aquí sé parla de desobeir les lleis o s’imputa a algun membre del Govern o del Parlament.

Evidentment, dir que sense democràcia no hi ha llibertat, és incorrecte, però ho has de pensar... Coneixeu alguna democràcia que s’hagi originat sense llibertat? Evidentment, no. El més apropiat seria dir que sense llibertat no hi ha democràcia, al menys de la manera com concebem la democràcia. Una alta cosa és que les democràcies no solen ser perfectes, tot i les lleis que es promulguen, teòricament, per a garantir-ne el seu funcionament, ja que massa sovint, les lleis solen ser restrictives i, per tant, limiten la llibertat de la ciutadania.

És evident que el grau de democràcia està estretament lligat a la ideologia del partit que estigui al front del govern. No és el mateix que estigui el PP o el PSOE, encara que molts d’aquells que estan a l’esquerra dels socialistes utilitzin sovint el concepte PPSOE.

Sempre he dit que en matèria econòmica pràcticament no hi ha diferències, ja que tots dos partits solen aplicar doctrines neoliberals. En canvi, en el apartat social, les diferències són abismals. No cal retrocedir tants anys (governs de Zapatero), per a observar el grau de llibertat que va assolir el col·lectiu gai a qui es va permetre casar-se i adoptar fills, equiparant la seva situació al de les parelles heterosexuals.

També cal destacar (i en lletres majúscules) la llei de protecció a les persones amb dependència. És cert que no es va poder aplicar en tota la seva extensió per manca de recursos econòmics, però va beneficiar a milers de famílies, moltes més de les que està beneficiant actualment baix el govern del PP.

També seria correcte dir (tal i com ho van fer els tertulians), que una conseqüència de la llibertat és la democràcia. Crec que ningú s’imagina un país lliure sotmès a una dictadura, per molt que els seus dirigents ho vulguin disfressar de democràcia. Són lliures els ciutadans de Corea del Nord? Són lliures els ciutadans de Rússia? No fa gaires dies van trobar mort un altre periodista rus crític amb el govern de Putin...

I ja per acabar, tenim llibertat a Espanya? La resposta és molta menys de la que teníem fa uns anys, ja que l’aplicació de l’anomenada llei mordassa limita molt tant les llibertats individuals com les col·lectives. Per tant, el nivell democràtic és molt inferior al que hauríem de tenir.

DIARI DE L'AGOST. DIA 17

Consolat espanyol de Toulouse. 

SOBRE LA LLIBERTAT DE LA DONA

I ha coses que me trauen de polleguera. Suposo que coneixeu la polèmica sobre l’anomenat burkini.

A la platja dels Anglesos de Niça (on fa poc hi va haver l’atemptat terrorista amb el camió), dos agents de la policia van fer treure elbirkini a una dona musulmana que estava estirada sobre l’arena. Tal com deia una dona francesa avui al Periódico, s’ha de ser francès per a entendreu, hi ha molta por...

Però també hi ha una cosa que es diu respecte, una altra que es diu humiliació i una més que es diu dignitat. El que haurien hagut de fer la parella de policies és portar a la dona musulmana a un lloc adequat i allí davant de dones policia fer-li treure la roba, però mai a la vista de tothom.

Però encara hi ha una cosa que m’indigna (no sabria dir si més o menys que la que acaba d’exposar) i és que Aheda Zanetti, la dona que va inventar el burkini digui que ho va fer per a que les dones musulmanes tinguin més llibertat, no per a treure-se-la.

Des del meu punt de vista el concepte de llibertat és el dret més gran que pot tenir un ser humà. Està clar que ningú té una llibertat completa ja que la llei, les normes i els costums la solen limitar i de vegades molt.

La dona, ja sigui musulmana u occidental, no és lliure sinó pot fer el que vulgui, sense que el marit o el seu cap religiós li digui allò que ha de fer perquè és bo i allò que no ha de fer perquè és dolent.

