L’ALTRA CARA DE LES FESTES MAJORS D’AMPOSTA

Quan dintre de dos mesos surti el següent número de la Revista Amposta i es faci balanç de la festa major d’aquest any, es dirà més o menys el que sempre diu, participació multitudinària de públic a tots els actes, èxit rotund d’espectacles i artistes... I sortirà Adam Tomàs fent ‘posats’ a la majoria d’actes on haurà anat, que seran quasi tots. Estaré atent i si cal, comptaré en quantes fotos sortirà. De moment, tot s’ha de dir, va guanyant Manel Ferré, ja que pocs mesos abans de les eleccions municipals de 2015 va sortir ‘almenys’ a 32 fotos en, curiosament, 32 pàgines que tenia aquell exemplar de la revista.  

Però darrere de la festa, la disbauxa i la xalera hi ha una altra cara d’Amposta, la de la desatenció dels carrers tot i que siguin festes majors.

Una ampostina que viu i treballa fora de la nostra ciutat m’explicava com van quedar de bruts els carrers després del Carnabars. Però també després del cosso iris... ¿No s’hauria pogut posar a treballar un equip de neteja per a eliminar les deixalles i brutícia que es van acumular després dels multitudinaris actes?

Evidentment hi ha més exemples. A la plaça de la Diversitat, de fet el pàrquing que hi ha al costat de l’avinguda de la Ràpita a tocar de ‘la rotonda de l’olivera’, diumenge 10 la nostra colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta organitzàvem la tercera Remuntonada que consisteix a apilar caixes de cervesa. A mig matí diversos membres de la colla ja estaven allí per a poder col·locar els tendals, les neveres i la resta del parament necessari per a fer l’activitat a la tarda. Van haver de començar a netejar la zona on hi havia excrements, pixarades i brutícia diversa. Primer se’ns va dir que al voltant de les tres de la tarda anirien membres de la brigada de neteja, però finalment es van presentar només passats uns minuts. La brutícia la van netejar, però les pudors impregnades van estar presents durant tot el dia.

A aquestes dues situacions li cal sumar que les papereres no es van buidar en totes les festes i, així, en aquells llocs de més concurrència com són l’avinguda de Josep Tarradellas o el parc de les antigues escoles, algunes estaven plenes a besar, fins al punt que sobreïxen i algunes deixalles s’amuntegaven per terra. Als mateixos espais públics, la poca gespa que queda fa setmanes que no es talla i, per tot el poble les males herbes creixen sense que ningú li posi remei.

¿Quina sensació s’emporta la gent que ens ve a visitar aquests dies per a participar de la nostra festa? Pèssima, sense cap mena de dubte!  

I ja per acabar voldria referir-me a la baralla que va tenir lloc a la zona jove del passeig del Canal Marítim la matinada del 14 d’agost. L’alcalde va sortir ràpidament per a dir que es tractava de gent de fora del poble i no seré jo qui ho posi en dubte. Però unes festes Majors sense gent de fora, ¿què serien? Durant les festes i esdeveniments més importants que celebrem a Amposta al llarg de l’any (Festa del mercat a la plaça, fires, etc.), els forasters sempre han estat una constant i gràcies a ells, es poden omplir molts establiments de restauració i aforaments d’espectacles què, segurament, només amb gent del poble no passaria. Per tant, no criminalitzem els visitants que venen a gaudir de la nostra festa. El que s’hauria hagut de fer és una acció preventiva per mirar que uns fets tan lamentables no haguessin passat.    

DIPLOMA PER A AMPOSTA

Per poc que sabéssiu sobre els Jocs Olímpics, segur que coneixeu que els tres primers classificats de cada disciplina guanyen una medalla: or per al primer, plata per al segon i bronze per al tercer. A partir d’aquí i fins al desè lloc s’emporten diploma olímpic.

La ciutat d’Amposta té el ‘dubtós’ honor d’emportar-se diploma en aconseguir la quarta posició en un estudi que s’ha fet sobre les poblacions més lletges de Catalunya. Els tres primers pobles classificats són Sant Feliu del Racó (agregat al municipi de Castellar del Vallès), Canovelles i Salt.  

L’estudi, que s’ha fet emprant la intel·ligència artificial comença així: ‘La bellesa és una qüestió subjectiva, però quan es tracta de municipis, entren en joc factors com l’arquitectura, l’entorn natural, la neteja i la coherència urbanística’.

I els criteris seguits (i cito textualment), han estat els següents: ‘Els criteris utilitzats per aquesta anàlisi es basen en factors com la integració paisatgística, l’harmonia arquitectònica, la presència d’elements naturals i la qualitat visual general. La IA ha tingut en compte imatges disponibles, dades urbanístiques i opinions recollides en diverses plataformes. Aquesta llista no pretén ser una sentència definitiva, sinó un punt de partida per reflexionar sobre com podem fer dels nostres municipis espais més atractius, sostenibles i agradables per viure-hi. Al cap i a la fi, la bellesa també es pot construir’.

