A MASDENVERGE VA CAURE UN GLOBO

Al llarg de la geografia hi ha infinitat de pobles que es coneixen per algun fet o tal vegada llegenda que ha passat temps enrere. Com se sol dir als contes, 'fa molts i molts d'anys...'. Recordo per exemple quan vaig començar a estudiar francès el que s'explicava de 'Tartarin de Tarascon' que va matar un ase tot pensant-se que es tractava d'un lleó. I parlant d'ases, el de Mas de Barberans, però també de Solsona, que el pujaven al campanar lligat pel coll amb una corda perquè es mengés un llicsó que havia crescut a la paret. A Xert, d'on es diu que 's'ha de passar despert' perquè una vegada a un venedor ambulat de Vinaròs que pujava a Morella a vendre les seves mercaderies, en arribar dormint amb el seu carro i matxo a la població, li van prendre tot i li van girar el carro cap a casa. A Sant Pol de Mar, comarca del Maresme on els forasters pregunten: ‘Sant Pol quina hora és?’ I tot arranca de quan van instal·lar un rellotge de sol que per a protegir-lo de les inclemències del temps van decidir posar-li una teuladeta. En alguns casos, com a Calatayud, província de Saragossa, els hi sabia greu que diguessin: 'Si vas a Calatayud pregunta por la Dolores'... Si continues cantant la tradicional cançó t'adones del perquè: 'Que una copla la mató de vergüenza y sinsabores' (pel que sembla la van 'deshonrar'). Afortunadament, fa uns anys van convertir a la Dolores en l’heroïna local i la van fer filla adoptiva. En canvi, hi ha d'altres pobles com Masdenverge on sempre s’ha reivindicat un fet que va passar a la població i els va 'marcar' per sempre: la caiguda d'un globus aerostàtic. Un exemple és el de la primera penya taurina que hi va haver al poble i que portava per nom 'el Globo'. No contents amb això, des de fa poc, l'Ajuntament ha instal·lat un cartell a l'entrada de la població segons s'arriba d'Amposta on es pot llegir la següent cobla: EL GLOBO / A Masdenverge va caure un globo,/ i el va arreplegar el fill del Pono./ Una xiqueta que escoquerava,/ de vore el globo se desmaiava./ Ai la mare, mare, vingue,/ vingue, mare, que ho vorà,/ tota pleneta de polvos,/ per la cara i per la ma./ Les dones dien: son capellans,/ los hòmens dien: no és veritat,/ que això és un globo que hauran enviat/. Lo senyor metge que s’ho pensava/ volia aixecar el globo en fum de palla,/ lo senyor Grua molt atrevit,/ bufa que bufa i es va cremar el dit./ Lo senyor Mingo tot sufocat,/ volia aixecar el globo en fum d’espart./ Ja s’ha acabat la festa,/ sense vore aixecar el globo;/ Entre quatre l’aguantaven,/ també Ximo de Bartolo.

EL SANT PREPUCI DE CRIST

Ahir pel matí, mentre esmorzava al bar de Tortosa on tinc costum fer-ho, a la televisió estava sintonitzat el canal National Geographic i estaven explicant la història de Carlemany i el Sant Prepuci.

El cert és que quan me’n vaig adonar no vaig poder contindrem la sorpresa a la vegada que pensava:

-Realment, quan estan parlant de prepuci, es refereixen a un trosset de pelleranca de la cigaleta de Crist?  

Encuriosit, en arribar a casa vaig voler assegurar-me i, efectivament estava en el cert.

A la Viquipèdia, una de les versions que s’hi dóna és la de Carlemany, encara que no està explicada (ni molt menys) amb el detall del reportatge que s’estava emeten per la televisió. Però em dóna igual: es tractava d’un trosset de pelleranca!

Ja sabeu que entre els jueus hi ha tradició de circumcidar els nadons, a l’igual que d’altres cultures practiquen l’ablació del clítoris a les nenes.

D’aquella pelleranca de Crist se’n va fer una relíquia que va ser venerada durant segles. De fet, fins i tot (com passa amb la majoria de relíquies), de vegades n’hi ha més del que seria normal.     
Cóm és que aquestes coses no les estudiàvem quan donàvem Historia Sagrada?