Per molt que es digui que cobrir el cap de la dona amb qualsevol peça de roba de les que s’usen pels diferents països islàmics és per respecte a Alà, des del meu punt de vista ho veig més com una imposició que com un acte voluntari de la pròpia dona.

Conec a algunes dones musulmanes. Algunes casades, les altres solteres o divorciades i me’n he adonat que totes aquelles que poden anar sense mocador al cap, ho solen fer. Per alguna cosa serà, no?

Quan per a que facis alguna cosa té donen mil i un raonaments i es mostren intransigents a les opinions dels altres, desconfia, el que estan fent és imposar.

Per tant, de llibertat, res de res.  

EL PALAUET DE WERT

Aquests dies s’està parlant molt de les residències de Wert i de l’ambaixador espanyol a París. Del que costa el seu manteniment i fins i tot si l’empresa encarregada de tenir al dia el jardí pertany a l’àmbit independentista català.

No entraré a valorar això de l’empresa de jardineria, però si de com són les ambaixades o senzillament els consolats.

Quan mon fill Albert va estar d’Erasmus a Croàcia va ser rebut, juntament amb la resta d’eràsmus espanyols per l’ambaixador a Zagreb. Va quedar impressionat de la magnitud de l’ambaixada, amb un gran saló amb molts de sofàs... Tants que tots el integrants del grup van poder-hi seure.

Fa unes setmanes, explicant el meu viatge al país del càtars, vaig parlar de Toulouse i de la meva visita al Consolat espanyol per a saludar a la seva cancellera Maria Llanos Geira amb qui havia estat company de treball durant uns anys. Durant la visita al Consolat me va cridar l’atenció l’edifici contigu i li vaig preguntar que era. La residència del cònsol, me va dir. Un edifici més gran i molt més luxós que el propi consolat.

LA GILIPOLLES DE LA SETMANA

De tot el que he llegit i he vist durant la setmana, la gilipollada ue més m’ha cridat l’atenció ha estat el comentari que va fer una (és igual qui) a una piulada de l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau.

A la piulada, Ada Colau mostrava tota la solidaritat de la ciutat de Barcelona i donava el condol als italians pel terratrèmol que hi va haver el passat dimecres. I ho feia en italià. Ignoro si l’alcaldessa sap italià o simplement algú li va traduir el text.

La persona que li va contestar li va recriminar que només escrigués en català per als independentistes.

Aquí més que mai hauríem de dir allò de: Què atrevida que és la ignorància!

LES FOTOS DEL 9-N

AMNISTIA I EL DRET A DECIDIR

Aquests darrers dies, un dels temes que s’ha debatut a les xarxes social ha estat el d’Amnistia i el dret a decidir de Catalunya.

Com que m’ho van dir i jo no me’n vaig assabentar de l’origen de la notícia, he anat a Internet a buscar-ho. Les referències que hi surten, són de l’any passat, per tant, en aquets darrers dies, sembla que l’organització no governamental, no ha dit ni piu sobre el tema.

Aquestes coses passen. Internet té el costum (potser s’hauria de dir millor el mal costum) de remoure el passat i presentar-ho com un fet que ha passat recentment.

Els internautes (amb bona o mala intenció) deien que Amnistia s’havia posicionat en contra del dret a decidir del poble català i posaven el crit al cel al veure com l’associació que més lluita pels drets humans no defensava la causa catalana.

En la recerca que he fet per Internet l’única notícia que he trobat relacionada amb el tema està datada a finals de l’any passat i deia el següent: 

 

Amnistia Internacional ‘defensaria’ el dret a la llibertat d’expressió dels catalans si es convoqués el referèndum.

L’organització puntualitza que no té cap posicionament oficial sobre el dret a decidir a Catalunya. 

