Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Benicarló. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Benicarló. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 de juliol del 2026

ELS COGNOMS LOCALS (Capítol 3)

Homenatge a José Sapiña Bailach
El cognom més freqüent a Santa Bàrbara és el de Martí, però també n'hi ha molts que porten el cognom Arasa, ja que algunes de les famílies que van colonitzar aquella plana a començaments del segle XVIII i que provenien de Tortosa, es deien així.

El cognom Martí (diuen que és el cognom d’origen català més comú a Catalunya, tot i que no he pogut constatar), també surt com el més habitual a l’Ametlla de Mar i, curiosament a Sorita i Palanques.

Havíem vist Tomàs com el més freqüent a la Galera i Masdenverge, però també ho és a les Useres i a la Pobla Tornesa.

Ferrer (a Catalunya normalment Ferré, tot i que existeixen diverses variants) és el més corrent a Benicarló i el Portell de Morella. 

Però és Querol el cognom més genuí del nord de Castelló, ja que hi ha fins a cinc pobles que el tenen com el més habitual, Morella, Cinctorres, la Todolella, el Forcall i Rossell.  

Santa Bàrbara. Masada de l'Alto
En segon lloc, d’aquesta ‘classificació’ se situaria el cognom Beltran que surt com el més corrent de Xert, Benassal, la Serratella i Vilar de Canes. Quan era menut, al meu poble hi va arribar un metge procedent de Xert que portava Beltran com a cognom matern, Lucien Royo Beltran.  

A Herbers, Costur i Sant Joan de Moró, el més habitual és Pallarès, com a el Perelló, municipi del Baix Ebre que no s’ha de confondre amb l’altre el Perelló, un poblet agregat a Sueca que forma part de la comarca de la Ribera Baixa. 

Vinaròs

A Vinaròs el cognom predominant és Miralles, com també ho és al poble més menut de la comarca del Montsià, Freginals, on la casa Martí-Miralles és la seu de l’ajuntament. A Amposta, al costat de la casa consistorial també hi ha una casa que porta el nom d’una altra família Miralles.

A Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat és Ferreres, a Vallibona, Guimerà a Sant Rafel del Riu, Balada, a Sant Jordi, Esteller, etc. Si doneu un cop d’ull al mapa adjunt podreu veure quin és el cognom predominant a cada poble.

Traiguera

Un cognom que m’ha cridat poderosament l’atenció és Dellà, si més no com a predominant a una població, Traiguera. És un cognom poc estès i del que gairebé no es troben referències per Internet.

No fa massa dies, em va sortir per Instagram un vídeo on s’esmentava el cognom Sapiña, poc estès i que se situaria per la província de València. Un dels interlocutors va dir que ‘no l’havia sentit mai’. En canvi, a Amposta hi va haver una família de navegants de quan es transportaven mercaderies per l’Ebre que portaven aquest cognom i propera al marge dret del riu, a uns 8 km d’Amposta cap a la desembocadura, hi ha una petita illa fluvial que es diu Sapinya, en aquest cas s’ha catalanitzat amb la grafia ‘ny’. 

Illa de Sapinya

Quines conclusions n’he extret?
Jo una de molt clara, sobretot quan hi ha cognoms que els trobem igualment al sud de Catalunya com al nord de Castelló i que els uns i els altres estem molt més propers del que molta gent es pensa.

Tinc un cosí que viu a l’Occitània, una extensa regió al sud de França, més enllà de la Catalunya del Nord que, sovint m’ha dit que molt cognoms catalans són d’origen occità i no li falta raó.

En èpoques de conquestes i posteriors poblaments dels territoris conquerits als sarraïns, més que durant les migracions del segle XX, els cognoms solien ‘viatjar’ del nord cap al sud, és a dir, des dels comtats catalans i de l’antic regne d’Aragó a les valencianes.

Molt possiblement, l’arribada del cognom Sapiña a Amposta es va produir a l’inrevés, viatjant de sud a nord. Cal recordar que van ser valencians els que van conrear el Delta de l’Ebre convertit les terres ermes en uns productius arrossars.




