‘TORTOSINISME’

Fa uns dies vaig escoltar un debat de polítics tortosins a la SER. Hi havia representants de tots els grups que han conformat el consistori tortosí durant aquesta legislatura que ja s’acaba fent balanç de la mateixa..

En alguns casos (PDeCAT, ERC i PSC) estaven representats per les segones espases, mentre que en altres (Movem, CUP i PP) hi havia els caps de cartell de les eleccions de 2015.

Recordareu que les dues darreres legislatures el PP només ha tingut un regidor: Javier Dalmau. Quan va tenir la paraula, la seva intervenció me va sembla força assenyada, tal i com ens té acostumats el veterà polític. No obstant discrepo d’algunes de les coses que va dir.

Demanar que els partits o grups polítics deixin de fer política i se posin a treballar conjuntament per a la millora de la ciutat és, des del meu punt de vista una fal·làcia (ja sigui Tortosa, ja sigui una altra ciutat del mapa). Des dels partits s’acostuma a marcar territori i tots defensen les seves pròpies idees polítiques i el seu programa electoral.

També va parlar de recuperar el concepte de tortosinisme. Entenc que el que demanava era fer ciutat; es a dir, treballar plegats per mirar d’atreure cap a Tortosa el màxim d’inversions possibles i poder donar així resposta a les demandes que té actualment la ciutat.  

Amb la idea de tortosinisme crec reconèixer la vella pràctica de sotmetre tot un territori a la seva capital històrica. Una idea caciquil que a l’actualitat hauria d’estar totalment arraconada.

Buscar la confrontació amb les altres ciutats del territori, sobre tot aquelles més grans, potser va funcionar durant anys, però avui en dia, si se vol avançar s’ha de buscar la complicitat de la resta de poblacions per aconseguir les fites necessàries que l’acabin fent prosperar.    

Les Terres de l’Ebre pateixen un greu estancament demogràfic i econòmic que el fa estar a la cua de Catalunya (ja ne parlaré un altre dia d’aquest tema). Segons un estudi, exceptuant la Ribera d’Ebre, les altres tres comarques ebrenques tenen una renda per càpita de les més baixes de Catalunya; concretament el Montsià se situa en penúltima posició només superada pel Baix Penedès.

Perdoneu-me, però el concepte tortosonisme  el trobo tan ranci que no puc més que menystenir-lo, així com a aquells polítics que el volen rescatar.


LA RENDA PER CÀPITA A CATALUNYA: 

https://www.ara.cat/economia/Ribera-Ebre-comarca-catalana-renda-capita_0_2145985530.html

XAVIER DALMAU MATISA

El Ple de l’Ajuntament de Tortosa va aprovar dilluns una moció presentada per l’amic Xavier Rodríguez de les CUP on es demanava la retirada de tots els honors que mantenia a Tortosa Joaquín Bau (plaça, medalla d’or de la ciutat i títol de fill predilecte) La moció es va aprovar amb les vots favorables de CiU, ERC, Movem Tortosa, PSC i les CUP i només amb el vot en contra del PP (Xavier Dalmau) Ràpidament els mitjans d’informació territorials es van fer eco de la notícia sense entrar en més detalls.

Com sabeu (ho he dit reiteradament), treballo a l’Agència Tributària i des de fa uns 29 anys tinc per cap, precisament, a Xavier Dalmau.

Dimarts, en una xerrada informal (com no podia ser d’una altra manera) li vaig soltar que havia votat en contra de la moció de retirar el nom de la plaça Joaquín Bau (per cert, i aprofito l’ocasió per dir-ho: una plaça molt poc digna) Dalmau de seguida es va mostrar visiblement molest i va voler matisar (durant el ple ja ho va argumentar) el sentit del seu vot.

Foto: Canal 21 Ebre.

-Hi vaig votar en contra perquè va ser un tortosí important (va posar èmfasi a l’hora de dir que era tortosí) Va ostentar diversos càrrecs, entre ells membre del Consell d’Estat... Sí, és veritat que va ser en temps de Franco... Però ja voldríem tenir ara un tortosí al Consell d’Estat... No podem anar reescrivint la història constantment. El noms de carrers i places formen part de la història de cada poble... M’han presentat com un fatxa de merda (textualment) i no m’agrada.

Què va col·laborar amb el règim de Franco? Primer Franco el va defenestrar perquè era rival de Serrano Suñer, però una vegada acabada la Segona Guerra Mundial amb la victòria dels aliats, Franco se’n va adonar que havia de fer canvis i va ser llavors quan va comptar amb Bau.

Estic d’acord amb que Gerard Vergés, que va ser un referent de les lletres catalanes i que era d’Esquerra Republicana doni nom a una plaça o que la biblioteca porti el nom de Marcel·lí Domingo, que també va ser un tortosí significat arribant a ministre amb la Segona República.