 

Com sabeu els que em coneixeu sóc membre d’Amnistia Internacional des de fa molts d’anys. Crec recordar que des de 1999. Pocs anys després degut a un rebot que vaig tenir amb l’alcalde d’Amposta d’aquella època, vaig mostrar-me molt crític amb la seva gestió, però sobre tot amb el seu tarannà autoritari. Les conseqüències a la meva crítica permanent i dura van ser que alguns dels seus acòlits (als qui mai havia esmentat en els meus escrits) van adreçar-me tota mena d’insults aprofitant, de vegades, la impunitat que els hi donava l’anonimat amb el consentiment de la redacció de la Revista Amposta i fins i tot de la del diari el Punt. Llavors em vaig adreçar a Amnistia i els hi vaig preguntar si podien actuar davant del que jo considerava un atemptat al meu honor, ja que per aquella època  no ocupava cap càrrec públic. La resposta d’Amnistia va ser que ells no es posaven en qüestions personals.

El que si que he trobat en referència a la ONG ha estat el següent:  

  

La secció espanyola d'Amnistia Internacional ha vetat que el premi 'Ambassador of Conscience' s'entregui a Barcelona l'any que ve en una lamentable actitud indigna d’una ONG del drets humans. Els directius espanyols de l'oenagé, no així els catalans, volen evitar que l'acte s'associï als que se celebraran el 2014 en el marc del tres-cents aniversari del 1714, segons ha confirmat a RAC 1 i a Catalunya Ràdio el comissari del Tricentenari, l'historiador Toni Soler. Així, la gala de lliurament del premi, que organitza la fundació d'artistes vinculats a Amnistia Internacional Art for Amnesty, no es farà a Barcelona.

 

Si això és així i Amnistia Internacional Espanya no rectifica o no dóna una raó coherent sobre el tema, és evident que la ONG haurà comès una greu consideració a la branca catalana d’Amnistia al donar per suposat un fet que, tal vegada, pot vulnerar algun dels drets que defensen.

RESPONSABLES I IRRESPONSABLES

L’altre dia vaig veure al Facebook una d’aquelles fotos amb missatge que la gent penja de tant en tant. Hi sortia Llamazares fent responsables a la ciutadania del govern del PP.

Evidentment. Són els ciutadans (votants i no votants) els responsables de treure i posar governs. Per tan, ara, aquells que van votar el PP el 20 de novembre de 2011 i ara se’n penedeixen o aquells que van pensar que era el mateix votar al PP que al PSOE i van decidir abstenir-se, haurien de renunciar al dret de protesta i acceptar la seva part de responsabilitat en la precària situació que estem vivien amb pèrdua constant de drets civils i llibertats, a part de al degradació econòmica amb quasi 6 milions d’aturats.

I a part de responsables, seran uns irresponsables si a les eleccions que han de venir properament (ja siguin les Europees del 25 d’aquest mateix mes, les municipals del maig de 2015 o les generals que, si es compleix el calendari previst haurien de ser durant la tardor de l’any que ve) segueixen amb la mateixa actitud.

Segons les enquestes, el PP podria guanyar les Europees, encara que patirà un cert desgast. Sembla ser que encara hi ha qui no ho entén. Mireu, si el PP o el PSOE guanyen és perquè hi ha un gran nombre de votants que es decanten pels uns o pels altres segons les circumstàncies.

Però entre els votants fidels de l’un i de l’altre partit hi ha una diferència abismal. El votants del PP (recordeu que estem parlant del votant fidel), encara que no estiguin d’acord en totes les polítiques que aplica el partit quan governa, el segueixen votat, mentre que un gran nombre de votants del PSOE, quan estan desencantats amb les polítiques que s’han seguit, o canvien el vot o es queden a casa.  

Aquesta situació fa que sigui molt difícil que el partit ara al govern, un partit que s’ha mostrat corrupte i que governa afavorint a la gran banca i als interessos de les multinacionals i perjudicant greument les classes treballadores, deixi de governar en un futur proper.

I què passarà si a finals de l’any que ve torna a guanyar? La resposta és molt senzilla: Consideraran que han estat avalades les seves polítiques i seguiran pel mateix camí. Potser cediran una mica en el terreny econòmic (segons vagin les macroxifres), però seguiran retallant drets i llibertats.