L'Ametlla de Mar

Benicarló


Herbers

Xert

Sant Mateu

El Forcall

Vallibona

Morella

Cinctorres

Freginals

PER A SABER MÉS:

diumenge, 14 de gener del 2024

HISTORIETES DE VINARÒS. ‘ELS VALENCIANS DEL NORD’

Entre 1977 i 1984 vaig treballar a Vinaròs. Ho vaig fer en dues empreses ja desaparegudes: primer a Cerámicas Lores, SA a la carretera d’Ulldecona i posteriorment a Juan Chaler, SA a la partida Capsades. El meu pas per la primera empresa va ser efímer però vaig tenir una bona relació amb el seu propietari Carlos Lores, fill d’un alcalde franquista de Benicarló. A l’empresa del Peno (així es coneixia a Juan Chaler Chaler) hi vaig treballar quasi bé 5 anys. A l’oficina hi treballava Agustín Castejón, germà de Mariano Castejón, nebot de Juan Chaler i exdiputat del PP. També hi treballava un altre Agustí de qui no recordo el cognom. Aquest segon Agustí era nebot de la exdona de Juan Chaler que era copropietària de la fàbrica. A diferència de l’altre, aquest segon Agustí treballava d’operari a la fàbrica. En aquell temps érem molt joves i les bromes entre els diferents companys eren freqüents. Una de les coses que em solia dir el segon Agustí era ‘valencià del Nord’. Jo sempre li contestava que ‘m’hauria agradat que al riu Sénia hi hagués hagut una frontera que separés tots dos territoris i que en passar per allí se’m demanés del passaport com qui entra a un país estranger... No obstant i tot que no hi havia frontera, cada dia anava a treballar a Vinaròs per a guanyar divises per a poder-me-les gastar a Catalunya’. Fins que un dia (potser una mica cansat de la mateixa broma) li vaig dir: ‘Mira, els valencians teniu sort de que els catalans us vam ensenyar a parlar ja que de no haver segut així encara parlaríeu moro’. Sembla que aquell dia el vaig descol·locar i se’n va anar a dir-ho a l’amic Antoni Fabregat desafortunadament desaparegut fa uns anys. Precisament li ho va anar a dir a ell que es sentia tan català o més que jo mateix! La resposta d’Antoni Fabregat el va acabar de descompondre del tot:- És que Joan té raó! No recordo que després d’aquell dia em tornés a dir ‘valencià del Nord’. Han passat els anys i afortunadament el Sénia no és frontera i al passar per allí no cal ensenyar el passaport ni tan sols el DNI. I a Vinaròs com a Amposta o Ulldecona les empreses paguen en euros com a qualsevol país integrat a la zona d’ús aquesta moneda. Les relacions entre els ‘valencians del Nord i els catalans del Sud’ solen ser excel·lents i si en temps passats els habitants del S del riu Sénia anaven al metge a Tortosa, avui en dia els del N del riu (sobre tot els d’Ulldecona i Alcanar) van a comprar a Vinaròs i Benicarló. Però també per a gaudir del Carnaval vinarossenc, de les falles benicarlandes o del Sexenni morellà i, fins i tot a banyar-se a les magnífiques platges de Peníscola.

diumenge, 29 d’abril del 2018

GARREPES? NO, EL SEGÜENT...

Detall de la falla Mercat Vell 2017.

Potser per allò de que Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases...

Era el 19 de març, el dia de Sant Josep on els Joseps, Joses, Pepes, Pepitos, Josefes, Josepes, Fines, Pepis, etc. celebren el seu aniversari.
Aquella família de Santa Bàrbara, començant per la iaia, continuant per la mare i acabant per la filla, totes celebraven el sant: A la iaia li deien Pepa, a la filla Pepita i a la neta Finetes.
Com que en aquell temps el dia de Sant Josep era festiu i estaven de celebració van voler convidar a cafè i a pastes als veïns de la casa del costat: la Montse, la seva filla Imma i Feliciano, el marit d’aquesta.
Coincidia que aquell any començaven a celebrar-se les falles de Benicarló. Per tant estem parlant de l’any 1980. Si, ja sé que abans ja s’hi feien falles, però aquell anys va ser el tret de sortida de les falles benicarlandes tal com les coneixem ara si fa o no fa.
El marit de finetes, Pasqual, treballava a mobles Palau de Benicarló. De tan parlar-ne els companys de treball, mentalment, tenia més que localitzades totes i cadascuna de les falles. Sabia de la seva ubicació i fins i tot la que més agradava als caduferos (que és el malnom amb els que es coneix als benicarlandos) Tot i que al treballar a Benicarló no li venia gens de gust anar a veure-les. Ja ne tenia prou en anar-hi a treballar dia sí, dia també. Tan si plovia com si feia vent...
Falla el Caduf 2017. 

En acabar el dinar, Feliciano va sorprendre tothom:

-Què us sembla si anem a veure les falles de Benicarló?

-La veritat és que no teníem cap intenció d’anar-li –li respongué Pasqual- però si se tracta de sortir a donar una volta, si us ve de gust hi podríem anar.

Però la sorpresa va ser al sortir al carrer on hi havia aparcats els respectius cotxes (el quatre lates de Feliciano i el 127 de Pasqual), Feliciano va llençar una pregunta a l’aire:
-Amb quin cotxe anem, amb el meu o amb el teu?

