CANVI D’HORA

Tic, tic, tic, toc... Miro el despertador, encara la 1:35, no puc agafar el son. Tic, toc, tic, toc... El torno a mirar: 1:52... No hi ha manera. Tic, toc, tic, toc... les 2:15. Finalment sembla que m’he endormiscat una mica... Tic, toc, tic, toc... Les 2:31. Encara falta quasi mitja hora... Tic, toc, tic, toc... les 2:48. Al menys fessin alguna cosa al despertador igual com quan espers que es faci la mitja nit del 31 de desembre i esperes les campanades... No sé, algun especial, potser alguna repetició, alguna cosa, la que sigui... Ja potser no val la pena intentar-ho... Tic, toc, tic, toc... Les 2:53... Ja falta poc... Dono voltes pel llit, nerviós, emocionat? No emocionat no... No és la primera vegada... Tic, toc, tic, toc... Les 2:28. M’assec sobre el llit i agafo el despertador amb les dues mans... Sí, ja sé que avui en dia quasi ningú té despertador i tothom usa el mòbil, però sóc un clàssic que voleu... Veig com els segons avancen lentament: 36... 37... 38... Les 2:59:39... Quan arriba a 50 començo una espècie de compte enrere, com aquell que està segut a l’Apollo 11 preparat per a enlairar-se cap a la Lluna: 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, 0... Cero!!! Les 3 del matí!!

El moment que tots els mitjans de comunicació del dia m’han estat anunciat. Els diaris, les televisions, les ràdios... Fins i tot divendres vaig rebre un correu d’un sindicat que no era el meu recordant-me que passaria i anunciant-me les dates dels futurs esdeveniments: Ha arribat el canvi d’hora.

Primer endarrereixo el despertador que, des de fa una estona tinc a les mans... Després me’n vaig i canvio el del menjador... A la cuina hi tinc encara més feina... El del microones, el del forn... Haurà passat ja un minut o encara he de posar les 2:00... No ho sé... Torno a estar nerviós... Després canvio el de l’estudi... Ara potser sí, ja toca posar les 2:01... I l’ordinador... I el mòbil... No, aquests com són intel·ligents canvien tot sols... I com sap el programador quins dies han de canviar d’hora? Tot un misteri... A sí, els de canell. Ara toca canviar l’hora als rellotges de canell... Les 2:02... A veure, en queda algun més... El que tinc al calaix... No podré complir... Un anys més no podré fer-ho, no em donarà temps... A veure, aquest no cal... Total fa 3 o 4 anys que no me’l poso... Igual no té ni pila i si veig que no en té, dilluns tindré que anar a una rellotgeria a que me’n posen una. Per cert, des de que va tancar Ramon no sé on anar... A la de Salvador... Els darrers me’ls vaig comprar a Ulldecona, a la rellotgeria Brunet...

Bé, ja està. No me’n recordo de cap més. Segur que mons pares li faran canviar a mon fill quan demà vagi a dinar... Les 2:05. Torno al llit. Com demà és diumenge em faig el propòsit de no mirar més l’hora. Encara així miro de reüll el despertador... Les 2:05... Ni un minut ha passat... Em proposo dormir...

Torno a mira l’hora. Al carrer encara és fosc... Les 7:30... Ara no sé quina hora era ahir quan el despertador marcava les 7:30... Les 8.30?, les 6:30? Quin embolic... Així que vegi el primer raig de llum em llevaré... Les 9:44... M’he adormit!! És diumenge... Uf! Menys mal... Quina tranquil·litat! Fins d’aquí 5 mesos no tornaré a tenir una nit tan moguda com aquesta.

I és que jo compleixo amb el que em manen: Si em diuen que a les 3 haurem de posar les dues, ho faig i punt! Vosaltres també, oi?  

QUINA HORA ÉS?

Sembla ser que s’està pensant seriosament en canviar l’horari oficial per adaptar-lo a una situació molt més realista i d’acord a la zona geogràfica on s’ubica l’estat espanyol.

L’horari ve donar pel meridià de Greenwich, també anomenat meridià 0 (zero) que pren el nom d’un barri que hi ha al costat de Londres. D’estudiant t’expliquen que passa pel costat de Castelló. Efectivament, si heu tingut ocasió de visitar el bonic poble de Vilafamés, un poble del Castelló interior, passareu per un punt on un rètol t’anuncia que s’està creuant el meridià 0 què, com sabeu, és una línia imaginària i, per  tant, no visible. Així que t’ho has de creure i punt.

La franja horària actual, anomenada de Berlín, es va establir en temps de Franco i es fa fer per similitud ideològica amb el règim alemany de l’època. Però aquesta situació ens ha passat totalment desapercebuda per que a França tenen el mateix horari que aquí (també es va establir per la mateixa època mentre el país transpirinenc estava envaït per les forces de Hitler) Així, quan anem a França (jo ho faig prou sovint) no notem cap canvi horari.

Diuen els sociòlegs i altres experts en la conducta humana que, canviar l’hora i posar-ne una més (aniríem a hora canària, però ignoro si a les illes afortunades també se’n afegiria una més), no necessàriament farien canviar els hàbits als espanyols. Només que ho pensis una mica te’n adones que això és lògic. L’horari que fem dia és la conseqüència de la nostra activitat: jornada laboral, horari escolar i, fins i tot l’horari de al tele. Contesteu-me sinó a aquestes preguntes:

-És cert que, normalment, dissabtes i diumenges quan arriba el descans setmanal, es dorm una mica més?

-Quanta gent hi ha que sopen a l’hora de les notícies de la televisió (sobre les 9 de la nit)?

-I quans se’n van a dormir una vegada acabada la pel·lícula que han estat veient?

I podríem continuar...

Per tant, si volem ser més europeus, i adaptar els nostre horari i els costums als dels nostres veïns, s’han de promoure mots de canvis que no sempre seran acceptats per la ciutadania. I és que les nostres diferències no només són de índole social i cultural, també hi juguen d’altres factors com el climatològic.

Aquest més d’octubre l’hem iniciat amb un sol de justícia i temperatures que vorejaven els 30º. Tret dels països riberencs del Mediterrani, la resta de països no gaudeixen ni de tant de sol i les temperatures són molt més baixes.

Abans us parlava de França. Quan hi vaig no m’allunyo massa de la frontera, normalment m’endinso uns 150 quilòmetres. Mireu que no sembla gaire i, en canvi, es fa més aviat de nit. El fenomen es fa més palès quan més cap al Nord viatges. I la nit incita a la gent a refugiar-se a casa; també el fred.

En canvi, el fenomen invers, es a dir, calor i sol, fa que la vida es desenvolupi més pel carrer.

Un exemple més, és cert que les places i carrers d’arreu de ciutats i pobles s’omplen de magrebins? No són europeus, però són mediterranis.