Si això és el que voleu, jo també us en faig RESPONSABLES de permetre la degradació social del país.  

EL CONCERT, EL PP, CIUTADANS I EL PSC

Dissabte passat es va fer a Barcelona el Concert per la Llibertat. Va ser un d’aquells actes que els assistents recordaran mentre visquin. Però mentre el públic i artistes van gaudir de l’esdeveniment, n’hi va haver d’altres que van retreure la forma de com es va organitzar i fins i tot sobre el que va representar.

Amb el concert es va voler reivindicar el dret a decidir, però segons l’espiada del PP, va ser un concert independentista, excloent que només pretenia dividir els catalans. Anem a pams...

Per mi, si volen dir que el concert era independentista, no hi ha cap problema: ho era. Ara bé, els assistents al concert volen que es faci la consulta sí o sí per a poder votar la independència de Catalunya. Per tan, cal afirmar sense por a equivocar-me que els que volen exercir el dret a decidir són independentistes. Una cosa ben diferent és la posició d’aquells que toleren el dret a decidit. Quan es realitzi la consulta, els ciutadans que vulguin, lliurement podran expressar sobre si volen que Catalunya esdevingui un estat independent o no. La postura oficial del PSC, per exemple, serà votar que no, ja que Pere Navarro i la seva executiva reclamen una Espanya Federal dintre del marc constitucional. Però això no vol dir que tots els militants i simpatitzants socialistes penséssim igual.

Ciutadans en canvi va criticar el seguiment que va fer TV3 del acte. Es pot estar en contra de com TV3 tracta algunes notícies i, fins i tot, sobre algun programa informatiu i, fins i tot, la parcialitat en que va tractar el concert de dissabte. Ara bé, la televisió pública de Catalunya tenia l’obligació de fer un ampli seguiment del Concert per la Llibertat. Jo no ho entendria d’una altra manera. A Qui sinó li tocava retransmetre l’acte? A Antena 3? A Tele 5? A Intereconomia? Veritat que seria absurd i inaudit que fos així?

TV3 ha de retransmetre tots aquells actes importants que es facin a la nostra nació. Casualment quasi sempre es fan a Barcelona, però per això és el cap i casal del nostre poble català. Un exemple: perquè la Plataforma en Defensa de l’Ebre va convocar a Barcelona diverses manifestacions contra els transvasament? Pel ressò mediàtic que té quan es fa allí.

Tornant al PSC, l’altre dia llegia un comentari de la diputada socialista Núria Ventura on afirmava que el PSC s’havia equivocat al no voler assistir a la Taula pel Dret a Decidir que va convocar la setmana passada el President de la Generalitat. Jo també ho crec. Navarro també interpreta (en aquest cas) que el dret a decidir és igual a independència i per això va renunciar a ser-hi present.

Tot i respectar la posició oficial del PSC, penso que assistir a una reunió no implica res. Aixecar-se de la taula i marxar és una opció que sempre es pot exercir si a un no li agrada el desenvolupament dels fets. Però tancar la porta d’entrada és, des del meu punt de vista, un error polític que pot acabar passant factura els socialistes com tants i tants d’altres.

EN LLIBERTAT VIGILADA

El cas de la renúncia del fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Martín Rodríguez Sol ha posat en evidència que des de Madrid s’exerceix sobre Catalunya una mena de llibertat vigilada.

Si econòmicament, la Generalitat ha hagut d’acollir-se al fons de rescat, políticament, el govern central està disposat, costi el que costi, a que els catalans no puguem decidir en llibertat el nostre futur com a poble.

Vaig escoltar per la ràdio que un govern, quan més dèbil es troba, més autoritari es torna. Segurament que el govern de Rajoy, degut a la seva política contrària als interessos de la ciutadania per un costat i, per l’altre, a la seva crisi interna produïda per una persona a qui els del PP no poden nomenar. Aquí ho posarem en majúscules per a que soni més fort: BÁRCENAS, durant molts anys, l’amo dels diners del partit.