El passerell de Pascual li respongué:

-Podem anar amb el meu... (Què havia de dir: Anem amb el teu?)



---

Falla infantil el Campanar 2017.



En arribar a Benicarló van recórrer quasi totes les falles seguit el plànol mental de Pasqual. Quan ja van creure que n’hi havia prou, va arribar l’hora de marxar, ja que l’endemà era dia feiner i no s’havia de fer tard.
En tota la tarda ni una vegada se va sentir de la boca de Feliciano o la Montse:

-Seiem a prendre alguna cosa?

Van pujar tots quatre al 127 i van reemprendre el camí de tornada. Com que en aquell temps se passava per dintre d’Ulldecona, Pasqual va pensar que tal vegada dirien de parar un moment a qualsevol bar d’Ulldecona a fer una cervesa... Però tampoc!
Al final van arribar a Santa Bàrbara i cadascú cap a casa d’ell (com a Massamagrell)
Va ser la primera vegada i la última que les dues parelles van sortir juntes. Ni Montse ni Feliciano ho van proposar més, ni Finetes i Pasqual, degut a l’experiència, els hi van demanar mai de repetir-ho...



REFELXIONS (per si algú no ho ha comprés):

Montse i Feliciano volien anar a veure les falles, ho van fer i a sobre els hi va sortir gratis.

Finetes i Pascual no tenien cap intenció d’anar-hi i van ser els que van d’haver de posar el cotxe.

Afortunadament no van seure a prendre res, perquè amb tota seguretat ho haguessin pagat Finetes i Pascual.

CONCLUSIÓ:

Garrepes? No, el següent!!

(Qualsevol paregut amb la realitat NO és casualitat)

diumenge, 1 d’abril del 2018

PER LA TINENÇA DE BENIFASSÀ

Pantà d'Ulldecona (la Pobla de Benifassà)

Avui diumenge de Pasqua hem anat a dinar al restaurant Molí l’Abad 2, al costat del pantà d’Ulldecona (terme municipal de la Pobla de Benifassà) Tot i que sabíem que no hi ha pràcticament aigua, la imatge que hem vist és d’allò més  colpidora.
Després de dinar hem decidit anar fins a Bel, l’únic poble de la Tinença de Benifassà que per anar-hi no has de passar per la Sénia, sinó que s’ha de fer per Rosell, municipi al que pertany.
Des del mirador de n'Arques. Al centre el Montsianell. 

Pujant ens hem parat un breus moments al mirador del barranc de n’Arques, des d’on s’hi poden veure unes vistes impressionants: al davant la moleta de la Ballestera; a la seva dreta Vinaròs, Benicarló i Peníscola, i a la seva esquerra la serra del Montsià amb el Montsianell a tocar d’Amposta, la Sénia i una part del Delta de l’Ebre. D’es d’aquest lloc fins a Amposta hi ha aproximadament 30 Km, si fa o no fa, els mateixos que a Vinaròs.
Des del mirador de n'Arques: Vinaròs, Benicarló, Peníscola...

De Bel destaca sobre tot l’església de Sant Jaume que, tal com ens ha explicat un visitant és d’estil romàtic tardà. A l’arc de la porta d’entrada, el seu principal component, s’hi pot veure la figura d’un penitent, que representa una raresa a les obres d’aquest estil arquitectònic.
Després de creuar el carrer Major on s’ubiquen la Casa de la Vila i el restaurant la Font de l’Os, des d’un altre mirador s’hi poden veure els següents cims: Tossal dels Tres Reis (o del Rei), Portell de l’Infern, Tossal de Cervera, lo Negrell, les Vallcaneres Altes, etc., tots dintre dels Ports de Tortosa-Beseit.  
Panoràmica de Bel. 

Al Tossal dels Tres Reis conflueixen els termes de la Sénia (Tarragona), Vall-de-Roures (Terol) i la Pobla de Benifassà (Castelló) o el que és el mateix: Catalunya, Aragó i el País Valencià.
Diu la llegenda que en aquest lloc s’hi reunien els reis de cadascun dels tres territoris i podien parlamentar sense haver de sortir dels seus respectius dominis.
Antigament, a tocar del Tossal d’en Cervera hi havia el poble de Rafelguerí que se va despoblar definitivament al segle XVI. Rafelguerí, juntament amb el Carrascal (terme del Mas de Barberans), són els únics pobles de la comarca del Montsià que van desaparèixer durant l’Edat Mitjana.    

Església de Sant Jaume de Bel. 

Els Ports de Tortosa-Beseit. Al centre el Tossal dels Tres Reis. 

Porta romànica de l'església de Sant Jaume. 

Figura del penitent.