LA MAR DE L’ARAGÓ

Si alguna vegada heu penetrat a l’Aragó per Casp, al cap d’uns pocs quilòmetres segurament haureu vist un cartell on posa: ‘La mar de Aragón’. Son les platges del pantà de Mequinensa, un dels grans pantans que té el riu Ebre. Però que ningú us enganyi, la mar de l’Aragó és la Mediterrània i més concretament les costes Daurada i dels Tarongers (Azahar). És per això que les administracions estatal i autonòmica estan interessades a facilitar que els ‘manyos’ tinguin la millor sortida possible a la mar. Tot just fa uns dies que s’acaba d’inaugurar la nova variant del port de Querol de la carretera N-232 (la carretera de Morella) i que com tothom sap s’acaba quan arriba a Vinaròs. Pràcticament de forma simultània les Cambres de Comerç de Terol, Reus i Tortosa fixaven data i emplaçament (3 d’octubre a Gandesa) per a tenir una reunió amb representants de les societas civil i política per a parlar del desdoblament de l’N-420 en autovia entre les poblacions d’Alcanyís i Reus. La finalitat és la mateixa: que els aragonesos tinguin cada cop més fàcil accedir a la costa mediterrània. Aquesta vegada és la millora de les carreteres, però anteriorment havia segut el tren. Cal recordar que a partir de 1895 es va anar inaugurant progressivament els trams del ferrocarril de la Vall de Zafan fins la seva clausura el 1973. En aquell moment ferrocarril recorria un total de 129 Km. entre la Puebla de Hijar i Tortosa, tot i que inicialment estava previst que arribés al port del Alfacs (la Ràpita) tal com queda palesa amb el bon grapat d’infraestructures que encara avui es poden veure i que, com deia anteriorment, mai van arribar a fer la seva funció, com per exemple el pont de l’Oriola només sortint d’Amposta en direcció a la Ràpita i que salvava el que hauria d’haver estat el traçat ferroviari. A aquest tren se’l coneixia popularment com el ‘sarmentero’ perquè la major part del seu recorregut el feia entre vinyes. A ningú se li escapa que el turisme omple bars i restaurants a part de comprar i llogar xalets i apartaments. En tres paraules: aporta benefici econòmic. Per acabar de fer realitat la millora de les infraestructures i facilitar l’arribada a la mar des de Gandesa caldria pensar en desencallar antics projectes que ja porten anys redactats com per exemple els desdoblaments de la C-12 o l’Eix de l’Ebre fins Amposta i de l’N-340 des d’Amposta a la Ràpita. A veure si d’una vegada per totes la Generalitat de Catalunya executa a les nostres terres el Pla Territorial aprovat fa molts anys i que permetria el seu desenvolupament definitiu.

MAI PLOURÀ A GUST DE TOTHOM

Imatge de l'últim tall de l'N-340. 

Des de la nit de Cap d’Any, el tram de l’AP-7 entre Vila-seca i Alacant ja no és de pagament. Després de quasi 5 anys de lluita i 240 talls (i alguna concentració), el moviment veïnal Prou, AP-7 Gratuïta, ja! ha assolit l’objectiu d’aconseguir que l’autopista que passa pel nostre territori sigui gratuïta.

Tot i que en un primer moment hi va haver alcaldes que van mostrar les seves simpaties cap el moviment, prompte s’hi van desmarcar. A alguns sembla que ja els hi anava bé que les hi construïssin rotondes per a millorar els accessos a les seves poblacions; d’altres reclamaven la finalització de l’A7 (no confondre amb l’AP7), aturada a Cabanes pel Sud i l’Hospitalet de l’Infant pel N. D’excuses, bones o dolentes, no ne faltaven a l’hora de no donar suport a la plataforma veïnal i fins i tot per menysprear la seva tasca.

Però tal com s’apropava el dia D (31-12-2019), anaven sortint els contres... Com se pagaria el manteniment de l’autopista?... Caldria crear una vinyeta (taxa)? I la mare dels ous: ¿els ajuntaments per on passa l’autopista deixarien de cobrar l’IBI que tan va costar en aconseguir-se i, per tant, haurien d’incrementar el percentatge o bé deixar de fer alguna inversió o prestar algun servei?... No sé a vosaltres, però a mi me sona a xantatge.   

No tinc dades sobre els kilòmetres d’autovia de pagament que hi ha arreu de l’estat espanyol. Però si comparem la xarxa d’autopistes amb la de carreteres convencionals i autovies, trobo que hi hauria una gran diferència a favor de les segones.

Qui paga ara al manteniment de les carreteres? Evidentment el propietari de les mateixes que tant potser l’Estat, com les comunitats autònomes o fins i tot les diputacions provincials.

És voler fer recaure les culpes amb aquells que han aconseguit que les autopistes siguin lliures de peatges per a tapar els errors comesos durant anys i cobrir-se les espatlles sobre les hipotètiques mancances de manteniment que asseguren que tindran.

La pressió fiscal a Espanya en general i a Catalunya en particular és alta, comparativament parlant dintre dels països de l’OCDE, superant la mitjana dels països que la conformen.

El tema sempre és el mateix: la distribució equitativa d’aquesta pressió fiscal entre els que guanyen més i menys, una eficient recaptació i, finalment, la prioritat a l’hora de cobrir les necessitats dels seus ciutadans. No ens deixem enganyar: una eficient recaptació suposa, indirectament, un estalvi a la butxaca dels ciutadans, ja que així poden tenir més serveis essencials gratuïts o a un cost molt inferior al real.