En pocs dies des de la capital i cort s’han exercit dues mesures de pressió que confirmen la situació de tutela sobre Catalunya. La primera va ser recórrer davant el Tribunal Constitucional (TC) la resolució sobiranista aprovada pel Ple del Parlament de Catalunya, una resolució que, pel que sembla, no té cap transcendència jurídica. Malgrat això, el govern de Rajoy no va dubtar en portar-ho davant del màxim tribunal per a que aquest decretés la seva inconstitucionalitat. Es de suposar que, de ser cert que el seu contingut és purament polític, el Tribunal Constitucional s’hauria de declarar incompetent per a emetre cap dictamen, ja que no tindrà cap base legal per a fer-ho.

El segon cas (amb el que he començat l’escrit), és encara més insòlit. Quins són els antecedents per a que tot un fiscal en cap presenti la dimissió del seu càrrec? Rodríguez Sol, membre de la conservadora associació de Francisco de Vitoria va tenir l’atreviment de dir que tots els pobles tenien el dret a ser consultats sobre el seu futur dintre del marc legal. Seria ben bé la resolució que, només fa uns dies, va rebutjar el Congrés dels Diputats i que va produir, per primera vegada, que la majoria dels diputats del PSC votessin diferent a la resta dels diputats del grup socialista.

Sembla ser que els declaracions del fiscal en cap del TSJC li van causar algun tipus de trauma al Fiscal General de l’Estat Torres-Dulce i, ràpidament, li va obrir un expedient disciplinari per a rellevar-lo de la seva responsabilitat.

La reacció dels jutges i fiscals més progressistes tampoc es va fer esperar i van elaborar un manifest de recolzament a Rodríguez Sol on es qualificava la mesura com a exagerada.

Guerres judicials a banda, si una persona, a títol personal, no pot expressar el que realment pensa, s’està davant d’una manca de llibertat d’expressió colossal.  I jo pregunto, la llibertat d’expressió no està reconeguda com un dret constitucional?

En canvi, si un militar a la reserva fa unes declaracions parlant d’intervenir Catalunya en el cas de que s’arribi a celebrar la consulta sobiranista, no passa res. Imagino que, en la intimitat, els fatxes, molts d’ells membres del govern de Rajoy, aplaudeixen la idea.

Aquesta és la democràcia del PP. Una democràcia en la que jo no tens ni el dret a posar-te malalt, perquè si ho fas, patiràs una reducció de sou sense contemplacions de cap tipus. 

 

JO NO VAIG VOTAR EL PP... I TU? 

Llegeix un article del Plural.  

FELICITATS ALS VALENCIANS I A LES VALENCIANES (al menys a una part)

Litografia d'Antoni Tàpies. 

El Tribunal Suprem va dictar dimecres una sentència d’aquelles que alegren a molta gent. La majoria dels ciutadans de Catalunya  que ens mostrem susceptibles quan s’ataquen les nostres llibertats, però sobre tot, els valencians i valencianes que han lluitat en defensa dels seus.

L’ús del català (que al País Valencià l’anomenen valencià) és imprescindible per a la supervivència del idioma.

Però el PP a València, no ho ha fet només per a que no es catalanitzi la seva comunitat, sinó, també, per a mantenir pura la ment dels seus ciutadans. I és que tot allò que els arriba de Catalunya és pervers i pot perjudicar la forma de pensar. Per tant, res millor que clausurar els repetidors de TV3 que hi havia per tot el territori valencià propietat de l’Associació Cultural del País Valencià.

Durant anys, la televisió Pública valenciana, Canal 9 ha estat el mitjà informatiu més important del territori i, com tot hom sap, es tracta d’una televisió plural que informa amb un rigor informatiu digne d’elogi, al contrari del que passa amb TV3 que és una televisió més partidista (bé, de vegades potser sí)

Imagino que els d’Acció Cultural deuen d’estar més contents que els xiquets amb sabates noves. No només es podran tornar a posar en marxa els repetidors televisius, sinó que, a sobre, el govern de la Cheneralitat els hi haurà de tornar l’import de les multes milionàries que els hi havia posat per resistir-se a acatar les normes arbitràries dels diferents governs del PP; de Zaplana primer i de Camps més tard.

