dimecres, 31 de maig del 2023

MIRAVET 8

dilluns, 29 de maig del 2023

28 DE MAIG DE 2023: LA NIT ON NINGÚ VA GUANYAR A AMPOSTA

La nit electoral del 28 de maig es recordarà a Amposta per ser ‘la nit on ningú va guanyar’. Després de l’escrutini i vist els resultats, no crec que cap partit digui o pensi que ha guanyat com es sol fer quasi sempre. Comencem per EA-ERC-AM. Tot i que van conservar la majoria absoluta, aquesta va ser per la mínima (la majoria absoluta està en 11 regidors i 11 en van ser els que van treure). Però no oblidem que venien de 16 i que per tant en van perdre 5 pel camí. Quan una formació té una majoria tan aclaparadora costa pensar que en perdrà tants i més creient que durant els 8 anys que van estar al capdavant del govern municipal ho havien fet molt bé. Juts per Amposta-CM (l’antiga CiU) encapçalada novament per Manel Ferré que ja va ser alcalde de la nostra ciutat entre 2007 i 2015 i que havia abandonat la política després de perdre les eleccions d’aquell any tenia l’objectiu de tornar a assolir el govern municipal ni que fos amb pactes amb d’altres formacions. Us recordo que ja va tenir contactes amb alguna formació per a intentar formalitzar una aliança abans de les eleccions i no dubto que si els números hagueren sortit també ho hauria fet després. Però els 7 regidors que va obtenir finalment son del tot insuficients. La conclusió que en trec d’aquest resultat que a priori no és dolent, és que a part de tenir un vot fidel, en corre el rumor per Amposta que podrien guanyar les eleccions, una part dels antics votants d’EA-ERC-AM es van apuntar al que van creure ‘cavall guanyador’. No va ser així. També les expectatives de Som Amposta de la ma de Germán Ciscar eren elevades. Tan elevades que van llençar a buscar sobres en blanc (es van quedar sense sobres per ensobrar les seves paperetes) perquè, segons els membres de la pròpia candidatura, ‘la gent els parava pel carrer per a demanar-los paperetes’. Tenien 2 regidors i en van treure 3, lluny dels 6 que els hi donava una enquesta que ells mateixos van fer circular al començament de la campanya electoral. L’objectiu de Som Amposta era poder formar part de l’equip de govern i estava obert a pactar amb Junts. Sense cap mena de dubte el gran perdedor de la nit va ser el PSC-CP (candidatura de la qual formava part) que liderava per primera vegada Jordi Pérez. Els socialistes ampostins van perdre els 2 regidors que havien obtingut fa 4 anys i, per primera vegada des del restabliment de la democràcia es van quedar fora del consistori. Tampoc va treure representació Ara Amposta la llista encapçalada per Pau Pujol, un antic militant de Convergència Democràtica de Catalunya i que va ser l’únic que va dir que no pactaria amb Junts perquè era ‘normalitzar la corrupció’. PCCC i Vox, les altres dues candidatures que concorrien a Amposta tampoc van treure cap regidor.

MIRAVET 6

diumenge, 28 de maig del 2023

BÉ PER LA REVISTA AMPOSTA

No ho heu llegit malament, no. Normalment quan he parlat de la Revista Amposta ha estat per criticar allò que no m’agrada, però aquesta vegada (serà l’excepció que compleix la regla?) he trobat una cosa diferent i que m’ha agradat. Efectivament al número del mes d’abril que va arribar als subscriptors i quioscs per la meitat de maig hi va haver un treball que em va sorprendre gratament. Es tracta de la primera part d’un extens reportatge signat per Montserrat Soriano-Montagut i que portava per títol: ‘La història de l’emblemàtica botiga ‘del Gall’, regentada, durant gairebé 80 anys, per la nissaga familiar dels Figueres’. Cal recordar que la mateixa Montserrat Soriano-Montagut amb d’altres erudits ampostins com ara Marius López Albiol i Maria Josep Margalef van fundar l’any 1990 l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià i tot i que de tant en tant havien publicat algun número de la revista Ramàs amb treballs de recerca, la seva activitat es centra més en organitzar esdeveniments literaris. Malgrat tot, penso, mai s’han vist complertes les expectatives que van crear en el moment de la seva fundació. Que la Revista Amposta que si fa o no fa és l’òrgan d’informació oficial de l’Ajuntament de la nostra ciutat hagi ofert un espai per a publicar treballs de recerca sobre temes relacionats amb la nostra ciutat em sembla un fet insòlit i molt interessant. Espero que després de publicar la segona part del treball en un proper número de la revista n’arribin molts altres que posin en valor la dedicació i el sacrifici de moltes ampostines i ampostins ‘anònims’ però que van aportar el seu granet d’arena per a edificar l’Amposta del futur. No vull acabar l’escrit sense mostrar la meva tristesa per la desaparició d’una gran part del teixit comercial de la nostra ciutat. Aquell comerç que, com la nissaga dels Figueres havia passat de les mans dels iaios primer, a les dels pares per acabar a les dels fills i nets. Amb l’arribada de la globalització, els grans supermercats i les cadenes comercials la majoria d’aquest comerç local i sovint de proximitat pràcticament ha desaparegut. Potser dintre d’unes dècades encara hi haurà estudiosos en escriure episodis de la història de la nostra ciutat però quan vulguin fer-ho sobre famílies ampostines dedicades al comerç (o d’altres tipus d’activitats econòmiques familiars) es trobaran que a partir de les dècades dels ’80 i ’90 amb un buit que mai més s’omplirà i per tant, caldrà retrocedir a èpoques anteriors per a poder investigar i elaborar els seus treballs... Això si és que troben el material adient per a poder-ho fer ja que no tothom té cura de conservar els arxius familiars amb les millors condicions.