Durant anys, l’ase de tots els cops han estat els carburants. Si comparem el cost dels carburants amb el sou mitjà dels espanyols, arribarem a la conclusió de que també en paguem un cost elevat. Us en recordeu del cèntim sanitari? Ni és només un cèntim ni tampoc és la sanitat l’única cosa que se finança a través dels impostos indirectes que recauen sobre els combustibles. Una part de la despesa pel manteniment de les carreteres també surt dels impostos que porten els carburants. 

Però tot indica que dintre de pocs anys, amb la interrupció dels vehicles elèctrics, el consum de carburants derivats del petroli patirà un descens significatiu... Com se pagarà llavors la sanitat, el manteniment de les carreteres, etc.? A qui li donarem la culpa? Segur que recarregar el cotxes elèctrics tampoc serà tan barat com ho és actualment...

La vida continua i haurem d’adaptar-nos cada vegada a la nova realitat. També en el tema dels impostos.          

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS 3

MÉS OBRES...

Ahir a la tarda, en passar pel costat del Centre d’Art Lo Pati, vaig veure un grup compressor d’aquells que donen llum quan no hi ha subministrament elèctric. Per un moment vaig pensar: Què els hi ha tallat la llum? Però ràpidament vaig veure que no, només vaig haver de fer unes passes més per veure que s’hi feien obres al Museu de les Terres de l’Ebre. Com vaig veure els aparells de climatització pel terra, vaig pensar que les obres anaven sobre això, sobre el sistema de climatització del museu.

EL PLE DE DILLUNS

Casualment vaig poder veure els minuts finals del ple de dilluns passat de l’Ajuntament d’Amposta pel Canal 21 Terres de l’Ebre. Mons pares el van seguir tot i me van dir que va durar hores... M’hauria agradat veure el debat de la moció que va presentar el regidor German Ciscar on demanava la renuncia del regidor de Personal Tomàs Bertomeu, però com vaig llegir el comentari que va fer l’Alcalde Adam Tomàs pel Facebook on deia que el que exposava el regidor de l’oposició era tot mentida, me puc fer una idea de com va anar el debat.

Quan ho vaig començar a veure hi havia una intensa discussió entre el portaveu del PSC Francesc Miró i l’Alcalde per l’ús polític que s’havia fet de la dimissió del director del Pati. No ho vaig acabar d’entendre però me va semblar que algú havia fet un comentari sobre que els membres del grup socialista eren uns ineptes i que l’Alcalde l’havia donat la seva aprovació a l’escrit. El tema va acabar quan Adam Tomàs va dir que si se sentia ofès per aquelles paraules que ell no havia pronunciat, per la seva part les retirava.

Isabel Ferré del grup de CiU va parlar sobre els guals, un tema que ha sortit darrerament per algun grup de Facebook i sobre el que jo mateix hi  vaig posar cullerada. Li va preguntar a l’Alcalde quants feia que no havien fet cap revisió i Tomàs li va replicar que li digués ella, ja que l’actual equip de govern, amb els dos anys que portaven al capdavant de l’Ajuntament no n’havien fet cap. No va obtenir resposta... De totes formes, la portaveu de CiU va apuntar de posar uns xips a les plaques per a controlar el pagament des de l’oficina de Gestió Tributària del propi Ajuntament.

El que queda clar és que els polítics llegeixen els comentaris que es fan a les xarxes socials, tot i que des de el silenci. Si al final aquests comentaris, sovint llargament debatuts, serveixen per alguna cosa, hem de donar com a bona la funció que tenen aquests fòrums.

LES OBRES A LA CARRETERA DE LA CARROVA

Tal cm us deia fa un parell de dies, s’hi fan obres a la carretera de la Carrova o l’Eix de l’Ebre o la C-12, com vulgueu dir-li, tot i que encara no tinc massa clar que s’hi està fent. Penso que es tracta de substituir la tanca que separa la carretera del canal. Aquest matí s’hi estava donant pas alternatiu mentre un operari des d’un camió repartia cons al llarg de la carretera. I jo pregunto: Com que les obres comencen a partir del pont per on s’entra a l’escorxador de PADESA, no seria molt més pràctic i fins i tot lògic, que es desviés el trànsit per l’antiga carretera? Quines ganes de complicar-se la vida i complicar-nos-la als usuaris!

Finalment en tornar de Tortosa he pogut veure que s'està fent. No s'està traient la tanca del costat del canal, sinó que se'n està posant de nova a l'altre costat, al dels horts. Com podeu suposar la tanca que s'està posant és aquella tan temuda i odiada pels motoristes... No es va aprovar que s'havia de treure tota? Però és que algú s'ho va creure? 

CONTROL DELS MOSSOS

En arribar a la rotonda dels nusos, just on comença el carril per accedir al pont del Mil·lenari, dos cotxes patrulla dels Mossos i tres agents mirant fixament cap al Sud, es a dir, segons s’arriba d’Amposta o de Santa Bàrbara. Semblava que tenien clar que era el que estaven buscant...

AMB 222 MILIONS D’EUROS...

Segurament la xifra us sonarà d’alguna cosa... Premi! El preu de la clàusula de rescissió del contracte de Neymar Jr. Avui el Periódico posa uns exemples sobre l’equivalència dels 222 milions d’euros: 2 camps de futbol com el de l’Espanyol, 24 centres d’atenció primària com el que es va fer al barri de la Mina de Barcelona, 2 vegades el que destina el Govern d’Espanya per a lluitar contra la pobresa infantil o 55 milions d’hamburgueses!

No us podeu perdre l’article que publicaré diumenge que ve sobre el traspàs del jugador brasiler al PSG.