Fa uns anys vaig col·laborar (crec recordar que amb 10 euros) a sufragar una d’aquestes multes. En compensació em va arribar, no una, sinó 2 litografies de Tàpies. No vull que ens retornin els diners. No cal, 10 € més o menys no influiran en la meva economia per arribar a final de mes. I així ho demanaria a tots els qui, com jo, vam fer aquest gest de forma desinteressada.

Tots aquests diners els podríem emprar en fer una gran festa de celebració i, des d’aquí, els suggereixo que convidin a personatges com els citats amb anterioritat i d’altres com la Rita Barberà, Ricardo Costa, etc. per a que se’n adonin que Catalunya és terra de pau i els catalans gen pacífica que no pretenem obligar a ningú a res, al contrari del que fan ells.

Vull acabar amb unes piulades que vaig llegir al Periódico:

 

@sangarvi Amb ‘TV3 al País Valencià’ hi ha dos valencians. Els que volen que cadascú vegi o no la televisió que vulgui, i els que t’ho prohibeixen.

 

@Gafas_y_reloj A veure, aquells que us molesta ‘TV3 al País Valencià’ repetiu amb mi: Si no vull veure TV3, no poso aquest canal”. És molt fàcil, de veritat.  

CRETÍ LOSANTOS

Llegia al diari digital “el Plural” que Federico Jiménez Losantos es va posar content quan van tancar l’edició escrita del diari Público perquè, segons ell, “era porqueria”.

Penso que de vegades val la pena no parlar de segons qui, ja que, a sobre, li estàs fent publicitat. I a persones que no es mereixen cap tipus de respecte, el millor que es pot fer és ignorar-los.

Però en el cas de Losantos, no ho vull fer. Per a mi és una persona repugnant (ja sabeu que normalment sóc respectuós amb tothom sobre els qui comento alguna cosa) i que no es mereix cap tipus de respecte per part meva. Tal i com he posat al títol, un cretí.

Per aquells que no ho sàpiguen, Losantos és d’un poble de Terol a dalt de tot de la serra d’Albarrací que es diu Orihuela del Tremedal. A Amposta hi ha una persona dels seu poble i que el coneix bé, ja que de petits jugant sovint junts. Aquesta persona, que respon al nom d’Isabel, coneix bé la metamorfosi ideològica que ha patit el radiofonista.

A part de ser un anticatalanista confés, es creu en possessió de la veritat absoluta i pensa que hauria d’haver un “pensament únic”, que és el de la ideologia de “dreta-dreta” o extrema-dreta.

Diu la Viquièdia sobre Losantos que de jove va passar pel Partit Comunista d’Espanya i que a les eleccions autonòmiques de 1980 es va presentar amb el Partido Socialista de Andalucia (PSA), reconvertit avui en Partido Andaluz. Possiblement el fet més remarcable va ser quan membres de Terra Lliure li van disparar un tret a la cama i, possiblement aquest fet va ser el desencadenant del seu odi als catalans, com si tots en tinguéssim la culpa.

Entenc que Público podia molestar a molts, però no perquè els seu contingut fos “porqueria”, sinó perquè la seva línia editorial tenia una ideologia d’esquerres, a les antípodes de la de Losantos.

Als editorials, articles d’opinió, vinyetes còmiques, etc. des de Público s’explicaven coses de la dreta més mediàtica (també anomenada “caverna”) que entenc que no agradés si qui ho llegia pensava diferent.

Però no recordo que durant la curta vida de Público tingués denúncies per difamacions i mentides per part de persones, sindicats, partits etc. En canvi, Losantos, durant la seva etapa a la COPE (la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola) en va rebre unes quantes i, el que és pitjor, després dels judicis les sentències van ser favorables als denunciants, la qual cosa diu molt poc d’aquest subjecte.