MIRAVET 5

dimecres, 24 de maig del 2023

LA PROVA DEL COTÓ

Els més grans segur que ho recordareu: ¡El algodón no engaña! -Ens deia la publicitat de Mr. Proper, posteriorment Don Limpio, que és el mateix però traduït a l’idioma de l’imperio...-. Si voleu saber si una cosa funciona bé només cal fer-li la ‘prova del cotó’... Si la passa és que tot està en ordre, sinó potser replantejar-se com trobar-hi una solució més adient. Ara ho entendreu. Em vull referir a situacions relacionades amb la circulació d’Amposta i, evidentment, estava parlant metafòricament. Son temes vells, poc recurrents, alguns ja tractats amb anterioritat, però veig que el temps va passant inexorablement i ningú li posa ‘fil a l’agulla’ (com també és diu metafòricament). Mireu, fa uns dies vaig tenir una conversa amb un veí de la meva escala. La conversa va ser cordial però no exempta d’una petita dosi de tensió per part del meu interlocutor. Es queixava de que tot i tenir una plaça d’aparcament per a discapacitats davant de casa algun dia no hi podia aparcar... I no és que la plaça estigués ocupada per un altre vehicle, sinó que perquè el cotxes aparcats al davant i al darrere no li deixaven prou espai per a maniobrar. El meu interlocutor sabia perfectament que un d’aquests dies la punta del meu cotxe passava mig pam la ratlla que delimita se seva plaça. Quan vaig aparcar vaig ser conscient de la situació en que el deixava, però era això o donar voltes i buscar un aparcament per les rodalies ja que el lloc que m’havia deixat el cotxe del darrere també era molt just i el mateix li passava a aquest ja que encara un altre vehicle li entrava el morro al començament de la zona delimitada per aparcar. Era aquest últim el que estava ‘totalment’ mal aparcat i el seu propietari ho sabia perfectament i per això envaïa la zona d’aparcaments per mirar de que el seu cotxe sortís el menys possible al bell mig del carrer. Aquesta última situació, la de deixar els cotxes aparcats als llocs on ‘teòricament’ està prohibit estacionar (illetes pintades, cantonades on s’impedeix la bona visibilitat dels vehicles que van circulant, passos de vianants, guals, etc.) és una situació massa comuna a la nostra ciutat i sembla que compta amb la complaença de la policia municipal a tenor de les poques multes que es posen. I com sé jo que posen poques multes -potser que us preguntareu?-. Perquè si es multessin no es veurien sempre el mateixos cotxes deixats (que no aparcats) als mateixos llocs. ‘Gat escaldat en aigua tèbia en té prou’. Tal com heu vist a les pel·lícules americanes tots els matins la policia local es reuneixen a una sala on s’hi fa l’anomenat ‘briefing’ que no és res més que una reunió de treball dirigida pel comandament de més alt rang. Allí es plantegen les estratègies i urgències si es dona el cas. El tema de la circulació no deu de ser prioritari per a la nostra policia perquè passen els anys i també els alcaldes i tot continua igual. Perquè una cosa us he de dir per aquells que ho desconeixeu. Tots els cossos uniformats tenen els seus caps i comandaments i també, es clar, la policia. La policia municipal té un cap diguem-li tècnic que en el cas d’Amposta té el grau d’inspector, però també un cap polític que està a dalt de tot de l’organigrama policial. Aquest cap no és un altre que l’alcalde de cada municipi que disposi de la seva pròpia policia. Sovint em pregunto qui dona les ordres sobre si s’ha de multar o no i en quins casos. ¿Es prioritzen més els interessos polítics (o sigui el que cregui l’alcalde que el perjudicarà menys electoralment) o els tècnics? Jo em decanto per la primera opció. Pel que sembla, l’alcalde prefereix que dos veïns pugui discutir puntualment per un problema d’aparcament o tal vegada per un accident lleu abans que voler solucionar un tema per a mi tan prioritari con és el de la circulació de la nostra ciutat que, sense cap mena de dubte, de fer-se ‘prova del cotó’ no la passaria.

MIRAVET 1