Veus –va continuar dient- a Amposta s’ha retirar el nom dels carrers García Morato y Ruiz de Alda, que no tenien cap tipus de vinculació amb Amposta i ho trobo bé. Però Joaquín Bau era tortosí i per tant hauria de conserva el nom a la plaça.  

I la plaça de Pius XII? –li vaig preguntar- A aquesta no sé li canviarà el nom?

D’això també se’n va parlar –me va respondre Dalmau-.

Mireu, si me doneu a triar entre treure el nom de Joaquín Bau o la de Pius XII, no ho dubtaré. De Totes, totes la de Pius XII, un Papa que va ser aliat del règim nazi de Hitler.

En canvi, la de Joaquín Bau no me molesta especialment. Que la treuen, bé... I sinó l’haguessin tret... Ni fred ni calor.

Me molesta més la presència del monument...    

UNA CURIOSITAT A L'ÀMBIT DE L’AEAT DE TORTOSA

Foto: La Marfanta. 

Amb tota seguretat, si us pregunto quin àmbit és el de l’Administració de Tortosa de l’AEAT me respondreu que les Terres de l’Ebre. Què tots els pobles de les TT.E. hi formen part... Error. N’hi ha un que al seu dia es va resistir a formar-hi part, una mica com l’aldea gal·la d’Asterix i Obelix, salvant les distàncies, es clar.

Anem a fer una mica d’història. La Administració d’Hisenda de Tortosa (va néixer així) va obrir portes un 5 de maig de 1985, poc després ho farien les de Reus i Vinaròs.

En aquell temps i durant més d’una dècada, hi formaven part tots els pobles del Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i alguns de la Ribera d’Ebre. Mai s’ha sabut quin argument van fer servir per a l’hora de decidir quin pobles pertanyien a Tortosa i quins a Reus. Tot i que es pot pensar que els que hi havia al marge dret de l’Ebre eren de Tortosa i els de l’esquerra de Reus, no és així, ja que Ginestar, Benissanet i Rasquera estan a l’esquerra i sempre han pertanyi’t a Tortosa...

Així, Ginestar, Benissanet, Rasquera, Móra d’Ebre, Miravet, Flix, Ascó i Riba-roja d’Ebre van formar part de Tortosa des del començament. En canvi Móra la Nova, Tivissa, la Torre de l’Espanyol, Garcia, Vinebre i la Palma d’Ebre formaven part de Reus.

L’any 2001, com a conseqüència directa del moviment antitransvasament es crea la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre que, teòricament, ocupa el territori de les 4 comarques i, per tant, tots els pobles compresos.

En aquell temps, un dia, parlant amb l’Administrador de la ja AEAT Xavier Dalmau, vam considerar lògic que si, d’alguna manera, s’havia donat vida a les Terres de l’Ebre, tots els seus pobles formessin part de l’Administració de Tortosa.

Jo ja no en vaig saber res més, però sembla ser que ell va moure els fils necessaris per a que fos així.

Al cap d’un temps, el BOE publicava que Tivissa, la Torre de l’Espanyol, Garcia, Vinebre i la Palma d’Ebre, deixaven de formar part de l’Administració de Reus per a passar a dependre tributàriament parlant de la de Tortosa..

Us hi he fixat? Un i només un dels antics pobles de l’Administració de Reus no va deixar de formar-hi part i, per tant, tampoc va passar a dependre de Tortosa... A quin m’estic referint? Efectivament, a Móra la Nova.

Segurament us preguntareu el perquè... Per quins motius Móra la Nova no es va desvincular de l’Administració de Reus.

La història, anècdota o com li vulgueu dir l’he explicat moltes vegades. En aquells moments a Móra la Nova regnava Joan Sabanza i va considerar que la gent de Móra tenia més tirada a Reus que no a Tortosa i, per tant, va demanar que el seu poble hi quedés exclòs.

A la pràctica aquest fet té molt poca rellevància i són molts els ciutadans de Móra la Nova que baixen a Tortosa per a fer tràmits amb l’administració tributària, ja que, amb el pas dels anys, aquesta situació no ha canviat.

Tot i els arguments de Sabanza, sempre he pensat tenien més motius els de Móra d’Ebre que els dels Masos (*) ja que la C-12 o l’Eix de l’Ebre passa pel costat esquerre, es a dir, a tocar de Móra la Nova i, per tant, estan millor comunicats amb Tortosa que els seus veïns. En canvi, els de Móra d’Ebre (què jo sàpiga) mai s’han queixat, mentre que el que va ser l’alcalde de l’altre costat va decidir per tot el poble. Al meu poble d’això se’n diu una cacicada, ignoro com hi diuen al teu...

(*) Explica la història que alguns habitants de Móra d’Ebre, van anar colonitzant poc a poc el marge esquerre de l’Ebre que estava més prop del seu municipi i molts se’n hi van anar a viure fins que finalment es va crear el poble de Móra la Nova. Des de llavors els morencs de la dreta del riu anomenen despectivament Móra la Nova com els Masos.