És evident que donar una opinió objectiva comparant Amposta amb la resta de municipis de Catalunya és impossible, ja que no els conec tots ni molt menys... (ja m’agradaria!). Però sí que puc opinar objectivament de la nostra ciutat.

No és la primera vegada (i segurament no serà l’última) que parlo de l’estat de deixadesa en el que es troba Amposta. Només cal parlar del tema amb els seus veïns i passejar-se la ciutat per a comprovar-ho: tota mena de deixalles fora dels contenidors i papereres, zones enjardinades totalment descuidades (parc municipal i parc del costat del cementiri), cotxes aparcats a llocs on es dificulta la visibilitat dels altres conductors o directament que dificulten la circulació dels altres vehicles, brutícia per tot arreu... No, definitivament Amposta no és una ciutat bonica!

I el més greu és que des de l’ajuntament ni tan sols s’han iniciat les mesures correctores per a evitar-ho.

De continuar així veig impossible fer d’Amposta una ciutat atractiva ja no per a atraure visitants, que també, sinó perquè la ciutadania pugui gaudir-la i sentir-se’n orgullosos.

 

AQUÍ podeu llegir el resultat de l’estudi. 

La moto porta mesos abandonada. 

MÉS IMPOSTOS PER MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA?

L’Ajuntament d’Amposta ha anunciat que apujarà l’IBI un 10% i la taxa d’escombraries un 36% per a l’exercici 2024. L’IBI es el principal impost que gestiona l’Ajuntament i, per tant una de les principals fonts d’ingressos del municipi. En canvi la taxa d’escombraries només hauria de recaptar l’import del servei. De la pujada del 36% a priori en podem extreure dues conclusions: o bé ha estat molt desfasada durant anys o bé el consorci supracomarcal que gestiona el servei de recollida d’escombraries (COPATE) ha incrementat considerablement el cost per motius que desconec. Fa molts anys que em preocupa més la meva qualitat de vida i la de les persones que m’envolten que no les grans inversions que es puguin fer a la ciutat. Penso que la qualitat de vida està en els petits detalls que millorarien considerablement l’aspecte d’Amposta i que la convertirien en una ciutat més amable de cara la seva ciutadania però també de cara els forasters que ens visiten. Però aquestes mesures que reclamo sovint mai les he vist. Alguns dels llocs més descuidats son els parcs i les zones arbrades i enjardinades. És evident que l’empresa encarregada de fer-ne el manteniment no compleix el contracte que va signar amb l’ajuntament o bé hi ha llocs que estan fora d’aquest contracte, la qual cosa seria del tot incomprensible. Sovint he denunciat l’estat d’abandonament que pateix el parc municipal. A Amposta es coneix com el parc municipal el que hi ha entre Museu de les Terres de l’Ebre i l’Hospital Comarcal. És el parc més antic d’Amposta i també el més cèntric i per la seva situació molt concorregut. Per tant, com ja n’he parlat altres vegades, avui us parlaré del parc de darrere del frustrat centre comercial, al costat del cementiri. Aquest parc ja va néixer amb mal peu. Durant els anys de l’especulació immobiliària es va projectar un gran centre comercial al voltant del supermercat Carrefour. En veure la poca rendibilitat, els locals comercials van anar tancant poc a poc i el mateix va acabar fent fet el gegant del comerç francès. Allà on s’havien de lligar els gossos amb llonganisses va acabar sent la crònica d’una mort anunciada. Al darrere d’aquella infraestructura s’hi va projectar un gran parc, amb una font rústica on l’aigua circulava per una mena de canal al llarg d’uns 100 metres. A un costat s’hi van plantar palmeres entre les que circulava un petit passeig amb bancs i papereres. L’altre costat, el que dona al cementiri, es va reservar a zona per a passejar els gossos. Des de la seva inauguració ja han passat 12 anys i, pràcticament mai cap ajuntament ha tingut la més mínima cura d’aquest espai. Actualment l’estat d’abandonament és alarmant. Allà on hi podria haver plantes i flors (al principi hi havia romers però els van arrancar) està ple de males herbes. Les palmeres no es poden, el passeig està ple d’excrements de gossos i davant dels bancs s’amunteguen les burilles. Per la font ja no hi baixa aigua... Algú podria pensar que és per no malbaratar-la, però aquesta situació és anterior a l’episodi d’extrema sequera que s’està vivint. Ara, dintre de la font i pels seus voltants s’hi poden veure llaunes de refrescs i botelles de begudes alcohòliques fruit de les ‘festes’ que s’hi fan.